| Història, teoria i crítica del disseny | Codi: 20.004 : 6 |
Aquesta assignatura ofereix una visió integrada de la vessant històrica, teòrica i alhora de la construcció crítica del disseny, tot posant-ho en relació amb les arts, corrents culturals i alhora els diferents materials i mitjans que s'han anat fent servir al llarg de la història contemporània. Ens centrarem especialment en la connexió entre el disseny gràfic i l'audiovisual, així com en els recents desenvolupaments amb els nous mitjans, però sempre posant-ho en relació amb una visió omnicomprensiva de la relació entre disseny i societat. Tot i tractar-se d'una assignatura de caràcter històric i tèoric està molt enfocada a contribuir a la pràctica del disseny fent un ús pragmàtic de la història i de la teoria. L'objectiu fonamental és doncs aprendre a fer servir la història i la teoria del disseny com a recurs bàsic i fonamental per a la praxis creativa, contribuint així als processos d'innovació des de la pròpia tradició del disseny.
Les activitats aniran doncs en aquesta direcció d'integració de les diferents vessants mencionades i alhora enfocades a la producció de disseny amb coneixement del seu context així com amb la capacitat d'el·laboració d'un discurs crític.
Objectius:
1- Conèixer la història i les teories del disseny per poder aplicar-les al disseny amb perspectiva crítica.
2- Conèixer les bases de la cultura visual contemporània i les transformacions ocasionades per les tecnologies digitals.
3- Conèixer el context sociocultural del disseny des de les diferents perspectives proporcionades per l'antropologia, la psicologia i la sociologia.
4- Comprendre la rellevància de les implicacions ètiques i mediambientals, la diversitat cultural, la perspectiva de gènere i l'estructura social per al correcte plantejament i execució del disseny en l'àmbit professional
Competències:
CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica;
CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;
CG1 - Comprendre les estructures i processos del context professional, les seves implicacions socials i culturals des d'una perspectiva global, així com la seva dimensió internacional.
CG3 - Elaborar un pensament i discurs crític sobre el context i un posicionament ètic sobre la pràctica professional.
CE7 - Analitzar i utilitzar en els projectes de disseny coneixements d'història del disseny i cultura visual.
CE8 - Incloure conceptes clau de sostenibilitat i respecte a l'entorn en els projectes de disseny.
CE9 - Reconèixer i incorporar la complexitat de la diversitat cultural i funcional en els processos i resultats de disseny.
CE10 - Comprendre el context cultural actual i els moviments socials relacionats amb la cultura digital, per imprimir una ètica de cultura lliure i oberta a la pràctica del disseny.
- Història i històries del disseny
- Filosofies i àmbits del disseny en l'actualitat
- Teoria i crítica del disseny
- Metodologia del disseny
SATUE, Enric. El diseño gráfico: desde los orígenes hasta nuestros días. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 9788420670713
Selecció d'articles i informes disponibles a l'aula.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |