Evolució Humana i Cultura Codi:  21.019    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Evolució cultural humana.

 

Una lectura darwinista

Històricament s'ha tractat la cultura humana com un fet transcendent i aliè a l'evolució. Aquest concepte és el que va permetre antigament de situar els humans fora de l'animalitat, en una posició especial. Encara avui dia hi ha investigadors que, malgrat que consideren la teoria de l'evolució per a explicar la variació i el canvi en la història de la humanitat, reserven un espai encara diferenciat per a la ment, el simbolisme i la consciència humans.

El nostre propòsit serà, doncs, de situar tota la complexitat humana sota l'òrbita de l'evolució, fins i tot la base del simbolisme i les relacions socials i econòmiques. Repassarem les diferents adaptacions humanes, la seva història i llur importància en l'esquema evolutiu del nostre gènere. Tot això no obstant no deixarem de situar, per a diferents moments, la importància també d'hipòtesis manllevades de teories de la història. L'evolució cultural humana és, de fet, un dels objectes d'estudi típics en què es troben una gran diversitat de disciplines acadèmiques, un dels objectes de recerca anomenats transdisciplinars.

Per situar-nos més enllà de l'idealisme ens iniciarem debatent una sentència d'un filòsof teòric de la cultura, com fou Walter Benjamin. D'ell emprarem, com a divisa per al curs una de les seves sentències de les Tesis de Filosofia de la Història:

"No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie" Tesis de Filosofia de la Història, VII

S'hi introdueix, des d'un punt de vista filosòfic i crític l'animalitat de les manifestacions culturals humanes. Nosaltres la utilitzarem però transcendirem el missatge filosòfic per situar-nos en la teoria de l'evolució per explicar com les activitats culturals, socials i econòmiques de la humanitat s'expliquen des de la teoria darwiniana de l'evolució.

Partirem d'una anàlisi crítica també de les concepcions sobre la humanitat per centrar-nos en l'explicació evolutiva. Per a fer-ho haurem d'introduir conceptes i metodologies pròpies de les ciències naturals, de la biologia. No donarem res per sabut i baixarem al detall essencial per a la comprensió del fenomen evolutiu abans de fer un repàs de l'evolució en les seves etapes més primitives, al llarg del Quaternari, l'època de l'evolució biològica humana i de l'aparició de les nostres característiques anatòmiques i també comportamentals, en què apareix el comportament cultural, social, econòmic i simbòlic.

S'introduirà el tema de la contradicció entre idealisme de les visions antropocèntriques i materialisme de l'evolució repassant la base de les accepcions del terme humà al llarg del passat per acabar situant l'inici de la recerca científica de l'evolució humana amb la recerca empírica, científica, d'E. Dubois i R. Dart i, sobre tot, amb el treball de la família Leakey i tots els seus col·laboradors. És en aquest moment quan la teoria de l'evolució i la recerca empírica posen damunt la taula les adaptacions típicament humanes i és també en aquest punt quan en comencem nosaltres el repàs: bipedisme, creixement cerebral, producció d'instruments i transformació com a nínxol típicament humà, simbolisme, llenguatge. Hi proposarem les dades actuals per a cadascun d'ells i les conseqüències que se'n deriven. La introducció de la teoria de l'evolució no ha estat, però, desproveïda de contradiccions i problemes greus. Un exemple del que diem el tenim en la descoberta i rebuig de l'art pictòric plistocè en el darrer quart del segle XIX.

El bipedisme és una característica típica hominina, important però que no obre immediatament les portes de nous hàbitats: entre les descobertes a partir dels anys 90 s'hi compta la constatació que els primers gèneres hominins segueixen essent de bosc. És en especial el creixement cerebral i la que anomenem intel·ligència operativa les adaptacions que permeten de situar la "conquesta" dels espais oberts. En el quadre següent indiquem algunes de les qüestions principals lligades a l'adquisició de la capacitat de transformació i que ens distingeixen dels gèneres pròxims actuals i dels hominins pretèrits.

Característiques

Ximpanzés

Humans

 

Relació amb la dieta

 

Ampliació

 

Ampliació

 

Hàbitat d'ús

 

Mateix hàbitat

 

Accés a nou hàbitat

 

Forma de manipulació

 

Directa amb la mà

 

Interposició d'un objecte

 

Grau de modificació

 

Modificació de dimensions

 

Dimensions i creació de forma

 

Cadena operativa

 

Curta o inexistent

 

Llarga, variable i complexa

Aquest quadre és tant una eina informativa com un instrument de formació mitjançant l'anàlisi i el debat.

Definim en què consisteix el nínxol de transformació amb el desig de clarificar algunes posicions. No es tracta només de la creació d'instruments sinó, a la llarga, de la transformació de l'espai vital i, sobre tot, dels aliments. En la discussió sobre l'operativitat humana hem de discutir el registre arqueològic i paleontològic que defineix les possibilitats de Paranthropus i Australopithecus com a gènere també operatiu.

Com a últim terme lligat a la transformació obrim el pas a les hipòtesis que, a través de la competència per l'espai i els recursos, ens expliquen l'expansió humana al llarg de tota la seva història. Com a paradigma d'aquestes hipòtesis hi ha la que hem plantejat per a l'arribada d'Homo antecessor a Europa occidental

Per a poder discutir sobre la humanització cal revisar les dades empíriques sobre les que es basen les hipòtesis actuals. Tenim registre arqueològic des de 3,3 Ma a tota l'Àfrica oriental, regió des de la qual veiem l'expansió del gènere humà. Les descobertes al jaciment de Dmanissi, a la República de Geòrgia, al Caucas, en canvi, han situant l'expansió hominina en un moment molt primitiu de forma que alguns autors veuen possibilitats a un origen humà fora d'Àfrica. L'expansió no és només en termes de geografia sinó també en termes d'ecologia i hàbitats.

Per poder explicar la sortida d'Àfrica i l'introducció dels humans a Europa occidental repassarem els principals registres arqueopaleontològics i paleoantropològics sobretot del continent Africà i Euroasiàtic per veure com l'evolució cultural i biològica van en paral·lel.

Un cop repassades qüestions que es relacionen per sentit comú amb l'evolució, la cultura i la lluita per la supervivència, passarem a analitzar trets humans que ja no es relacionen amb tanta facilitat amb l'evolució. Així arribem al tema del simbolisme. Volem reivindicar el paper de l'arqueologia en aquest debat, donat que és aquesta disciplina la que permet de posar de manifest els productes d'aquest simbolisme més enllà de les idees que volen posar el simbolisme únicament com a característica d'Homo sapiens. Exemples de productes del simbolisme els tenim a 450 ka a Atapuerca, als Alts del Golam amb 230 ka i en la gran diversitat dels comportaments culturals que es poden relacionar des de fa uns anys amb els neandertals (e.g. enterraments, representacions artístiques rupestres i mòbils (gravats i pintures), elements de adorns corporals...); tots exemples que fem servir per mostrar el simbolisme en espècies més enllà de la nostra, com un tret humà molt estès.

Amb el tema del simbolisme deixem estrictament el passat llunyà, quaternari, de la història humana per fer un salt qualitatiu més interessant. A partir d'aquí analitzarem fenòmens prehistòrics i històrics recents, des de l'antiguitat als nostres dies. Hi aplicarem els mateixos criteris d'evolució, adaptació i lluita per la supervivència que hem fet servir en la prehistòria llunyana. Així analitzarem l'adaptació econòmica i ecològica del regadiu entre les poblacions musulmanes de l'Edat Mitjana que els van permetre de millorar el rendiment de les regions semi - àrides de la Mediterrània. També revisarem les connexions entre la crisi de la Pesta Negra a l'Europa medieval amb crisis climàtiques. D'altres èpoques i civilitzacions, com l'Egipte de l'Imperi Antic, es van veure igualment afectades per crisis climàtiques que van posar de manifest mancances adaptatives.

Com a colofó i hipòtesi general promourem l'avaluació de la diferència en la capacitat adaptativa de les societats per explicar llur persistència o desaparició. Amb aquesta perspectiva haurem de deixar de banda les idees sobre el progrés que han guiat la interpretació en història: què passa si el progrés és una fal·làcia i les societats subsisteixen no per la seva major bondat organitzativa sinó per llur adaptació?

Evidentment, on l'aplicació de la teoria de l'evolució a la història cultural humana té una importància cabdal més enllà de la ciència és en l'anàlisi de la realitat actual i en la prospectiva del futur humà. Només la perspectiva temporal profunda de l'evolució ens permet de tenir una visió vàlida dels fenòmens tan climàtics com ecològics de l'actualitat alhora que ens permet d'avaluar les capacitats de transformació humanes i el seu paper adaptatiu actual.

Amunt

El Grau d'Antropologia i Evolució Humana promou una formació holística en el camp de l'Antropologia que inclou l'àmbit social i cultural juntament amb el biològic. El curs d'Evolució Humana i Cultura està concebut com una introducció a la branca evolutiva, amb una informació exhaustiva i actual sobre l'evolució primitiva humana i alhora un marc general comprensiu per a tots els estudiants del grau perquè puguin comprendre les dimensions de l'explicació evolutiva en la comprensió de la prehistòria, la història i, en concret, de les manifestacions culturals. Serveix alhora com a formació en l'avaluació d'hipòtesis ja que es proposa una lectura heterodoxa que serà avaluada al llarg del curs.

Amunt

El curs d'Evolució Humana i Cultura pretén servir a la formació d'un professional de l'antropologia en l'àmbit cultural i social mitjançant l'avaluació de l'explicació evolutiva per a les manifestacions culturals. En ser una proposta transdisciplinar i transfronterera serveix, inversament, per a la formació d'un professional de l'estudi de l'evolució i la prehistòria en mostrar la connexió entre evolució i cultura. En els dos àmbits professionals serveix tant per a estudiants que vulguin dedicar-se a l'ensenyament de l'antropologia, la història i l'arqueologia, com als que vulguin treballar en la gestió del patrimoni i, finalment, con a introducció a la recerca en aquests àmbits ja que es tracta d'una avaluació crítica d'un model hipotètic complex.

Amunt

Per a seguir el curs i assolir les competències i objectius programàtics del curs és necessària una formació de base de secundària. Al llarg del curs es requerirà l'assoliment d'un coneixement bàsic en qüestions d'arqueologia, cultura, antropologia i antropologia biològica. Per aconseguir-ho serà necessari el desenvolupament i l'adquisició de rudiments al camp d'aquestes disciplines i de la teoria de l'evolució que es donaran en la primera part del curs, de cara a unificar formacions prèvies dispars. No s'exigiran, doncs, coneixements previs avançats en aquest camp.

La majoria dels continguts i materials de l'assignatura estan en català i/o castellà, però tingueu en compte que en aquesta signatura haureu de llegir també alguns documents en anglès. Aquests seran senzills, però l'anglès és la llengua científica i alguns dels continguts d'evolució humana estaran en aquesta llengua. Aquests materials, principalment els relacionats amb nous descobriments, aniran acompanyats de links a les mateixes notícies en català o castellà que us ajudaran en la comprensió i per descomptat disposeu de ferramentes (traductors i/o diccionaris) online que us poden ajudar.

Amunt

Els objectius de formació i aprenentatge que es proposa aquest curs són:

  • Construir una nova idea: la cultura és una adaptació evolutiva, apareix durant l'evolució i serveix els humans per a millorar llur adaptació.
  • Introducció a l'evolució humana i a la prehistòria.
  • Repassarem els grans temes de l'evolució humana i els presentarem com a adaptacions aconseguides mitjançant l'aplicació del comportament cultural.
  • Per a cada tema veurem les evidències antigues i tractarem de comparar també amb les evidències del mateix comportament en l'actualitat o en d'altres moments de la història.
  • Per tant veurem el comportament humà i la seva cultura associada al llarg d'una gran part de la prehistòria, de la història i n'analitzarem les seves implicacions evolutives.
  • Aprendrem a aplicar la dialèctica i la interdisciplinarietat per a comprendre fenòmens i reconstruir processos.

Es vol que els alumnes tinguin un coneixement suficient i actual del camp d'estudi de l'evolució humana i avaluïn les connexions entre l'evolució i l'adaptació amb el món de la cultura. En aquest sentit han de demostrar que són capaços de contextualitzar i integrar els coneixements procedents dels diferents àmbits de l'antropologia, l'arqueologia i d'altres disciplines. També han de ser capaços de comunicar aquesta integració de dades i coneixements. Com que el curs explora i avalua les implicacions dels canvis ecològics en la cultura, societat i economia humanes, es vol aconseguir una major visualització de les implicacions dels canvis climàtics al llarg de tota l'Història de l'espècie humana.

Amunt

El curs explorarà i avaluarà la relació entre la cultura i els fenòmens biològics d'adaptació. Com a reflexió inicial proposem el debat sobre una de les Tesis de Filosofia de la Història de Walter Benjamin:

Unitat 0. Presentació i primera discussió : "No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie"

Walter Benjamin. Tesis de Filosofia de la Història, VII.

El bloc de presentació, a partir de la cita de Benjamin, està dedicat a proposar el model evolutiu per explicar la història com una hipòtesi per la qual molts dels fenòmens de la cultura, la societat, l'economia de les societats humanes estan fonamentats pels conceptes darwinians típics: adaptació, lluita per la supervivència i selecció natural de, en aquest cas, societats humanes. S'hi repassa les bases de la teoria de Darwin per actualitzar continguts i anivellar les competències d'accés dels estudiants i es veuen quins criteris i fins a quin punt els seus conceptes són aplicables a la història. S'hi farà un primer repàs dels fenòmens que anirem veient de manera més detallada al llarg del curs.

Unitat 1. Introducció a l'evolució. Presentació de l'Evolució i la Prehistòria. Història i Biologia: canvi, evolució, herència i l'arbre de la vida

Aquest curs, malgrat la perspectiva que se li ha donat, no deixa de ser, en bona mesura, un curs d'introducció a l'Evolució Humana i la Prehistòria. Per això les dues primeres unitats es dedicaran a desenvolupar el contingut bàsic de la disciplina. La primera presentarà la metodologia de l'arqueologia de l'evolució humana, amb una incidència important en clarificar el període temporal i geològic en què es desenvolupà el procés evolutiu humà en el passat. S'introduirà el concepte de Quaternari i les seves etapes perquè es comprengui la dimensió temporal.

Serà vital que l'estudiant conegui la realitat de l'arqueologia, la seva metodologia de camp, com és el registre en què ens basem per la reconstrucció de l'evolució humana, com es presenta i com es recupera, tot fent èmfasi en la generació d'hipòtesis que l'expliquin. En aquest sentit es vol que l'alumne conegui, no necessàriament que domini, el món de la recerca i de la generació d'hipòtesis. Es faran servir sobretot els exemples dels jaciments excavats per l'IPHES-CERCA per a il·lustrar la metodologia. La introducció de la disciplina i la seva metodologia requerirà la presentació de les ciències i tècniques que participen en la recerca en evolució humana (geologia, paleontologia, palinologia, geocronologia, biologia, història...) per a reforçar la visió d'una investigació transdisciplinar.

En aquesta mateixa unitat presentarem amb més detall les bases biològiques, cel·lulars per a comprendre l'evolució, la noció de canvi i evolució sobre l'herència. El concepte més important a presentar i desenvolupar és el de l'arbre de la vida, ja que és l'únic que ens permet de trencar amb la concepció errònia d'una evolució en escala gradual en una sola branca. Aquesta darrera ha estat la forma popular i clàssica d'entendre l'evolució humana en una direcció de progrés cap a l'Homo sapiens: un preconcepte teleològic que cal abandonar.

Unitat 2. Les primeres fases de l'evolució biològica humana

Els humans som una gènere dins l'ordre dels primats. D'humans n'hi ha hagut diferents espècies al llarg de l'evolució. Aquesta diversitat, que sempre havia existit, ha desaparegut en els darrers trenta mil anys en què la nostra espècie Homo sapiens és l'única representant del gènere que queda. Qualsevol especialista en antropologia cal que conegui la posició dels humans en l'arbre de la vida y la història del procés evolutiu del grup biològic en què estem.

Per això plantegem una introducció en l'evolució dels primats i dels hominoideus, els parents més pròxims de la humanitat, al llarg dels darrers vint milions d'anys. Aquesta introducció donarà pas a la història evolutiva concreta de la humanitat i els seus ancestres directes des d'aquella primera bifurcació que representà la posició bípeda, la locomoció típica humana en què només utilitzem les extremitats inferiors per a desplaçar-nos. Malgrat la visió popular es reforçarà el concepte que els ancestres dels humans no foren quadrúpedes, sinó braquiadors. És a dir es movien per les capçades dels arbres i feien servir els braços per desplaçar-se per les branques. Un cop adquirit el bipedisme seguirem tot el procés evolutiu i l'aparició de les adaptacions més recents en les unitats temàtiques posteriors.

Unitat 3. L'evolució darwiniana en la història. L'evolució de la cultura en acció.

Aquesta serà la unitat central en què es desenvoluparà el model per explicar la història humana mitjançant l'evolució darwiniana. Ens referirem a fenòmens històrics i prehistòrics organitzats en sis grans capítols que presenten cadascun una adaptació o forma cultural, social o econòmica humana. Totes elles les contextualitzarem i situarem en l'evolució mostrant sempre els seus referents primitius en d'altres espècies, sobretot el ximpanzé.

Per explicar aquestes adaptacions al llarg de tota la història prenem exemples de qualsevol època. Sempre es combinaran fenòmens del passat més llunyà en què s'exemplifiqui l'aparició més primitiva de l'adaptació amb fenòmens més recents. Aquests darrers ens donaran la possibilitat de veure que els fenòmens adaptatius no són únicament un fet de l'anomenada prehistòria sinó que els podem trobar fins avui. Així com més recents siguin els fenòmens presentats, i més pròxims a nosaltres, més reforçarem el model d'aplicació de l'evolució a la història.

Les adaptacions crucials que treballarem són:

  • La cultura material. Els ximpanzés i l'ús d'objectes. Els humans i la capacitat de fabricar instruments (la intel·ligència operativa). Els instruments que ens permeten de sobreviure, adaptar-nos i evolucionar.
  • Les estratègies de competència i expansió territorial, amb interès especial en l'enfrontament. La competència entre grups i entre individus. La lluita per la supervivència.
  • La cultura de l'habitatge i la construcció de l'espai humà particular. Dels nius de les aus i els caus d'alguns mamífers a l'habitatge humà: la construcció d'un espai de supervivència
  • La cultura en l'espai. La construcció i organització d'un territori cultural. Que la nostra cultura tingui un territori ampli o curt permet una major o menor capacitat de supervivència. Hi incloem l'urbanisme però també la construcció de territoris simbòlics, en especial religiosos, sempre com a adaptació
  • La cultura econòmica com a forma adaptativa i la seva evolució com a millora de l'adaptació humana. El sistema econòmic que tingui una societat permet de sobreviure millor o pitjor.
  • La cohesió social, l'organització social en el temps i com s'expressa en l'espai i en contra de "l'altre"; caldrà avaluar que les organitzacions no són sempre progressives sinó bàsicament adaptatives. La cultura social. La creació de mites, l'art, la ciència, augmenten la cohesió social i la resistència evolutiva d'una població humana.

El denominador comú serà l'explicació adaptativa dels canvis en cadascun dels dominis citats. Serà especialment important mostrar i demostrar la influència de l'ecologia i el clima en el canvi de condicions en què es mouen les societats humanes i les estratègies que van permetre en cada moment de superar la situació. L'evolució està marcada pel clima i els canvis ambientals. La història de les societats també. El clima en l'extinció d'espècies i en l'origen del Neolític i altres períodes cronoculturals de la nostra història. Conseqüències de la petita Edat de Gel de l'Europa medieval. Perspectives del clima en l'actualitat. Així com a conclusió es pretén fer un extracte demostratiu de l'adequació del model amb la revisió dels casos principals i la posició respecte de fenòmens d'actualitat.

Amunt

Amunt

Com que aquesta assignatura és molt transversal i transdisciplinar, aquests només són tres exemples de nous llibres, fonts i materials que teniu a la vostra disposició d'aquesta assignatura, però també d'altres d'aquest grau que podreu utilitzar per a la realització de les vostres PACs.

La resta de materials a utilitzar els teniu a l'aula associats a cadascuna de les PACs.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt