Seminari d'història de l'art Codi:  20.200    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

El Seminari d'història de l'art no pretén ser una història de l'art tradicional i lineal, ben al contrari: en aquesta assignatura veurem com la història de l'art és un relat no lineal i unívoc. Ens centrarem en donar eines per respondre preguntes bàsiques com "Què és l'art?", "Què fa que un objecte esdevingui una obra d'art?" Què i qui és un artista?", "Per què canvien els estils?", etc.   

Així, al llarg dels quatre gran blocs en els quals hem dividit l'assignatura veurem l'evolució històrica del concepte i funció de l'art i de la producció artística, ens centrarem en l'evolució històrica del concepte i de la funció de l'artista i, finalment treballarem la recepció de l'obra d'art i com ha evolucionat el paper de l'espectador al llarg de la història.   

Una assignatura que ens ajudarà a reflexionar sobre la relació passat-present a l'art i sobre el paper de l'art i de l'artista al llarg del temps i en cultures diverses.    

Amunt

Tenint present que es tracta d'una assignatura introductòria, sembla convenient iniciar-la amb un seguit de reflexions i lectures que facilitin a l'estudiant el poder posicionar-se davant els objectes i pràctiques artístiques i a interioritzar una visió àmplia i diversa sobre les diferents concepcions que s'han donat de l'art, de l'artista i de l'espectador.

Pel fet d'estar inscrita en un grau d'Arts, es pretén NO plantejar una assignatura teòrica pròpia d'un grau com Història de l'Art, sinó presentar un seguit de qüestions i problemes que responguin a la pregunta: què pot aportar a un artista el coneixement de diferents aspectes de la història de l'art. 

 

Amunt

Pel seu contingut i metodologia, els camps professionals que li són propis serien:

- producció artística

- professor d'història de l'art o de plàstica

- guia turístic

- crític d'art

- curador d'exposicions

- editor i redactor de materials sobre art

Amunt

No són necessaris coneixements previs, tot i que és aconsellable matricular-s'hi a l'inici del grau i, si és possible, en paral·lel amb un taller, per tal de combinar els enfocaments més teòrics amb els de tipus més pràctic.  

Amunt

L'assignatura pot  comptar amb algun dels recursos en llengua anglesa, amb la qual cosa es pressuposa que l'estudiant té suficient nivell per comprendre textos en aquesta llengua.

Amunt

OBJECTIUS 
  • Obtenir una visió global de les diferents etapes de la història de l'art.
  • Establir les bases conceptuals i professionals per a la comprensió de la pràctica artística.
  • Debatre sobre les diferents narratives, conceptes i problemàtiques de la pràctica artística al llarg de la història.
  • Conèixer els fonaments, pràctiques i significats dels diferents llenguatges artístics.
  • Aplicar diferents mètodes per a l'anàlisi i comentari crític de les obres d'art.
  • Analitzar la història de l'art des de la perspectiva de l'artista.
COMPETÈNCIES
 
Competències bàsiques i generals:
  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
  • Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
Competències transversals:
  • Capacitat per expressar-se i comunicar-se per escrit i oralment.
Competències específiques:
  • Conèixer i desenvolupar un marc de referències històrico-teòrico-crítiques i articular-lo de manera fonamentada amb els contextos artístics i amb la pròpia pràctica.
  • Desenvolupar habilitats d'investigació: formulació de preguntes pertinents, realització de recerques, anàlisis i avaluacions.
  • Dialogar amb altres disciplines, contextos i comunitats no necessàriament artístiques, per desenvolupar un treball interdisciplinari situat.

Amunt

Volem plantejar una visió de l'art i de l'obra d'art no com un fet aïllat, sinó com un element integrat en una cultura, i per això hem seleccionat una sèrie de textos que ens ajudaran a obtenir una visió global i oberta que serveixi a l'estudiant de clau interpretativa per poder aprofundir en qüestions relatives a l'art, l'història de l'art, l'artista i l'espectador.

D'aquesta manera, en aquesta assignatura reflexionarem, entre molts altres temes, que és l'art, qui o que és un artista, quin és el paper de l'espectador, si el concepte d'art i d'artista és universal, etc. Per assolir els objectius proposats, treballarem aquesta assignatura a partir d'uns mòduls i una selecció de lectures (que trobareu a l'apartat de materials de l'aula i a les pròpies actvitats),  que hem agrupat en quatre àmplies unitats temàtiques:

 

BLOC 1: Sobre l'art

En aquest primer bloc ens centrarem a plantejar les qüestions bàsiques que constitueixen el món de l'art, i mirarem de respondre les qüestions següents:

  • Per què l'art és un concepte tan ambigu?
  • com ens podem posicionar davant d'una obra d'artt?
  • com podem interpretar una obra d'art?
  • Per què canvien els estils?
  • Existeix el progrés en art?
  • Com la producció artística construeix i fixa la memòria històrica?

En aquesta Unitat treballarem amb els mòduls UOC i un capítol del llibre en anglès del llibre Stories of Art de James Elkins:

 James Elkins (2002)."Perfect stories". En: Stories of art. New York: Routledge, p. 117-153.

BLOC 2: Sobre les obres d'art

En aquest segon bloc ens centrarem a respondre què és l'art i quines han estat les principals interpretacions que s'han formulat al llarg de la història, i mirarem de respondre les qüestions següents:

  • Totes les cultures entenen el mateix per art?
  • Quin model es pot tenir d'anàlisi d'una obra en profunditat?
  • Què fa que un objecte esdevingui una obra d'art? On rau l'artisticitat d'una producció?
  • Quin paper juga el context en la producció i la recepció d'una obra d'art?
  • Si la reduïda presència de les dones en el món de l'art ha estat una constant al llarg dels segles

 

Aquest bloc el treballarem en base als mòduls UOC i amb la lectura de capítols dels llibres La invención del arte moderno de Larry Shiner i Ten Thousand Things. Module and Mass production de L. Leddrose, així com del visionat d'un vídeo d'Alain Resnais i la lectura de l'article de Maite Méndez Baiges.

 

BLOC 3: Sobre l'artista

Aquest tercer bloc està centrat a respondre les següents qüestions: Què i qui és un artista? Sempre han existit artistes? Què es pot entendre per creativitat?

En aquest bloc bloc veurem l'evolució històrica del concepte i funció de l'artista i ens plantejarem preguntes com:

  • S'entén el mateix per artista al llarg de la Història?
  • Quan, com i per què apareix la distinció entre artista i artesà?
  • És possible ensenyar art? Veient com ha evolucionat històricament l'aprenentatge de les diferents modalitats artístiques

Per respondre aquests reptes comptem amb els mòduls UOC i amb els següents capítols de llibre:

LARRY SHINER (2004): "El cambio en la condición de los artesanos/artistas" (p. 71-83).

LARRY SHINER (2004):  "La construcción de la categoría de las bellas artes" (p. 124-134),

LARRY SHINER (2004): "La imagen exaltada del artista" (p. 271-282)

LARRY SHINER (2004): "La artesanía como arte" (p. 371-376).

RAYMOND THOMAS: "Sé-wabi-zen. El zen y las artes japoneses" (p. 55-68).

 

BLOC 4: Recepció: espectador i context

Finalment, parlarem de la recepció de l'obra d'art i de com ha evolucionat el paper de l'espectador al llarg de la història. Veurem quin ha estat el paper de l'espectador al llarg de la història així com una comparativa històrica de com ha variat la recepció de l'obra d'art.

I ho treballarem bàsicament amb els mòduls UOC,  i dos capítols del llibre de Larry Shiner esmentat anteriorment:

LARRY SHINER (2004). "Arte público". En: La invención del arte: una historia cultural. Barcelona: Paidos,  p. 399-405.

LARRY SHINER (2004). "Silencios: El triunfo de lo estético." En: La invención del arte: una historia cultural. Barcelona: Paidos,  p. 291-305.

Amunt

Història de l'art universal Web
Història de l'art català Web
L'art del segle XX (wiki) Web
Els mons de l'art PDF
La construcció del coneixement en història de l'art PDF
Art Toolkit Web
Suports, tècniques i lectures d'obres d'art PDF

Amunt

L'estudiant disposa en l'apartat Recursos/Materials i fonts/lectures les lectures obligatòries de l'assignatura en format pdf, així com també els mòduls d'estudi de la UOC. També les trobareu referenciades a cada unitat. Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció de capítols de llibres especialitzats, treballarem l'assignatura. Tingueu present que en aquesta assignatura hi ha un parell de lectures en anglès. 

Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos, no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic del desenvolupament i esdevenir artístic. Més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi.

L'assignatura té associat un laboratori:

  • Laboratori de documentació: Pots trobar suport i recursos sobre com documentar el procés de treball i també d'aprenentatge, una part fonamental del grau. I també tindran un consultor al qual podran dirigir-se per a resoldre dubtes sobre processos i eines per a la documentació.

Els Laboratoris són aules de suport vinculades a determinades assignatures on es treballa amb eines, tecnologies i materials diversos que poden ser d'ús transversal a la titulació. Els laboratoris no són assignatures com a tals sinó espais auxiliars, sense valoració acadèmica ni activitats avaluables.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt