• Descripció

L'assignatura presenta un panorama introductori de  la literatura catalana medieval, des de finals del segle XIII fins a la meitat del XV. S'hi proposa una visió de conjunt dels textos historiogràfics i dels intel·lectuals i moralistes més importants del període, i s'hi estudien les obres de tres grans autors que parteixen de pressupòsits ideològics, culturals i literaris molt diferents: Ramon Llull, Bernat Metge i Ausiàs March.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura fa un recorregut panoràmic i introductori per la literatura catalana més antiga, des de la que es produeix entre la segona meitat del segle XIII fins a la primera meitat del XV.  Fa, per tant, una presentació general d'algunes de les principals obres i dels principals autors d'aquest període amb l'objectiu que l'alumnat n'adquireixi uns coneixements bàsics, que es completaran amb l'assignatura de Narrativa catalana medieval. Les dues assignatures estan concebudes com a complementàries.

L'estudi de la literatura antiga contribueix a desenvolupar qualitats rares en el món d'avui, però notablement importants per al futur: la capacitat d'entendre i d'explicar la diferència; és a dir, temps, llocs i personatges ben diversos de nosaltres mateixos. De manera particular, la familiarització amb el català antic augmenta el coneixement i el domini que es pugui tenir de la pròpia llengua.

• Camps professionals en què es projecta

La filologia en general, i l'estudi de la literatura medieval en particular, forneix als estudiants uns instruments intel·lectuals valuosos, que són un benefici indubtable per al seu desenvolupament personal i professional: el domini del llenguatge i del pensament abstracte, la pràctica en la percepció intuïtiva, la capacitat de comprensió i d'expressió oral i escrita, i uns coneixements culturals amplis. Aquestes competències són cada cop menys habituals en la nostra societat i són, per tant, un avantatge segur en el món laboral.

• Coneixements previs

Atès que l'assignatura té un caràcter panoràmic i introductori, no es necessiten coneixements previs per matricular-s'hi. Ara bé, haver cursat l'assignatura d'Introducció a la literatura europea facilita les coses, ja que proporciona un marc europeu que permet contextualitzar millor els aprenentatges de literatura catalana medieval. A més, la poesia trobadoresca no s'estudia en l'assignatura de Literatura catalana medieval sinó en la de Literatures romàniques.

• Objectius i competències

L'objectiu general de l'assignatura és que l'alumnat adquireixi uns coneixements bàsics de literatura catalana medieval, que poden ser ampliats amb d'altres assignatures, sobretot amb Narrativa Catalana Medieval, on s'estudien de forma específica obres com el Tirant lo Blanc o el Curial e Güelfa.Els objectius previstos en cada mòdul o unitat s'han desglossat en l'apartat de cada unitat corresponent.

Les competències generals que es treballen al llarg de l'assignatura són les següents:

 - Coneèixer la història, els moviments literaris, les obres i els autors principals de la literatura catalana.

- Comprendre i analitzar el paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

- Escriure textos clars, entenedors i ben estructurats a partir d'uns paràmetres especificats, adaptant-los a un registre social o professional predeterminat, i a les necessitats i les característiques del futur receptor.

- Aprendre i utilitzar de forma adequada la terminologia relativa a la disciplina.

- Exercitar-se en la capacitat d'anàlisi i de síntesi.

- Usar correctament la bibliografia pertinent, citar acuradament les fonts a partir de les convencions bibliogràfiques establertes i integrar les citacions a la pròpia argumentació.

 - Analitzar i comentar críticament obres literàries.

- Relacionar els textos literaris amb la seva realitat social i cultural.

- Conèixer les relacions que estableixen amb les llengües els diferents grups socials: funcions socials i funcions comunicatives.

- Comprendre i analitzar el paper de la cultura en la dinàmica de la societat catalana.

• Continguts

Les obres que s'estudien en aquesta assignatura són les primeres que en català posen de manifest la utilització de procediments literaris. 

Al mateix temps, l'assignatura gira al voltant de quatre grans temes:

1) La centralitat i la rellevància de la cort com a espai de producció i recepció de la literatura escrita en llengua catalana a l'edat mitjana.

2) El progressiu accés dels laics a la cultura, fins llavors dominada i cultivada principalment pels clergues, i la creixent importància que hi tenen els textos literaris clàssics.

3) L'ús específic i conscient dels gèneres literaris que fa cadascun dels autors estudiats, i en la majoria de casos, la imatge que projecten d'ells mateixos i de la seva obra en els seus propis textos.

4) L'amor, el tema literari per excel·lència que ha estat abordat per tots els autors de totes les èpoques.

Aquests temes generals es van desenvolupant i analitzant en els cinc mòduls de què consta el curs:

Mòdul 1. La historiografia

S'analitzen tres textos historiogràfics, és a dir, tres obres que narren esdeveniments històrics: els llibres de Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Cap d'aquests autors no reconeixeria haver fet altra cosa que contar veritats històriques. Això no obstant, tots tres fan ús del que nosaltres modernament anomenem literatura. En el primer mòdul d'aquesta assignatura explorarem, d'una banda, com s'escrivia la història a l'edat mitjana i amb quines finalitats, i de l'altra, ens preguntarem quins gèneres i recursos literaris aprofiten Jaume I, Bernat Desclot i Ramon Muntaner, i de què els serveixen.

Mòdul 2. Ramon Llull

Llull presenta la particularitat, del tot extraordinària en el context intel·lectual europeu de l'època, de ser autor d'una vasta obra filosòfica, teològica i científica i, al mateix temps, d'una notable obra literària. La seva és una utilització molt conscient i intencionada de la literatura (que inclou la reinvenció de gèneres literaris), posada al servei de la tasca missionera, que per a ell és prioritària.   

Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes

Francesc Eiximenisi Vicent Ferrer són el rerefons ineludible de la producció de tots els altres autors estudiats. Franciscà l'un i dominicà l'altre, els dos frares representen la cultura clerical que els laics tenien al seu abast perquè era omnipresent a través dels llibres i dels sermons. El pla eiximenià de divulgació de la cultura clerical entre els laics permetrà d'aproximar-se a l'escolàstica -el veritable sistema operatiu de la universitat medieval- i veure quins eren els poderosos instruments intel·lectuals que va desenvolupar i que va acabar divulgant. Per la seva banda, sant Vicent facilita una introducció al mitjà més poderós d'influència ideològica que va desenvolupar l'Església medieval: la predicació.

Mòdul 4. Bernat Metge

Bernat Metge manifesta una gran ambició literària en la construcció de Lo somni, bastit al damunt de referents clàssics (Ciceró, Petrarca, etc.) i apuntalat en l'ús del diàleg, d'arrel ciceroniana. Metge se'ns revela com un autor fascinant per la seva intel·ligència, per la seva destresa, pels seus coneixements, pel seu estil,  pel seu projecte literari tan reeixit. Tot plegat és encara més evident si es contrasta amb el Viatge al Purgatori de Sant Patrici, de Ramon de Perellós, que és l'autor que ens serveix de punt de partida en el quart mòdul.

Mòdul 5. Ausiàs March

La lectura i el comentari d'uns quants poemes d'Ausiàs March permet deduir els trets característics de la seva extensa obra lírica: en primer lloc, la renovació del llenguatge poètic i la voluntat de transcendir la poesia amorosa coetània, aspectes per als quals serveix de contrapunt un excel·lent poeta coetani,  Jordi de Sant Jordi; en segon lloc, la influència del món intel·lectual -teològic, moral i mèdic- en el bagatge conceptual amb què March analitza la seva singular experiència amorosa. Sense oblidar que l'obra de March no s'entén sense tenir en compte que, com els seus predecessors, és un poeta que escriu des de i per a la cort.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material de suport per a l'assignatura és el següent:

Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1980-85, 10 vols. [Diccionari de la llengua antiga i moderna. Recull variants gràfiques, morfològiques i dialectals. És convenient haver-lo consultat algun cop. És penjat a Internet a l'adreça http://dcvb.iecat.net/]

Faraudo de Saint-Germain, Lluís. Vocabulari de la llengua catalana medieval, Institut d'Estudis Catalans. Disponible a: https://www.iec.cat/faraudo/. [Funciona com a complement del DCVB. És útil perquè aporta ocurrències dels mots extretes d'obres literàries i de documentació jurídica i administrativa.]

Batlle, Mar; Martí i Castell, Joan; Moran, Josep; Rabella, Joan Anton. Gramàtica històrica de la llengua catalana. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Biblioteca Abat Oliba, 299»), 2016. [Manual de referència per conèixer en detall l'evolució fonètica i morfosintàctica del català, des del seu naixement fins a l'actualitat. Actualitza els manuals clàssics d'Antoni Badia i Margarit (1951) i Francesc B. Moll (1952).]

Bisson, T. N. Història de la Corona d'Aragó. Barcelona: Editorial Crítica (Sèrie General, 8), 1988. [Breu manual d'història; s'hi pot recórrer per aclarir dubtes sobre esdeveniments històrics. Els capítols V i VI (pàg. 114-173) tracten del període objecte d'estudi; és recomanable llegir-les.]

Riquer, Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (1984-88). Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1984-88 (els volums 2 i 3, sobre el període objecte de l'assignatura, són a cura de M. de Riquer; ed. original 1964). [Manual bàsic sobre els autors i les obres objecte del curs. Cal advertir, però, la data (1964) en què va ser escrita la part referent a la literatura antiga; cal tenir en compte les aportacions que des d'aleshores s'han produït a l'estudi de la literatura catalana medieval, algunes de les quals són obra del mateix Riquer.] 

Badia, Lola (dir) (2013). Història de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, volum 1. [En aquest primer volum, dels tres dedicats a la literatura medieval, s'hi estudien les cròniques i Ramon Llull. Hi ha uns capítols introductoris generals, sobre edat mitjana i literatura i altres conceptes bàsics, que són molt interessants.]

Badia, Lola (dir) (2014). Història de la literatura catalana, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino, Ajuntament de Barcelona, volum 2. [En aquest segon volum s'hi estudien els frares predicadors (Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer), Bernat Metge i Ausiàs March. Hi ha un capítol dedicat a la monarquia, la llengua i la literatura, un altre dedicat a les traduccions i un altre que tracta de la poesia cortesana.]

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

La bibliografia i fonts d'informació imprescindibles per al bon seguiment de l'assignatura són de tres tipus. Hi ha una bibliografia de lectura obligatòria, que són articles breus -i conferències- que es troben a disposició dels estudiants en l'apartat corresponent de l'aula. A més a més, hi ha unes lectures recomanades que s'esmenten en cada mòdul. Finalment, hi ha la lectura d'una obra representativa del període estudiat, que se cita al final de tot d'aquest apartat. 

Mòdul 1. La historiografia

- Materials de lectura o visualització obligatòria

• Badia, Lola. Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003
• Cingolani, Stefano M., "Preludi. Dels annals a les gesta, i del llatí al català". A: La memòria dels reis: les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. Barcelona: Editorial Base, 2007, p. 11-30.
• "L'edat mitjana, una època de llum. Diàleg entre Lola Badia i Antònia Carré", Literatura catalana medieval, Universitat Oberta de Catalunya: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00240812/ [vídeo de 15:57 min.]
• "Les cançons de gesta. Entrevista a Lola Badia", Literatura catalana medieval, Universitat Oberta de Catalunya: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00240812/ [vídeo de 7:29 min.]

- Lectures recomanades:

• Jaume I. Llibre dels fets (edició de J. M. Pujol). Barcelona: Teide (Tria de Clàssics 3), 1991.
• Bernat Desclot. Crònica (edició d'Anna Cortadellas). Barcelona: Teide (Tria de Clàssics 4), 1991.
• Bernat Desclot. Crònica de la croada contra Catalunya (versió de Miquel Desclot). Barcelona: Barcino, Tast de Clàssics, 2015.
• Ramon Muntaner. Crònica (edició de Coia Cabré). Barcelona: Teide (Tria de Clàssics 5), 1992.
• Ramon Muntaner, L'expedició dels catalans a Orient (versió de Jordi Llavina). Barcelon: Barcino, Tast de Clàssics, 2015.
• Stefano Maria Cingolani, La memòria dels reis. Les quatre grans cròniques i la historiografia catalana, des del segle X fins al XIV. Barcelona: Editorial Base, 2007.

Mòdul 2. Ramon Llull

- Materials de lectura obligatòria:

• Badia, Lola, "El saber i l'ensenyament a la baixa Edat Mitjana: una noció de conjunt". En: Ramon Llull, Pàgines pedagògiques. Vic: Eumo, 1992, p. XXIX-XXXIX.  
• Badia, Lola; Joan Santanach i Albert Soler, "6.2.3. Ramon Llull i la composició i difusió dels seus textos; 6.2.4. La nova literatura", Literatura medieval (1). Dels orígens al segle XIV, dir. Lola Badia, Història de la Literatura Catalana, dir. Àlex Broch, Barcelona: Enciclopèdia Catalana - Fundació Carulla - Ajuntament de Barcelona, 2013), pp. 389-409.
• Badia, Lola; Joan Santanach i Albert Soler, "La llengua i la literatura de Ramon Llull: llocs comuns, malentesos i propostes", Els Marges 87 (2009), pp. 73-90.
• Bonner, Anthony, "Ramon Llull: autor, autoritat i il·luminat". En: Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Palma (Mallorca), 8-12 de setembre del 1997. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998. p. 35-60.
• Soler, Albert, "Espiritualitat i cultura: els laics i l'accés al saber a final del segle XIII a la Corona d'Aragó", Studia Lulliana, 38 (1998), p. 3-26.
• "Els manuscrits i la transmissió del saber. Entrevista a Albert Soler", Literatura catalana medieval, Universitat Oberta de Catalunya: https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00240812/ [vídeo de 15:38 min.]

- Lectures recomanades:

• Ramon Llull,  Llibre de les bèsties, dins del Llibre de meravelles (versió a cura d'Albert Soler). Barcelona: Teide ("Tria de clàssics"), 1991.
  
• Ramon Llull, Romanç d'Evast e Blaquerna, ed. Albert Soler i Joan Santanach. Barcelona: Editorial Barcino (Biblioteca Barcino, 10), 2016.

Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes

- Materials de lectura obligatòria:

• Hauf, Albert. "Introducció". En: Francesc Eiximenis. Lo crestià (selecció). Barcelona:  Edicions 62 i La Caixa (Les Millors Obres de la Literatura Catalana 89, 1983, pp. 5-11.
• Martínez Romero, Tomàs. "Litterati i illiterati en l'oratòria de Sant Vicenç Ferrer". En: Revista d'Estudis Catalans. Freiburg: Zeitschrift für Katalanistik Universitaet Freiburg Romanisches Seminar, 1990, núm. 3, p. 50-66.  
• Renedo, Xavier. "Llegir i escriure a la tardor de l'Edat Mitjana". En: Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes: Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991. [Barcelona]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, [1991], vol. II, p. 209-222.  
• Renedo, Xavier, "Idees i prejudicis d'Eiximenis sobre la poesia", dins: Badia, Lola - Casanova, Emili - Hauf, Albert (eds.), Studia mediaevalia Curt Wittlin dicata = Mediaeval studies in honour Curt Wittlin = Estudis medievals en homenatge a Curt Wittlin, Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (Symposia Philologica, 25), 2015, 301-322.

- Lectura recomanada:

• Francesc Eiximenis, Llibres, mestres i sermons, a cura de David Guixeras i Xavier Renedo. Barcelona: Editorial Barcino, 2005.

Mòdul 4. Bernat Metge

- Materials de lectura obligatòria:

• Badia, Lola. "El terme 'humanisme' no defineix la cultura literària dels nostres escriptors en vulgar dels segles XIV i XV". L'Avenç, 1996, febrer, núm. 200,  p. 20-23.
• Cabré, Lluís. "De nou sobre Metge, Laelius i el Somnium Scipionis". En: Badia, Lola; Cabré, Míriam; Martí, Sadurní. Literatura i cultura a la Corona d'Aragó. Actes del III Col·loqui Internacional Problemes i mètodes de literatura catalana antiga (Girona, 5-8 de juliol de 2000). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Curial, 2001. p. 49-62.  
• Renedo, Xavier. "L'heretge epicuri a Lo somni de Bernat Metge". En: Badia, L.; Soler, A. (ed.). Intel lectuals i escriptors a la baixa Edat Mitjana. Barcelona: Curial Edicions, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Textos i Estudis de Cultura Catalana 36), 1994 p. 109-127.
• Conferència de Lola Badia a la Universitat de Barcelona.

- Lectures recomanades

• Mitjà, M. "Procés contra els consellers, domèstics i curials de Joan I, entre ells Bernat Metge", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1957-58, núm. 27, p. 375-415.
• Cingolani, S. "Política, societat i literatura. Claus per a una interpretació de Lo somni de Bernat Metge", Revista de Catalunya, 2000, núm. 150, p. 106-132.

Mòdul 5. Ausiàs March

- Materials de lectura obligatòria:

• Torró Torrent, Jaume. "Una cort a Barcelona per a la literatura del segle XV". En: Revista de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, junio 2001, núm. 163, p. 97-123.  
• Turró, Jaume. "La noblesa, la lírica, la caça i la cortesia". En: Mot so razo. [Girona]: Ajuntament de Castelló d'Empúries - Universitat de Girona, 2004, núm. 3, p. 7-15.
• Conferència de Lluís Cabré a la Universitat de Barcelona sobre Ausiàs March.

- Lectures recomanades:

• Ausiàs March, Per haver d'amor vida. Antologia comentada per Francesc J. Gómez i Josep Pujol. Barcelona: Editorial Barcino, 2008.
• Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, edició de Lola Badia i Martí de Riquer. València: Tres i Quatre, 1984.
• Sis poetes del regnat d'Alfons el Magnànim, edició de Jaume Torró. Barcelona: Editorial Barcino, 2009.

A banda de totes aquestes lectures breus, s'ha de fer la lectura  d'una obra sencera, que en aquest cas és una de les dues obres següents:

Bernat Metge. Lo somni. Edició i comentaris de Lola Badia. Barcelona: Quaderns Crema, 1999 (s'ha d'utilitzar l'edició recomanada perquè la introducció i els comentaris que l'acompanyen són de gran utilitat).

Ramon Llull. Llibre de les bèsties dins del Llibre de meravelles. Barcelona: Teide, 1991 / Ramon Llull. Llibre de les bèsties. Barcelona: Proa, 2016, versió de Miquel Desclot amb dibuixos de Perico Pastor.

Aquest curs (2022/2023), la lectura que farem és Lo somni de Bernat Metge. 

• Metodologia

Estudi del material

Es recomana utilitzar el material informatitzat com a punt de partida perquè els enllaços que conté permeten analitzar en profunditat els textos objecte d'estudi. Queda al criteri de l'estudiant decidir fins on vol arribar en l'ampliació d'informació; ha de tenir en compte els objectius que es plantegen per a cada mòdul, els seus interessos i les seves possibilitats.

Es recomana començar pels textos teòrics de cada mòdul i, després, llegir els fragments de lectures proposades per a cada autor. Després de llegir cada fragment de lectura, es pot tornar al text teòric per assentar els coneixements adquirits.

Una vegada trreballat el material docent, és recomanable passar a llegir la bibliografia obligatòria de cada mòdul.

L'assignatura està pensada perquè cada estudiant s'hi pugui dedicar amb la intensitat que triï. Per això hi ha prevista la realització de pràctiques de traducció i comentari de textos, i de debats, al llarg del curs (de participació voluntària). Així mateix, s'ofereix la possibilitat de fer fitxes-resum dels articles de la bibliografia i penjar-les al fòrum de l'assignatura. Aquesta activitat no és avaluable, però dur-la a terme de ben segur que permetrà consolidar més bé els coneixements que s'adquireixen al curs i proporcionarà el plaer de compartir el saber amb d'altres companys i companyes de l'assignatura. 

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

L'avaluació continuada (AC) consta de tres exercicis obligatoris: la  PAC 1 correspon als continguts dels mòdul 1 i 2; la PAC 2, als del mòdul 3 i 4, i la PAC 3, als del mòdul 5. En aquest darrer cas, a més, s'inclou un repàs general dels continguts de l'assignatura.

La PAC 1 inclourà dos exercicis de traducció i comentari de textos, un per a cada mòdul. La PAC 2, en canvi, consistirà en cinc preguntes breus sobre els continguts dels mòduls 3 i 4, molt especialment relacionades amb la lectura obligatòria del semestre, Lo somni de Bernat Metge. Finalment, a la PAC 3 caldrà desenvolupar una resposta llarga (una mena d'assaig d'un parell de pàgines) a un enunciat vinculat als continguts del mòdul 5 i que, alhora, s'haurà de relacionar amb els temes dels mòduls anteriors.

Amb els tres exercicis d'avaluació continuada obligatoris es pretén avaluar els coneixements adquirits per l'estudiant i també la capacitat de fer-ne una explicació sintètica, ordenada, coherent i correcta. En conseqüència, dels exercicis es valorarà tant la riquesa de contingut del comentari com la capacitat de síntesi i d'estructuració de l'exposició. 

Els exercicis seran retornats entre una setmana i deu dies després de la data de lliurament. En tots els casos l'alumne rebrà la nota corresponent i un breu comentari personalitzat. A banda, a través del tauler de l'assignatura i els altres canals de comunicació de l'aula s'oferiran les solucions dels exercicis de traducció i les preguntes de la PAC 2, exemples modèlics dels comentaris de text i les preguntes llargues, i reflexions generals sobre les dificultats o els aspectes problemàtics de les proves d'avaluació.

A banda, al llarg del curs es proposen activitats que, tot i no ser directament avaluables, són importants de cara a preparar i elaborar les PAC. En els dos primers mòduls es faran pràctiques de traducció i comentari de textos medievals, mentre que abans de la PAC 2 i la PAC 3 es duran a terme debats: un sobre Lo somni de Bernat Metge, i un altre sobre la poesia d'Ausiàs March. Una altra possible activitat que els estudiants poden dur a terme de forma voluntària al llarg del semestre és la redacció de resums o fitxes dels recursos d'informació que es proposen a cada mòdul.

Per fixar la nota final de l'avaluació continuada es tindrà en compte la nota obtinguda en les tres PAC (cada una correspon a un 30% de la nota) i la participació en les altres activitats previstes: pràctiques de traducció/comentari de textos, debats i lliurament de resums (10%).

Presentació de les PAC

És molt important que els estudiants segueixin els criteris de la UOC a l'hora de citar altres autors i presentar la bibliografia de cada PAC. Aquests criteris es poden trobar a http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/convencions/referencies_bib.html

Lliurament de les proves d'avaluació continuada

Cal lliurar-les dins del termini previst al RAC.

Domini de la llengua escrita

El grau de domini de la llengua escrita (tant pel que fa a la competència gramatical com pel que fa a la producció textual) es tindrà en compte en aquesta matèria, com en totes, des del primer moment. En cas d'estudiants amb dèficits importants se n'informarà el tutor de l'estudiant i el professor responsable de l'assignatura, a fi que li recomanin formacions complementàries en aquest terreny i l'adverteixin que la persistència dels dèficits al final del semestre pot comportar que no se superi l'avaluació continuada o, en darrera instància, la no validació de la PS.

Plagi

En el decurs dels darrers semestres un fenomen que era més esporàdic i que es tractava individualment ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar. Ens referim al plagi. Es dóna tant de fonts en paper (llibres, articles, inclou els mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-los passar per propis, com també de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el que el manlleva i l'aprofita).

Des de la titulació de Filologia Catalana, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres: d'una banda informant (i formant) més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no, i de l'altra, fixant clarament la penalització que aquesta conducta, si és detectada, comporta per a l'estudiant.

De fet, les normes de la UOC ja preveuen "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" entre les conductes que són susceptibles de falta greu o molt greu. Ho trobeu a: Inici > Comunitat > Normes UOC > Normativa de drets i deures dels estudiants de la UOC  (Cap. 5è, art. 8 i 9). També preveuen les sancions aplicables a les faltes grues o molt greus (Cap. 7è, art. 14 i 15)

Per evitar de caure en el plagi, llegeix atentament els exemples que trobes en aquest enllaç

Prova de síntesi (PS)

Els alumnes que hagin superat l'AC han de realitzar, a finals de semestre, la Prova de Síntesi (PS), que inclourà dos exercicis: una traducció al català actual d'un fragment de prosa historiogràfica o de Ramon Llull, i una pregunta a respondre en una pàgina sobre Lo somni de Bernat Metge.

• Avaluació final

Totes les proves finals (PS i EX) seran virtuals i es faran amb el sistema EREs de reconeixement facial.

L'estudiant que opti per l'avaluació final haurà de fer un examen global que constarà de dos exercicis. Al primer, caldrà desenvolupar un tema procedent del temari d'avaluació que trobareu a continuació. El segon consistirà en el comentari d'un text -en prosa o en vers- escrit per un dels autors recollits al temari.  El poema o el passatge que aparegui a l'examen serà, evidentment, representatiu en el context de la matèria estudiada durant el curs.

En ambdós exercicis s'hauran de tenir en compte els criteris de correcció i síntesi exposats en parlar dels exercicis d'avaluació continuada (vegeu l'apartat corresponent d'aquest Pla docent).

Exemple d'examen final

A. TEMA. Desenvolupeu el següent tema: Lectura evident i lectura amagada de Lo somni

B. COMENTARI. Comenteu el següent text:  Ausiàs March, poema I

 (Aquí no s'inclou el text a comentar, però naturalment es donarà in extenso al full d'examen)

Per aprovar l'examen final caldrà obtenir, almenys, una qualificació C+ als dos exercicis, la qual cosa vol dir que s'ha de demostrar conèixer bé els aspectes fonamentals dels mòduls estudiats.

Temari d'avaluació

Mòdul 1. La historiografia

1. Jaume I: Dades biogràfiques més rellevants; característiques del Llibre dels fets: oralitat i escriptura; memòria i emergència del jo del rei: intenció de l'obra.

2. Bernat Desclot: El problema d'identificació de l'autor; característiques del Llibre del rei En Pere: professionalitat, distanciament, omniscièncis i objectivació; història i literatura al llibre: la relació amb el Curial e Güelfa.

3. Ramon Muntaner: Dades biogràfiques més rellevants; propòsit i objecte del llibre: el pròleg, el problema d'autoritat; el jo de Muntaner: memòria, autobiografia i servei a la causa; elaboració ideològica i ús de la literatura; reconstrucció de la realitat històrica, evocació de fets viscuts i literatura en Jaume I, Desclot i Muntaner.

Mòdul 2. Ramon Llull

1. Aspectes biogràfics més rellevants

1.1. La Vita coetanea, característiques principals de l'obra, datació i circumstàncies de composició.

1.2. Procés de conversió i formació.

1.3. Objectius vitals.

1.4. El Llibre de contemplació com a primera concreció dels objectius vitals de Llull.

1.5. La Il·luminació de Randa: el problema d'autoritat

1.6. Viatges a la cristiandat (Roma i París) i a terra d'infidels.

1.7. L'Art lul·liana.

2. La literatura lul·liana

2.1. El cas de Llull: de la negació a la utilització de la literatura.

2.2. Finalitats de la literatura lul·liana: interessar el lector, vehicular doctrina, divulgar ciència.

2.3. Utilització i manipulació de temes i motius literaris preexistents.

2.4. El Romanç d'Evast e Blaquerna i el Llibre de meravelles: característiques principals d'aquestes obres.

2.5. El Llibre de les bèsties: la política.

2.6. La utilització del jo i de l'autobiografia en l'obra de Llull. Fases de desenvolupament del personatge de Ramon.

Mòdul 3. Intel·lectuals i moralistes

1. Sant Vicent Ferrer:  Personalitat històrica: principals dades biogràfiques; la "predicació moderna" i els ordes mendicants; funció de la predicació: catequesi i instrucció popular; Sant Vicent com a predicador: rellevància i populisme.

2. Francesc Eiximenis: Personalitat històrica: principals dades biogràfiques; Lo Crestià: estructura i contingut; Eiximenis i la divulgació del coneixement.

Mòdul 4. Bernat Metge

1. Personalitat històrica: principals dades biogràfiques.

2. Una obra menor de Metge: el Sermó.

3. Lo somni: estructura i contingut; funció de cada part en el conjunt del llibre.

4. Lo somni i els fets del 1396.

5. Lectura evident i lectura amagada de Lo somni.

6. Els públics de Lo somni.

Mòdul 5. Ausiàs March

1. La tradició poètica trobadoresca a la cultura catalana dels segles xiv i xv; Jordi de Sant Jordi.

2. Ausiàs March: principals dades biogràfiques.

3. March i la tradició trobadoresca: continuïtats i novetats.

4. March, poeta de cort i model per als amadors.

5. El jo marquià: sinceritat autobiogràfica o experiència poètica.

6. L'amor com a malaltia melancònica: l'amor hereos.

• Feedback

Des de la consultoria de l'assignatura es tindran en compte les propostes que es facin al fòrum per millorar o modificar la manera d'impartir-la.