| Introducció a la literatura francesa | Codi: 04.539 Crèdits: 6 |
La matèria proposa una introducció a la literatura francesa, des del Renaixement fins al segle XX. Tal i com indica el seu títol, no es tracta d'una història exhaustiva i rectilínia, sinó que, pel contrari, es pretén que l'estudiant llegeixi algunes obres fonamentals de la tradició francesa per tal que comprengui les seves grans etapes i el seu procés evolutiu. La perspectiva, doncs, no és històrica o historicista, sinó més aviat hermenèutica o interpretativa; això significa que es dóna prioritat a certs períodes i moviments literaris, així com a les lectures de grans mestres incontestables, com Montaigne, Voltaire, Baudelaire, Flaubert o Proust, entre altres. El fil d'Ariadna que enllaça les diferents lectures obligatòries del curs és la metamorfosi de certs temes literaris a través dels segles i els diferents gèneres literaris de la tradició francesa (l'assaig, la comèdia clàsica, el conte filosòfic, la novel·la realista, la novel·la moderna, la poesia, etcètera).
Es recomana, però no és obligatori, haver cursat Idioma Modern II: Francès. Els materials de l'assignatura són en francès i s'aconsella llegir les obres de lectura obligatòria en la seva versió original, tot i que també es permet recórrer a traduccions autoritzades al català o al castellà.
Com s'indica en l'apartat anterior, es recomana, però no és obligatori, haver cursat Idioma Modern II: Francès. Els materials de l'assignatura són en francès i s'aconsella llegir les obres de lectura obligatòria en la seva versió original, tot i que també es permet recórrer a traduccions autoritzades al català o al castellà.
La llengua vehicular a l'aula és el català. L'estudiant pot participar a l'aula, lliurar les PAC i realitzar les proves finals en català. De forma optativa, l'estudiant pot fer alguna o totes les PAC en francès i realitzar les proves finals en aquesta llengua. A l'espai del Fòrum, s'usa el francès de forma optativa.
Objectius
Conèixer les grans etapes de la literatura francesa i saber situar-se en el seu procés evolutiu.
Adquirir les estratègies i les competències per tal d'interpretar, analitzar i comentar textos literaris representatius d'un període, un moviment o un autor.
Saber utilitzar les eines bibliogràfiques per tal d'elaborar una síntesi personal dels coneixements adquirits.
Sensibilitzar-se amb les manifestacions d'ordre cultural (pintura, teatre, cinema, òpera, música) lligades a la literatura francesa, per tal de poder establir lligams enriquidors entre les arts.
Competències
CE3 - Capacitat per a la comunicació escrita de manera reflexiva i argumentativa (també en un entorn virtual)
CE13 - Capacitat per identificar, analitzar i comentar críticament obres, corrents i moviments literaris i artístics en el marc de les tradicions culturals i dels seus contextos socials.
CT1 - Domini avançat d'un idioma modern (B2 del marc comú europeu), amb orientació acadèmica i professional.
Mòdul 1: Renaixement
1. Humanisme i Renaixement a França
2. Montaigne
Mòdul 2: Època Clàssica i Il·lustració
1. La doctrina clàssica
2. La dramatúrgia clàssica
3. La literatura de la Il·lustració
4. Jean-Jacques Rousseau i l'expressió del jo
Mòdul 3: el segle XIX
1. El Romanticisme a França
2. El text realista
3. A la recerca d'una nova estètica: Baudelaire
4. El simbolisme a la literatura francesa
Mòdul 4: el segle XX
1. Els grans mestres del segle XX: Paul Valéry, Marcel Proust i André Gide
2. El Surrealisme
3. Els compromisos literaris i les seves filosofies
4. L'escriptura poètica
5. La crítica literària francesa
| Material | Suport |
L'estudiant disposa dels materials didàctics de l'assignatura, en els que es proposa una història de la literatura francesa des del Renaixement fins al segle XX.
No cal recordar la immensa utilitat de disposar d'un diccionari bilingüe, com Le Petit Robert o el Gran diccionario Larousse español-francés, francés-español, coordinat aquest per R. García Pelayo y Gross i J. Testas.
Bibliografia i Fonts d'informació
Per a la bibliografia general de l'assignatura, i l'específica de cada mòdul, vegeu els materials didàctics del curs.
Per a les lectures complementàries, vegeu els articles procedents de Jean d'Ormesson, Une autre histoire de la littérature française. París: Nil éditions, 1997.
LECTURES OBLIGATÒRIES
Michel de Montaigne, «Au lecteur», «Comme l'âme décharge ses passions sur des objets faux quand les vrais lui défaillent», «Que philosopher c'est apprendre à mourir» i «Des livres» dels Essais
Molière, Le Misanthrope
Voltaire, Candide ou l'Optimisme
Gustave Flaubert, Madame Bovary
Charles Baudelaire, Les fleurs du mal i Le peintre de la vie moderne
Marcel Proust, «Combray», d'À la recherche du temps perdu
EDICIONS RECOMANADES EN FRANCÈS
Michel de Montaigne, Essais, tom I i II, edició de Pierre Michel, Gallimard, col·lecció "Folio classique" (números 289 i 290), París, 2007.
Molière, Le Misanthrope, edició de Jacques Chupeau, Gallimard, col·lecció "Folio théâtre" (número 28); o bé col·lecció "Folio classique" (número 3376), París, 2009.
Voltaire, Candide ou l'Optimisme, edició de Frédéric Deloffre, Gallimard, col·lecció "Folio classique" (número 3889), París, 2003.
Gustave Flaubert, Madame Bovary, edició de Thierry Laget, Gallimard, col·lecció "Folio classique" (número 3512), París, 2001.
Charles Baudelaire, Les fleurs du mal, edició de Claude Pichois, Gallimard, col·lecció "Poésie" (número 85), París, 2005.
Charles Baudelaire, Le peintre de la vie moderne; pdf a l'apartat de recursos de l'aula.
Marcel Proust, Du côté de chez Swann (À la recherche du temps perdu I), editió d'Antoine Compagnon, Gallimard, col·lecció "Folio classique" (núméro 1924), Gallimard, París, 2008.
EDICIONS RECOMANADES EN CATALÀ
Michel de Montaigne, Assaigs, volums I i II, traducció de Vicent Alonso, La Butxaca, Barcelona, 2011.
Molière, El Misantrop, traducció de Joan Oliver, Educaula, Barcelona, 2014.
Voltaire, Càndid o l'Optimisme, traducció de Jordi Llovet, Proa, Barcelona, 2008.
Gustave Flaubert, Madame Bovary, traducció de Lluis Maria Todó, La Butxaca, Barcelona, 2008.
Charles Baudelaire, Les flors del mal, edició bilingüe, presentació, traducció i notes de Jordi Llovet, La Butxaca, Barcelona, 2010.
Marcel Proust, Combray, traducció de Josep Maria Pinto, Viena, Barcelona, 2009.
EDICIONS RECOMANADES EN CASTELLÀ
Michel de Montaigne, Los Ensayos, traducción de Jordi Bayod Brau, Acantilado, Barcelona, 2007.
Molière, El misántropo o el atrabiliario enamorado, traducción de Vicente Bastida y Luis Martínez de Merlo, Cátedra, Madrid, 2007.
Voltaire, Cándido o el optimismo, traducción de Leandro Fernández de Moratín, Edhasa, Barcelona, 2004.
Gustave Flaubert, La señora Bovary, traducción de María Teresa Gallego Urrutia, Alba, Barcelona, 2012.
Charles Baudelaire, Las flores del mal, edición bilingüe, traducción de Luis Martínez de Merlo, Cátedra, Madrid, 2011.
Charles Baudelaire, El pintor de la vida moderna, traducción de Martín Schifino, Taurus, Madrid, 2013.
Marcel Proust, Por la parte de Swann. En busca del tiempo perdido, I, traducción de Carlos Manzano, RBA, Barcelona, 2013.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Només pots superar l'assignatura fent un examen final (EX). La nota final serà la nota numèrica obtinguda en aquest examen. Si no et presentes a la prova, la qualificació final serà un No presentat. |
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 100 %
AC = %
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
L'examen consistirà en dues preguntes, amb un valor de 5 punts cadascuna:
1) A partir d'un fragment d'una de les lectures obligatòries, caldrà indicar-ne quin és l'autor, a quina obra pertany i en quin moment d'aquesta cal situar-la (què ha succeït abans i què s'esdevindrà immediatament després). Caldrà fer-ne també el comentari.
2) Una pregunta temàtica, en què caldrà demostrar també l'estudi de les lectures complementàries pertinents.
Exemple 1: Reflexiona sobre les característiques de l'assaig literari a partir de Montaigne.
Exemple 2: Quines són les principals semblances i diferències entre el concepte de novel·la de Flaubert a Madame Bobary i el de Proust a À la recherce du temps perdu?