• Descripció

L'assignatura que ara es presenta sota la titulació Dret penal II constitueix el primer tram empíric sobre el qual projectar les categories generals estudiades en la primera part de la disciplina. L'afirmació precedent comprèn ja, en síntesi, el conjunt de característiques que en delimitaran el contingut i el desenvolupament al llarg del curs acadèmic. Així, doncs, no es tracta de la continuació en l'estudi d'institucions dogmàtiques sinó, precisament, de la projecció de totes elles cap a la interpretació dels tipus concrets de la part especial. En aquesta ocasió, però, l'organització semestral del curs acadèmic i la dinàmica virtual de la UOC, d'una banda, i la mateixa estructura de l'ordenament jurídic en conjunt, d'una altra, imposen limitacions d'ordre quantitatiu i qualitatiu, respectivament. 

En el primer sentit, raons de prudència elemental aconsellen limitar l'objecte d'estudi a una part del conjunt delictuós comprès en el Llibre II del Codi Penal, lluny de la clàssica ambició dels vells plans d'estudi de les universitats presencials, afortunadament la majoria desterrats. L'edició de materials didàctics -especialment elaborats segons patrons pedagògics moderns- imposa, així mateix, la grata obligació de confeccionar activitats complementàries de seguiment directe pel professor de l'aula, la distribució temporal de les quals possibilita una comprensió profunda del temari.

En termes qualitatius, la configuració final de l'assignatura respon a la necessitat d'adequar la sistemàtica nascuda del Codi Penal de 1995 al quadre de valors constitucionals de màxim nivell, començant, per tant, la projecció de la dogmàtica penal general sobre els delictes contra la vida, la integritat física, la llibertat, la seguretat, la llibertat sexual, les relacions familiars i el patrimoni, de tràfic de drogues i contra la seguretat viària com a receptors dels principals béns jurídics individuals.

En qualsevol cas, la concepció del dret penal com a exponent últim i més enèrgic de protecció de béns jurídics, unit a la multiplicació de béns jurídics supraindividuals derivats de l'ampli desenvolupament social dels darrers temps, implica la necessitat d'estructurar progressivament l'assignatura, de manera que l'estudiant pugui conèixer, primer les assignatures en què es disciplinen genèricament els esmentats àmbits d'activitat i, només posteriorment, la forma en què el dret penal (mitjançant els tipus de la part especial) procedeix a la seva protecció enfront dels atacs més greus. És per això, per exemple, que no són tractats en aquesta segona part del dret penal i ho seran en la posterior assignatura de dret penal econòmic altres delictes com els delictes societaris, contra la propietat industrial o intel·lectual, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, per tal d'afavorir l'aprenentatge previ de les bases del dret mercantil, financer i tributari, laboral o administratiu, respectivament. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'aprenentatge de la part especial del dret penal requereix, en primer lloc, l'actualització permanent de les categories dogmàtiques estudiades en la part general a l'assignatura dret penal I, l'evolució de la qual, evidentment, no es concep sinó al servei de la interpretació. Tot essent aquest exercici d'extraordinària importància, el cert és que una visió excessivament científica dels tipus penals concrets, mancada de la necessària càrrega valorativa que faciliti una resposta als problemes plantejats de forma política-criminalment satisfactòria, convertiria el dret penal en un monstre d'esquena a la societat. Per aquest motiu, és sempre aconsellable una presa de contacte prèvia amb les bases del dret constitucional i la seva estructura dogmàtica, per tal de comprendre les possibilitats jurídiques derivades de la proclamació de l'Estat social i democràtic de dret, com també de la part dogmàtica de la Llei fonamental.

Si bé la importància del dret constitucional es projecta amb caràcter general sobre tot el dret penal especial, l'estudi específic dels delictes contra el patrimoni -segon grup de delictes de més freqüent realització després del tràfic de drogues- reclama una comprensió mínima d'institucions del dret civil, com ara els conceptes de propietat, possessió o patrimoni.

En vista de les línies precedents, el lloc que l'assignatura ocupa en el conjunt del sistema jurídic se situa en les fronteres del coneixement interdisciplinari, com a clàusula de tancament de l'ordenament, recollint així la màxima de subsidiarietat que ha d'inspirar el dret penal.

• Camps professionals en què es projecta

El segment professional principal en què es projecta la disciplina penal és, sense cap mena de dubte, el de l'advocacia, juntament amb la judicatura i el ministeri fiscal, sense oblidar altres professions per a les quals els coneixements jurídics resulten de vegades imprescindibles.

• Coneixements previs

 Pel seguiment de l'assignatura es requereix necessàriament un bon domini de la teoria del delicte, estudiada a dret penal I, ja que sense aquest coneixement no és possible entendre l'abast de les descripcions dels delictes ni, sobretot, resoldre els casos pràctics que es plantegen a les PACs.

• Informació prèvia a la matrícula

És imprescindible haver superat Dret penal I. Tots els conceptes de dret penal I s'apliquen directament en tots els temes i casos pràctics de dret penal II. Sense ella, l'estudiant no només no serà capaç d'apreciar i entendre la major part dels conceptes, sinó que a més haurà de fer un esforç molt superior al necessari per obtenir resultats més pobres tant en aprenentatge com en qualificacions, i la següent assignatura, Dret penal econòmic, encara li resultarà menys abordable. Representaria una cosa semblant a voler aprendre a dividir sense saber abans sumar, restar i multiplicar.

• Objectius i competències

  1. OBJECTIUS

1.a. Coneixements.

Els coneixements que caldrà adquirir són:

1. Saber quina conseqüència jurídica tenen els delictes segons llur estructura.

2. Comprendre les motivacions a què respon la sistemàtica patrocinada pel Codi Penal en el conjunt del sistema jurídic.  

3. Explicar els diversos estadis de protecció dels principals béns jurídics de caràcter individual, reflex de les directrius axiològiques constitucionals.  

4. Conèixer els límits de la intervenció penal, tant respecte a la tutela de la vida humana independent com als distints nivells anteriors a aquesta (per exemple, fase embrionària i desenvolupament fetal).  

5. Amb relació al punt anterior, establir les fronteres entre els delictes de lesions i els delictes contra la vida, especialment en els casos en què el delicte finalitza en moments anteriors a la consumació.  

6. Conèixer els diversos problemes inherents als delictes contra la llibertat sexual, amb especial referència a la nova sistematització operada pel Codi Penal de 1995 i a les qüestions relatives al bé jurídic protegit en els esmentats delictes, constatant les particularitats subjacents amb relació als subjectes passius menors d'edat.  

7. Delimitar correctament les diverses modalitats d'atac a la llibertat personal, mitjançant els delictes d'amenaces i coaccions, com també les substancials diferències d'injust existents quan aquells són realitzats per un funcionari públic en l'exercici de les seves funcions.  

8. Aprofundir en les característiques de la tutela penal i la seva relació amb la derivada del dret civil en seu de delictes contra la intimitat i l'honor.  

9. Comprendre i conèixer el delicte d'impagament de pensions.  

10. Entendre les diferències entre els termes juridicopenals de propietat i patrimoni i les conseqüències punitives derivades del contingut material atorgat a cadascun d'aquests.  

11. Conèixer el nucli d'injust dels delictes de robatori i furt, les seves diferències i les diverses qualificacions d'ambdós.

12. Estudiar l'abast de les noves disposicions en matèria d'usurpació de béns immobles i les distintes modalitats de realització de l'injust.

13. Comprendre el funcionament dels delictes contra la seguretat viària i delimitar-los correctament de les homòlogues infraccions administratives.

14. Conèixer els delictes de tràfic de drogues i delimitar bé les conductes no punibles penalment de les que ho són.

1.b. Capacitats.

Les capacitats que cal assolir són: 

1. Utilització de les figures delictives existents al Dret positiu espanyol.

2. Capacitat de trobar la pena adient a casa delicte concret.

3. Capacitat d'aplicació dels coneixements de Part General a casos de Part Especial.

4. Capacitat d'anàlisi de qualsevol tipus penal nou a partir de la teoria del delicte.

5. Capacitat de donar la qualificació jurídica adient a casos reals. 

6. Domini de les fonts jurídiques penals:

- Capacitat de consulta i utilització de bases de dades jurisprudencials penals

- Capacitat de consulta i utilització de materials legals i doctrinals en matèria penal.

7. Capacitat crítica i d'argumentació segons els principis del dret penal

8. Capacitat d'expressió juridicopenal escrita

9. Domini del llenguatge jurídic penal

COMPETÈNCIES

1 COMPETÈNCIES BÀSIQUES I TRANSVERSALS

 1.1 Competències bàsiques

 CB1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé troba suport en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

CB5. Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

1.2 Competències transversals

CT1. Ús i Aplicació de les TIC.

CT2. Analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima.

CT3. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.

CT4. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

CT5. Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris, així com habilitat per a les relacions interpersonals.

CT6. Liderar equips de treball de manera creativa.

CT8. Aprenentatge autònom i adaptació a noves situacions.

2. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES

 CE1. Cerca, obtenció i ús de les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals) 

CE2. Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.

CE3. Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.

CE4. Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

CE5. Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.

CE6. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.

CE7. Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.

CE8. Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.

CE9. Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.

CE10. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

• Continguts

Com ha quedat establert, el contingut de l'assignatura Dret penal II té una sèrie de limitacions d'ordre quantitatiu, tendents a la millor comprensió de la disciplina per part de l'estudiant. Igualment, s'ha advertit amb anterioritat de la bondat d'unificar aquesta primera part de l'assignatura en funció de la lògica valorativa del Codi Penal en vista del text constitucional i del grau de coneixements adquirits. Queda així configurat el mapa de continguts d'aquesta primera part de l'assignatura, la seqüència del qual es pot descriure de la manera següent:

UNITAT 1.

Mòdul I: Delictes contra la vida
Delictes contra la vida. Comprèn com a prius lògic a qualsevol dels drets fonamentals, els tipus d'homicidi, assassinat, inducció i cooperació al suïcidi. Un cop analitzat el límit d'intervenció penal sobre els atacs contra la vida humana independent, correspon aclarir la manera com es tutelen els estadis anteriors a aquesta, mitjançant l'estudi dels delictes d'avortament i les excepcions al règim penal i fins i tot, primàriament, l'estat preembrionari a través dels tipus de manipulació genètica, ciència-ficció fins fa ben poc i actualment objecte de preocupació jurídica internacional. Veurem com la normativa juridicopenal espanyola s'avança als països europeus amb els tipus incriminatoris de la clonació humana.

Mòdul II: Delictes contra la integritat física, la salut i la integritat moral.

Delictes contra la integritat física. Continuant en una línia homogènia de tutela, l'estudi dels delictes de lesions planteja problemes d'extraordinària importància, com la delimitació en l'iter criminis dels delictes contra la vida o el paper del consentiment com a causa d'exclusió de la tipicitat o l'antijuridicitat. Alhora, en aquest mòdul s'estudiarà la discutida figura dels maltractaments habituals en l'àmbit familiar, les seves deficiències en la consignació del supòsit de fet i les desraons de les seves conseqüències jurídiques.

UNITAT 2:

Mòdul III: Delictes contra la llibertat i la llibertat sexual

Delictes contra la llibertat sexual i la llibertat. Aquest mòdul didàctic s'erigeix en paradigma d'heterogeneïtat en l'agrupació de les figures delictuals la raó de ser de les quals rau, en canvi, en la sistematització de la llibertat a través dels delictes d'amenaces i coaccions i detencions il·legals i dels seus àmbits específics com la llibertat sexual o la imposició de deures juridicopenals d'actuació en situacions concretes. En el primer aspecte -la llibertat en el sentit més ampli- els delictes d'amenaces i coaccions presenten espais comuns la separació dels quals centrarà gran part de l'avaluació continuada. En els delictes contra la llibertat sexual, es comprenen les modalitats d'agressió, abús, assetjament i provocació sexuals, com també els relatius a la prostitució.

UNITAT 3: 

Mòdul IV: Delictes contra la intimitat i l'honor

Les parcel·les de privacitat de l'individu adquireixen una tutela escalonada en els àmbits civil i penal. El CP de 1995 ha procedit a una notable tasca de sistematització i agrupació de conductes lesives de la intimitat, des de l'adaptació a les noves tècniques d'interceptació i difusió de dades reservades. Els delictes d'injúria i calúmnia es fan ressò de l'àmpliament coneguda doctrina del TC mitjançant la incorporació de nous criteris atents a la resolució de conflictes entre llibertat d'informació/expressió i el dret a l'honor. Els confins entre les conductes que cauen en l'òrbita de la tutela de la intimitat o de l'honor es presenten igualment com a qüestió poc pacífica de serioses repercussions d'ordre pràctic.

Mòdul V. Delictes contra les relacions familiars.

 D'aquest mòdul només el delicte d'impagament de pensions serà objecte d'avaluació a les proves finals.

 UNITAT 4:

Mòdul VI: Delictes contra el patrimoni

Aquí s'estudien, exclusivament, aquelles conductes que en termes generals lesionen o posen en perill el patrimoni individual, al marge doncs dels atacs a l'ordre socioeconòmic. Juntament amb les figures clàssiques -però profundament reformades- de robatori, furt i les seves noves qualificacions, com també d'extorsió, s'estudiaran les noves modalitats d'usurpació no violenta de béns immobles. 

UNITAT  5:

Mòdul VII: Delictes contra la seguretat viària. Mòdul VIII: Delictes de tràfic de drogues

S'estudien un grup de delictes de gran incidència social i als tribunals, que ha estat objecte d'una evolució lenta però contínua, i amb una gran ambició quant al seu abast. Ens proporciona la possibilitat de treballar un grup de delictes més complexos per començar a fer un pas més en l'aprenentatge del dret penal, que serveix de pont per poder afrontar la complexitat més grossa dels delictes tractats a la posterior assignatura de dret penal (III) econòmic.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

A més dels materials didàctics, el seguiment de l'assignatura, atesa la seva naturalesa i la seva finalitat, és recomanable utilitzar una edició anotada i concordada del Codi Penal de 1995 però, sobretot, actualitzada.

Tanmateix, és important recolzar-se en un manual de l'assignatura, també actualitzar. En recomanem:

- Derecho penal. Parte Especial., Muñoz Conde, F.,  24ª ed. (2022), Tirant lo Blanch.

- Derecho penal. Parte especial., Vives Antón; Orts Berenguer; Carbonell Mateu, Gonzàlez Cussac, Martínez-Buján Pérez, 7ª ed. (2022), Tirant lo Blanch.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació