| Història de l'antropologia II | Codi: 21.018 : 6 |
Aquesta assignatura abraça el període immediatament posterior al que s'ha treballat a l'Assignatura Història de l'Antropologia I. Cal dir en primer lloc que l'assignatura contempla un període parcial de dita història o del recorregut teòric i empíric que la representa. Així com passava a la primera part, dins d'aquesta segona part, es vol exposar una trajectòria evolutiva que travessa diferents escoles o corrents de pensament i presentar, alhora, d'una forma per força sintètica i selectiva, alguns autors i obres centrals en el desenvolupament i consolidació teòriques i metodològiques de la disciplina. El recorregut en qüestió s'inicia a la primera meitat del segle XX amb les diferents escoles modernes i fins a la postmodernitat. En aquest marc, la present guia d'aprenentatge vol sistematitzar i sintetitzar, a través dels diferents temes que es plantegen al Pla Docent de l'assignatura, certes bases històriques i epistemològiques essencials en el desenvolupament de l'antropologia.
L'estructura de l'assignatura s'organitza al voltant de set grans temes principals, que tracten de donar compte de forma diacrònica de l'evolució del pensament sobre l'ésser humà i pròpiament antropològic en diferents moments històrics (que s'agrupen entre la modernitat i la postmodernitat) i per mitjà de tradicions teòriques i autors fonamentals. Aquests temes queden definits de la següent manera:
1) La modernitat antropològica
2) Neo-evolucionisme, Ecologia Cultural i Materialisme Cultural
3) L'Estructuralisme de Lévi-Strauss
4) El Marxisme a l'antropologia
5) L'Antropologia simbòlica
6) Nova etnografia. Etnociència
7) La postmodernitat antropològica
8) Epíleg: un recorregut per la Història de l'Antropologia a l'Estat Espanyol
Els principals eixos de contingut de cada un d'aquests temes s'esmenten dins de l'apartat posterior Estructura. Les diferents lectures bàsiques associades a cada àmbit temàtic es consideren fonamentals pel seguiment ben aprofitat i aprofundit de l'assignatura, i en especial de cara a la realització de les diferents activitats d'avaluació.
Per a cursar aquesta assignatura és imprescindible haver cursat pràviament les Assignatures d'Introducció a l'Antropologia i Història de l'Antropologia I.
L'objectiu principal de l'assignatura és acostar l'estudiantat a la comprensió del període de desenvolupament i consolidació del pensament antropològic. I fer-ho a partir de la presentació de les diferents escoles o corrents teòriques fonamentals de l'Antropologia a partir de la segona meitat del segle XX.
Objectius generals:
1. Arribar a tenir una visió de l'Antropologia des d'una perspectiva històrica, cultural i contextual.
2. Introduir al coneixement antropològic a través de les diferents escoles de pensament que han contribuït al desenvolupament de l'antropologia.
3. Fer comprendre la importància de pilars metodològics fonamentals de l'antropologia com ara el relativisme cultural i el mètode comparatiu.
4. Desenvolupar eines per a l'anàlisi dels fenòmens socials i culturals des de diferents perspectives teòriques.
Competències:
A l'assignatura es treballarà l'adquisició i el desenvolupament de destreses com ara la capacitat per reconèixer i interpretar la complexitat de la diversitat cultural, la capacitat per al pensament reflexiu i la capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents. Però en concret està vinculada a l'assoliment d'aquestes competències:
1. Ser capaç d'analitzar i sintetitzar.
2. Reconèixer la importància dels models teòrics com a eines conceptuals i metodològiques per a analitzar i comprendre la realitat, l'alteritat i els fenòmens socials i culturals.
3. Comprendre la importància de l'estudi de l'evolució històrica i epistemològica de la disciplina antropològica per tal d'entendre al mateix temps les seves plataformes i perspectives d'anàlisi més actuals.
4. Ser capaç de qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l'experiència i dels valors que tenen un paper fonamental en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
L'assignatura es composa de vuit temes que inclouen el contingut teòric previst. Es proposen un seguit de lectures bàsiques per a cada un, que han d'anar acompanyades de la lectura complementària d'alguns manuals recomanats a la secció de bibliografia i altres articles també complementaris que us adjunto en les seccions on es desenvulpen els temes. L'estudiantat disposa, llavors, d'un llistat general de referències en el qual pot buscar i seleccionar els materials que necessiti o recomanats per la professora de cara a l'aprenentatge general sobre els diferents temes o per a la realització de les activitats d'avaluació continuada.
TEMA 1: LA MODERNITAT ANTROPOLÒGICA
Principals eixos de contingut:
-Crisi de l'imperialisme i descolonització
-Nous objectes d'estudi
Lectures bàsiques :
Menéndez, E. (1991) "Definiciones, indefiniciones y pequeños saberes" a Alteridades, 1 (1): 21-32
TEMA 2: NEO-EVOLUCIONISME, ECOLOGIA CULTURAL I MATERIALISME CULTURAL
Principals eixos de contingut:
-El determinant tecno-ecològic com a explicació cultural.
-El determinisme ambiental
-L'evolucionisme universal de Leslie White
-Julien Steward i l'ecologia cultural
-El neofuncionalisme.
-Marvin Harris i el materialisme cultural
Lectures bàsiques:
Harris, M. (1974) "La madre vaca" a Vacas, cerdos, guerras i brujas. Barcelona: Anagrama. Pp.15-36
Sahlins, M. D. (1998) "Evolución: específica i general" a Paul Bohannan i Mark Glazer, eds., Antropología: lecturas, pp. 370-389. Madrid: McGraw-Hill (2ª ed.).
Steward. J. (1998) "El concepto i el método de la ecología cultural" a Paul Bohannan i Mark Glazer, eds., Antropología: lecturas, pp. 334-344. Madrid: McGraw-Hill (2ª ed.).
White, L. (1998) "La energía frente a la evolución de la cultura" a Paul Bohannan i Mark Glazer, eds., Antropología: lecturas, pp. 349-368. Madrid: McGraw-Hill (2ª ed.).
TEMA 3: L'ESTRUCTURALISME DE LÉVI-STRAUSS
Principals eixos de contingut:
-Estructura, sistema i model.
-La teoria de l'aliança i la regla de la reciprocitat.
-El coneixement humà i els processos mentals: el pensament salvatge.
-Els aspectes estructurals de la mitologia.
Lectures bàsiques:
Lévi-Strauss, Claude (2012) "El encuentro del mito y la ciencia" a Mito y significado. p. 25-36. Madrid: Alianza editorial.
TEMA 4: EL MARXISME A L'ANTROPOLOGIA
Principals eixos de contingut:
-De la cultura a la formació econòmica i social
-Paradigma dels modus de producció.
-Relació dialèctica entre base material i cultura, entre infraestructura i superestructura.
-Articulació dels diferents modus de producció.
Lectures bàsiques:
Godelier, Maurice (2010) "Comunidad, sociedad, cultura: Tres claves para comprender las identidades en conflicto", Cuadernos de Antropología Social, 32, 13-29
Meillasoux, Claude (1977) "Introducción" i "La comunidad doméstica" a Mujeres, graneros i capitales. México. Siglo XXI.Pp. 7-53
TEMA 5: L'ANTROPOLOGIA SIMBÒLICA
Principals eixos de contingut:
-La cultura com a símbol
-L'acció simbòlica, els rituals.
Lectures bàsiques:
Larrea, C. (2014) "Les funcions simbòliques dels ritus" a Mary Douglas, la mirada antropològica d'una catòlica. Barcelona: UOC
Vallverdú, J. (2008) "La antropologia simbòlica norteamericana i britànica" a Antropologia Simbólica. Barcelona: UOC.
TEMA 6: NOVA ETNOGRAFIA. ETNOCIÈNCIA
Principals eixos de contingut:
-Èmic, ètic i la Nova etnografia
-La cultura com a organització mental
-El llenguatge com a objecte d'investigació
-Els sistemes terminològics.
Lectures bàsiques:
Velasco, Honorio (2007) "La cultura como clasificación. Etnociencias" a Lisón Tolosana, C. Introducción a la Antropología Social y Cultural. Teoría, Método y Práctica. Madrid: Akal.
TEMA 7: LA POSTMODERNITAT ANTROPOLÒGICA
Principals eixos de contingut:
-El moviment postmodern
-La Meta-antropologia
-L'Antropologia experimental
-L'Etnografia postmoderna
Lectures bàsiques:
Geertz, Clifford (2007) "Descripción densa: hacia una teoría interpretativa de la cultura" a Bohannan, P. & Glazer, J. Antropología. Lecturas. Madrid : McGraw-Hill.
Geertz, Clifford (1989) "Estar allí. La antropología y la escena de la escritura" a El antropólogo como autor. Barcelona: Paidós.
Marcus, G. y D.E. Cushman (1998) "Las etnografías como textos" a Reinoso, C. El surgimiento de la antropología posmoderna. Barcelona: Gedisa.
TEMA 8: EPÍLEG: UN RECORREGUT PER LA HISTÒRIA DE L'ANTROPOLOGIA A L'ESTAT ESPANYOL I CATALUNYA
Principals eixos de contingut:
-Del Folklore a l'Antropologia Social. Una història de la institucionalització de l'Antropologia a l'Estat Espanyol
Lectures bàsiques:
Prat, J. (1991) "Estudio introductorio", a Prat, J,; Contretas, J. y Moreno, I. Antropologia de los pueblos de España. Taurus, Barcelona. Pp.13-32
Calvo, Ll. (2017) "Del ayer, del hoy y del mañana de la Antropología en Catalunya: en homenaje a Claudio Esteva Fabregat", Arxiu d'Etnografia de Catalunya., 17: 179-202
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|