Gènere i sexualitat Codi:  21.039    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Tot i que el gènere i la sexualitat constitueixen dos dels camps de la realitat social i de l'experiència humana més rellevants com a determinants de l'estructura i la dinàmica social i les trajectòries vitals, les ciències humanes i socials varen ignorar i en certa manera també menysprear aquestes realitats durant molt de temps. El caràcter suposadament subjectiu, privat i íntim de la sexualitat, i l' hegemonia d'una ciència amb postulats marcadament androcèntrics, constituïren la justificació per a la seva desconsideració i invisibilitat durant dècades, malgrat alguns treballs pioners com ara els de la Margaret Mead. Tanmateix, a partir dels anys 70 del segle passat, començaren a emergir des de les diferents disciplines de l'àmbit de les Humanitats i les Ciències Socials aportacions cada cop més nombroses al voltant d'aquests àmbits.
 
A dia d'avui comptem ja amb una considerable producció de recerca i publicacions sobre les múltiples dimensions vinculades al gènere i la sexualitat des de perspectives teòriques, metodològiques, ideològiques i disciplinars diferents i, a voltes, fins i tot antagòniques. Tot plegat fa que la pretensió de confegir una assignatura al voltant d'aquests objectes d'estudi pugui esdevenir un intent necessàriament desbordat, excessiu i incomplet.
 
Així les coses, s'ha optat per oferir una panoràmica dels conceptes bàsics lligats a aquests dos àmbits i dels principals enfocaments que els han abordat, tot presentant també els elements fonamentals que els (des)estructuren, és a dir, els pilars de la normativitat (monogàmia, heterosexualitat, amor romàntic...) i les seves perifèries subalternes. S'ha incorporat també una via de desenvolupament del programa de caire comparatiu entre les societats "primitives" i no occidentals i les occidentals, així com entre les diferents etapes de la trajectòria vital de les persones. Tot plegat amb una clara vocació d'oferir una visió introductòria, àmplia, diacrònica i interdisciplinària als camps de la sexualitat i el gènere i a la seva interrelació, tot incorporant també, encara que de manera tímida, algunes consideracions sobre un tercer àmbit que està íntimament relacionat amb els dos principals de l'assignatura: l'amor.    
 

Amunt

 
L'objectiu general de l'assignatura és presentar una panoràmica d'alguns dels elements principals que conformen el binomi gènere i sexualitat tant des d'un punt de vista conceptual com des de la seva estructuració en les diferents societats humanes al llarg del temps mitjançant l'adopció d'una perspectiva transcultural i interdisciplinària.
 
Els objectius específics són:
 
- Conèixer els conceptes bàsics referits al gènere i la sexualitat.
- Distingir els principals enfocaments en l'estudi del gènere i la sexualitat.
- Reflexionar sobre els principals elements constitutius de la normativitat sexual i de gènere i les seves alternatives.
- Adquirir els coneixements bàsics de les estructures de gènere i de la sexualitat en les diferents societats humanes al llarg del temps.
- Obtenir una visió transcultural de la interrelació del gènere i la sexualitat al llarg del cicle vital.
 
Les competències que l'estudiant haurà d'adquirir són:
 
A2 - Identificar els mecanismes de construcció de la diferència i la identitat, així com de les desigualtats vinculades amb l'etnicitat, la classe, o el gènere-sexe.
A3 - Reconèixer la variabilitat transcultural i diacrònica de les societats humanes, els sistemes econòmics, de parentiu, de salut, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere.
B6 - Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o àmbit tècnic concrets.
C4 - Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV-UOC.
 

Amunt

  TEMA 1. Sexe, gènere (i amor): conceptes i perspectives   - Conceptes bàsics: sexe i gènere; biologia i cultura, sexualitat, reproducció, procreació, amor.   - Mirades i Enfocaments: biologisme i constructivisme.   - La resposta sexual humana: un espectre transcultural. - Femnisme i masculinitat. - La necessitat d'una mirada interseccional.

 TEMA 2. Origen, consideració i funció de la normativitat sexo-amorosa i de gènere i les seves "transgressions"   - Més enllà del dimorfisme sexual i la binarietat de gènere (transvestisme, transsexualitat, transgènere...).   - De l'emparellament a l'aparellament, o viceversa.   - La monogàmia (i la poligàmia, la infidelitat...).   - El mite de l'imperatiu procreador.   - L'heterosexualitat (i l'homosexualitat, la bisexualitat...).   - Sobre els orígens de l'opressió de les dones.   - L'amor: sempre romàntic?  

TEMA 3. Més enllà de l'ideal i la pràctica occidentals: sexe i gènere a les societats "primitives" i no occidentals   - Societats caçadores-recol¿lectores: el domini econòmic de les dones.   - Societats agrícoles i/o ramaderes: el domini econòmic dels homes.   - El debat entorn de la situació d'homes i dones a les societats primitives   - L'erotisme "primitiu" d'Àfrica, Amèrica i Oceania.   - L'art i la ciència del sexe: Índia i Himàlaia.   - Les regions oblidades: Xina i Japó.  

TEMA 4. Sexe, gènere i amor a l'occident industrial-capitalista i a la (post)modernitat avançada   - Les bases ideològiques: la tradició  judeo-cristiana, la invenció de l'amor romàntic i el model burgès de segregació sexual.    - Les bases materials: la divisió d'esferes productiva i reproductiva i la contradicció dels papers femenins: emancipació i explotació.   - L'evolució dels papers de gènere a la societat industrial.   - Crisi de la masculinitat i nou primer sexe.   - Les transformacions de l'amor: la nova arquitectura de les eleccions amoroses, les noves fórmules sexo-afectives i relacionals.   - Sexualitats en qüestió: de la psicoanàlisi a la sexologia i la democràcia sexual; "dissidències" sexuals i conflictes sexuals: violació, maltractaments i acuitament sexual.   

Amunt

Lectures bàsiques 
 Tema 1
- Martin, M. K. y Voorhies, B. (1978) "La quintaesencia del sexo", a La mujer: un enfoque antropológico, Barcelona, Anagrama, pp. 9-21.
- María Rodó-Zárate. "Introducción". En: María Rodó-Zárate. Interseccionalidad. Desigualdades, lugares y emociones. Barcelona: Bellaterra Edicions, 2021. p. 21-30
- García Leal, A. (2005) "Introducción: un rompecabezas evolutivo" La conjura de los machos. Una visión evolucionista de la sexualidad humana, Barcelona, Tusquets, pp. 17-37.

- "Acerca del término queer". En: Judith Butler. Cuerpos que importan. Sobre los límites materiales y discursivos del sexo.. Paidós: Buenos Aires, 2002. p. 313-339. 

- "Antropología feminista: nuevas aportaciones". En: Moore, Hentietta L.. Antropología y femninismo. Madrid, Cátedra, 1991. p. 217-228. 

- "Antropología y feminismo: historia de una relación". En: Moore, Henrietta L.. Antropología y feminismo. Madrid: Cátedra, 1991. p. 13-24. 

-Roca Girona, Jordi. "Antropologia: dels estudis sobre les dones als estudis de les dones". En: Cuadrada, Coral. Dones, coneixement i societat. Reus: Fundació d'Estudis Socials i Nacionals Josep Recasens i Mercadé, 2005. p. 63-82

- Colomer, L; González Marcén, P.; Montón, S. i M. Piazo (1999) "Introducción", a Arqueología y teoría feminista. Estudios sobre mujeres y cultura material en arqueología, Barcelona, Icaria, pp. 7-24.

- Anne Fausto-Sterling. "Sistemas de género: hacia una teoría de la sexualidad humana". En: Anne Fausto-Sterling. Cuerpos sexuados : la política de género y la construcción de la sexualidad. Barcelona : Melusina, 2006. p. 279-304. 

- Jill K. Conway; Susan C. Bourque; Joan W. Scott. "El concepto de género". En: Lamas, Marta. El género : la construcción cultural de la diferencia sexual. México : Miguel Ángel Porrúa, 1996. p. 21-33. 

- José María Valcuende del Río. "A modo de introducción: una aproximación a las masculinidades". En: José María Valcuende del Río, Juan Blanco López (editores). Hombres: La construcción cultural de las masculinidades. Madrid: Talasa Ediciones, 2003. p. 9-21. 

- Bolin, Anne and Whelehan, Patricia (2009) "Introduction: The anthropological perspective"; "Biological, psychological, and cultural approaches: Anthropological perspectives in contrast; Definitions of human sexuality; Biological definitions and dimensions", a Human Sexuality. Biological, Psychological, and Cultural Perspectives, New York and London, Routledge, pp. 1-20; 22-45.
Tema 2
- Martin, M. K. y Voorhies, B. (1978) "Sexos supernumerarios", a La mujer: un enfoque antropológico, Barcelona, Anagrama, pp. 81-100.
- Fisher, Helen E. (1994) "Los vínculos humanos. ¿Es natural la monogamia?", a Anatomía del amor. Historia natural de la monogamia, el adulterio y el divorcio. Barcelona, Anagrama Pp. 56-71.
- Harris, Marvin (2003) "¿Cuántos compañeros de cama?", "El mito del imperativo procreador"; "El porqué de la homosexualidad"; "Varón con varón"; "Mujer con mujer", a Nuestra especie, Madrid, Alianza, pp. 179-183, 194-200, 219-232.
- Vinteuil, F. (1982) "Apéndice: Sobre los orígenes de la opresión de la mujer", a  A. Artous Los orígenes de la opresión de la mujer, Barcelona, Fontamara, pp. 125-143.
 Tema 3
- Martin, M. K. y Voorhies, B. (1978) "La mujer como recolectora", "Las mujeres en las sociedades agrícolas", a La mujer: un enfoque antropológico, Barcelona, Anagrama, pp.163-173, 190-191, 249-270.
- Artous, A. (1982) "Sobre la opresión de la mujer en las sociedades primitivas"; a  Los orígenes de la opresión de la mujer, Barcelona, Fontamara, pp. 113-124
- Beach, F. A. i Ford, C. S. (1972) "La naturaleza del coito", a Conducta sexual, Barcelona, Fontanella, pp. 33-54.
- Bishop, C. i Osthelder, X. (2001) "The Kamasutra"; " Bollywood-The Indian Factory of Dreams"; "China-Secrets and Misconceptions"; "Shunga-The Japanese Art of Love"; "Modern Japan", a Sexualia. From Prehistory to Cyberspace, Colonia, Könemann, pp. 426-427, 442-443, 450-451, 474-475; 482-487.
Tema 4

- Marta Ibáñez. "La división sexual del trabajo y las razones de la segregación ocupacional". En: Marta Ibáñez. Mujeres en mundo de hombres: la segregación ocupacional a través del estudio de casos. . Madrid: CIS, 2017. p. 35-60. 

- Roca, Jordi i Enguix, Begonya (2015) "Introduction: Love and its Transformations", a Rethinking Romantic Love. Discussions, Imaginaries and Practices, Cambridge Scholars Publishing, pp. 1-24.
- Gray, P. B. i Garcia, J. R. (2013) "Sexual Revolutions: Contemporany Human Sexual Practices", a  Evolution & Human Sexual Behavior, Cambridge, Harvard University Press, pp. 290-309
- Béjin, André (1987) "El poder de los sexólogos y la democracia sexual, a Ariès, Ph.; Béjins, A.; Foucault, M. et al. Sexualidades occidentales, Barcelona, Paidós, pp. 283-306.
- Fischer, H. (1994) "La sexualidad del futuro. Avanzando hacia el pasado", a Anatomía del amor. Historia natural de la monogamia, el adulterio y el divorcio, Barcelona, Anagrama. pp. 285-304.
- Fischer, H. (2000) "Introducción. Historia profunda. Una proposición inmodesta", a El primer sexo. Las capacidades innatas de las mujeres y cómo están cambiando el mundo, Madrid, Taurus, pp. 13-20.
-MOTTERLE, Livia."Somos guapas, somos listas, somos putas feministas: encarnando prácticas disidentes con las Putas Indignadas de Barcelona". Debate Feminista. Vol. 60, 2020. p 154-177.

- Roca Girona, Jordi. "Ni contigo ni sin ti: cambios y transformaciones en los roles de género y las formas de convivencia". En: Téllez, A.; Martínez, J. E.. Sexualidad, género, cambio de roles y nuevos modelos de familia. Alicante : Seminario Interdisciplinar de Estudios de Género del Vicerrectorado de Estudiantes y Extensión Universitaria de la Universidad Miguel Hernández, 2008. p. 13-31. 

- Segovia Marín, Olga. "Desigualdades y violencias de género en el espacio público de la ciudad". En: Galia Cozzi y Pilar Velázquez (Coord.). Desigualdad de género y configuraciones espaciales. Mèxic: UNAM, 2017. p. 89-116. 

- Costa, Sérgio."¿Amores fáciles? Romanticismo y consumo en la modernidad tardía". Revista Mexicana de Sociología . vol.68 no.4, 2006. p 761-782. 

- LINNE, Joaquín.""No sos vos, es Tinder". Gamificación, consumo, gestión cotidiana y performance en aplicaciones de "levante"". Convergencia Revista de Ciencias Sociales. Vol. 27, 2020. p 1-26

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):

    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):

    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.
 

Amunt