Protecció internacional dels drets humans Codi:  20.423    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'adopció de la Declaració Universal de Drets Humans per l'Assemblea General  de l'ONU, el 10 de desembre de 1948, marca l'inici d'una nova etapa històrica en matèria de drets humans. Després de la fundació de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals de caràcter regional, s'inicia un procés per mitjà del com la protecció dels drets humans es "internacionalitza". A partir de llavors, es desenvolupa un complex entramat de tractats que vinculen als Estats que decideixen ratificar-los. En paral·lel, una miríada d'òrgans i mecanismes internacionals s'ocupen d'identificar les falles en les polítiques, lleis i pràctiques nacionals, i de fer recomanacions als Estats sobre la millor manera d'implementar les seves obligacions en l'esfera interna. 

És cert que cap Estat del món al dia d'avui pot sostreure's al control internacional o, almenys, a l'escrutini de la comunitat internacional sobre el seu grau de compromís i les mesures que adopta perquè es respectin els drets humans, ja sigui dins o fora de la seva jurisdicció. Ara bé, la bretxa entre els compromisos assumits i declarats, i la pràctica segueix sent molt gran. Els motius subjacents a aquesta falta de respecte a les normes són variats. Més enllà de les traves o diferències culturals, socials, polítiques o econòmiques, es planteja la qüestió de fins a quin punt, les exigències de drets humans poden convertir-se en un instrument de doble tall que, a poc a poc es va separant de la seva raó de ser la protecció de la dignitat humana per posar-se al servei dels interessos geoestratégicos dels Estats més poderosos.

Estem per tant davant un terreny abonat pels interessos nacionals i posicions polítiques i ideològiques preconcebudes, on cal plantejar-se tot un seguit de qüestions:

  • Es dilueix i desnaturalitza la veritable essència dels drets humans?
  • Quin lloc es reserva avui als principis sobre els quals els drets humans s'assenten: la democràcia, la justícia social, la dignitat, la solidaritat, la cooperació, la humanitat, transparència?
  • Quins són els mitjans i mecanismes disponibles per afirmar la necessitat de protegir aquests valors en l'àmbit internacional?

L'assignatura ofereix algunes de claus que permeten respondre a aquestes preguntes. Aporta la possibilitat d'aprofundir en el fonament, origen històric i evolució dels drets en l'àmbit internacional. Ofereix un recorregut sobre els principals tractats, òrgans i mecanismes de protecció. Estudiarem en primer lloc els instruments desenvolupats en àmbit universal, dins de l'Organització de les Nacions Unides, per continuar amb l'anàlisi dels sistemes establerts en l'àmbit regional: Europa, Amèrica, Àfrica i, en menor mesura, Àsia. El/L'alumne/a adquirirà els instruments necessaris per entendre les particularitats de cadascun d'aquests sistemes així com la relació que existeix entre els diversos nivells de protecció: universal i regional i estatal.

El curs ofereix tant coneixements sobre els drets reconeguts, els tractats i normes que els recullen com sobre la doctrina i jurisprudència desenvolupada pels òrgans que s'encarreguen d'aplicar-los i interpretar-los. També permet entendre quins són els recursos i procediments que es troben a la disposició de l'individu per defensar els seus drets davant les instàncies internacionals. Una altra qüestió rellevant que s'abordarà és el valor de les decisions i recomanacions que emeten aquests òrgans, així com els mecanismes existents per exigir el seu respecte en l'àmbit domèstic. 

El programa de l'assignatura s'ha plantejat des d'una perspectiva eminentment pràctica. Les activitats programades presten una atenció particular als aspectes de caràcter polític i ideològic que històricament han vingut condicionant, i fins i tot obstaculitzant, el procés cap a una major protecció jurídica de la persona en l'àmbit internacional. Al mateix temps, les PACs permeten identificar els comportaments violatorios; conèixer els mecanismes d'atribució de responsabilitat i reflexionar sobre les orientacions polítiques adoptades pels Estats.

La bretxa existent entre compromisos assumits i la pràctica, no hauria d'enfosquir els avanços que s'han aconseguit en les últimes dècades en aquesta matèria. En el procés cap al reconeixement i la protecció internacional dels drets humans s'ha de reconèixer, en efecte, el paper central que la societat civil organitzada exerceix en l'impuls i funcionament de tot l'entramat de protecció internacional dels drets humans.

Per finalitzar, el/l'alumne/a adquirirà i desenvoluparà el conjunt de capacitats analítiques necessàries per entendre aquesta matèria en tota la seva complexitat i es familiaritzarà amb les fonts i recursos de recerca imprescindibles. Això inclou coneixements bàsics sobre l'elaboració i ús d'indicadors com a eina fonamental per avaluar i fer un seguiment del grau de respecte de les obligacions en matèria de drets humans per part de les autoritats estatals a tots els nivells, així com d'altres possibles actors.

Amunt

La asignatura "Protección Internacional de los Derechos Humanos" está enmarcada entre las asignaturas optativas del Grado de Relaciones Internacionales. El contenido de la asignatura estudia aspectos y guarda relación con otras asignaturas, en particular, Derecho internacional público, si bien se trata de una materia con un aparato conceptual propio. Requiere una dedicación y esfuerzo del alumnado de 6 créditos ECTS (Sistema Europeo de Acumulación y Transferencia de Créditos)

Amunt

Els coneixements i competències adquirits a través d'aquesta assignatura són de caràcter transversal i habiliten a diverses opcions professionals tant en l'àmbit públic com en el sector privat. Els àmbits professionals sobre els quals es projecta aquesta assignatura són per tant múltiples i molt diversos. Més concretament, les principals trajectòries professionals cap a les quals s'orienta aquesta assignatura són:

  • Càrrecs i funcions de l'administració pública, a tots els nivells;
  • Funcionaris i altres posicions de caràcter tècnic en les organitzacions internacionals;
  • En el sector de les associacions, fundacions i organitzacions sense ànim de lucre;
  • En el sector empresarial, en els departaments encarregats de polítiques i estratègies, així com en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa;
  • Les consultories, assessories i despatxos d'advocats.

Amunt

Per cursar l'assignatura no són necessaris coneixements previs.

No obstant això, és altament recomanable que els estudiants tinguin nocions de Dret, en particular de Dret internacional públic.

Amunt

Entre els objectius marcats es troben:

  • Conèixer el procés d'evolució històrica del concepte de drets humans, així com els seus fonaments filosòfics.
  • Analitzar els aspectes polítics i jurídics essencials del procés de reconeixement i internacionalització dels drets humans, així com els principals reptes als quals s'enfronta l'evolució dels drets humans en l'actualitat.
  • Familiaritzar-se amb els principals sistemes de protecció dels drets humans tant en l'àmbit universal (de les Nacions Unides) com en els àmbits regionals europeu, americà i africà, així com el contingut dels principals tractats que s'han desenvolupat.
  • Conèixer les competències i el funcionament els òrgans i mecanismes de protecció existents, tant en l'àmbit universal com a regional, així com amb els aspectes de procediment, prestant una particular atenció a les qüestions de caràcter polític que condicionen el seu funcionament i desenvolupament.
  • Desenvolupar la capacitat per distingir entre els mecanismes de tall tècnic que tenen el seu origen en un tractat internacional (mecanismes convencionals) i altres establerts per òrgans polítics (extra-convencionals) i per analitzar les diferències en el seu funcionament i impacte.
  • Identificar els principals actors que participen en l'administració i desenvolupament del sistema de promoció i protecció dels drets humans en l'àmbit de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals d'àmbit regional.
  • Destacar la complementarietat que existeix entre el sistema universal de protecció i els mecanismes regionals que s'han desenvolupat en els diferents continents. Entendre el caràcter de subsidiarietat dels sistemes de protecció internacionals existents pel que fa als mecanismes nacionals de protecció, i les interaccions que es produeixen entre els diferents nivells.

Competències específiques

  • CE1- Identificar i comprendre el funcionament de les institucions així com dels actors més rellevants en matèria de drets humans i democràcia.
  • CE2- Realitzar diagnòstics sobre la realitat social a escala local, nacional o internacional respecte a la situació dels drets humans i democràcia.
  • CE3- Dissenyar estratègies legals i polítiques complexes en matèria de defensa dels drets humans i la democràcia en diferents nivells (públics i privats) d'intervenció.
  • CE4- Utilitzar instruments analítics per oferir assessoria estratègica a organitzacions públiques privades en la presa de decisions que afectin als drets humans.
  • CE5- Avaluar correctament, dintre del termini i en la forma escaient, l'impacte de les decisions, estratègies i polítiques de les diverses organitzacions, públiques o privades, que s'orienten cap a la garantia dels drets humans i la democràcia.
  • CE6- Dissenyar i desenvolupar una recerca en matèria de drets humans d'acord amb les diferents regles del coneixement científic, jurídic o polític.

Mapa de competències del Grau

  • CB2- Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • CB4- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • CG1- Desenvolupar habilitats d'anàlisis i síntesis.
  • CE2- Identificar, analitzar i resoldre problemes bàsics de naturalesa social, econòmica, política o jurídica en el context internacional.
  • CE7- Considerar les normes i procediments del Dret Internacional, especialment els mecanismes internacionals de resolució de controvèrsies, per analitzar problemes internacionals i desafiaments globals.
  • CE8- Comprendre l'estructura, competències i funcionament de les organitzacions internacionals, amb particular atenció a la Unió Europea.

Amunt

L'assignatura, en general, cobreix els següents aspectes relatius a la Protecció Internacional dels Drets Humans:

  • Introducció a l'origen i evolució del règim internacional de protecció dels drets humans.
  • Connexió entre els drets humans, l'Estat de Dret i la gobernanza democràtica.
  • Els drets protegits: pluralitat d'instruments generals i específics.
  • Òrgans derivats de la Carta de les Nacions Unides, en particular, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
  • Mecanismes no convencionals de protecció en l'àmbit de les Nacions Unides: els procediments especials i confidencials i l'examen periòdic universal.
  • Òrgans convencionals de protecció del sistema universal: els diversos Comitès de les Nacions Unides.
  • Mecanismes convencionals no contenciosos en l'àmbit de les Nacions Unides: el sistema d'informes periòdics; la presentació de queixes o reclamacions; recerca sobre el terreny.
  • Principals desafiaments i perspectives del sistema internacional de protecció dels drets humans.
  • Particularitats dels varis sistemes regionals de protecció: drets garantits, òrgans i funcionament.
  • Mecanismes convencionals de caràcter contenciós: tribunals i altres òrgans regionals de protecció.
  • Aplicació en l'àmbit intern de les decisions i recomanacions dels òrgans de protecció internacionals.
  • El valor de les decisions i recomanacions dels òrgans de drets humans i la seva implementació en l'ordenament jurídic intern.
  • El vessant intern i externa de la política de drets humans, com a element modelador de l'Estat de Dret i com a instrument de les relacions internacionals.
  • Impacte dels drets humans en la pràctica dels Estats.

El contingut dels mòduls didàctics es distribueix de la següent manera:

Unitat 1


(30h)

El règim internacional de protecció dels drets humans: origen, evolució i perspectives


1.1. Antecedents i desenvolupament del marc actual de protecció dels drets humans

1.2. Concepte i característiques dels drets humans

1.3. Els drets humans com a element de les relaciones internacionals

1.4. Principals actors de la política de drets humans: Estats, organitzacions internacionals i òrgans especialitzats, societat civil i altres actors emergents 

1.5. Reptes actuals i perspectives de la protecció dels drets humans

Unitat 2


(35h)

El sistema universal de protecció dels drets humans


2.1. Origen i evolució històrica del sistema de protecció de les Nacions Unides: la Declaració Universal de Drets Humans de 1948

2.2. Instruments i òrgans convencionals de protecció de drets humans: els Pactes Internacionals de Drets Humans de 1966 i altres tractats connexos. Els Comitès especialitzats.

2.3. El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides: competències i funcionament. L'examen periòdic universal 

2.4. Mecanismes de protecció extra-convencionals: els relatores especials, experts independents i grups de treball

2.5. Principals desafiaments als quals s'enfronta el sistema universal de protecció

Unitat 3


(35h) 

El sistema europeu de protecció dels drets humans


3.1. Origen i evolució del sistema de protecció del Consell d'Europa

3.2. Drets garantits i particularitats del Conveni europeu de drets humans i llibertats fonamentals. Els protocols addicionals 

3.3. El Tribunal Europeu de Drets Humans: estructura, composició, funcionament i valor de les seves decisions

3.4. Requisits i procediment per interposar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans 

3.5. Principals desafiaments als quals s'enfronta el sistema europeu de protecció

Unitat 4


(25h)

Altres sistemes regionals de protecció dels drets humans: el sistema interamericano i el sistema africà


4.1. Origen i evolució dels sistemes de protecció interamericano i africà

4.2. Drets garantits por els principals tractats regionals i particularitats 

4.3. Estructura institucional dual:  les competències de la Comissió i de la Cort 

4.4. Altres tractats i òrgans especialitzats de drets humans

4.5. Principals desafiaments als quals s'enfronten tots dos sistemes de protecció

Amunt

Material Suport

Amunt

Fonts d'informació complementàries, la seva lectura no és obligatòria, excepte si s'indica expressament el contrari en una PAC.

Monografies:

  • Baehr, Peter R., Non-governmental human rights organizations in international relations, Basingstoke, Palgrave Macmillan, 2009.
  • Callaway, Julie Harrelson-Stephens, Exploring international human rights : essential readings, Lynne Rienner Publishers, 2007.
  • Carrillo Salcedo, Juan Antonio, Soberanía de los estados y derechos humanos en derecho internacional contemporáneo, Tecnos, 1995.
  • Gómez Isa, Felipe; De Feyter, Koen (Eds.), International Protection of Human Rights: Achievements and Challenges, Universidad de Deusto, Bilbao, 2006.
  • Ignatieff, Michael, Los Derechos humanos como política e idolatría, Paidós, 2003.
  • Martín-Ortega, Olga, Empresas multinacionales y derechos humanos en derecho internacional, Bosch, 2008.
  • Pons Ràfols, Xavier (coord.), La Declaració Universal de Drets Humans : comentari article per article, Icaria, 1998.

Altres fonts complementàries:

Informes i altres recursos:

Política espanyola en matèria de drets humans:

Recursos de recerca en la web:

 Vídeos:

Amunt

El model educatiu de la UOC és el principal tret distintiu de la universitat des dels seus inicis. Neix amb la voluntat de respondre d'una manera adequada a les necessitats educatives de les persones que es formen al llarg de la vida i d'aprofitar al màxim el potencial que ofereix la xarxa per aprendre en un entorn flexible.

El model educatiu de la UOC s'adapta a les necessitats dels estudiants i els permet desenvolupar habilitats professionalment rellevants. Es tracta d'un model dinàmic que busca constantment incorporar i adaptar les noves eines i tendències en e-learning.

 Quins són les principals característiques del nostre model educatiu? La UOC ha desenvolupat un model propi amb les següents característiques:

  •  Dinàmic i flexible: Pensat per adaptar-se i evolucionar en el temps d'una manera constant, i centrat en l'activitat d'aprenentatge, ofereix diversitat d'opcions per adaptar-se a les necessitats de cada estudiant. El model permet que els estudiants aprenguin d'una manera semblada a com treballen i es comuniquen a la xarxa.
  • Centrat en l'estudiant i en l'activitat d'aprenentatge: És un model que gira entorn de contextos d'aprenentatge que combinen diversos recursos i dinàmiques de treball basades en l'acompanyament de l'equip docent i en la interacció amb els companys.
  • Avaluació contínua i formativa: L'avaluació es concep com un mecanisme per aprendre i retroalimentar el procés d'aprenentatge, proporcionant una tornada (feedback) formatiu per a la millora contínua de l'aprenentatge. Les activitats d'avaluació faciliten l'assoliment dels objectius d'aprenentatge i el desenvolupament de les competències. 
  • Aprenentatge col·laboratiu: El model està orientat a la participació i la construcció col·lectiva de coneixement, aposta per un aprenentatge que equilibra la implicació individual i la col·laboració, i que permet que l'estudiant s'enriqueixi amb els coneixements, punts de vista i experiències dels companys i desenvolupi la competència de treball en equip per al món professional.
  • Acompanyament de l'estudiant: L'estudiant està acompanyat a tot moment per professorat especialitzat que té com a funcions principals el disseny, l'orientació, la dinamització i l'avaluació de tot el procés educatiu.
  • Campus Virtual: L'entorn en el qual tots aquests elements conflueixen i entren en relació és el Campus Virtual de la UOC, plataforma en la qual l'estudiant té accés a les aules virtuals, que són els espais d'aprenentatge on trobarà els professors, els companys, les activitats, els continguts i les eines per aprendre.

 L'estudi online presenta nombrosos avantatges. L'estudiant tindrà llibertat para:

  •  Estructurar i modular el ritme del teu aprenentatge d'acord amb les teves necessitats específiques;
  • Emprar un gran espectre d'eines al teu abast gràcies a Internet;
  • Treballar des de l'oficina, des de casa o de forma autònoma sempre que tinguis un dispositiu amb connexió a internet.
  • Relacionar-te amb els teus companys i amb el personal acadèmic a través del portal d'e-learning.

 No obstant això, a causa del caràcter a distància de la interacció, l'estudi requereix més disciplina, així com una planificació proactiva per part de l'estudiant per participar activament a les classes i complir amb els objectius d'aprenentatge.

 L'aprenentatge d'aquesta assignatura s'estructura en unitats d'aprenentatge, integrades per uns materials i proves d'avaluació continuada (PACs). Al calendari de l'assignatura s'ha establert el nombre i el contingut d'aquestes unitats i activitats d'aprenentatge.

 Així mateix, es considera d'interès la participació en el fòrum, com a eina per a l'intercanvi d'informació i experiències entre l'alumnat.

 Ús dels espais de comunicació dins de l'aula

 1.- El tauló és l'espai des d'on es comuniquen els missatges relacionats amb temes i aspectes docents del mòdul: indicacions sobre els continguts i activitats, aclariments de dubtes generals i recordatori de dates. 

2.- El fòrum és un espai de comunicació informal des d'on vostès poden enviar consultes generals a la resta del grup, proposar temes, suggeriments, opinar, animar a la resta de companys, demanar i contestar ajudes de tipus general, etc. 

3.- El debat és l'espai formal de comunicació moderat pel consultor/a docent que s'utilitza per fer aportacions sobre un tema de discussió proposat. Els debats solen tenir una durada de dies o setmanes, depenent de l'activitat que es treballa. A més, els debats són asíncrons, és a dir, cada participant pot enviar les seves aportacions al moment que crea oportú. 

4.- El treball en grup, és l'espai formal on cada grup organitzat pel professorat compta amb un espai propi per debatre i preparar les respostes del treball comú a presentar. 

Temporalització

Cada estudiant és lliure de distribuir-se el temps com més li convingui, en funció de la seva disponibilitat i / o ritme d'aprenentatge. Ara bé, és imprescindible que cada estudiant s'organitzi d'una manera idònia que li permeti llegir els materials de manera activa i preparar els exercicis amb suficient antelació.

 Observacions sobre l'accés, ús i participació al Campus Virtual

Es recorda que s'ha de fer un bon ús del Campus Virtual com a àmbit acadèmic, amb respecte mutu entre usuaris i usuàries. Cal observar una actitud i un llenguatge respectuosos en les comunicacions amb els altres usuaris i usuàries, tant en espais públics com a privats, i no transmetre o difondre opinions o continguts il·legals, difamatoris, ofensius o que atemptin contra els valors i la dignitat de les persones.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.


Ponderació de les qualificacions

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65 %

AC = 35 %

Notes mínimes:

· EX = 4

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Amunt

El model pedagògic de la UOC fonamenta l'avaluació acadèmica dels estudiants en l'avaluació contínua, que consisteix en la realització d'una sèrie d'activitats recollides en el Pla Docent de cada assignatura.

 Si un estudiant participa en l'avaluació contínua, al ritme establert, comprova amb l'ajuda del consultor el progrés del seu procés d'aprenentatge. Per aquest motiu, la UOC recomana especialment seguir l'avaluació contínua com a modalitat d'aprenentatge i avaluació.

La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir, entre altres, en la realització d'exercicis i/o preguntes teòric-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".

 A continuació es detalla el sistema d'Avaluació Continuada per aquest semestre.

 Les PACs

  1. Amb una periodicitat d'uns 20 dies, aproximadament (vegeu la programació al calendari) es proposa fer una activitat d'avaluació contínua.  Hi ha un total de 4 PACs.
  2. Els enunciats, les instruccions concretes per a la realització de cadascuna de les proves i els criteris de correcció s'explicitaran en la mateixa PAC, tenint en compte que l'activitat s'ha de resoldre una vegada estudiada la matèria de referència. 
  3. En tot cas, la mera presentació de les PACs no implica superar l'avaluació, sinó que fa falta que les solucions s'adeqüin als objectius plantejats pel consultor. En les respostes que es donin es valorarà especialment tant la correcció com l'argumentació que s'usa per aportar l'esmentada resposta.
  4. La qualificació final d'ACvindrà determinada per la valoració global del treball de l'estudiant realitzat al llarg del curs. Es ponderarà el progrés de l'estudiant en l'aprenentatge i assoliment dels coneixements i competències que s'estableixen per aquesta assignatura. Les qualificacions finals d'AC s'establiran conforme a les següents indicacions. 
  5. Les notes possibles per a cada exercici són A (qualificació molt bona/supera), B (Qualificació bona/supera), C+ (Qualificació suficient/supera), C- (Qualificació baixa/no supera), D (Qualificació molt baixa/No Supera), N (No s'emet qualificació/No Supera). 

. L'avaluació contínua se supera amb una qualificació final de C+, B o A.  Per aconseguir-ho, l'estudiant haurà de fer i superar totes les PACs amb una mitjana de C+. Així, si l'alumne suspèn una de les PACs amb una nota de C-, la podrà compensar amb una B o A  a  qualsevol de les altres tres PACS. Dues C- no podran ser compensades com tampoc una D. L'obtenció de dues C-, d'una D o d'un No Presentat desqualifica automàticament a l'estudiant per superar l'AC. En aquest cas, l'estudiant podrà seguir l'avaluació continuada de l'assignatura exclusivament amb finalitats d'aprenentatge, ja que per superar l'assignatura haurà de fer i superar l'examen final. 

  1. La resolució de les PAC és individual,excepte el cas que el consultor indiqui el contrari. L'AC només pot funcionar correctament si els estudiants fan un bon ús i honest. Els exercicis d'AC han de ser individuals i originals. L'ús inadequat d'aquest sistema suposarà l'obtenció d'una D en la PAC corresponent. La nota final d'AC serà en aquest cas una D. La còpia pot ser subjecta a un expedient disciplinari conforme a la normativa vigent.
  2. Plagio / Còpia: La UOC disposa de mecanismes i eines eficients de detecció de plagi i de còpia entre estudiants. Per ajudar-vos a citar correctament i evitar aquests problemes, podeu consultar la "Guia d'elaboració de les PAC", disponible a l'apartat de "Materials i fonts" de l'aula.

Amb independència de qui sigui l'estudiant que hagi estat el causant de la còpia/plagio, l'amonestació acadèmica per mal ús del sistema de l'avaluació continuada recaurà, per igual, sobre tots els estudiants implicats, i d'aquestes conductes es podran derivar les sancions disciplinàries corresponents per infracció de la Normativa de drets i deures.

La possibilitat de qualificar una conducta com copia/plagi i l'eventual imposició d'una amonestació acadèmica i/o sanció disciplinària pot produir-se a qualsevol moment de l'Avaluació Contínua del semestre en curs respecte a totes les Proves d'Avaluació Contínua, encara que ja hagin estat avaluades i/o estigui posada la nota final de l'Avaluació Contínua.

  1. La qualificació final de N s'adjudicarà als estudiants que no hagin completat el 50% de les PACs (és a dir que no hagin realitzat un mínim de 2 PACs sobre 4).
  2. La qualificació final de C-s'adjudicarà als estudiants que han seguit l'AC (com a mínim 50% dels exercicis lliurats) però no l'han superat.
  3. Les PACs han de ser lliurades dins del termini fixat per mitjà d'aquest Pla Docent.  La data de lliurament de cada PAC està degudament indicada al calendari d'activitats que apareix a l'últim apartat d'aquest pla docent).
  4. El consultor/a facilitarà el mateix dia les notes de cada PAC i la solució tipus a l'exercici proposat. Cal ressaltar que la finalitat bàsica d'aquestes solucionis tipus és que l'estudiant les pugui contrastar amb les seves respostes i detecti possibles errors, amb la qual cosa farà una tasca d'autoavaluació. A la temporització que apareix més endavant es detalla quan es faran públiques les notes i el model de solució per cada PAC. Aquestes dades seran recordades al moment del lliurement de la PAC als alumnes.

 

Amunt

La nota final de l'AC es calcularà fent una mitjana de les quatre notes obtingudes de les PACs presentades, segons les següents correspondències: A=9/10 (MH), B=7/8, C+=5/6, C-=3/4, D=0/1/2, N= No s'emet qualificació.(per exemple, A, A, B, B =  A;  C+, C+, BB= B).

L'examen final

L'examen final és exclusivament per a l'alumnat que no hagi seguit o superat l'AC. L'examen tindrà 4 apartats, cadascun pot incloure una o diverses preguntes de raonament i amb caràcter pràctic, que englobi diversos aspectes treballats a les PACs. Cada apartat tindrà un valor de 2,5 punts sobre 10. Per respondre, l'alumnat haurà de comptar els coneixements dels continguts abordar-vos durant el curs. Les respostes parcialment correctes i parcialment incorrectes poden resultar que tota la resposta sigui valorada com a incorrecta, especialment en els casos en què la part parcialment incorrecta es refereixi a coneixements considerats bàsics.

Amunt

En les PAC poden donar-se tres tipus de feedback:

 

  • Feedbackgeneral es proporciona a tots els estudiants de l'aula, de manera que és aplicable a tots per igual, sense distinció alguna entre ells. És el cas de la solució de les PAC proposades, la resposta modelo (el docent puja la resposta que ha de considerar-se model) o dels comentaris generals valoratius de com s'han resolt les activitats.
  • Feedbackpersonalitzat grupal i autoavaluació: va dirigit al grup, però aporta informació suficientment específica perquè cada estudiant pugui veure's reflectit en ell. Per exemple, les solucions de les PAC a partir de fragments de les PAC lliurades pels estudiants, o els comentaris de tipus personal a la resposta presentada per un estudiant en una PAC concreta amb solució comuna (única).
  • Feedbackpersonalitzat individual: comentari de tipus personal a la resposta presentada en una PAC. 

 

El feedback general i el feedback personalitzat grupal es caracteritzen perquè requereixen que els estudiants realitzin un exercici d'autoavaluació. És a dir, el docent realitza el feedback als estudiants, però aquests han de responsabilitzar-se de llegir-ho i comparar-ho amb la PAC que han lliurat.

Amunt