Dret de la funció pública Codi:  03.547    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Enfocament conceptual de l'assignatura

L'assignatura de Dret de la Funció Pública estudia el conjunt de normes de dret que regulen la relació que existeix entre les administracions públiques i aquelles persones que, independentment del seu vincle jurídic, presten els seus serveis dins d'aquestes. D'altra banda es preocupa de les tècniques aplicables al procés de planificació i gestió dels recursos humans dins les administracions públiques i que engloba tant els procediments d'accés a la funció pública, organització en diferents categories i especialitats professionals i laborals, drets, deures, carrera professional... com els aspectes de comandament.

El concepte de funció pública, certament no és unívoc. Depèn si posem l'èmfasi en l'activitat de l'administració pública en tant que prestadora de serveis, en l'activitat de les persones que hi treballen o en l'anàlisi del vincle contractual d'aquestes persones amb l'Administració. Ordinàriament quan parlem de funció pública evoquem a totes les persones que d'una forma o d'altra treballen a l'administració pública, per tal de complir amb l'objectiu, la funció pròpia d'aquesta: assegurar el funcionament de les institucions públiques i la defensa de l'interès general i dels serveis públics, sota el comandament i les estratègies definides pels òrgans de decisió política. En aquest sentit cal tenir en compte que la funció pública actua com a garant de la prestació objectiva i continua dels serveis i dels organismes públics, davant la contingència i temporalitat a la que estan sotmesos els responsables polítics en una societat democràtica.

El concepte ampli que us presentem s'emmarca dins de l'àmbit del dret administratiu i, en segon terme, de les ciències de l'administració. Aquest fet fa que el dret de la funció pública participi abastament de dues de les principals característiques que el dret administratiu ostenta i que influeixen decididament en la manera d'explicar i d'estudiar l'assignatura. Aquestes característiques són: la seva fugacitat i la seva producció en massa.

La seva fugacitat s'explica pel fet que el dret positiu que dóna cos a l'assignatura de Funció Pública (en endavant: FP), com qualsevol norma de dret administratiu, difícilment sobrepassarà els cinc anys de vigència sense cap modificació. Fins 2007 la norma marc del dret de la funció pública va ser una llei de mesures urgents provisionals de l'any 84. Potser per aquest fet, el legislador s'havia trobat sovint en la necessitat de complementar i adaptar aquest marc a la realitat del segle XXI, utilitzant la màquina de producció normativa amb més assiduïtat que en altres disciplines jurídiques. És per això que l'any 2007 el legislador aprovà la Llei 7/2007, de 12 d'abril, del Estatut Bàsic dels Empleats Públics (en endavant, EBEP).

Cal tenir en compte, però, que la Llei del 2007 va ser derogada pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel que s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que refon en un sol text les múltiples reformes normatives que havia experimentat l'EBEP per tal d'adaptar-los a les difícils circumstàncies econòmiques derivades de la recent crisis econòmica. 

Sigui com sigui, el curt termini configura la forma d'abordar l'assignatura, la qual, pensem, ha d'enfocar-se donant més importància a la vessant entenedora i comprensiva dels seus principis i figures; que no pas a l'exercici exclusiu de la memòria com a tècnica per al seu aprenentatge La segona característica apuntada és la gran proliferació de normes que dia a dia els respectius diaris oficials aboquen a l'ordenament en aquesta concreta matèria, les conseqüències d'aquesta gran quantitat de normativa són evidents: cal sacrificar la profunditat vers la claredat. Efectivament, conceptualment aquest és l'enfocament que volem transmetre per sobre d'altres. Claredat i senzillesa són els valors que ens permetran transmetre els coneixements bàsics per apropar-nos al món de l'administració pública o millor dit, el de les institucions que regulen a les persones que hi treballen.

Amunt

Com hem avançat abans, les clares connexions entre funció pública i les matèries que s'estudien en Dret Administratiu i, en un grau menor en Dret Constitucional; aconsellen estudiar el Dret de la Funció Pública havent assimilat aquestes matèries.
 
Però, a més a més, no hem d'oblidar que aquest marc primari de coneixements, es va ampliant de la mateixa manera que també augmenta la incidència en el nostre ordenament del dret europeu. Per això és aconsellable tenir coneixements de les institucions i la forma de producció normativa de la UE. Aquest bagatge ens habilita per poder avaluar el grau d'influència de l'anomenat espai administratiu europeu en la matèria que ens ocupa.
 
D'altra banda cal tenir en compte el caràcter transversal i instrumental de la funció pública en relació a altres matèries pròpies dels estudis de dret, economia i ciències del treball atès que, com resulta evident, les diferents polítiques públiques es fan efectives per mitjà dels professionals i tots els treballadors públics responsables de la seva execució pràctica.
 
Per últim, i fora de les matèries pròpies d'altres llicenciatures - com poden ser psicologia, economia, gestió pública, ciències polítiques o organització d'empreses - no podem deixar d'assenyalar la necessitat de comprendre amb claredat les nocions i institucions més representatives de dret civil i de dret laboral, com a necessari punt de partida en l'estudi de la matèria que ens ocupa. A la vegada que cal destacar també la connexió existent entre algunes institucions del dret penal i aquella part de l'assignatura que fa referència al règim disciplinari i el seu procediment sancionador.

Amunt

No cal enumerar aquí les sortides que té la carrera de dret en general - de tots conegudes - ni les que ofereix com a professionals l'estudi del dret administratiu. Però sí que volem insistir en el fet que una assignatura com aquesta té una vessant pràctica a tenir molt en compte de cara a la cada vegada més competitiva entrada en el mercat de treball.

Tot i que és cert que en els temps que corren és complicat parlar de sortides professionals, el valor de la matèria que ens ocupa és significatiu per a tots aquells estudiants que han pensat fer oposicions (tot i les restricció actual de processos selectius) com una de les possibles sortides professionals que la carrera de dret posa al seu abast. Bona part dels temes als quals s'hauran d'enfrontar són objecte d'estudi en aquesta assignatura. Així mateix hem d'assenyalar la utilitat de l'assignatura per a tots aquells estudiants que ja són funcionaris i han pensat en aventurar-se en un procés de promoció o provisió. 

Però el camp d'allò que anomenem sector públic no es limita professionalment a la realització d'unes oposicions. Existeixen altres institucions que no formen part, en sentit estricte,  del sector privat i que poden oferir llocs de treballs a aquelles persones amb coneixements en funció pública com ara organismes internacionals, entitats públiques, Fundacions, ONG, etc. O que desitgin realitzar funcions de comandament, gerència o consultoria, tant interna com externa, en matèria d'organització de recursos humans a les administracions públiques, així com de defensa lletrada en resolució de conflictes en via negociada o jurisdiccional.

Per últim, el dret de la funció pública es complementa molt bé amb les competències a tenir en compte en els processos selectius dirigits a alumnes de carreres com ciències polítiques, o diplomatures en gestió o administració pública.

Amunt

Per tot el què comentàvem en l'apartat anterior, es recomana haver assimilat abans les matèries que s'estudien en Dret Administratiu i, en un grau menor en Dret Constitucional. Si bé, en segon terme seria interessant també tenir coneixements previs de les institucions i la forma de producció normativa de la UE així com nocions de dret del treball.

Amunt

És molt recomanable haver superat Dret administratiu I i és aconsellable haver superat Dret administratiu II.

Amunt

Competències:

Les competències que treballarem al llarg del semestre poden dividir-se en dos grups:

Competències Específiques

  • Aplicació dels principis del dret i de la normativa jurídica a supòsits pràctics.
  • Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
  • Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.
  • Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tan de forma oral com escrita.

Competències transversals

  • Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
  • Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en llengua estrangera.
  • Innovar al si d'organitzacions.
  • L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

Objectius

L'objectiu principal de l'assignatura és comprendre, dins del context de la funció pública, els principis i les nocions bàsiques del dret de la funció pública. Per assolir-ho:

  1.  Analitzarem els tipus d'estructura ideal de la funció pública dels models comparats i de la realitat actual de la funció pública a Espanya.
  2. Coneixerem el procés de formació històrica de la funció pública i veurem la seva projecció sobre el sistema actualment vigent.
  3. Ens farem una idea de com es tracta la funció pública en el sistema constitucional espanyol.
  4. Analitzarem els seus elements estructurals.
  5. Coneixerem els òrgans del sistema de funció pública i els instruments d'ordenació de la gestió de personal.
  6. Estudiarem els sistemes més significatives de la funció pública com ara el d'accés, el de promoció, etc.
  7. Analitzarem el règim jurídic de la relació funcionarial, i les principals figures juridico-administratives existents: les retribucions, l'ordenació del temps de treball, els drets sindicals, etc.
  8. Treballarem la funció pública que ens és més propera: la Funció Pública de la Generalitat de Catalunya.

Número de PACs d'aquesta assignatura:

L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consisteix en la realització de 4 PACs.

Amunt

Mòduls didàctics de l'assignatura

Mòdul 1. Aspectes generals de la funció pública i del dret de la funció pública

Mòdul 2. Estructura i ordenació de la funció pública

Mòdul 3. Etapes de la vida professional dels funcionaris públics

Mòdul 4. Drets, deures i condicions de treball

Mòdul 5. Règim de responsabilitats dels funcionaris públics. Règim disciplinari i de responsabilitat dels funcionaris públics

Mòdul 6. Drets col·lectius dels funcionaris públics. Dret sindical dels empleats públics

Mòdul 7. La funció pública catalana

 
Continguts específics dels mòduls


Mòdul didàctic 1

  1. Introducció
  2. Breu evolució de la noció de funció pública
  3. El cas espanyol fins a la Constitució de 1978: l'assumpció del model francès de funció pública i la incorporació posterior d'elements del model anglosaxó
  4. La funció pública després de la Constitució de 1978 i fins a l'aprovació de l'Estatut bàsic de l'empleat públic. La Llei 30/1984, de mesures per a la reforma de la funció pública
  5. Funció pública i estat autonòmic
  6. L'Estatut bàsic de l'empleat públic

 
Mòdul didàctic 2

  1. Introducció
  2. Classes de personal al servei de les administracions i entitats públiques
  3. Elements i instruments d'ordenació de l'ocupació pública


Mòdul didàctic 3

  1. Introducció
  2. L'accés a l'ocupació pública
  3. Carrera professional dels funcionaris i mobilitat
  4. Les situacions administratives i la pèrdua de la condició de funcionari


Mòdul didàctic 4 

  1. Introducció
  2. Ordenació del temps de treball
  3. Drets, deures i codi de conducta dels empleats públics
  4. Les retribucions dels empleats públics
  5. Règim d'incompatibilitats dels empleats públics


Mòdul didàctic 5

  1. Introducció
  2. Fonament i marc constitucional de la potestat disciplinària
  3. Principis generals del règim disciplinari
  4. Les faltes i les sancions disciplinàries
  5. El procediment disciplinari
  6. Responsabilitat penal i patrimonial dels empleats públics


Mòdul didàctic 6

  1. Introducció
  2. Les bases constitucionals del dret sindical a la funció pública
  3. Els òrgans de representació unitària en la funció pública
  4. La negociació de les condicions de treball dels empleats públics
  5. El dret de vaga dels funcionaris públics
  6. Els mitjans extrajudicials de solució de conflictes


Mòdul didàctic 7

  1. Introducció
  2. La funció pública de la Generalitat de Catalunya: introducció, antecedent i dimensions. La seva funció directiva
  3. El procés de construcció de la funció pública de la Generalitat de Catalunya. El marc estatutari
  4. Òrgans competents en matèria de personal dins l'Administració i ordenació de l'empleat públic
  5. Accés i carrera professional

Amunt

Els processos d' estabilització del personal no permanent en el sector públic Audiovisual
Treballadors indefinits no fixes Audiovisual

Amunt

Per assolir els objectius descrits anteriorment treballarem, en primer lloc, sobre la base dels mòduls didàctics de l'assignatura. Aquest mòduls s'han de considerar el material primari d'estudi de l'assignatura, però no serà l'únic ni tampoc s'ha de considerar que siguin comprensius de tota la matèria d'allò que anomenem l'assignatura de Dret de la Funció Pública.

No cal oblidar, però, que aquest material cal complementar-lo amb les normes i disposicions (vigents o no) que al llarg del semestre puguin ser d'interès utilitzar i que en tot cas s'especificaran mitjançant els avisos en el tauler del professor. A més a més, caldrà tenir cura de la jurisprudència més representativa existent fins ara, així com de la que es pugui produir en endavant i sigui interessant analitzar.

Cal també fer especial esment dels manuals existents sobre aquesta matèria, els més importants dels quals venen referenciats en l'apartat següent i que ens ajudaran a completar el mòduls didàctics.

Per últim, cal tenir present també el tauler i l'apartat recursos, ja que es poden penjar documents de treball, anàlisi i consulta que poden ser útils per afrontar amb èxits els diferents exercicis corresponents a l'avaluació continuada, i fins i tot l'examen final.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt