Globalització i internet Codi:  20.402    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Globalització i Internet és una assignatura bàsica del Grau en Relacions Internacionals i obligatòria en el Grau de Ciència Política i de l'Administració, que busca que l'estudiant comprengui la complexitat del fenomen de la globalització i el paper de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en aquest procés. Per tal de que l'estudiant comprengui el procés de globalització, l'assignatura analitzarà les diferents dimensions de la globalització i àrees interrelacionades (política, economia, cultura, innovació tecnològica), i s'estudiaran les tensions i conflictes que es desenvolupen entre elles (per exemple entre la globalització econòmica i els estats sobirans). Igualment, l'assignatura mostra quins són les principals institucions i models de la globalització política, així com els principals actors i moviments a favor i en contra de la globalització econòmica. També s'estudiarà com incideix la tecnologia digital en la globalització i quins són les manifestacions globals de la interconnexió en xarxa. Finalment, es prestarà especial atenció a alguns dels reptes d'abast global més importants actualment com les migracions, el terrorisme i el canvi climàtic. 

Amunt

Globalització i Internet és una matèria elemental i bàsica del conjunt del pla d'estudis que assenta les bases generals, analítiques i teòriques, per entendre les altres assignatures més especialitzades del Grau de Relacions Internacionals. També és una assignatura obligatòria del Grau de Ciència Política de l'Administració.

Amunt

Competències bàsiques i generals:

  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i adquireixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de   l'elaboració  i defensa d'arguments  i la resolució de problemes dins de  la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin  la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de  la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica. 
  • Desenvolupar habilitats d'anàlisi  i síntesi.
  • Debatre i formular raonaments crítics.
  • Comprendre i respectar la complexitat de la diversitat social i cultural. 

Competències transversals:

  • Utilitzar i aplicar les TIC en l'àmbit acadèmic i professional.
  • Expressió escrita clara i correcta en l'àmbit acadèmic i professional. 

Competències específiques

  • Analitzar els fenòmens internacionals i la realitat del món global actual des d'una perspectiva empírica i interdisciplinària.
  • Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.
  • Identificar i analitzar la diversitat de cultures i identitats existent en la societat global actual. 

Amunt

1.- Què és la globalització, orígens, teories i dimensions de la globalització.
2.- Globalització política (governança global i institucions multilaterals, protestes contra la globalització, internacionalització dels drets humans).
3.- Globalització econòmica (teories, institucions, comerç internacional, impacte sobre els Estats ).
4.- Seguretat, terrorisme i conflictes no convencionals.
5.- Migracions, escalfament global i polítiques mediambientals.
6.- Cultura, innovació tecnològica i societat-xarxa.

Amunt

Amunt

Lectures específiques

Bloc 1. Què és la globalització?

Held, D.; McGrew, A. (2003) Globalización/Antiglobalización: Sobre la reconstrucción del orden mundial (Introducció). Barcelona: Paidós.

Held, D. (2006). 'Redefinir la gobernabilidad global: ¡Apocalipsis cercano o reforma!'. A: D. Held; A. McGrew (eds.). Teoría de la Globalización. Enfoques y  controversias. Cambridge: Polity Press. (Traducció de l'article a: Anal. político, vol. 21, n. 62, p. 58-74, 2008). ISSN impreso 0121-4705. Acceso: https://revistas.unal.edu.co/index.php/anpol/article/view/46012/47560

Hirst, P. & Thomson,G. (2000). 'Globalization - A necessary myth?'. A: D.Held; A. McGrew (eds.). The Global Transformations Reader. An Introduction to the Globalization Debate. Cambridge: Polity Press.

Bloc 2. Globalització polìtica i la sociedad-xarxa

Ardalam K. "Globalization and information technology: four perspectives". A: Ardalan, Kavous. Understanding Globalization: A Multi-Dimensional  Approach. New Brunswick : Transaction Publishers, 2014. p. 95-126. ISBN 9781351296182

Bellamy, A. "The UN Security Council and the use of force". A: Bellamy, A. J. Global politics and the Responsbility to Protect. From Words to Deeds. Routledge, 2011. p. 162-195. ISBN 9780415567367

Hale, T. "United Nations Global Compact". A: Hale, T.; Held, D. Handbook of Transnational Governance. Institutions and Innovations. Cambridge : Polity, 2011. p. 350-356. ISSN 9780745650609

Howard, P. N.; Hussain, M. M. "The role of Digital media". A: Journal of  Democracy, vol. 22, n. 3, 2011, p. 35-48. ISSN 1045-5736

Juris, J. S. "Movimientos sociales en red. Movimientos globales por una justicia global". A: Castells, Manuel. La sociedad red: una visión global. Madrid: Alianza, 2006. p. 415-439. ISBN 8420647845

Ritzer, G.; Dean, P. "Global political structures and processes". A: Ritzer, George; Dean, Paul. Globalization: A Basic Text. Chichester  Wiley & Blackwell, 2015. p. 111-140. ISBN 9781118687130

Bloc 3. La globalització econòmica

Bhagwati, J. (2007). «Anti-globalization: why?». A: Bhagwati, J. In Defense of Globalization. Oxford: Oxford University Press.

Rodrik, D. (2011). «Why doesn't everyone get the case for free trade?». A: Rodrik, D. The Globalization Paradox. Democracy and the Future of the World Economy. Nueva York: WW Norton.

Stiglitz, J. E. (2003). «The promise of global institutions». A: Stiglitz, J. Globalization  and its Discontents. Nueva York: WW Norton.

Bloc 4. Seguretat, migracions i medi ambient

Hough, P. (2004). «Security and securitization». A: Hough, P. Understanding Global Security. Londres: Routledge

Morris, I. (2014). «Introducción». A: Morris, I. Guerra. ¿Para qué sirve? Barcelona: Ático de los Libros

Naciones Unidas (2016). Declaración de Nueva York para los Refugiados y los Migrantes. 3 octubre de 2016. 71/1. Nova York: Assemblea General de Nacions Unides.

Orchard, P. (2013). «Governing forced migration». A: S. Harman; D. Williams (eds.). Governing the World? Cases in Global Governance. Abingdon, Oxon: Routledge.

Schaeffer, R. K. (2016). Understanding Globalization. The Social Consequences of  Political, Economic, and Environmental Change. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield.

Villaverde, J.A., Hageraats, B. i Rey Marcos, F. (2007). «Seguridad Humana: recuperando un concepto necesario». Cuadernos del IECAH. n. 07. Madrid: Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH). 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt