|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Sessions per a l'alumnat matriculat en opció semipresencial: 16.00-20.00h (Campus Catalunya, Av, Catalunya, 35, Tarragona)
Aquesta assignatura contribueix a aprofundir tant els camps d'estudi de l'Antropologia Social com de l'Evolució Humana. El menjar ens fa humans i la nostra humanitat s'expressa en el nostre comportament alimentari, en les nostres cuines. No en va s'ha assenyalat en repetides ocasions que som l'única espècie del planeta que transforma els aliments crus en plats cuinats i que aplica normes molt especifiques i sovint estrictes sobre el que menja, sobre com ho prepara o els llocs i les persones amb qui ho consumeix. L'alimentació és un dels sistemes reveladors de la participació diferencial de les persones en la societat global i en els grups particulars, i evidencia el temps i el lloc que cada cultura les atorga. L'estudi de les formes d'aprovisionament i transformació dels aliments inclou les fases de producció, distribució, preparació i consum de béns que, al mateix temps, hem de relacionar amb l'ordre socioeconòmic per evitar deixar de banda factors de tipus jeràrquic o subestimar els constrenyiments externs que s'imposen en les activitats socials. De fet, és difícil fer una anàlisi de la cuina sense vincular-la, per exemple, amb el repartiment de poder i autoritat dins de l'esfera econòmica i, en conseqüència, amb el sistema d'estratificació social i amb la divisió sexual del treball, perquè tots dos aspectes condicionen, en efecte, les pràctiques alimentàries quotidianes. Objecte d'intercanvis, pactes i conflictes, les pràctiques alimentàries marquen tant les semblances com les diferències ètniques i socials, classifiquen i jerarquitzen a les persones i als grups i expressen formes de concebre el món fins al punt d'evidenciar que, en efecte, som el que mengem. I no només som el que mengem perquè els aliments que ingerim proporcionen al nostre cos les substàncies bioquímiques i l'energia necessària per subsistir, sinó perquè la incorporació dels aliments suposa, sovint simbòlicament encara que no exclusivament, la incorporació de les seves propietats morals i comportamentals. |
|||||
L'Antropologia de l'Alimentació es projecta en les diferents ciències i professions associades amb sectors com ara el patrimoni cultural, l'economia, el turisme i la gastronomia o la salut. Constitueix una especialitat orientada a l'aplicació del coneixement antropològic en àrees com: medi ambient i sostenibilitat, cooperació i desenvolupament, patrimoni cultural, estratègies de màrqueting, i disseny de programes de promoció i educació per la salut, entre d'altres. |
|||||
Es recomana que els/les estudiants d'aquesta assignatura tinguin un coneixement previ sobre les nocions centrals de l'antropologia i preferentment, també, de la història de l'antropologia i d'etnografia. Tot i que no és obligatori, s'aconsella haver cursat Història de l'Antropologia I i II, Etnografia i Mètodes i Tècniques Etnogràfiques. |
|||||
Els objectius d'aquest programa docent poden resumir-se en quatre:
|
|||||
Començarem amb una introducció sobre les múltiples dimensions del fet alimentari, per continuar amb una sèrie d'orientacions conceptuals, teòriques i metodològiques del camp de l'antropologia de l'alimentació. Seguidament, abordarem els usos i funcions socials de l'alimentació (incloent-hi les dimensions econòmiques, polítiques, religioses i mediambientals) i donarem compte de la diversitat de sistemes alimentaris arreu del món. Seguidament, ens endinsarem en alguns temes centrals d'aquesta especialitat, com l'estudi de la inseguretat alimentària, les cuines en migració, les crisis alimentàries o els processos globalització. Particularment, il·lustrarem exemples de recerques antropològiques aplicades a l'estudi de l'alimentació. L'assignatura s'organitza al voltant de 4 temes. Per a cada unitat, s'han assignat unes lectures bàsiques i són necessàries per a la realització dels treballs de curs. UNITATS TEMÀTIQUES UNITAT 1. Introducció: La complexitat del fet alimentari Les dimensions de l'alimentació humana: condicionants biològics, ecològics, econòmics, polítics i ideològics. Som el que mengem o mengem el que som?. Usos i funcions de l'alimentació. Aversions, preferències, tabús. Paradoxa de l'omnívor: Neofòbia, neofilia. Sistemes alimentaris com sistemes adaptatius. Algunes definicions: cuina, comensalitat, cultura alimentària, sistema alimentari. Lectures bàsiques:
UNITAT 2. Antropologia Social i Alimentació: orientacions teòriques i aproximacions metodològiques La construcció del camp de l'Antropologia de l'Alimentació. Enfocaments teòrics: perspectives evolucionistes, funcionalistes, culturalistes i estructuralistes. ¿Buenos para comer, bueno para pensar? El developementalism, el materialisme cultural i l'economia política. Gir cultural, consum i vida quotidiana. Nivells d'observació i anàlisi: espais, interlocutors, itineraris. Etnografies i alimentació. Lectures bàsiques:
UNITAT 3. Maneres de fer, maneres de pensar, maneres de menjar Restituint cuines, construint identitats. La patrimonialització de l'alimentació: entre la valorització cultural i els mercats. Alimentació i desigualtat social: genere, classe i etnicitat. Canvis i continuïtats en el procés migratori: els principals dominis de la pràctica alimentària en destí/origen. Aliments axials / plats tòtem. Lectures bàsiques :
UNITAT 4. Sistemes alimentaris: globalització, activismes i particularismes alimentaris Paradoxes de l'alimentació contemporània: entre la fam i l'abundància. Debats sobre industrialització, globalització i deslocalització.: sabem què mengem? De la McDonalització a Slow Food: la irracionalitat de la racionalitat. Dels activismes als individualismes alimentaris. Malbartament, ajuts alimentaris i noves polítiques. Lecturas bàsiques:
|
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament. La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació. |
|||||
|