| Antropologia econòmica | Codi: 21.029 : 6 |
L'economia és presentada en la nostra societat com una esfera autònoma i independent dels processos socials i culturals. L'antropologia econòmica, basada en l'experiència etnogràfica i en l'anàlisi de societats molt diverses (tant pel que fa a la seva complexitat com a la seva situació en el món) mostra que aquesta concepció és purament ideològica, ja que els processos econòmics estan íntimament lligats a institucions polítiques o religioses, estructures de parentiu i concepcions culturals. L'assignatura vol mostrar justament aquesta imbricació de l'economia amb la societat, partint de les aportacions etnogràfiques i de la reflexió sobre el funcionament de sistemes econòmics molt diversos. Analitzarem tant la dinàmica de societats precapitalistes (caçadores-recol·lectores, horticultores, pastorals, agrícoles), com la transformació dels processos econòmics i socials que tenen lloc amb el capitalisme i la globalització, i les transformacions en el marc del canvi climàtic. També farem un acostament a alguns dels debats i conceptes teòrics desenvolupats en el marc de l'Antropologia Econòmica.
L'Antropologia Econòmica és una assignatura de sis crèdits ubicada al primer semestre del tercer curs del Grau d'Antropologia i Evolució Humana. L'assignatura presenta les principals aportacions de l'antropologia social en l'anàlisi de l'economia, tenint en compte la diversitat humana així com els canvis que són fruit de l'evolució històrica i social.
Antropologia, Economia, Sociologia, Ecologia, Filosofía
- Fomentar la capacitat crítica i d’anàlisi de les realitats econòmiques a la llum dels marcs teòrics i de les aportacions etnogràfiques.
- Aprofundir en les possibilitats que ofereix l’etnografia per a la comprensió de la realitat econòmica i la seva vinculació a processos socials i culturals.
Unitat 1. Economia i societat.
1.1. Les aportacions de l'antropologia econòmica.
Objecte i àmbit de l'antropologia econòmica. El qüestionament de l'economia com esfera autònoma. Economia política, ecologia política i antropologia econòmica. Economia, cultura i canvi social.
1.2. Enfocaments teòrics de l'antropologia econòmica
Principals orientacions teòriques en l'Antropologia Econòmica. Debats significatius a l'antropologia econòmica. Formalisme i substantivisme. Materialisme i culturalisme. El marxisme i l'economia política. La relació amb l'ecologia i el medi: visions sobre la naturalesa.
Unitat 2. Les economies de subsistència. Els processos de producció, distribució i consum.
2.1. Les pautes de subsistència
La producció. Pautes de subsistència. Ecosistemes i sistemes socials. Els processos tecnològics. Accés als recursos i formes de propietat. Els treballs. Els límits de l'adaptació de les societats al medi i el concepte de "racionalitat econòmica".
Pautes de subsistència i adaptació: Caçadors i recol·lectores. Horticultura. Societats pastores i ramaderes. Agricultura i pagesia.
Formes de producció domèstiques i comunitàries. Organització socioeconòmica de la reproducció.
2.2. La distribució i l'intercanvi
Les regles de l'intercanvi: reciprocitat, redistribució, mercat. Marcel Mauss: el do com a fet social total. La reciprocitat i la redistribució. Tipus de reciprocitat i de redistribució. Intercanvis i relacions socials, jerarquia i poder.
Exemples d'intercanvi i de la seva imbricació en processos adaptatius i relacions socials: el kula i el potlatch.
Les esferes de circulació. Els diners i les seves funcions. Valor d'ús i valor de canvi.
Unitat 3. Capitalisme, globalització, mercat i natura.
3.1. Canvis econòmics, sistema global i cultures.
La relació entre allò global i allò local. Les economies tradicionals en l'economia de mercat.
La mercantilització de totes les coses. Els processos de transició social al capitalisme. Sobre la creació de mercaderies fictícies: treball, terra i capital. La mercantilització de l'activitat agrària: de pagesos a agricultors. Els debats sobre la pagesia i la pervivència de la producció domèstica
Divisions del treball en el context capitalista. L'explotació del treball i l'acumulació de capital. El concepte de treball en el capitalisme. La divisió sexual dels treballs. La interseccionalitat: gènere, classe, ètnia i raça en la divisió del treball.
3.2. Ecologia, naturalesa i canvi social.
La naturalesa com categoria d'anàlisi i com a subjecte polític. L'ecologia política.
Pobresa, entorn i degradació ambiental en un món globalitzat. L'ecologia política en l'anàlisi dels processos d'empobriment i degradació ambiental. Principals enfocaments: neoliberalisme, ecofeminisme, ecosocialisme. Conflictivitat socioambiental.
Antropocè, naturalesa i canvi climàtic. Relacions natura-societat, canvi climàtic i transformacions socials i culturals.
3.3. Allò que no es mercantilitza
Les bases morals de les relacions econòmiques en una economia de mercat. El do en l'economia de mercat. Família, Estat i comunitat en la provisió de serveis i benestar. Formes de treball més enllà de l'àmbit mercantil.
L'esfera de la reproducció. Produir persones, mantenir la vida. El concepte de reproducció. Els tipus de reproducció. La crítica feminista a la invisibilitat de la reproducció social. La perspectiva de l'articulació entre producció i reproducció. El treball domèstic i de cura.
Qüestionament i alternatives a la dinàmica capitalista. La perspectiva feminista. L'economia social i solidària com experiència alternativa: economia popular, cooperativisme, l'economia del bé comú, formes d'autogestió del treball. Els moviments socials en la construcció d'alternatives.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|