Cinema i arts visuals Codi:  21.132    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La matèria pretén donar eines per comprendre les principals transformacions esdevingudes en l'audiovisual, és a dir, en camps de producció i difusió com el vídeo, el cinema i la televisió. En aquesta matèria atendrem tant a la vinculació de la producció audiovisual amb la tradició de la història de la cultura i de les arts, com a la seva articulació amb els contextos socials, econòmics i polítics que han estat rellevants factors de canvi en la producció cultural contemporània.
Els temes de l'assignatura tractaran sobre l'impacte del cinema i les arts visuals en la configuració de la cultura moderna i els grans esdeveniments del segle XX i XXI. Des de, la importància de la imatge en els processos de racionalització i desenvolupament tecnològic i científic en la primera meitat del segle XX; la construcció de les identitats nacionals i el paper de l'audiovisual en l'articulació de protestes i revolucions; fins a l'impacte dels nous mitjans i el nou consumidor en el món de la cultura digital.
Al llarg del curs l'estudiant aprendrà a treballar amb fonts històriques, analitzar materials audiovisuals i cercar documents en arxius al seu abast per tal de proposar reflexions crítiques sobre els fenòmens culturals que l'envolten.

Amunt

Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors o sociòlegs.

Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema és una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural o bé la crítica d'art.

A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a historiadors de la cultura, historiadors de la comunicació, antropòlegs, sociòlegs...etc, essent el cinema una gran eina pedagògica emprada per educadors o professors d'ensenyament primari o secundari.

Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.

Amunt

Els estudis cinematogràfics són una matèria d'investigació en ella mateixa però també una eina de suport per a historiadors de la cultura, de la comunicació i socials, antropòlegs i sociòlegs. Fora de l'àmbit acadèmic, la història del cinema  i els estudis fílmics són una matèria imprescindible per a professionals de la crítica cinematogràfica, el periodisme cultural, la crítica d'art o de diferents àmbits vinculats amb la gestió cultural i la programació per a institucions dedicades a la conservació, catalogació o divulgació de l'obra audiovisual com filmoteques, festivals, museus i centres culturals.

A més a més, el coneixement de la història del cinema pot ser matèria d'estudi per a docents vinculats amb les matèries assenyalades, així com per a professors de primària i secundària, essent el cinema una gran eina pedagògica. Altres professionals que necessiten un coneixement profund de la matèria poden ser documentalistes, recuperadors de films, especialistes en patrimoni, bibliotecaris, escriptors i tota la gamma d'especialistes en les diferents branques de la producció de cinema i TV.

Amunt

L'estudi del cinema, com a mitjà central de la societat i la cultura moderna i contemporània, requereix una extensa formació humanística per al seu abordatge acadèmic, així com eines específiques d'anàlisi que s'oferiran al llarg del curs.

Per tant, aquesta assignatura requereix poder abordar el cinema des d'un coneixement previ -o paral·lel- de la història del segle XX i del context social i polític així com, tenir recursos provinents de la teoria crítica, l'estètica o la història de l'art. Altres estudis complementaris seran doncs aquells que s'ocupin de les arts, la literatura, la història social i política, la sociologia, els estudis en comunicació, etc. Per això, cal que l'alumnat en aquesta matèria faci transferències constants del seu bagatge conceptual adquirit prèviament dins dels estudis assenyalats.

Amunt

OBJECTIUS

1. Identificar els principals cineastes i moviments, els problemes teòrics i debats al voltant de la modernitat cinematogràfica (Nous Cinemes i cinema polític i militant), amb especial èmfasi en l'anàlisi de la construcció de discursos polítics i identitaris.

2. Relacionar les produccions cinematogràfiques del que s'anomena la modernitat cinematogràfica amb altres textos i tradicions artístiques (avantguardes històriques) i amb moviments socials i polítics del període com ara el feminisme, les lluites d'alliberació nacional així com a processos socioeconòmics com ara la consolidació de la societat de consum i del capitalisme avançat.

3. Analitzar críticament qualsevol producció audiovisual tenint en compte el context social, polític i cultural en què s'emmarca i la seva relació amb ell, més enllà més enllà dels aspectes estètics o tècnics.

4. Realitzar assajos acadèmiques sobre produccions culturals, per això cal, per una banda, utilitzar i interpretar fonts primàries i secundàries relacionades amb la teoria i història de l'audiovisual i els nous mitjans i, per l'altra, construir una argumentació coherent i informada sobre la producció cinematogràfica aplicant de manera pertinent la teoria.

COMPETÈNCIES

Competències generals:

  • CG1 - Dissenyar, planificar i executar la labor acadèmica i els projectes de recerca de manera autònoma.

    CG2 - Formular preguntes de recerca adequades als objectes estudiats, a partir de la familiaritat amb l'estat actual dels debats i problemàtiques rellevants en el si de les disciplines humanístiques, i aplicar críticament els mètodes, conceptes, marcs teòrics i recursos apropiats per explorar i respondre les preguntes plantejades.

  • CG3- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar-les de manera clara, rigorosa i precisa.

  • CG4 - Expressar-se per escrit en contextos acadèmics i professionals, produint textos clars, cohesionats, estructurats adequadament, argumentant idees complexes utilitzant amb seguretat i precisió la terminologia relativa a les disciplines humanístiques, usant correctament la bibliografia pertinent, integrant les cites en la pròpia argumentació, i a partir del reconeixement del caràcter retòric i dialògic del treball acadèmic.

  • CG5 - Actuar de manera honesta en el treball acadèmic i professional d'acord amb els propis valors, respectant la pluralitat d'enfocaments teòrics, metodològics i morals així com la integritat del treball dels altres.

Competències transversals:

  • CT1 - Cercar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, inclòs l'ús de les TIC.

Competències específiques:

  • CE1 - Identificar i reconèixer les perspectives teòriques i conceptuals que, des dels anys 60, han intentat explicar les relacions entre cinema i política i, per tant, entre cinema i identitat/subjectivitat.

  • CE2 -Analitzar i valorar de forma crítica textos cinematogràfics, així com les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquesta disciplina.

    CE3 - Analitzar l'evolució de les arts cinematogràfiques dins del pas de la modernitat a la postmodernitat, i relacionar aquesta evolució amb els principals corrents de pensament de la segona meitat del segle XX.

Amunt

Mòdul 1. CINEMA, AAVV i MODERNITAT

  • INDUSTRIALISME i pre-cinema: colonialisme, cultura fi de segle, exposicions universals, diorames, panorames
  • TAYLORISME i cinema: atraccions, xoc i avantguardes, fordisme, indústria cultural
  • CIENTIFISME i cinema: règims escópicos i metges, administració dels cossos

Estudiarem algunes de les principals novetats del segle XIX que afecten a la pròpia manera de mirar, a l'oci i a les pràctiques espectatorials. En definitiva, tot el que conforma el que entenem per la cultura de la modernitat.

Així, es considerarà el que coneixem per precinema, els principals espectacles, les exposicions universals i la importància de la metròpoli. Igualment, es valoraran els processos de transformació i producció, considerant el taylorisme, el fordisme, les industries culturals i el cinema d'avantguarda. Finalment, s'atendrà a les relacions que el cinema ha mantingut, des del seu propi naixement, amb la ciència, tot contemplant els usos i connexions que ha tingut amb la medicina i la gestió dels cossos.

Mòdul 2. CINEMA, AAVV I NACIÓ

  • IDENTITATS DE L'ESTAT NACIÓ: EUA, Griffith i feixismes europeus
  • MITES I èpiques NACIONALS: western, cinemes de la frontera, noves narratives i gèneres TV

Estudiarem de quina manera diversos films han tractat la qüestió nacional i el nacionalisme, aprofundint en la dimensió ideològica dels documents audiovisuals. D'aquesta manera, es considerarà la possibilitat de les diferents lectures i interpretacions que a vegades s'han fet d'algunes propostes. Així mateix, es valorarà la importància de les reconstruccions històriques, dels usos que el cinema ha pogut tenir en tant que eina de denúncia o de perpetuació de determinats estereotips. Per altra banda, ens aturarem en la rellevància de les fronteres i en la significació que tenen totes aquestes qüestions en un gènere en concret com és el western.

Mòdul 3. CINEMA, AAVV I PROTESTA

  • NO FICCIÓ: Tercer cinema, Crítica institucional i videoart, maig francès, documental creatiu
  • FICCIÓ: sèries i pensament crític (The Wire, Black Mirror, OITNB), burlar la censura (Berlanga) i feminismes

Estudiarem l'ús que en diverses ocasions i contextos s'ha fet de l'audiovisual des dels anys seixanta del segle XX fins a l'actualitat. D'aquesta manera, es valoraran tant propostes de ficció com de no ficció per tal d'articular una panoràmica general (molt àmplia en termes geogràfics) que funcioni com a marc per entendre aquests usos i, al mateix temps, ens aturarem en alguns casos significatius.

 

Mòdul 4. CINEMA, AAVV I SUBCULTURES

  • HISTÒRIC: Noves audiències i formes d'oci, TV 50s, blockbusters
  • CONTEMPORANI: YouTubers, videoclip, pantalles, nous mitjans

 Estudiarem la relació que ha tingut el cinema amb la joventut. D'aquesta manera, es valorarà la seva rellevància tant pel que fa darrere com davant de les càmeres, és a dir, de quina manera han treballat els joves en tant que directors així com quina és la representació que han rebut en diverses propostes. El marc cronològic que contemplarem comprèn des dels anys cinquanta, en el marc de la crisi de Hollywood, fins al present, amb el gran protagonisme que tenen les noves tecnologies, a l'abast de molta més gent que abans i amb una capacitat de difusió amplíssima.

Amunt

Amunt

El material de l'assignatura Cinema i Arts Visuals no solament està format per les publicacions internes (dossier) i que constitueixen una base o guia en l'estudi de l'assignatura i en l'avaluació de la mateixa. A banda d'aquests dossiers, disponibles a Materials i Fonts, el conjunt de lectures obligatòries i complementàries s'ha descarregar de l'aula.

Pel que fa el visionat de films, emprarem bàsicament la plataforma Filmin 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt