Cultura material Codi:  21.024    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

En aquesta assignatura aprendreu sobre l'aparició i la difusió de la cultura material humana mitjançant l'exploració del registre arqueològic mundial. Treballarem amb les dades científiques per dur a terme la nostra investigació, l'objectiu del qual serà entendre millor com la innovació tècnica humana va canviar profundament la trajectòria evolutiva de la humanitat. A través de l'estudi de diferents tipus de restes arqueològiques descobrireu quines són les principals característiques de les primeres tecnologies prehistòriques: les denominades: olduvaianes i acheulianes. Ens preguntarem si realment els artefactes trobats en jaciments atribuïts a aquests tecnocomplexes es poden anomenar 'cultura' en el sentit formal antropològic (veurem definicions). Buscar així si existeixen enllaços entre les restes paleolítiques i conceptes modernes de la paraula 'cultura' ens ajudarà a consolidar la relació entre l'arqueologia i l'antropologia i entendre millor la humanitat passat i present. Això subratlla també que 'la cultura' constitueix el nexe essencial entre aquestes dues disciplines multifacetades que abracen diversos camps d'estudi. 

L'evidència més antiga de la cultura material humana apareix en el registre arqueològic abans del començament del període quaternari a Àfrica fa més de 3 milions d'anys enrere. En aquest període tant llunyà de la prehistòria, la cultura material humana estava en les seves primeres fases d'elaboració i, pel seu caràcter no estandarditzat, queda molt difícil a reconèixer com a tal. De fet, molts dels prehistoriadors ja han deixat de buscar un moment precís en el temps en què poguéssim identificar 'l'inici' de les tecnologies humanes (primer senyal perceptible de la que denominem: cultura material). Sembla més aviat que, com amb totes les fases de transició en la trajectòria evolutiva humana, les primeres tecnologies de talla de pedra van sorgir progressivament i de manera diacrònica en diferents àrees del continent africà. De fet, el registre arqueològic d'aquest període continua sent massa fragmentari per poder determinar les modes exactes en què va tenir lloc aquest 'naixement tecnològica-cultural'. 

Encara que els artefactes fets de pedra són els que trobem més sovint, segurament que també havien objectes fets en altres materials (com per exemple en fusta o en ossos), però aquests són extremadament infreqüents, ja que no es conserven tan fàcilment. 

Parlarem doncs d'una primera fase (el denominat Mode 0), durant la qual els homínins utilitzaven objectes (pedres o altres), sense modificar o modelar les de manera molt sistemàtica.

L'objectiu principal d'aquesta assignatura és d'aprendre les principals fases en l'evolució de cultura material humana, des de la seva aparició en el registre arqueològic africà i fins a la 'revolució neolítica'. Explorarem quines són les implicacions socials i conductuals de les principals fites tecnològiques a través tota la llarga trajectòria evolutiva; fins a l'actualitat. 

 

L'assignatura està dividida en 3 Unitats, cadascuna de les quals està composta per dos temes principals. 

Els temes serien tractats a partir d'articles i capítols de llibre directament relacionats amb definicions de la cultura i de la seva evolució a través dels diferents períodes de la prehistòria. 

- Unitat 1

- Tema 1: Les definicions de la paraula "cultura" i les seves aplicacions a la "cultura prehistòrica".

- Tema 2: Quan, on i per què? Les primeres expressions de la cultura material humana en el registre arqueològic: condicions geogràfiques i paleoecològiques.

- Unitat 2

- Tema 3: Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica.

- Tema 4: Les cultures acheulianes i introducció al món Neandertal.

- Unitat 3

- Tema 5: Metodologies emprades en l'estudi de la cultura material humana prehistòrica.

- Tema 6: L'arqueologia i la cultura: la interpretació de les dades científiques. 

A la Unitat 1, explorarem les característiques de les primeres tecnologies (les eines de pedra) i intentarem explicar els orígens de la innovació tecnològica humana. 

Sense dubte, una etapa crítica en l'evolució cultural humana es va assolir amb la invenció d'eines de pedra. S'accepta comunament que la fabricació sistemàtica i, fins i tot, massiva, d'eines és la que diferencia els humans de totes les altres espècies animals: aquest comportament es va transformar en un avantatge adaptativa clau en el procés d'hominització-humanització. Ho podríem dir que la invenció de la tecnologia ha revolucionat totalment el procés evolutiu humà. Des de les seves primeres fases recognoscibles en el registre arqueològic, la utilització-modificació d'objectes va permetre als humans d'alliberar-se de mica en mica d'algunes restriccions biològiques, obrint un món completament nou de solucions alternatives per afrontar diferents situacions vinculades (al principi) a la supervivència. 

Després d'aquesta primera fase (iniciació), analitzàrem com es va estendre aquest coneixement tècnic, transformant-se progressivament en cultura, mitjançant modes d'aprenentatge innovadors i de socialització.

 

Seria necessari familiaritzar-vos amb les metodologies científiques aplicades pels arqueòlegs per adonar-se de què era el paper de la tecnologia en l'adaptació social i cognitiu dels homínins a través dels diferents períodes de la prehistòria. Per adquirir aquest coneixement, hauríem de mirar cap a algunes de les diferents definicions de la paraula "cultura". 

A partir del paleolític inferior l'arqueologia ens diu que la fabricació d'eines de pedra va ser elegida i integrada com a comportament habitual per a reaccionar a les pressions ambientals i socials. Després de la seva integració a la vida hominina, la fabricació d'eines de pedra es va transformar progressivament en una estratègia indispensable de supervivència humana. Poc després de la seva aparició fa uns 3 milions d'anys enrere, l'aprenentatge de les diferents tècniques de producció lítica es va propagar entre diversos grups d'hominins, amb un ritme cada vegada més ràpid. A partir d'aquí, aquest comportament continua el seu desenvolupament; pot ser espontàniament i/o mitjançant la compartició entre grups d'hominins. Examinarem les hipòtesis de relacionades amb aquesta difusió, per saber si algunes de les tecnologies podrien haver estat adquirides per aculturació (transmissió per contacte directe entre diferents pobles) o bé desenvolupades de forma independent per grups separats (convergència cultural). 

Queda clar que la freqüència dels comportaments tècnics va anar creixent exponencialment a través del temps, fins a convertir-se en una característica central de la humanitat. La seva importància a la vida humana va augmentar tant, que, fins i tot, va resultar necessari invertir cada vegada més en desenvolupar sistemes socials d'aprenentatge (tant a l'escala individual com de grup). 

Això planteja la pregunta: quan, com i per què van aparèixer tècniques de fabricació regional-específiques que formen part de la base de què avui ens denominem 'cultura'? Les eines especialitzades (o 'morfotipus') tenen  formes predeterminades i repetides que varien d'una cultura a l'altra. Podem plantejar que la repetició formal de cada tipus d'eina s'explica per una mena de 'necessitat funcional-tècnic' en adequació amb l'eficiència més gran per l'acompliment d'una tasca. Però també les 'maneres de fer' varien d'una unitat social a un altre, convertint-se així en la base de diferències culturals reconeixibles. 

Tanmateix, almenys cap al final del Paleolític inferior, sembla que algunes eines s'estaven fabricades tenint en compte consideracions estètiques i no només funcionals. Això sembla implicar un fenomen important que podríem apropar a aspectes culturals. En alguns casos, aquests criteris estètics semblen esdevenir encara més significatius, en comparació amb els funcionals.

A la Unitat 2, mirarem com els homínins autors reconeguts dels dos primers grans tecnocomplexos de la prehistòria (l'olduvaià i l'acheulià) es van estendre geogràficament. Descobrirem els tipus d'homínins, així com les seves principals característiques tecno-culturals i conductuals.

També mirarem cap al paleolític mitjà a Euràsia i el món dels Neandertals

Ens farem servir d'exemples dels registres arqueològics d'Àfrica i d'Euràsia per observar quan, on i com es van transmetre coneixements tècnics i tradicions de fabricació d'eines de pedra. Així abordarem qüestions relacionades amb la socialització de la cultura material.

La cultura material està constituïda per les expressions empíriques dels coneixements adquirits. L'augment de la demografia humana al llarg del temps va donar lloc a unes taxes d'aculturació cultural proporcionalment elevades (a mesura que els pobles entraven en contacte amb més freqüència). Actualment, les innovacions tecnològiques estan transformant la vida dels humans amb una freqüència molt més ràpid en comparació amb els possibles canvis anatòmics o cerebrals perceptibles que, pel passat, van permetre als humans adaptar-se a les seves habilitats adquirides. Avui, l'evolució tècnica continua desenvolupant la seva complexitat, portant a la nostra espècie a una destinació desconeguda.

També examinarem l'impacte d'aquest procés tecno-evolutiu sobre el desenvolupament de societats sub-modernes i modernes, a través d'una mirada des del Paleolític... cap a l'època antropocena: unitat de temps geològic proposat (però encara no oficial), per a designar el període més recent de la història de la Terra, en el qual l'activitat humana va tenir un impacte tan significatiu en el clima i els ecosistemes de la Terra com per alterar-los de manera perceptible en el registre geològic del planeta.

Actualment, algunes solucions tecnològiques humanes aplicades per a respondre a situacions que enfronta la societat moderna poden ser perilloses, ja que destrueixen l'harmonia orgànica establerta al llarg dels mil·lenaris. També poden ser contràries a la supervivència prolongada de totes les espècies amb quina compartim la planeta. 

La cultura materialhumana es fa ressò de l'essència abstracta del nostre univers interior (religions, idees, creences) i, en relació amb les societats del passat, ofereix una finestra a la reconstrucció de com i per què la humanitat s'ha convertit en el que és avui.

 

A la Unitat 3, farem una sinopsi dels mètodes emprats per a l'estudi de la cultura material paleolítica. Així, aprendreu sobre alguns aspectes teòrics i pràctics/científics. També veurem com fan els especialistes per a fer una anàlisi crítica a partir d'aquestes metodologies, incorporant noves tecnologies i conceptes modernes. Avaluarem els mètodes en funció del seu valor interpretatiu i de les seves limitacions científiques per l'estudi dels artefactes. És important ser conscients que, de vegades, existeixen problemes metodològics al moment d'interpretar dades a partir de les metodologies descrites.

Atès que aquesta assignatura se centra principalment en tecnologies d'eines de pedra, el nostre estudi metodològic se centrarà en: tipologia, tecnologia, traceologia, petrografia i estudis cognitius.

Amunt

La cultura ens fa humà. L'estudi de les dades arqueològiques ens ajudarà a conèixer millor els orígens i les característiques dels conjunts lítics més antics al món. Farem un retorn als orígens de la nostra espècie i un esbós de les principals fases de la prehistòria per a comprendre millor els mecanismes pels quals es va produir la nostra alienació de la natura a través de la tècnica. El fenomen de la producció d'objectes 'culturals' queda molt arrelat amb processos de creixement tecnològic. Treballarem per a construir una visió global de l'evolució tecnològica per entendre com hem arribat a ser el que som avui en dia. 

 

-Unitat 1

Introducció: Les primeres indústries lítiques i el naixement de la cultura material humana

En aquesta unitat aprendreu sobre els contextos paleoambientals dominants al final del pliocè i al principi del període quaternari a l'Àfrica, país on trobem les eines de pedra més antigues fetes pels nostres avantpassats. 

El treball se centrarà en:

- Les definicions de la paraula "cultura": una mirada des de la prehistòria. 

- Fa 3 milions d'anys enrere: el tecnocomplex olduvaià: primera cultura?

- Les condicions paleoecològiques del període quaternari. 

- Definició de la humanitat: els grans descobriments.

- Primeres fites biològiques i culturals: el procés evolutiu humà.

- L'evolució de les primeres cultures humanes en el marc bioestratigràfic i paleoambiental. 

Seria important conèixer com era el context ambiental a l'Àfrica quan van aparèixer les primeres tecnologies fetes de pedra, però també és important aprendre quins són els homínins presents en aquest període; i les seves principals característiques conductuals, anatòmiques i cerebrals. Posaré èmfasi sobre l'enfocament multidisciplinari que fem servir en l'arqueologia i l'antropologia per a estudiar la cultura material en diferents contextos (sobretot arqueològics). 

 

Lectures obligatòries:

Barsky, D., 2022. Human Prehistory. Exploring the Past to understand the Future. Cambridge University Press, Cambridge. Pp. 5-22; 47-82. 

Barsky, D., 2018. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-19. 

Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona (pp: 37-60; 153-157; 160-185, 188-212). 

Eller, J.D., 2009. Cultural Anthropology: Gobal Forces, Local Lives. Defining Culture. Capítol 2, Routledge, New York. 

 

Lecturesde suport:

Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E., Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan stone-tool assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224. 

Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591. 

Carbonell, E., Barsky, D., Bermúdez de Castro, J.M., Sala Ramos, R., 2018. Archaic lithic industries: structural homogeneity. Journal of Historical and Archaeology & Anthropological Sciences 2 (2), 199-203. 

Leakey, M., 1971. Olduvai Gorge. Volume 3 - Excavations in Bed I & II 1960-1963. Cambridge University Press, Cambridge, pp. 1-7; 258-281. 

Sharon, G., Barsky, D., 2016. The emergence of the Acheulian in Europe - a look from the east. Quaternary International 411 (B), 25-33. 

Semaw, S., 2000. The world's oldest stone artefacts from Gona, Ethiopia: Their implications for understanding ston etechnology and patterns of human evolution between 2,6-1,5 million years ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214. 

 

* S'espera que els estudiants aprofundeixin en la seva recerca i investiguin bibliografia addicional d'acord amb els temes tractats. 

** Pels alumnes que segueixen l'AC la Unitat 1 inclou una PAC (PAC 1).  

 

- Unitat 2

Regionalització i socialització a gran escala: la difusió de la cultura material humana prehistòrica

Explorarem diferents teories sobre la transmissió cultural durant el paleolític: com es van desenvolupar les normes culturals en diferents àrees del món: per aculturació, per contacte interpopulacional (migracions), per convergència. Mirarem exemples arqueològics específics (transmissió/evolució cultural: aprendre, saber fer, artesania, tradició, estètica, aspectes formals i funcionals). 

Temes principals:

- Cronologia i cultura: aprendre com es van estendre les primeres poblacions d'homínins a través del món (ens focalitzarem sobre el paleolític inferior i mitjà en Euràsia).

- Conèixer les primeres grans transicions culturals del paleolític (*la revolució acheulià).

- Iniciar-se en l'aprenentatge del món Neandertal.

- Com a fil conductor en aquesta unitat, reflexionarem sobre el significat de les nostres troballes en relació amb l'evolució dels humans des dels primers invents tecnològics: el seu impacte en la nostra trajectòria actual.

Lectures obligatòries:

Barsky, D., Human prehistory. Exploring the Past to Understand the Future. Cambridge University Press, Cambridge, pp. 75-83; 84-100; 163-172; 173-183. 

Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC. 

Barsky, D., 2018. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-21. 

Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC. 

Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13.

 

Lectures de suport:

Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342. 

Barsky, D., Carbonell, E., Sala-Ramos, R., Bermúdez de Castro, J.M., García-Vadillo, F.-J., 2021. Late Acheulian multiplicity in manufactured stone culture at the end of the Middle Pleistocene in Western Europe. Quaternary International 601, 66-81. 

Belfer-Cohen, A., Hovers, E., 2020. Prehistoric perspectives on "Others" and "Strangers". Frontiers in Psychology10 (3063), 1-11.

 

Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591. 

Carbonell , E., Sala, R., 2002. Encara no som humans. Empúries, Barcelona, pp. 34-40; 125-135; 153-175. 

Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167. 

Sharon, G., Barsky, D., 2016. The emergence of the Acheulian in Europe - A look from the east. Quaternary International 411 (B), 25-33. 

 

* S'espera que els estudiants aprofundeixin en la seva recerca i investiguin bibliografia addicional d'acord amb els temes tractats. 

** Pels alumnes que segueixen l'AC la Unitat 2 inclou una PAC (PAC 2). 

 

-Unitat 3

Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics.

En aquesta unitat mirarem algunes de les metodologies més comunes emprades per estudiar els artefactes prehistòrics. Les principals metodologies s'estudiaran des del punt de vista històric, amb èmfasi sobre els punts forts i els punts febles de cadascuna, així que la seva complementarietat. També veurem algunes noves estratègies metodològiques que s'estan desenvolupant actualment per estudiar restes culturals materials antigues trobades en jaciments arqueològics.

Temes principals:

- Quines són les metodologies utilitzades per estudiar la cultura material humana prehistòrica: teoria i pràctica.

- Anàlisi crítica d'aquestes metodologies. 

Lectures obligatòries:

Barsky, D., 2018. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, pp. 5-22. 

Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350. 

Lecturesde suport:

García-Rojas, M., 2015. Tipología y Tecnología. Una dependencia recíproca. Gita (Ed.), Seis décadas de Tipología Analñitica. Actes en homenaje a George Laplace. Vitoria, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 115-126. 

Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38.

Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. Marcos García Diez, Lydia Zapata Peña (Eds.), UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477. 

* S'espera que els estudiants aprofundeixin en la seva recerca i investiguin bibliografia addicional d'acord amb els temes tractats. 

** Pels alumnes que segueixen l'AC la Unitat 3 inclou una PAC (PAC 3).

Amunt

- L'arqueologia prehistòrica

- Tecnologia lítica i la tipologia

- Estudis cognitius

- Etnografia

- Antropologia

Amunt

Els requisits per a aquest curs inclouen un coneixement bàsic de les principals fases de l'evolució humana al paleolític que serà adquirit progressivament en els altres cursos que s'ofereixen al Grau d'Antropologia i Evolució Humana. Nocions bàsiques d'arqueologia, geografia i paleontologia humana són útils.

Amunt

- Interpretar el comportament i la cultura dels humans prehistòrics a través de les seves eines de pedra. 

- Comprendre la cultura material com a vector de socialització en les societats primitives i modernes. 

- Adquirir coneixements sobre els grans salts cognitius dels primers éssers humans a través de l'evolució de la cultura material. 

- Definir la cultura material humana per contextualitzar els objectes dins de l'espai i del temps.

- Emprar l'estudi de la cultura material de les societats del passat per reflexionar sobre el present i el futur de la humanitat.

Amunt

Els continguts de l'assignatura us permetrà conèixer les característiques principals dels complexos culturals més antics coneguts per la humanitat a partir de dades arqueològiques i gràcies a l'aplicació de metodologies científiques. El període temporal cobert per aquesta assignatura és molt ampli, ja que s'inicia amb l'aparició de les primeres eines de pedra trobades a jaciments africans fa més de 3 milions d'anys enrere, seguit per les troballes més antigues de l'Euràsia: veurem els principals complexos culturals paleolítics (olduvaià, acheulià, mosterià). També farem una introducció al món dels Neandertals (paleolític mitjà). Finalment, aprendreu sobre l'època antropocena: tot i que encara no està instaurada oficialment, serà la primera època geològica (a dins de l'holocè) definida pel canvi geològic perceptible en el clima i el paleoambient provocat per la intervenció humana en l'equilibri planetari.

Adquirireu coneixements bàsics sobre l'evolució cronocultural dels Homo sapiens i els seus avantpassats. Utilitzarem un enfocament holístic en el nostre estudi dels artefactes de pedra: els objectes més representatius de les cultures humanes paleolítiques. Mirarem com l'estudi dels artefactes recuperats en contexts arqueològics ens ajuden a conèixer aspectes cronològics i de comportament. L'enfocament pluridisciplinari ensenyat en aquesta assignatura està dissenyat per ajudar-vos a entendre millor el significat dels artefactes prehistòrics en el seu context ambiental i social.

Objectius principals:

  • Posarem primer les bases per definir la paraula "cultura".
  • Adquirirem coneixements sobre l'evolució de la cultura humana en diferents contextos geogràfics i cronològics.
  • Mirarem quines són les metodologies bàsiques per a estudiar i interpretar les primeres manifestacions culturals fetes de pedra i de l'os.

2) Meditarem sobre la importància d'estudiar el passat per comprendre la condició humana actual.

 

Unitat 1. Introducció: les primeres indústries i el naixement de la cultura material humana

En aquesta unitat aconseguireu una visió general d'algunes de les definicions de la cultura com a concepte. El focus principal se situarà en les primeres manifestacions de la cultura humana fetes de pedra i de l'os. Tot seguit, i després de veure alguns dels problemes metodològics, mirarem els conceptes bàsics per l'estudi dels grups paleo-humans en el seu entorn.

L'evolució de la cultura humana s'examina des d'un punt de vista estratigràfic, bioestratigràfic i paleoambiental. Veurem com s'apliquen metodologies interdisciplinàries per descriure les característiques principals de la cultura material prehistòrica a partir de jaciments arqueològics atribuïts a l'olduvaià (el complex cultural més antic). Aquests jaciments són situats a l'est d'Àfrica, però més tard es troben també a diferents punts de l'Euràsia (Unitat 2). També veurem com l'estudi dels artefactes lítics pot revelar informació sobre la conducta dels homínins que les van elaborar.

Addicionalment, parlarem de l'impacte de la innovació de la tecnologia en la trajectòria de l'evolució humana. Mirarem com les tecnologies humanes primerenques són diferents de les que fan els grans simis o altres animals.

 

Unitat 2. Regionalització i socialització a gran escala de la difusió de la cultura material humana

1) S'analitzarà la difusió de la cultura humana a través del temps i l'espai. Mirarem les possibles formes en què la cultura prehistòrica podria haver estat socialitzada i transmesa i quines són les grans etapes d'aquest procés evolutiu. També veurem que la cultura evoluciona de manera diacrònica en diferents regions del món. Diverses lectures i vídeos us assistiran a obtenir un coneixement general de cada fase i d'entendre el seu pes en la trajectòria evolutiva de les societats humanes.

2) Com l'estudi de les societats humanes del passat pot ajudar-nos a comprendre l'estat actual i futur de la humanitat? Es tracta de qüestions relacionades amb les arrels prehistòriques dels problemes als quals s'enfronta la societat moderna. Examinarem com el coneixement del passat pot ajudar-nos a comprendre millor la condició actual de la humanitat.

 

Unitat 3. Metodologies aplicades a l'estudi dels artefactes prehistòrics

Mirarem les metodologies emprades per la interpretació dels objectes més antics de la cultura humana: les eines de pedra. Us presentaré una visió general dels principals enfocaments i tècniques en l'estudi de la fabricació d'eines de pedra. Examinarem els progressos realitzats en la interpretació de les evidències arqueològiques. S'estudiaran les formes en què es fabricaven les eines gràcies al concepte de cadena operativa, que té en compte cada etapa en un procés de talla, com a baules en una cadena d'acció (planificació d'un projecte, selecció de les matèries primeres adequades, tècniques utilitzades, ús de l'objecte, abandonament).

Amunt

Amunt

*Fotos i vídeos (IPHES-CERCA + personals) 

Lectures assignades:

Es recomana llegir les lectures assignades i també consultar bibliografia addicional (incloses lectures en anglès). Al llarg del semestre es proporcionarà recursos bibliogràfics addicionals i material docent d'acord amb els temes treballats. 

**Els estudiants han de ser capaços d'investigar fonts bibliogràfiques addicionals com a complement dels recursos proporcionades.

Agustí, J., Lordkipanidze, D., 2011. How "African" was the early human dispersal out of Africa? Quaternary Science Reviews 30, 1338-1342. 

Barsky, D., 2022. Human Prehistory. Exploring the Past to understand the Present. Cambridge University Press. 

Barsky, D., 2018. Els orígens de la cultura material humana. Cultura Material. Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona. 

Barsky, D., 2018. Mètodes per a l'estudi de la cultura material humana prehistòrica. Cultura Material. Material Docent de la UOC, Barcelona. 

Barsky, D., 2018. L'aplicació de conceptes de la prehistòria per a entendre la societat humana contemporània. Cultura Material. Material Docent de la UOC, Barcelona. 

Barsky, D., 2018. La innovació humana durant el Paleolític mitjà: la cultura material del Neandertal. Material Docent de la UOC, Barcelona. 

Barsky, D., Carbonell, E., Sala-Ramos, R., Bermúdez de Castro, J.M., García-Vadillo, F.-J., 2021. Late Acheulian multiplicity in manufactured stone culture at the end of the Middle Pleistocene in Western Europe. Quaternary International 601, 66-81. 

