| Art de l'antiguitat | Codi: 21.104 : 6 |
Estudi de l'art antic, comprenent dos àmbits geogràfics: (1) l'art en els primers imperis agraris d'Egipte, Mesopotàmia i Àsia Menor, (2) el cicle greco-romà. Distingirem, doncs, fins i tot metodològicament, el cicle oriental -principalment l'art egipci i mesopotàmic-, que no tractarem en sentit pròpiament històric, sinó més aviat locogràfic -és a dir com a conjunt d'expressions en gran mesura invariables, diríem que imposades per la geografia, atesa la rigorosa homogeneïtat que les caracteritza al llarg de segles-, i el cicle occidental, greco-romà, en el qual allò genuïnament històric es fa sensible com a factor intern. L'episodi al qual es dedicarà més atenció, per ser el més ric en temes i problemes, i amb distància el ha deixat una empremta més intensa i perdurable en la cultura europea, i també per ser el que ofereix clarament la consistència d'una veritable història internament determinada, és el de l'art grec, des del període geomètric fins a l'hel·lenisme. Es prestarà particular atenció a les determinacions socials de la producció artística, i a les tensions entre les tendències teocràtiques i les seculars, fent així comprensible la incardinació de la imaginació artística amb els requisits materials i culturals que tornen paulatinament impracticables les formes i tècniques obsoletes.
La història de l'art de l'Antiguitat com a disciplina científica neix a l'època de la Il·lustració, especialment amb l'obra, encara valuosa, de Winckelmann, i es coherentitza ràpidament amb el seguit de grans estudis (Burckhardt, Riegl, Mommsen¿) i descobertes arqueològiques que cap a finals del segle xix van proporcionar una visió més extensa, rigorosa i crítica de la que fins llavors havia estat subordinada a una concepció en certa manera antihistòrica, metafísica, idealista, que no tenia ulls sinó per a les obres gregues d'època clàssica i hel·lenística. Des d'aleshores, no es comprèn rigorosament la producció artística de cada època sinó en estreta correspondència amb el conjunt de tota la producció material i cultural. Tot i així, la present assignatura no se centra en l'estudi de les obres artístiques com a base per a una història de la cultura, sinó en l'examen especial dels problemes pròpiament artístics que es generen en cada context històrico-cultural. En molts aspectes, aquestes dues conceptuacions de la història de l'art són coincidents, o bé es complementen. Pel que fa a la història antiga, per exemple, és evident que gran part del material arqueològic en què es basa és justament el que correspon a les realitzacions artístiques; d'una manera diferent, també trobarem que qualsevol llibre d'història medieval, moderna o contemporània per força haurà de comptar amb les produccions artístiques per ajudar a penetrar en la comprensió de les societats estudiades. Però la història de l'art es formula uns problemes especials i els aborda amb uns criteris també especials (identificació, atribució i autenticació, herència i influència, crítica artística, interpretació dels estils i la iconografia, comprensió de la índole de cada tipus de canon artístic, tensió entre el naturalisme i l'abstracció, fonts de la iconografia, trets tradicionalistes i individualistes, imperatius ideològics o utilitaris vs. relativa autonomia de la fantasia artística, limitacions i superacions tècniques, &c.).
OBJECTIUS
-
Conèixer la terminologia científica i els conceptes analítics i crítics més importants de la història de l'art antic.
-
Conèixer les principals obres, tipologies i tècniques, iconografia i trets estilístics més rellevants de l'art de l'Antiguitat.
-
Analitzar, interpretar i comentar les obres més significatives de les antigues civilitzacions egípcia, mesopotàmica, iraniana, hitita, grega, etrusca i romana, així com les corresponents a la fase tardorromana i paleocristiana.
-
Comprendre les condicions culturals i materials de la producció artística en un sentit històrico-universal.
-
Conèixer les principals fonts documentals del període analitzat.
-
Seleccionar, citar, ordenar i valorar amb rigor fonts d'informació diverses.
-
Capacitat d'anàlisi i de síntesi d'informació.
-
Citar i referenciar correctament les fonts d'informació utilitzades.
-
Exercitar l'escriptura i la capacitat de redacció i d'argumentació, com també les habilitats necessàries per a construir documents amb propòsit didàctic i divulgatiu (presentacions i documentals, esquemes i mapes històrics, cronologies, catàlegs, &c.).
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques i generals:
-
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.
-
Posseir les capacitats, eines i recursos per a l'anàlisi i la síntesi d'informació.
-
Consolidar un coneixement bàsic dels principals fets i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica.
Competències transversals:
- Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera
Competències específiques:
- Descriure, comentar, analitzar i interpretar les obres més significatives de cada període històric, utilitzant diverses teories estètiques.
- Identificar, analitzar i comprendre críticament les obres, llurs mètodes i propòsits, incardinats en les tradicions culturals i contextos socials.
- Art mesopotàmic. Arquitectura sumèria, assíria i hitita. Escultura caldea, assíria i hitita. Pintura mesopotàmica.
- Art egipci. Arquitectura i escultura (de l'Imperi Antic [menfita] al període saític). Període greco-romà. Pintura i arts menors.
- Art grec. Arquitectura, escultura i ceràmica del període arcaic. Període clàssic. Període hel·lenístic.
- Art etrusc.
- Art romà. Desenvolupament de l'arquitectura romana en la metròpoli i les províncies. Desenvolupament de l'escultura durant el període republicà. L'escultura a partir dels Flavis. Escultura a les províncies i fóra de la Península. Pintura, mosaic i arts menors.
Una gran part de les fonts d'aquesta assignatura està disponible (domini públic) en grans biblioteques electròniques, com Internet Archive [www.archive.org] o Gallica (Bibliothèque National Française) [gallica.bnf.fr]. Així mateix, es compta amb grans dipòsits d'imatges i altres documents, com Europeana [www.europeana.eu], Wikimedia Commons [commons.wikimedia.org], o British Library [imagesonline.bl.uk], i d'altres. Els materials imprescindibles per a realitzar els treballs proposats es trobaran sempre entre aquests recursos, als quals s'afegeixen els textos de la bibliografia bàsica, així com un parell de documentals, que estaran disponibles en l'espai virtual de l'aula.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|