Antropologia de l'alimentació Codi:  21.042    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Sessions per a l'alumnat matriculat en opció semipresencial: 16.00-20.00h (Campus Catalunya, Av, Catalunya, 35, Tarragona)

  • 17/03/2023 (Aula 507)
  • 13/04/2023 (Aula 407)
  • 8/05/2023 (Aula 407)

Aquesta assignatura contribueix a aprofundir tant els camps d'estudi de l'Antropologia Social com de l'Evolució Humana. El menjar ens fa humans i la nostra humanitat s'expressa en el nostre comportament alimentari, en les nostres cuines. No en va s'ha assenyalat en repetides ocasions que som l'única espècie del planeta que transforma els aliments crus en plats cuinats i que aplica normes molt especifiques i sovint estrictes sobre el que menja, sobre com ho prepara o els llocs i les persones  amb qui ho consumeix.

L'alimentació és un dels sistemes reveladors de la participació diferencial de les persones en la societat global i en els grups particulars, i evidencia el temps i el lloc que cada cultura les atorga. L'estudi de les formes d'aprovisionament i transformació dels aliments inclou les fases de producció, distribució, preparació i consum de béns que, al mateix temps, hem de relacionar amb l'ordre socioeconòmic per evitar deixar de banda factors de tipus jeràrquic o subestimar els constrenyiments externs que s'imposen en les activitats socials. De fet, és difícil fer una anàlisi de la cuina sense vincular-la, per exemple, amb el repartiment de poder i autoritat dins de l'esfera econòmica i, en conseqüència, amb el sistema d'estratificació social i amb la divisió sexual del treball, perquè tots dos aspectes condicionen, en efecte, les pràctiques alimentàries quotidianes. Objecte d'intercanvis, pactes i conflictes, les pràctiques alimentàries marquen tant les semblances com les diferències ètniques i socials, classifiquen i jerarquitzen a les persones i als grups i expressen formes de concebre el món fins al punt d'evidenciar que, en efecte, som el que mengem. I no només som el que mengem perquè els aliments que ingerim proporcionen al nostre cos les substàncies bioquímiques i l'energia necessària per subsistir, sinó perquè la incorporació dels aliments suposa, sovint simbòlicament encara que no exclusivament, la incorporació de les seves propietats morals i comportamentals.

Amunt

L'Antropologia de l'Alimentació es projecta en les diferents ciències i professions associades amb sectors com ara el patrimoni cultural, l'economia, el turisme i la gastronomia o la salut. Constitueix una especialitat orientada a l'aplicació del coneixement antropològic en àrees com: medi ambient i sostenibilitat, cooperació i desenvolupament, patrimoni cultural, estratègies de màrqueting, i disseny de programes de promoció i educació per la salut, entre d'altres.

Amunt

Es recomana que els/les estudiants d'aquesta assignatura tinguin un coneixement previ sobre les nocions centrals de l'antropologia i preferentment, també, de la història de l'antropologia i d'etnografia. Tot i que no és obligatori, s'aconsella haver cursat Història de l'Antropologia I i II, Etnografia i Mètodes i Tècniques Etnogràfiques.

Amunt

Els objectius d'aquest programa docent poden resumir-se en quatre: 

  • Delimitar el camp d'estudi de l'Antropologia de l'alimentació en relació als seus orígens i evolució, així com referir els principals corrents teòrics que s'han produït. Es tractaran les dificultats sorgides en la definició del seu camp i objecte d'estudi -l'alimentació com a fet biocultural- en relació a altres ciències socials i biomèdiques.
  • Definir conceptes bàsics i donar a conèixer les eines metodològiques necessàries per abordar la cultura alimentària des d'una perspectiva holística i comparativa. 
  • Presentar els principals temes en què l'antropologia social ha centrat el seu interès, insistint en aquells que reflecteixen millor les paradoxes de l'ordre social contemporani i que han estat abordats des d'un enfocament contextualista i diacrònic. 
  • Reflexionar sobre les aplicacions de l'antropologia social en el camp de l'alimentació.


Competències específiques
- Desenvolupar la capacitat de discerniment en relació a la dimensió cultural i biològica de l'alimentació. Una capacitat analítica i reflexiva atenta a la multidimensionalitat i multifactorialitat inherent als fenomens humans vinculats a l'alimentació. - En aquest sentit, lluny de pensar-lo en termes duals, l'objectiu del curs és desenvolupar la capacitat per a aplicar una concepció relacional del fet alimentari. - Desenvolupar la capacitat d'analitzar antropològicament els processos relacionats amb l'alimentació. - Dissenyar i planificar estratègies d'acció en el camp de l'alimentació atentes a l'amplitud del fenomen.  -  Adoptar decisions innovadores, consensuades i creatives que facilitin la resolució de problemes en el camp de l´alimentació. - Desenvolupar capacitats en relació a la pròpia acció professional que promoguin la reflexió crítica, el treball en equip i la cooperació i complementarietat de sabers i experiències.  - Desenvolupar una capacitat metodològica des de l'antropologia per abordar les qüestions lligades a l'alimentació. - Desenvolupar eines per a una aplicabilitat de l'antropologia en el camp de l'alimentació. - Contribuir a una reflexió oberta, holística i atenta als diferents factors compromesos en l'àmbit de l'alimentació. - Contribuir al desenvolupament del camp professional de l'Antropologia de l'Alimentació.
Competències transversals
- Creativitat. Desenvolupar idees i projectes originals. - Treballar de forma autònoma i amb iniciativa. - Flexibilitat. Disponibilitat per a l'adaptació en ambients canviants. - Resoldre problemes de manera efectiva. - Transferibilitat. Aplicar coneixements i habilitats en entorns nous i en contextos multidisciplinars. - Actuar amb esperit crític i responsable. - Considerar l'ètica i la integritat intel·lectual com a valors de la pràctica professional. - Autoestima professional. Comprendre el valor del propi coneixement i del seu impacte a la societat/comunitat. - Disponibilitat a la participació compromesa en la vida social. - Lideratge. - Treballar en equip. - Gestionar equips. - Assertivitat. Comunicar-se de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes. - Aprendre a aprendre. - Planificació i organització. - Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat. - Sensibilitat pel medi ambient. - Desenvolupament d'una perspectiva global del món. - Desenvolupar habilitats de comunicació i informacionals. - Gestió el propi temps per al desenvolupament acadèmic i professional.

Amunt

Començarem amb una introducció sobre les múltiples dimensions del fet alimentari, per continuar amb una sèrie d'orientacions conceptuals, teòriques i metodològiques del camp de l'antropologia de l'alimentació. Seguidament, abordarem els usos i funcions socials de l'alimentació (incloent-hi les dimensions econòmiques, polítiques, religioses i mediambientals) i donarem compte de la diversitat de sistemes alimentaris arreu del món. Seguidament,  ens endinsarem en alguns temes centrals d'aquesta especialitat, com l'estudi de la inseguretat alimentària, les cuines en migració, les crisis alimentàries o els processos globalització. Particularment, il·lustrarem exemples de recerques antropològiques aplicades a l'estudi de l'alimentació. 

L'assignatura s'organitza al voltant de 4 temes. Per a cada unitat, s'han assignat unes lectures bàsiques i són necessàries per a la realització dels treballs de curs.

UNITATS TEMÀTIQUES

UNITAT 1. Introducció: La complexitat del fet alimentari

Les dimensions de l'alimentació humana: condicionants biològics, ecològics, econòmics, polítics i ideològics. Som el que mengem o mengem el que som?. Usos i funcions de l'alimentació. Aversions, preferències, tabús. Paradoxa de l'omnívor: Neofòbia, neofilia. Sistemes alimentaris com sistemes adaptatius. Algunes definicions: cuina, comensalitat, cultura alimentària, sistema alimentari.

Lectures bàsiques:

  • CONTRERAS, J., GRACIA-ARNAIZ, M. . cap. 1 "La alimentación humana: un fenómeno biocultural"; Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas. Barcelona, Ariel, 2005.
  • FISCHLER, C: cap. 3: "Las funciones de lo culinario", L'(H)omnivore, París, Barcelona, Anagrama, 1995.
  • FISCHLER, C. Gastro-nomía, gastro-anomica. Sabiduría del cuerpo y crisis biocultural de la alimentación modern.a Gazeta de Antropología, 2010, 21(1): articulo 9.
  • HARRIS, M.: caps. 1 y  11: "¿Bueno para pensar o bueno para comer?, "Comer mejor",   Bueno para comer, Alianza Editoria, Madrid, 2011.

UNITAT 2. Antropologia Social i Alimentació: orientacions teòriques i aproximacions metodològiques

La construcció del camp de l'Antropologia de l'Alimentació. Enfocaments teòrics: perspectives evolucionistes, funcionalistes, culturalistes i estructuralistes. ¿Buenos para comer, bueno para pensar? El developementalism, el materialisme cultural i l'economia política. Gir cultural, consum i vida quotidiana.  Nivells d'observació i anàlisi: espais, interlocutors, itineraris.  Etnografies i alimentació.

Lectures bàsiques:

  • GOODY, J: cap 2: "Panorama general", Cocina, cuisine y clase, Madrid, Gedisa, 1996.
  • PASARIN, L. et al. "Etnografía y alimentación: practicas "rápidas" para una intervención comunitaria",   KULA. Antropólogos del Atlántico Sur, 10: 20-27. 2014.
  • PERAFAN, AL; MARTÍNEZ, W.A.  Biopoder, desarrollo y alimentación en El Rosal, Cauca (Colombia),  Colomb. Soc., 2016, 39(2), 183-201.
  • POULAIN, J.P: cap VI y cap. XI. "Las grandes corrientes socioantropológicas y su reencuentro con el "hecho alimentario" y "El espacio social alimentario: un instrumento para el estudio de los modelos alimentarios", Sociologias de la alimentación, Barcelona: UOC. 2019.
  • URRUTIA, A.C. Después del hambre: una auto-etnografía sobre el cuerpo femenino luego de vivir escasez alimenticia en Perú, Revista Latinoamericana de Estudios sobre Cuerpos, Emociones y Sociedad, 2017, 24 (9)  47-60.

UNITAT 3. Maneres de fer, maneres de pensar, maneres de menjar

Restituint cuines, construint identitats. La patrimonialització de l'alimentació: entre la valorització cultural i els mercats.   Alimentació i desigualtat social: genere, classe i etnicitat. Canvis i continuïtats en el procés migratori: els principals dominis de la pràctica alimentària en destí/origen.  Aliments axials / plats tòtem.

Lectures bàsiques :

  • CONTRERAS, J. cap 3. "La globalización alimentaria y alguno de sus efectos paradójicos, ¿Seguiremos siendo lo que comemos? 249-288. 2022
  • KAPLAN, A.; CARRASCO, S: "Cambios y continuidades en torno a la cultura alimentaria en el proceso migratorio de Gambia a Cataluña", GRACIA, M. (coord): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España, Barcelona, Ariel, 2008.
  • MEDINA, F.X. Reflexiones sobre el patrimonio y la alimentación desde las perspectivas cultural y turístic, Anales de Antropología, 2017, 51(2):  106-113
  • WILLIAMS P., EGBE M., PINEAU C., WADDINGTON M. Y SHAW S. . Hacia la emancipación de las mujeres para la seguridad alimentaria: ¿puede la investigación-acción participativa forjar el camino?, Revista de Antropología Social, 2021, 30(2), 179-195.

UNITAT 4. Sistemes alimentaris: globalització, activismes i particularismes alimentaris

Paradoxes de l'alimentació contemporània: entre la fam i l'abundància. Debats sobre industrialització, globalització i deslocalització.: sabem què mengem?  De la McDonalització a Slow Food: la irracionalitat de la racionalitat. Dels activismes als individualismes alimentaris. Malbartament, ajuts alimentaris i noves polítiques.

Lecturas bàsiques:

  • CONTRERAS, J. cap 3. "La globalización alimentaria y alguno de sus efectos paradójicos, ¿Seguiremos siendo lo que comemos? 249-288. 2022
  • GRACIA-ARNAIZ M., CASADÓ L. CAMPANERA M.  "Introducción", monográfico  Antropologías del hambre: La (in)seguridad alimentaria en contextos de precarización. Revista de Antropología Social, 2021, 30(2), 93-108.
  • MAULEON, J. R. "Caracterización de un sistema alimentarioo sostenible", en Diaz, C. Espejo, I. El malestar en la alimentación, Gijón: Ed. Trea. 2021
  • RITZER, G.: "Introducción a la Mcdonalización", RITZER, G. (comp.). Los tentáculos de la McDonalización, Madrid, Editorial Popular, 2007.
  • SINISCALCHI, "Environment, regulation and the moral economy of food in theSlow Food movement", Journal of Political Ecology, 2013, 20 : 295-305

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt