| Institucions de protecció de la persona | Codi: 03.546 : 4 |
La necessitat de protecció específica de certes persones com ara menors d'edat o d'altres d'especialment vulnerables o discapacitades ha estat, tot i els diferents graus de civilització i desenvolupament, una constant en la història humana. L'ordenament jurídic ha procurat donar-hi resposta i ja en el dret romà es coneixen institucions de protecció com la tutela i la curatela. El dret català té també una llarga tradició en la regulació de les institucions de protecció de la persona que en els darrers temps ha incrementat la seva rellevància, tal com es ve produint en el conjunt del dret comparat tenint també en compte l'impuls de les Convencions internacionals adoptades els darrers anys sobre aquestes matèries. Pel que fa a aquestes darreres, la més rellevant, que implica un canvi substancial en el tractament de la matèria, és la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 per l'Assemblea General de Nacions Unides,
La nostra societat presenta algunes dades sociològiques i econòmiques que expliquen aquesta creixent necessitat de protecció que cal organitzar també jurídicament. Així, l'allargament de la vida humana amb els fenòmens de salut que s'hi associen, les dificultats per a cobrir necessitats bàsiques o la reducció dels nuclis familiars són factors que juntament amb consideracions ètiques i polítiques, han potenciat la intervenció del legislador en l'establiment de mesures protectores de les persones que no poden regir-se per si mateixes.
El Conveni de Nova York de 2006 comporta un abans i un després en la regulació de les institucions de protecció de les persones discapacitades. Si anteriorment un dels eixos era la incapacitació -en diversos graus- de la persona i l'establiment de la tutela o curatela; actualment l'enfocament és el de proveir de mesures de suport a les persones amb discapacitat. Aquestes mesures tenen com a finalitat dotar-les d'una major dignitat i participació, tot reconeixent-los capacitat jurídica en igualtat de condicions, passant a ser considerades veritables subjectes actius en tots els àmbits de la vida, amb capacitat per participar en la presa de les decisions que els afectin, de conformitat amb els principis d'autonomia, necessitat i proporcionalitat
L'assignatura està dedicada a l'estudi de les diferents institucions jurídiques de protecció de la persona que des de l'àmbit del dret civil donen resposta a aquestes necessitats.
En el marc de la legislació civil catalana, la regulació (prèvia al Conveni de Nova York de 2006) es troba en el Títol II del llibre II del Codi civil de Catalunya -relatiu a la persona i la família- (aprovat per Llei 25/2010, de 29 de juliol) i en alguna legislació complementària. Així, trobem, entre d'altres, una extensa regulació de la tutela (arts. 222-1 a 222-54), la curatela (arts. 223-1 a 223-10), el defensor judicial (arts. 224-1 a 224-5), la guarda de fet (arts. 225-1 a 225-5) l'assistència (arts. 226-1 a 226-7) i dels anomenats patrimonis protegits (arts. 227-1 a 227-9). També, la regulació de la protecció de menors desemparats (arts. 228-1 a 228-9) que cal complementar amb la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.
Tanmateix aquesta regulació està essent objecte de reforma per tal d'adaptar l'ordenament civil català a l'esmentada Convenció de Nova York. Com a conseqüència de la Llei estatal 8/2021, de 2 de juny, que reformà el procediment de modificació judicial de la capacitat d'obrar i el substituí pels processos sobre provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat, es dictà el Decret Llei 19/2021, de 31 d'agost, pel qual s'adaptà el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.
Tal i com estableix la Disposició final quarta del Decret Llei 19/2021, el Govern ha de presentar un projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. Actualment hi ha un Avantprojecte al respecte que encara no ha estat aprovat.
Aquesta assignatura té relació amb Dret civil IV. S'hi estudia de manera més específica i detallada les institucions de protecció respecte les que es proporciona una visió general en el mòdul 6 de Dret civil IV. Aquesta matèria té també punts de connexió amb la resta del dret de família i del dret civil (dret de la persona, dret de successions i dret patrimonial en general).
Estudiants que vulguin aprofundir en l'estudi jurídic del dret de la persona i les institucions de protecció orientant-se al treball directe en aquests camps i a l'assessorament tant en institucions públiques com privades dedicades a activitats de protecció de menors, incapacitats i suport a discapacitats.
Per cursar aquesta assignatura es recomana haver realitzat totes les assignatures de dret civil del grau.
És molt recomanable haver cursat prèviament les assignatures de dret civil, especialment dret civil I -part general- i dret civil IV -dret de família i successions-.
- Competències específiques
1.Cercar, obtenir i utilitzar les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
|
2.Identificar els principis jurídics i les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari |
|
3.Interpretar els texts jurídics amb una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi |
4.Negociar, argumentar i mediar en l'entorn professional
5.Analitzar la realitat social amb la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials
Competències tranversals i generals
1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars
Objectius d'Aprenentatge:
- Analitzar i estudiar aprofundidament les institucions de protecció de la persona, el seu règim jurídic, els casos en què són aplicables i la relació que poden tenir entre elles.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòric-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".
Els Mòduls de l'assignatura s'estructuren en tres blocs:
- Introducció a les institucions de protecció i estudi de la tutela i la curatela.
- Estudi de les altres institucions de protecció: poders preventius, assistència, defensor judicial, guarda de fet i patrimonis protegits.
- La protecció dels menors desemparats i en situació de risc.
En primer lloc, s'analitzen la tutela i la curatela (unitat 1) com les dues institucions tradicionals de protecció de la persona tant per a menors -no sotmesos a potestat parental- com per a majors discapacitats. La tutela supleix total o parcialment la manca de capacitat de la persona fruit de la seva minoria d'edat -sense potestat parental efectiva- o de la seva minoria d'edat en cas d'emancipació funcionant aleshores com a complement de capacitat. La persona major d'edat discapacitada tindrà com a institució de protecció de la seva persona la curatela.
En segon lloc, s'analitzen les altres institucions de protecció (unitat 2) que, partint dels mateixos principis protectors poden ser substitutius o alternatius a la tutela i a la curatela segons la situació concreta de la persona (poders preventius, assistència) i tenir també una vocació menys general com a complement de les institucions tradicionals amb caràcter transitori o per a una necessitat concreta determinada per l'ordenament (defensor judicial, guarda de fet) o bé orientat a una possible protecció patrimonial (patrimonis protegits). En aquests casos les institucions de protecció ja no deriven sempre de la incapacitació de la persona, en poden ser alternativa o bé poden funcionar al marge de la mateixa.
En tercer lloc, s'analitza el desemparament de menors (unitat 3). El dret civil no es pot entendre desconnectat de la resta de l'ordenament i així, malgrat la necessària intervenció pública, cal també estudiar la figura del desemparament i de les situacions de risc, que quedant també fora del nucli familiar, estan fortament relacionades amb la tutela tot i presentar variants en la regulació i solucions diferents fruit de les necessitats d'organització o compartició de les funcions en aquestes situacions específiques.
Tanmateix, en la mesura que la legislació civil catalana no està actualitzada, tampoc hi ha Mòduls didàctics actualitzats. En conseqüència, per a l'estudi de la matèria es partirà del Conveni de Nova York i de l'Avantprojecte de reforma del Codi Civil de Catalunya així com el Decret Llei 19/2021.
També es considera oportú conèixer la regulació continguda en el Codi civil espanyol i per tant els alumnes disposaran dels materials que tracten les institucions analitzades per part del Dret estatal (Codi civil espanyol).
Actualment, en defecte d'una legislació aprovada, no hi ha uns mòduls didàctics actualitzats. En conseqüència es treballarà amb diversos textos legals: el Conveni de Nova York i els Projectes d'adequació de la legislació civil catalana a l'esmentat Conveni.
Per altra banda, també es posarà a disposició dels alumnes els Mòduls relatius al Codi Civil espanyol.
La lectura i estudi d'aquests materials, dirigits pels consultors de l'assignatura, constituiran la base per assolir els objectius de l'assignatura. En els materials trobareu també diverses lectures recomanades que s'aconsella seguir amb les indicacions que, si és el cas, donarà el consultor, el qual també facilitarà altres referències bibliogràfiques quan es consideri necessari.
Al marge d'aquests Mòduls cal destacar els següents materials de treball:
1.- La legislació. És a dir, el dret positiu que és objecte d'anàlisi . En el context exposat en apartats anteriors és més que mai indispensable disposar dels textos legals de referència i dels Avantprojectes que es posaran a disposició dels alumnes. Es tracta doncs d'una eina de consulta bàsica. També serà necessari consultar el Codi Civil espanyol quan s'indiqui.
2.- La jurisprudència. Juntament amb la legislació cal tenir sempre molt present la tasca dels tribunals que l'apliquen. Per això el material docent també fa referència a les sentències més importants, destacades o il·lustratives del seu contingut.
3.- Manual. El manual és una eina de consulta que, al marge de la tasca de la consultoria, pot ajudar l'estudiant a resoldre dubtes, assentar els seus coneixements o ampliar-los. Respecte la matèria objecte d'estudi podeu consultar l'apartat "informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació".
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|