| Pràctiques artístiques col·laboratives | Codi: 20.223 : 6 |
Les pràctiques artístiques col·laboratives han experimentat un reconeixement i consolidació creixent des dels anys noranta, evident en la seva major presència tant en el debat i l'escena artístics com en projectes de caire social. Aquesta diversitat d'àmbits mostra la seva naturalesa híbrida, en combinar els llenguatges i les maneres de fer de la pràctica artística amb el coneixement dels contextos socials d'intervenció. Dins aquesta diversitat emergeixen propostes amb èmfasis, perspectives i efectes diferents, des de dispositius artístics en què els públics participen d'acord amb l'estructura relacional proposada per l'artista, fins a projectes codefinits i negociats a llarg termini per col·lectius diversos, entre els quals l'artista només és un agent més.
Amb l'objectiu que l'alumnat pugui donar sentit a la diversitat de perspectives descrita i posicionar-s'hi críticament, l'assignatura planteja alguns dels debats contemporanis relatius a aquest àmbit de producció, presenta exemples i casos pràctics, i en considera les condicions de producció i els efectes. Així mateix, també presta atenció als aspectes problemàtics o paradoxals i a les crítiques plantejades a aquest tipus de pràctiques, de manera que se'n construeixi una visió complexa.
L'assignatura consta de 6 ECTS, que suposen una dedicació de 150 hores en un semestre, és a dir, unes 8-10h setmanals. Per tant, cal que l'alumnat s'asseguri que disposa del temps suficient per assumir aquesta dedicació.
Objectius:
- Comprendre les diferents perspectives existents en les pràctiques artístiques col·laboratives.
- Comprendre els debats teòrics i polítics contemporanis sobre les pràctiques artístiques col·laboratives.
- Analitzar i reflexionar críticament sobre casos concrets de pràctiques artístiques col·laboratives.
- Examinar les implicacions de les pràctiques artístiques col·laboratives pel que fa a la posició de l'artista, els modes relacionals, les formes d'autoria i els efectes que produeixen en els contextos d'intervenció.
Competències:
Competències bàsiques i generals:
CG1 - Elaborar discursos a partir de l'anàlisi d'un objecte d'estudi, tenint en compte el context (altres persones, idees o converses), de manera reflexiva i autocrítica, i que contribueixin amb aportacions creatives, alternatives i originals.
CT4 - Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
CG4 - Mostrar flexibilitat i adaptabilitat a la pràctica professional, sent capaç de desenvolupar processos d'autoaprenentatge i autoavaluació.
CG5 - Treballar col·laborativament en diversos contextos i desenvolupar diferents rols en un equip o projecte.
Competències específiques:
CE5 - Desenvolupar habilitats de recerca: formulació de preguntes pertinents, realització de cerques, anàlisis i avaluacions.
CE10 - Dialogar amb altres disciplines, contextos i comunitats no necessàriament artístiques, per desenvolupar un treball interdisciplinari situat.
Els continguts bàsics que aborda l'assignatura són els següents:
- Perspectives, teories i debats contemporanis sobre les pràctiques artístiques col·laboratives.
- Anàlisi de convocatòries de pràctiques artístiques col·laboratives: condicions de producció i polítiques culturals.
- Estudis de cas en pràctiques artístiques col·laboratives: contextos, rols, polítiques relacionals, metodologies i avaluació.
Aquests continguts s'articulen en diverses activitats que els posen en acció per abordar problemes concrets relatius a les pràctiques artístiques col·laboratives:
Activitat 1: Pràctiques artístiques col·laboratives: un primer apropament
La primera activitat té com a objectiu proposar una primera definició del que són per a l'alumnat les pràctiques artístiques col·laboratives, i que aquest es presenti en relació amb l'assignatura i els seus continguts.
Activitat 2: Els desafiaments de la pràctica. Estudi de cas
En la segona activitat es començaran a conèixer alguns projectes concrets que permetran compartir els primers imaginaris sobre el tipus de treballs i relacions a què ens referim amb les pràctiques artístiques col·laboratives. Aquesta activitat es durà a terme en petits grups, de manera que es posin en pràctica les negociacions que suposa la col·laboració.
Activitat 3: Fer art en relació. Conceptes i pràctiques
Després d'un primer apropament a un cas pràctic, s'abordaran els conceptes clau i les bases teòriques d'aquest tipus de pràctiques, per comprendre les seves implicacions estètiques, socials i polítiques. També s'hauran d'aplicar a l'anàlisi teòrica del cas estudiat a l'activitat anterior.
Activitat 4: Les condicions de la pràctica. Convocatòries i polítiques culturals
Després de conèixer projectes concrets i els seus contextos teòrics, s'estudiarà com es construeixen els marcs institucionals que permeten dur a terme aquestes pràctiques. Per això s'analitzaran algunes de les convocatòries de finançament existents i es contextualitzaran en les polítiques culturals que les promouen.
Activitat 5: Reflexionem sobre allò après
Finalment, girarem la vista enrere, començant per la definició inicial proposada de les pràctiques artístiques col·laboratives, i seguint amb la resta d'activitats, per fer una reflexió sobre allò après i com han canviat no només els coneixements sinó també els punts de vista sobre aquest àmbit.
| Creació en relació. L'experiència col·laborativa de La Bonne i Sindillar | Audiovisual |
Cada activitat de l'assignatura compta amb una selecció de referents externs que ajuden a orientar les tasques de l'alumnat i a ampliar la seva comprensió dels conceptes treballats.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |