Antropologia de la religió Codi:  04.500    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura Antropologia de la religió és un curs d'introducció a l'estudi del fenomen religiós des d'una perspectiva transcultural comparativa i interdisciplinària. La complexitat de la temàtica i la seva amplitud demana un esquema expositiu que, sense caure en un examen exhaustiu i enciclopèdic de les religions, ens permeti fer una aproximació als nuclis de debat més rellevants, tant en la historiografia com en l'antropologia.  

Els/les estudiants heu anat veient en altres assignatures la gran influència de les creences i manifestacions religioses en el pensament, en la creació artística, en la política i, en general, en  l'estructuració de la vida social de la humanitat. També heu tractat dels sistemes de representació sota formes religioses en diferents assignatures. L'assignatura ofereix la possibilitat d'abordar ara això que classifiquem com la religió en qualitat d'eix temàtic per aprofundir  les explicacions teòriques fonamentals i la comprensió dels diferents aspectes que abraça el que entenem com a pràctica religiosa.

L'assignatura es pot vincular amb qualsevol àmbit professional dins del camp de les Humanitats, des de la creació artística i literària, fins a la gestió del patrimoni cultural, el món editorial i de les arts escèniques, com també la recerca aplicada en estudis relacionats amb l'ordre simbòlic de les societats contemporànies. 

 

Amunt

L'assignatura d'Antropologia de la religió és Obligatòria al Grau d'Humanitats (pla nou) i Optativa dels itineraris de Formació humanística i Món contemporani al Grau d'Humanitats del pla antic en extinció.

Amunt

Les lectures aportades a les diferents unitats temàtiques del curs inclouen textos en anglès.

Amunt

L'objectiu de l'assignatura és acostar-vos a la comprensió de les distintes formes de representació classificables com a religioses de diverses societats contemporànies i antigues a partir de l'exploració d'àmbits relacionats amb les creences, pràctiques, productes, l'experiència de la persona i la societat, i conèixer determinats corrents teòrics contemporanis entorn de l'estudi comparatiu del simbolisme, el mite i el ritual.

Objectius generals:

  1. Arribar a tenir una visió de la religió des d'una perspectiva històrica, cultural i contextual avinent amb un enfocament antropològic.
  1. Introduir-vos al coneixement interdisciplinari de la religió (antropològic, històric, social, polític i psicològic).
  1. Desenvolupar eines per a l'anàlisi del fenomen religiós des de diferents perspectives teòriques.
  1. Assolir una comprensió holística del fenomen religiós mitjançant l'estudi de les diferents dimensions que abraça.
  1. Reflexionar críticament sobre el paper que exerceixen la religió i els moviments religiosos dins la història i els contextos canviants de les societats contemporànies.

 

COMPETÈNCIES

A aquesta assignatura es treballarà l'adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament crític i autocrític i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents.

Però en concret  està vinculada a l'assoliment d'aquestes tres competències:

-Capacitat de reconèixer la pròpia tradició cultural en la seva complexitat

-Capacitat per qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos. 

- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i tinguin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

 

Perspectiva de gènere

En el disseny d'aquesta assignatura hem tingut en compte que els recursos d'aprenentatge no facin un tractament discriminatori de la diversitat, fem un ús no sexista de la llengua i utilitzem el nom complet de la persona a l'hora de referenciar les seves obres per tal de fer visibles les aportacions de les dones. 

 

Amunt

Els continguts de l'assignatura impliquen una aproximació antropològica als aspectes conceptuals bàsics en l'estudi de les religions, com ara els que agrupem sota els conceptes de religió, símbol, mite, culte o ritual, sacrifici, sagrat/profà, màgia, carisma, teocràcia, mil·lenarisme, tabú i puresa, etc. També es farà esment dels principals corrents teòrics i autors en teoria i història de la religions.

Un altre aspecte a considerar serà el tractament dels agents socials (els fidels, els especialistes), la religió com a articulació social (la funció social de la religió; religió, etnicitat i comunitat; religió, jerarquia i estructures de poder; religió i ordre social; religió com a sistema de pràctiques i creences; religió com a coneixement; guarició, salut i malaltia, etc.) i la religió com a procés cultural (la religió a les societats contemporànies, moviments religiosos actuals, secularització i penetració dels grups classificats com a sectes, fonamentalismes, processos d'individualització de la religió, de conversió, etc.).

Hem vertebrat els continguts de l'assignatura sobre tres unitats temàtiques. La primera unitat és una introducció a l'estudi antropològic de la religió i de les creences religioses. La segona unitat desenvolupa conjuntament els aspectes relacionats amb la mitologia, els rituals i els processos de control social vinculats al fenomen religiós. I per últim, la tercera unitat, s'enfoca envers l'estudi de la religió al món contemporani, abordant algunes de les seves dimensions d'anàlisi significatives com ara la individualització de la religió, el pluralisme confessional i els fonamentalismes.

Els textos que s'han seleccionat com a base per a l'assignatura combinen autors clàssics i contemporanis sobre els fenòmens religiosos així com perspectives més teòriques o més empíriques, reflectint tant el pensament sobre les religions con les pràctiques etnogràfiques en aquest camp fonamental de l'Antropologia Social i Cultural. Així doncs, les lectures proposades a les diferents unitats temàtiques es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació proposades. No obstant això, al llarg del curs aniré comentant quines lectures s'adapten més a les vostres PAC i recomanant lectures complementàries.

Per això, en aquest Pla Docent s'ha cregut també oportú indicar tota una sèrie de recursos bibliogràfics igualment recomanats i vàlids com a material complementari per a les diferents unitats temàtiques. Tots ells van destinats a completar coneixements i continguts, així com a ampliar les possibilitats de consulta bibliogràfica per part dels estudiants.

UNITAT 1. INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DE LA RELIGIÓ I LES CREENCES RELIGIOSES

Els continguts i les lectures d'aquesta primera unitat tenen un caràcter introductori i contextualitzador. Inclouen alguns plantejaments teòrics fonamentals per a l'estudi antropològic, sociològic i històric de la religió. Els textos de Brian Morris i Manuela Cantón donen aquest marge d'ubicació general. Morris passa revista a diferents estudiosos de la religió en el marc de destacades tradicions de l'antropologia, partint dels anomenats "intel·lectualistes" en el context del pensament evolucionista del segle XIX, i amb especial èmfasi posterior en les tesis sociològiques d'Emile Durkheim. Cantón, per la seva banda, explica amb detall els primers passos de l'antropologia per avançar en l'estudi de la religió i dels seus orígens, i posteriorment concreta els aspectes i autors principals de les teories sociològiques i psicològiques per un costat i de les fenomenològiques i culturals per un altre.

Dins d'aquesta panoràmica destaquen alguns autors clàssics de la teoria social contemporània, com Emile Durkheim i Marcel Mauss, dins de l'escola sociològica francesa. Ambdós de gran importància per a l'antropologia. En especial pel que fa als estudis del primer sobre la religió totèmica, els dons i la màgia per part de Marcel Mauss i la seva investigació conjunta sobre els sistemes classificatoris primitius. De Durkheim també destaca la visió de la religió com a fet social i fenomen que sacralitza i és funcional a la societat de la qual emergeix.

En aquest context també és molt rellevant la sociologia de la religió de Max Weber, molt influent en l'antropologia i adreçada a l'estudi de la significació de l'acció social, i en particular a l'anàlisi de la conducta significativa de l'ésser religiós. Aquesta conducta Weber l'entén com una activitat que s'orienta segons fins ordinaris i considera que té influències sobre d'altres activitats i dimensions ètiques, econòmiques, polítiques, artístiques, etc., de la vida social. Tot això, sense oblidar l'examen de les tensions entre la religió i el món.

D'altra banda, l'aproximació fenomenològica de Mircea Eliade, tractant de descobrir i comprendre la religió en i per si mateixa sense buscar explicacions fora d'aquesta o bé alienes a la seva intenció, serveix com a contrast significatiu respecte a la sociologia francesa de tall positivista i racionalista de Marcel Mauss i Emile Durkheim.

Sens dubte, els corrents empiristes i racionalistes han jugat un paper destacat en la constitució i el desenvolupament de l'antropologia simbòlica moderna. La figura fundacional d'aquesta escola és Clifford Geertz. D'aquest important autor cal destacar la seva definició de la religió com a sistema cultural, així com l'examen de les significacions simbòliques en relació a l'ethos i la cosmovisió dels pobles, considerant els aspectes socials però també els psicològics i temperamentals en les seves anàlisis.

Objectius i competències

  • Fomentar la capacitat de lectura i comprensió.
  • Fomentar la capacitat reflexiva i d'anàlisi de contingut.
  • Fomentar la capacitat de síntesi i reflexió.
  • Competència central: Que l'alumne sigui capaç d'assolir i desenvolupar dites capacitat.

UNITAT 2. MITE, RITUAL I CONTROL SOCIAL

En aquesta segona unitat temàtica ens concentrem en l'estudi dels mites, els rituals i els processos de control social relacionats amb el fet religiós. A tal fi, es proposen algunes lectures introductòries per a la definició del mite i sobre l'estructura dels mites tradicionals estudiats des de diferents perspectives (per exemple l'estructural en el cas de Lévi-Strauss o fenomenològica en el cas de Mircea Eliade), així com la lectura d'alguns autors clàssics i fonamentals dins de l'àmbit d'estudi del ritual, com Evans-Pritchard, Max Gluckman i Victor Turner.

En parlar dels rituals no es pot oblidar el model dels tradicionals ritus de pas. En aquest àmbit és important la classificació bàsica d'aquests rituals establerta per Arnold Van Gennep, juntament amb les tres fases que establí (separació, marge, agregació) per a la seva definició. Queden exemplificats i portats a exemples del món contemporani a la lectura de Martine Segalen. Es particularment important, en el nivell simbòlic, la fase de marge o liminal, que és represa per Victor Turner i associada al seu concepte de "communitas". D'aquest autor també és fonamental la seva anàlisi del simbolisme ritual dels ndembu de Zàmbia, poble al qual estudià exhaustivament en diversos treballs.

Pel que fa al control social, el marc teòric es la perspectiva materialista de la religió (aplicada a l'àmbit corporal, econòmic, etc.) ben contextualitzada en aquest cas per Bryan Turner.

A un nivell complementari i de visió global és molt adient el treball de G.S. Kirk (veure lectures complementàries). Aquest autor, bon coneixedor del pensament dels antics grecs, revisa les teories generals que han volgut explicar el fenomen dels mites, des de l'escola antropològica anglesa i el funcionalisme de Malinowski a l'estructuralisme pròpiament dit de Lévi-Strauss, passant per les teories simbolistes de Cassirer i la psicologia profunda i dels arquetipus desenvolupada per Freud i Jung.

Finalment, cal destacar la tradició simbolista (o simbolista-estructural) per a l'estudi antropològic del ritual. Focalitzant envers els processos rituals i el seu simbolisme cultural, són rellevants les aportacions de Mary Douglas al voltant dels conceptes de contaminació i tabú (veure bibliografia complementària), que considera arguments per a la classificació i discriminació cultural i sobre els quals basa l'anàlisi simbòlica de certes escriptures bíbliques. Els seus conceptes de contaminació i tabú han estat àmpliament utilitzats a l'antropologia, per exemple, per a oposar-se a l'explicació materialista de Marvin Harris sobre els tabús alimentaris.

Objectius i competències

  • Fomentar la capacitat de comprensió i anàlisi del significat i les funcions socials i culturals del mite.
  • Fomentar la capacitat de comprensió i anàlisi del significat i les funcions socials i culturals del ritual.
  • Competència central: saber raonar i reflexionar críticament sobre el mite i el ritual tal com són estudiats per l'antropologia a nivell transcultural, antic i contemporani.

UNITAT 3. LA RELIGIÓ EN EL MÓN CONTEMPORANI: INDIVIDUALITZACIÓ, PLURALISME I FONAMENTALISME

El tercer i darrer gran bloc de continguts del curs s'orienta envers l'estudi més actual del fenomen religiós. La seva amplitud obliga en aquest cas a proposar un ventall de lectures de diferents perfils i enfocaments. Totes elles, però, força il·lustratives de les múltiples oportunitats d'anàlisi que ens ofereix la religió i la espiritualitat contemporània. Entre aquestes, els processos d'individualització i subjectivació de la religió, cada cop més eclèctica i "a la carta", o centrada en les més variades cerques personals dins de l'òrbita new age; o bé el transnacionalisme religiós lligat a les diàspores migratòries internacionals i com es relaciona amb les noves construccions d'identitats religioses, amb nous models de socialització o conversió, etc. Igualment, alhora, la formació de neocomunitarismes, els fonamentalismes i les tendències "sectàries", etc. Tot, en el context de la creixent pluralitat i diversitat religiosa tan característica del món actual, secularitzat i globalitzat, però on segueixen donant-se retorns i reconfiguracions d'allò religiós a diferents nivells i en diferents àmbits.

Objectius i competències

  • Potenciar la capacitat de lectura, comprensió i síntesi.
  • Potenciar l'interès per la realitat actual des de la perspectiva de l'estudi del fenomen religiós.
  • Potenciar la comprensió crítica i contextualitzada sobre la religió i el comportament religiós al món contemporani.
  • Potenciar l'anàlisi teòrica sobre la religió contemporània.
  • Competència central: saber examinar críticament el fet religiós a l'actualitat, en les seves diferents manifestacions i formes d'expressió, individual i col·lectiva.

MANUALS 

Principals:

Cantón, M. (2001) La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona: Ariel.

Morris, B. (1995) Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós.

Altres:

Berger, P. (1999) El dosel sagrado. Para una teoría sociológica de la religión. Barcelona: Herder.

Diaz de Velasco, F (2012) Religiones en España. Historia y presente. Madrid: Akal.

Díaz Salazar, R.; Giner, S.; Velasco, F. (eds.) (2006) Formas modernas de religión. Madrid: Alianza.

Morris, B. (2009) Religión y antropología. Una introducción crítica. Madrid: Akal.

Salazar, C. (2009) Antropologia de les creences. Religió, simbolisme, irracionalitat. Barcelona: Fragmenta.

Smart, N. (2000) Las religiones del mundo. Tradiciones antiguas y transformaciones modernas. Madrid: Akal.

Vallverdú, J. (2008) Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual. Barcelona: UOC.

 

Amunt

Material Suport
Guia de lectures d'antropologia de la religió PDF
Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web

Amunt

La bibliografia bàsica proposada al Pla Docent i disponible a l'aula constitueix la columna vertebral de l'assignatura, de manera que la seva lectura és del tot essencial i permet la realització dels exercicis proposats per a l'avaluació i la superació amb èxit del curs. De tota manera, és important complementar-les amb d'altres, com les proposades en aquest Pla Docent, que puguin ser recomanades pel professor, o bé de recerca pròpia.

Amunt

UNITAT 1: INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DE LA RELIGIÓ I LES CREENCES RELIGIOSES

LECTURES BÀSIQUES: 

Cantón, Manuela (2001) "Construyendo la religión como objeto de conocimiento antropológico", a: La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona: Ariel, pp. 37-62.

Cornejo, Mónica (2016) "Las definiciones de lo religioso en la antropología social. Conceptos y discusiones clave en la búsqueda de un universal cultural", Bandue: Revista de La Sociedad Española de Ciencias de Las Religiones, 9, pp. 67-88.

Geertz, Clifford (1990) "La religión como sistema cultural", a: La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 87-117.

Morris, Brian (1995) "La tradición antropológica", a: Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós, pp. 119-176.

Salazar, Carles (2009) "Els mestres del pensar: Durkheim i Weber", a: Antropologia de les creences. Religió, simbolisme, irracionalitat. Barcelona: Fragmenta, pp. 45-99.

LECTURES COMPLEMENTÀRIES:

Durkheim, Emile (1982) "Introducción" i "Definición del fenómeno religioso y de la religión", a: Las  formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Akal, pp. 1-42.

Freund, Julien (1986) "La sociología religiosa", a: Sociología de Max Weber. Barcelona: Península, pp. 159-194.

Geertz, Clifford (1990) "Ethos, cosmovisión y el análisis de los símbolos sagrados", a: La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa, pp. 118-130.

Vallverdú, Jaume (2008) "Fundamentos y desarrollo de la tradición simbolista", a: Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual. Barcelona: UOC, pp. 35-93.

UNITAT 2. MITE, RITUAL I CONTROL SOCIAL

LECTURES BASIQUES:

Honko, Lauri (1984) "The Problem of Defining Myth", a: Dundes, A. (ed.) Sacred Narrative. Readings in The Theory of Myth. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press, pp. 41-52.

Lube, Menara (2012) "Conflicto, equilibrio y cambio social en la obra de Max Gluckman", Papeles del CEIC, 88, pp. 1-47.

Segalen, Martine (2005) "La cuestión de los ritos de paso" y "Hombres, deportes, ritos", a: Ritos y rituales contemporáneos. Madrid: Alianza, pp. 40-100.

Turner, Victor (1990) "Símbolos en el ritual ndembu", a: La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI, pp. 21-52.

Turner, Bryan (1997) "La religión como control social", a: La religión y la teoría social. Una perspectiva materialista. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 143-173.

LECTURES COMPLEMENTÀRIES:

Bowie, Fiona (2006) "Myth", a: The Anthropology of Religion. An Introduction. London: Blackwell, pp. 267-300. 

Cantón, Manuela (2001) "Los hechos religiosos como hechos sociales", a: La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona: Ariel, pp. 63-117.

Duch, Lluís(1995) "El mite i la seva definició", a: Mite i cultura. Aproximació a la logomítica I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 35-83.

Eliade, Mircea (1981) "Aproximaciones: estructura y morfología de lo sagrado", a: Tratado de historia de las religiones. Morfología y dialéctica de lo sagrado, Madrid: Ediciones Cristiandad, pp. 63-105.

Eliade, Mircea (1985) "La estructura de los mitos", a: M. Mito y realidad, Barcelona, Labor, pp. 7-45.

Gluckman, Max (1978) "Transtornos místicos y ajuste ritual", a: Gluckman, M. Política, derecho y ritual en la sociedad tribal. Madrid: Akal, pp. 257-315.

Lévi-Strauss, Claude (1992) "La estructura de los mitos", a: Antropología estructural. Barcelona: Paidós, pp. 229-252.

UNITAT 3: LA RELIGIÓ EN EL MÓN CONTEMPORANI: INDIVIDUALITZACIÓ, PLURALISME I FONAMENTALISME

LECTURES BASIQUES:

Cantón, Manuela (2001) "Secularización, mundo global y renacimientos comunitarios", a: La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona: Ariel, pp. 203-229.

Griera, María del Mar (2014) "Més enllà del 'mite de la secularització': efervescència espiritual, identitats religioses i experiències transcendents", Enrahonar: Qüaderns de Filosofia, 52, 43-65.

Lenoir, Frédéric (2005) "Individualización de lo religioso" i "Globalización de lo religioso", a: La metamorfosis de Dios. La nueva espiritualidad occidental. Madrid: Alianza, pp. 17-76.

Morris, Bryan (2009) "El neopaganismo y el movimiento New Age", a: Religión y Antropología, Madrid: Akal, pp. 339-384.

LECTURES COMPLEMENTÀRIES:

Bruce, Steve (2003), "Los fundamentalismos: causas y consecuencias", a: Fundamentalismo. Madrid: Alianza, pp. 127-162.

Heelas, Paul (1996) "Manifestations", a: The New Age Movement. The Celebration of the Self and the Sacralization of Modernity. Oxford: Blackwell Publishers, pp. 15-40.

Moreras, Jordi (2017) "¿Qué islam para qué Europa? Hacia una antropología del islam posmigratorio en Europa". Revista CIDOB d'Afers Internacionals, 115, pp. 13-37.

Prat, Joan (1997) "La imagen social de las sectas: un retrato robot", a: El estigma del extraño. Un ensayo antropológico sobre sectas religiosas. Barcelona: Ariel, pp. 21-34.

Roy, Oliver (2010) "Introducción: modernidad, secularización y retorno de lo religioso", a: La santa ignorancia. El tiempo de la religión sin cultura. Barcelona: Península, pp. 17-42.

Taylor, Charles (2006), "El gran desarraigo", a: Imaginarios sociales modernos. Barcelona: Paidós, pp. 67-86.

MANUALS COMPLEMENTARIS:

Principals:

Cantón, Manuela (2001) La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona: Ariel

Morris, Brian (1995) Introducción al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós

Altres:

Berger, Peter (1999) El dosel sagrado. Para una teoría sociológica de la religión. Barcelona: Herder.

Diaz de Velasco, Francisco (2012) Religiones en España. Historia y presente. Madrid: Akal.

Díaz Salazar, Rafael; Giner, Salvador; Velasco, Fernando (eds.) (2006) Formas modernas de religión. Madrid: Alianza.

Morris, Brian (2009) Religión y antropología. Una introducción crítica. Madrid: Akal.

Salazar, Carles (2009) Antropologia de les creences. Religió, simbolisme, irracionalitat. Barcelona: Fragmenta.

Smart, Ninian (2000) Las religiones del mundo. Tradiciones antiguas y transformaciones modernas. Madrid: Akal.

Vallverdú, Jaume (2008) Antropología simbólica. Teoría y etnografía sobre religión, simbolismo y ritual. Barcelona: UOC.

Amunt

TEMPORALITZACIÓ / DATES CLAU

El curs s'estructura en tres unitats. Es recomana la primera setmana d'inici del curs, revisar bé aquest Pla Docent i fer una primera localització i organització dels materials de l'assignatura dins del campus virtual. Les dates de cada unitat son les següents:

- Unitat 1. Del 6 de març al 2 d'abril

Termini de lliurament de la primera activitat: 2 d'abril

- Unitat 2. Del 3 d'abril a l'1 de maig.

Termini de lliurament de la segona activitat: 1 de maig

- Unitat 3. Del 2 de maig al 5 de maig

Termini de lliurament de la tercera activitat: 5 de maig

- A partir del 5 de maig: qualificacions de l'AC i preparació per part de l'estudiant de les proves finals, entre els dies 28 de juny i 9 de juliol. 

Notes finals: 17 al 19 de juliol de 2023

 

 

 

 

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + PS

Nota final d'assignatura: AC + PS

AC = 70%

PS = 30%

Notes mínimes:

· PS = 3,5

Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

Proves d'avaluació

L'avaluació continuada s'estructura a partir de 3 activitats obligatòries. Cada una de les activitats té el mateix valor (sobre el 100%) per a l'obtenció de la nota mitjana final. 

La nota final d'Avaluació continuada de l'assignatura serà la resultant de la mitjana de les notes obtingudes en les Proves d'Avaluació Continuada. Per superar l'assignatura és imprescindible haver lliurat les tres PAC i haver superat dues.

La fórmula d'acreditació de l'assignatura és PAC+Prova de Síntesi o Examen.

Presentació formal i revisió de les activitats

Sempre es valorarà de forma molt positiva la bona presentació dels treballs, els quals han d'incloure data, número i opció de la PAC, nom de l'autor del treball, nom del consultor i  títol específic del treball.

Als diferents treballs cal especificar les fonts de les citacions i no citar a la babalà un llibre genèricament quan es remet a un aspecte concret: s'hi ha de posar la pàgina d'on s'ha extret la citació. Si no se cita correctament o s'inclou literalment fragments d'altres autors sense especificar-ne la font, es pot considerar un plagi, que si es detecta es penalitza amb un suspens de l'avaluació continuada.

Cal incloure al final del treball les referències bibliogràfiques, completes i correctament citades.

Pel que fa a la revisió de les PAC, el professorat donarà les notes i els comentaris de forma individualitzada, alhora que podrà facilitar les informacions o aclaracions oportunes sobre les activitats a tot el grup classe mitjançant l'espai Tauler de l'aula.

Expressió oral i escrita

En la qualificació de les PAC d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres errades (lèxiques, sintàctiques) us donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a lliurar en el termini de 48 hores un cop comunicades les incorreccions. Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada segons criteri del professor.

Al començament del curs es facilitarà una rúbrica il·lustrativa de la forma en què s'avalua l'expressió oral i escrita a les diferents activitats, per tal de formar-vos en aquesta competència. Aquesta avaluació s'aplicarà concretament a la PAC 3, sobre el format de la qual, a més, es donaran instruccions precises un cop avançat el curs.

Plagi i còpia:

Un fenomen que ha proliferat i que necessita d'un tractament ordenat i clar és el plagi. El plagi es dóna de dues maneres bàsiques:

  1. de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
  2. de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).

Des de la nostra titulació, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:

D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries i que es treballarà i avaluarà específicament. Per evitar de caure en el plagi, llegeix atentament els exemples que trobes en aquest enllaç: https://campus.uoc.edu/~04_999_01_u27/COM_EVITAR_EL_PLAGI_2.doc

D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també que el fet queda enregistrat, ja que la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures de la UOC ja preveu que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" són conductes tipificades com a "falta greu o molt greu" i podran comportar el suspens de l'assignatura. 

Finalment, cal fer notar que és indispensable que els/les estudiants que vulguin elaborar conjuntament algun treball o pràctica obtinguin prèviament el consentiment del consultor/a, ja que, en cas que dos treballs d'estudiants diferents, en una mateixa assignatura i semestre, presentin coincidències suficients per deduir que l'un és còpia de l'altre, es consideren els dos com a plagiats, independentment de quin pugui ser-ne l'original.

 

 

 

 


Amunt

Examen

Els/les estudiants que no pugueu seguir l'avaluació continuada o no la supereu tindreu dret a un examen final.

L'assignatura també permet l'opció de fer l'examen tot i haver superat l'AC, sent la formula de ponderació: AC=35% / EX=65%.


Amunt