Barsky, D., Chapon-Sao, C. Bahain, J.J., Beyene, Y., Cauche, D., Celiberti, V., Desclaux, E., Lumley, H. de, Lumley, M.A., Marchal, F. Moullé, P.E., Pleurdeau, D. 2011. The Early Oldowan stone-tool assemblage from Fejej FJ-1a (Ethiopia). Journal of African Archeology 9 (2), 207-224. 

Belfer-Cohen, A., Hovers, E., 2020. Prehistoric perspectives on "Others" and "Strangers". Frontiers in Psychology10 (3063), 1-11. 

Beyene, Y., Katoh, S., WoldeGabriele, G., Hart, W.K., Uto, K., Sudo, M., Kondo, M., Hyodo, M., Renne, P.R., Suwa, G., Asfaw, B., 2013. The characteristics and chronology of the earliest Acheulain at Konso, Ethiopia. PNAS 110 (5), 1584-1591. 

Carbonell, E., Barsky, D., Bermúdez de Castro, J.M., Sala Ramos, R., 2018. Archaic lithic industries: structural homogeneity. Journal of Historical and Archaeology & Anthropological Sciences 2 (2), 199-203. 

Carbonell , E., Sala, R., 2002. Encara no som humans. Empúries, Barcelona. 

Carbonell, E., Sala, R., Barsky, D., Celiberti, V., 2009. From homogeneity to multiplicity: a new approach to the study of archaic stone tools. In: E. Hovers, D. Braun (Eds.), Interdisciplinary Approaches to the Oldowan. Springer, Netherlands, pp. 25-38. 

Carbonell, E. (coord.), 2005. Homínidos: Las primeras ocupaciones de los continentes. Ariel S.A., Barcelona. 

García-Rojas, M., 2015. Tipología y Tecnología. Una dependencia recíproca. Gita (Ed.), Seis décadas de Tipología Analñitica. Actes en homenaje a George Laplace. Vitoria, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea, 115-126.ISBN: 978-84-697-2159-9. 

Eller, J.D., 2009. Cultural Anthropology: Gobal Forces, Local Lives. Defining Culture. Routledge, New York, pp. 25-34 (Capítol 2). 

Leakey, M., 1971. Olduvai Gorge: Volume 3. Excavations in Beds I & 2, 1960-1963. Cambridge University Press, England,  1-7; 258-281. 

Lumley, H. de, Barsky, D., Moncel, M.-H., Carbonell, E., Semaw, S., Cauche, D., Celiberti, V., Notter, O., Pleurdeau, D., Hong, M.Y., Rogers, M.J., 2018. First technical sequences in human evolution at East Gona (EG 10), Afar Region, Ethiopia. Antiquity 92 (365), 1151-1164. 

Ollé, A., Mosquera, M., Rodríguez, X.P., de Lombera-Hermida, A., Garcia-Antón, M.D., Garcia-Medrano, P., Peña, L., Menéndez, L., Navazo, M., Terradillos, M., Bargalló, A., Márquez, B., Sala, R., Carbonell, E., 2013. The Early and Middle Pleistocene Technological Record from Sierra de Atapuerca (Burgos, Spain). Quaternary International 295, 138-167. 

Semaw, S., 2000. The world's oldest stone artefacts from Gona, Ethiopia: Their implications for understanding ston etechnology and patterns of human evolution between 2,6-1,5 million years ago. Journal of Archaeological Science 27, 1197-1214. 

Sharon, G., Barsky, D., 2016. The emergence of the Acheulian in Europe - a look from the east. Quaternary International 411 (B), 25-33. 

Smith, B. & Zeder, M.A., 2013. The onset of the Anthropocene. Anthropocene 4, 8-13. 

Soressi, M. & Geneste, J.M., 2011. Special Issue : Reduction sequence, chaîne opératoire, and other methods : The epistemologies of different approaches to lithic analysis. PaleoAnthropology 2011, 334-350.

Vaquero, M., 2013. Tipología y tecnología lítica. In: M. García-Diez & L. Zapata (Eds.), 2013. Métodos y técnicas de anàlisis y estudio en arqueología prehistórica. De lo técnico a la reconstrucción de los grupos humanos. M. García iez y L. Zapata Peña (Eds.), UPV/EHU, Argitalpen Zerbitzua Servivio Editorial, País Vasco, pp. 453-477.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt