| Pensament social modern i contemporani | Codi: 21.143 Crèdits: 6 |
L'assignatura fa una aproximació al pensament social modern i contemporani partint, en primer lloc, d'aquelles qüestions fonamentals que caracteritzen la història del pensament com a àrea de coneixement i a nivel disciplinar. En aquest sentit, prèviament a abordar els aspectes i els continguts centrals que han marcat la història del pensament social des dels seus inicis hem de saber respondre algunes preguntes que travessaran transversalment tot el seguit de qüestions que tractarem al llarg del curs. Enfrontar-nos a preguntes com ara Què és la història del pensament social? Quina és la relació existent entre els processos històrics que es produeixen en les societats humanes i les idees? Perquè un determinat corpus d'idees es converteix en dominant en una societat i un temps determinat? o Com saber llegir i analitzar les aportacions i els autors clàssics del pensament social? ens permetrà dotar-nos de la base necessària per analitzar i entendre les diverses corrents i components del pensament social modern i contemporani.
D'aquesta manera, podrem analitzar els components que s'han considerat com a fundacionals del pensament social: el cogito cartesià, tal i com es coneix la fórmula de René Descartes "penso, ergo existeixo", que va fonamentar la noció d'individualitat, la idea de societat civil en la formulació de Hobbes i els ideals de raó i llibertat articulats en la definició de Kant sobre la Il·lustració i traçar un recorregut global pels fonaments del pensament social al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX.
D'aquesta manera, el punt de partida de l'assignatura serà la filosofia racionalista i empirista que comença amb Descartes i acaba amb Hume. Amb Descartes es produeix un trencament fonamental que marcarà el conjunt del pensament social al llarg del segle XVII i XVIII i posteriorment: la filosofia s'allibera de l'escolàstica i posa rumb cap al patró de racionalitat de l'època moderna, l'exigència d'ordre en el raonament, claredat i distinció, mètode i preocupació epistemològica. Partint del racionalisme cartesià ens endinsarem en el conjunt del racionalisme d'època moderna i el conjunt del pensament il·lustrat amb el seu caràcter contradictori i àmpliament diversificat: la il·lustració britànica, la il·lustració francesa i la il·lustració alemanya amb Kant com a protagonista central.
Per altra banda, el segle XIX serà un segle fonamental en el procés de configuració de la teoria social: l'idealisme alemany i les diverses reaccions al mateix, el positivisme, el materialisme històric, el vitalisme i l'historicisme i l'utilitarisme i la consolidació del liberalisme. Tot aquest seguit de corrents i plantejaments teòric-pràctics ens situaran a les portes del pensament social del segle XX. En aquest punt de l'assignatura ens centrarem a treballar tres grans blocs que han estat centrals en definir els pilars del pensament social al llarg del segle passat i que tenien unes arrels força més profundes: 1) les idees de nació, raça i imperi 2) el procés de construcció del gènere lligat a la societat patriarcal i 3) les idees d'individu, societat, democràcia i classe social. Amb aquests tres grans blocs que organitzaran tres de les quatre proves d'avaluació continua podrem adquirir una visió global que ens portarà des de Weber, la psicoanàlisi, la renovació del marxisme, l'existencialisme, etc. fins al trencament de la dècada dels seixanta i el debat a l'entorn de la postmodernitat amb totes les seves i diverses derivades que ens han conduit fins a les corrents actuals del pensament social.
Tot aquest ampli recorregut no es centrarà, tan sols, en l'anàlisi d'aquells components i problemes fonamentals del pensament social modern i contemporani sinó també en poder observar com cadascun d'ells han estat produïts històricament per una societat i un temps determinat.
- Comprendre l'evolució de com els homes han interpretat les maneres en que regulen les seves relacions al llarg de les èpoques moderna i contemporània.
- Reconèixer, diferenciar i comparar les diferents perspectives i enfocaments sobre la història del pensament.
- Distingir els diferents nivells de l'anàlisi en la història del pensament.
- Analitzar críticament les interpretacions de la història del pensament modern i contemporani.
- Comprendre i analitzar històricament els textos dels autors clàssics de la història del pensament modern i contemporani.
- Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat
- Aprofundir en el coneixement i aplicació dels conceptes, teories, temes i procediments de la investigació històrica, artística i geogràfica
- Comprendre materials acadèmics, textos històrics, articles científics, audiovisuals i cartografia, i comunicar-se correctament per escrit i / o oralment en una llengua estrangera.
- Analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica
- Buscar, seleccionar i processar informació, i gestionar fonts documentals de manera eficaç i eficient, incloent l'ús de les TIC
- Què és la història del pensament social?
- Els fonaments del pensament social modern i contemporani:
- Racionalisme i empirisme: de Descartes a Hume.
- El poder de la raó: la Il·lustració britànica, francesa i alemanya.
- Hegel i l'idealisme alemany.
- Les diverses reaccions al hegelianisme: positivisme, vitalisme, historicisme i materialisme històric.
- El pensament liberal: utilitarisme i consolidació del liberalisme.
- Raça, nació i Imperi: una visió global
- Gènere, sexualitat, patriarcat i feminisme: S. XIX-XX
- Individu, societat, democràcia i conflicte de classes: S.XVIII-XX
| Material | Suport |
Aquesta assignatura compta amb un primer mòdul/dossier d'Introducció a la història del pensament social modern i contemporani que en permet tenir una base teòrica i metodològica sobre què és el pensament social i una visió panoràmica del pensament filosòfic i social del conjunt de l'època moderna i dels fonaments de la contemporaneïtat sedimentats al llarg del segle XIX. D'aquesta manera, aquest mòdul constitueix la base sobre la qual desenvoluparem i anirem desgranant els principals plantejaments i problemes del pensament filosòfic i social del món contemporani.
Al mateix temps, i com a complement necessari per desenvolupar les grans idees força que ens proporcionarà el mòdul anterior, disposarem de tot un seguit de lectures d'autors clàssics del pensament social i de tot un seguit d'obres de referència en el camp de la història del pensament social.
En primer lloc, els diversos fragments de les obres de David Hume, el gran representant de la il·lustració escocesa, J.J. Rousseau, una de les referències ineludibles de la il·lustració francesa, i Karl Marx, peça central del pensament social del segle XIX amb el materialisme històric, ens permetran aproximar-nos directament als clàssics tenint el punt de partida que ens haurà proporcionat el dossier d'Introducció a la història del pensament social. El llibre d'A. Callinicos Social Theory. A Historical Introduction, que té un caràcter panoràmic, us pot ser útil com a eina complementària al llarg de l'assignatura per a situar qüestions i corrents en les seves coordenades històriques i de pensament.
En segon lloc, disposareu de tot un seguit de capítols que us permetran abordar des de diferents angles les idees de nació, raça i imperi com a categories central que han modulat el pensament social al llarg del segles XIX i XX. El fragment del llibre de Benedict Anderson Comunitats Imaginades permet aproximar-se a una de les grans obres del pensament social i històric que va capgirar l'estudi de les identitats nacionals a meitats dels anys vuitanta del segle XX. El llibre d'Anderson partia de la caracterització de les identitats regionals i nacionals i dels regionalisme i dels nacionalismes com a fenòmens propis de la contemporaneïtat fonamentats en processos de construcció de tipus social, cultural i discursiu ben allunyats de les concepcions primordialistes atemporals dels fenòmens nacionals. Els fragments del llibre de Joeep Leersen son tot un exercici d'història cultural del pensament nacional que permet resseguir la genealogia temporal i social del mateix que es veu complementat amb el capítol d'Stuart Hall, una de les grans referències dels estudis culturals del segle XX, sobre els punts de trobada, les contradiccions i els conflictes entre les categories de raça, nació i ètnia. El capítol de David Landes, "El Imperio y lo que vino después", ens permet resseguir l'evolució dels Imperis i de l'Imperialisme des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial i ens permet aprofundir en idees centrals del pensament social com ara les d'Imperi i Imperialisme o les de colònia i colonialisme. Per últim, el film d'Spike Lee Malcom X ens il·lustra sobre la complexitat de la relació entre el fet nacional, la qüestió racial i l'Imperi a través de la figura de Malcom X i de la realitat social de la societat nord-americana i de la població afrodescendent a meitats del segle XX.
En tercer lloc, hi ha tot un seguit de lectures per tal d'analitzar la qüestió del gènere, la societat patriarcal, el pensament feminista i el sistema sexe-gènere. El text clàssic de J.W. Scott, "El género una categoria útil para el análisis histórico" va resultar en el seu moment tot un revulsiu per analitzar la història de les societats humanes tenint en el centre la categoria de gènere com a categoria construida socialment. El capítol de la professora Lucy Delap ens permet fer un recorregut molt exhaustiu sobre la denominada "qüestió de la dona" i els orígens del feminisme al llarg del segle XIX i el capítol del professor Eley ens desgrana l'eclosió del pensament i del moviment feminista en ple segle XX. Aquests recursos textuals es complementen amb l'accés a tot un seguit de fonts primàries, des de pamflets, cartells, fotografies, documents, etc. de la història de les dones i el feminisme disponibles a la Women's Library de la London School of Economics. Alhora, disposeu també de tres pel·licules que permeten l'aproximació biogràfica a tres grans dones de la història de la política, la literaruta i la ciència com son Rosa Luxemburg, Mary Shelley i Marie Curie per tal de poder resseguir individualment la concreció del gènere, el feminisme i la societat patriarcal en diversos moments del segle XIX i XX.
Per últim, els capítols de Mark Mazower del llibre La Europa Negra i el d'Enzo Traverso El Totalitarisme. Història d'un debat ens aporten el marc històric necessari, centrat en el segle XX, per abordar qüestions com ara l'individu, la societat, la democràcia i la lluita de classes. Aquests dos capítols s'acompanyen de tot un seguit de fonts primàries canòniques, des de la declaració dels drets de l'home i del ciutadà, passant pel manifest comunista o documents fundacionals del feixisme, que ens han de permetre analitzar directament les idees socialment produides o que es van desplegar en el moment històric analitzat per Mazower i Traverso.
L'assignatura comptarà, d'una banda, amb el mòdul/dossier d'Introducció a la història del pensament social modern i contemporani i, de l'altra, amb els diversos recursos d'aprenetatge integrats pels diversos capítols dels llibres que hem comentat a l'apartat de recursos, per les diverses pel·licules, per tot un seguit de fonts primàries, sobretot textuals, i per tot un seguit de dipòsits digitals que permeten accedir a tot un seguit de recursos bibliogràfics i d'aprenentatge.
B. Anderson., "El cens, el mapa i el museu", a B. Anderson., Comunitats imaginades. Reflexions sobre l'origen i la propagació del nacionalisme, Afers, Barcelona-Catarroja, 2005, pp. 175-179, pp.189-213.
E. Traverso., "Nazisme i estalinisme: el concepte posat a prova pel comparativisme históric", a E. Traverso., El totalitarisme. Història d'un debat, PUV, València, 2002. p. 213-235.
D.S. Landes., "El imperio y lo que vino después", a D. S. Landes., La riqueza y la pobreza de las naciones, Crítica, Barcelona, 1999. p. 385-402.
J.J. Rousseau., "Libro Primero", a J.J. Rousseau., Contrato Social, Espasa-Calpe, Madrid, 2006. p. 35-53. ISBN 9788467023794
L. Delap., "La "cuestión de la mujer" y los orígenes del feminismo", a L. Delap., Historia del pensamiento político del siglo XIX, Akal, Madrid, 2021, p. 335-365.
G. Eley, Geoff. "Feminismo. Regenerizando la izquierda". En: Eley, Geoff., Un Mundo que ganar : historia de la izquierda en Europa, 1850-2000. Barcelona: Crítica, 2003. p. 363-380. ISBN 8484324516
D. Hume., "De la libertad civil", a D.Hume., Ensayos políticos, Unión, Madrid, 2005. p. 95-103.
D. Hume., "Sobre el refinamiento en las artes", a D. Hume., La norma del gusto y otros escritos sobre estética, MUVIM, València, 2008. p. 117-129.
J. T. Leerssen., "Introducció", "El nacionalisme com a centralisme d'Estat", "El nacionalisme com a unificació" , "El nacionalisme com a separatisme", "La restauració i l'Estat nació", a J. T. Leerssen., El pensament nacional a Europa. Una història cultural, Afers, Barcelona- Catarroja, 2019, pp. 23-40, pp. 135-151, pp. 211-226.
G. Jellinek., La declaración de los derechos del hombre y del ciudadano, Instituto de Investigaciones Jurídicas - UNAM, Mexico, 2003.
K. Marx., F. Engels., Manifiesto Comunista, Akal, Madrid, 2015.
M. Mazower., "El templo abandonado: auge y caída de la democracia", a M. Mazower., La Europa negra. Des de la gran guerra hasta la caída del comunismo, Barlin Libros, València, 2018. p. 17-56.
J. W. Scott., "El género: una categoría útil para el análisis histórico", a J.S. Amelang., M. Nash(eds.)., Historia y género: las mujeres en la Europa moderna y contemporánea, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, València, 1990. p. 23-56.
S. Hall., "Naciones y diásporas" a S. Hall., El triangulo funesto. Raza, etnia, nación, Traficantes de sueños, Madrid, 2019. p. 111-145.
FILMOGRAFIA
FILMIN: Malcolm X, 1992, Spike Lee (dir.)
FILMIN: Marie Curie, 2016, Marie Noëlle (dir.)
FILMIN: Mary Shelley, 2017, Haifaa Al Mansour (dir.)
FILMIN: Rosa Luxemburgo, 1986, Margarethe Von Trotta (dir.)
WEBGRAFIA
https://digital.library.lse.ac.uk/collections/thewomenslibrary
BIBLIOGRAFIA GENERAL RECOMANADA
P. Burke. History and social theory, Polity Press, 1992.
P. Burke. Historia social del conocimiento, 2 vol. Paidós, 2002-2012.
Alex Callinicos. Social Theory. A Historical Introduction, Polity Press, 1999.
DD.AA. Handbook of Contemporary European Social Theory, Routdlege, 2006.
DD.AA. Handbook of Social Theory, SAGE, 2001.
Marina Garcés. Filosofia inacabada, Galaxia Gutenberg, 2015.
Salvador Giner. Historia del Pensamiento social, Ariel, 2003.
Raymond Williams, Palabras Clave: un vocabulario de la cultura y la sociedad, Nueva Visión, 2000.
La metodologia se centrarà bàsicament en la selecció i preparació de recursos docents, l'estudi de cas i l'aprenentatge basat en problemes. Així, "Pensament social i modern contemporani" s'organitza a partir de l'estudi de cinc moments de trencament essencials en la història del Pensament social modern i contemporani: el racionalisme i l'empirisme com a moment d'emancipació de l'escolàstica, la Il·lustració com fonament clarament contradictori de la centralitat de la raó, la llibertat i una certa idea de progrés en el pensament contemporani, la teoria social decimonònica com a reformulació i qüestionament al mateix temps del racionalisme modern, el gran moment enmig del món d'entreguerres de les noves formulacions de la filosofia i el pensament social del segle XX i el canvi cultural dels anys seixanta amb totes les seves diverses derivacions filosòfiques i socials.
A partir d'aquí ens centrarem a treballar tres grans blocs que han estat nuclears en definir els pilars del pensament social al llarg del segle passat i que tenien unes arrels força més profundes: 1) les idees de nació, raça i imperi 2) el procés de construcció del gènere lligat a la societat patriarcal i 3) les idees d'individu, societat, democràcia i classe social.
A través del primer repte/PAC, entrarem en contacte amb la història de les idees i del pensament social en èpoques moderna i contemporània, reflexionant sobre el «lloc» de les idees en la «història». Abordarem les diferents maneres d'analitzar el pensament social i la seua evolució i repassarem els principals períodes (moments de ruptura), els autors i autores més destacades i els conceptes que han marcat aquesta evolució.
Així, l'assignatura planteja cinc moments especialment rellevants en la història del pensament social modern i contemporani, pel seu caràcter rupturista i fundacional. Aquests són tal i com hem esmentat anteriorment:
1. El racionalisme i l'empirisme com a moment d'emancipació de l'escolàstica.
2. La Il·lustració com a fonament, clarament contradictori, de la centralitat de la raó, la llibertat i una certa idea de progrés.
3. La teoria social vuitcentista com a reformulació i qüestionament, al mateix temps, del racionalisme modern.
4. El gran moment, enmig del món d'entreguerres, de les noves formulacions de la filosofia i el pensament social del segle XX.
5. El canvi cultural dels anys seixanta, amb totes les seues diverses derivacions filosòfiques i socials.
En aquest primer repte/PAC, farem èmfasi en el moment en què es produeix la ruptura respecte al pensament antic i comença la modernitat i es tractaran conceptes centrals com Déu, raó, societat, política i economia. Amb aquesta introducció, fixarem les bases teòriques i una visió de conjunt per al desenvolupament posterior de l'assignatura, que no tindrà un plantejament lineal cronològicament parlant.
En el segon repte/PAC utilitzarem la metodologia de treball col·laborativa simulant participar en una wiki marató organitzada per la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida per a millorar i completar la informació relativa a les ciències socials i a la història del pensament en aquesta enciclopèdia digital. En concret, s'hauran de completar els articles referits a nació, raça i imperi, en el seu contingut des de la Revolució Francesa fins a la Segona Guerra Mundial. En aquest sentit resultarà fonamental entendre la condició canviant dels conceptes, aprendre a documentar-se sobre el seu significat en diferents territoris i períodes i, finalment, cercar imatges que serrveixin per a il·lustrar el significat dels conceptes i com han evolucionat. D'aquesta manera podrem aproximar-nos a alguns moments claus de ruptura en el pensament social (revolucions del segle XIX, l'imperialisme, el feixisme, la descolonització) i, també, algunes figures centrals (Hegel, Comte, etc.) en base a l'estudi de cas de la nació, la raça i l'imperi.
En el tercer repte/PAC ens endinsarem en el llenguatge, el registre i la metodologia de la museologia a través de l'elaboració d'un cronograma per a una proposta simulada de Museu d'Història dels segles XIX i XX a Europa amb perspectiva de gènere. Els Museus com a espais públics dirigits a tota la societat exerceixen un paper fonamental en produir representacions de la realitat, generar vincles comunitaris i socials i reflexionar sobre les identitats col·lectives. En aquest sentit, la proposta de Museu d'Història dels segles XIX i XX a Europa amb perspectiva de gènere pretén eliminar les explicacions i projectes museogràfics ancorats en visions patriarcals i masculines de la història europea i substituir-les per altres més integradores i complexes que contemplen la centralitat de les dones, les identitats masculines no hegemòniques, LGTBQ+, grups ètnics i subalterns invisibilitzats i d'aquesta manera podrem treballar els conceptes claus de gènere, sexualitat i feminisme.
Per últim, en el darrer dels reptes/PAC intentarem fer dialogar la història del pensament social amb la ciència política a través de l'elaboració d'un programa electoral. Partint del supòsit que haureu d'actuar com a experts ens politologia que heu estat contractats per dissenyar un programa electoral analitzarem els conceptes d'individu, llibertat, societat, democràcia i lluita de classes. Molts d'aquests conceptes es remunten al moment de ruptura en la història del pensament social de la Il·lustració, sent claus per al naixement de corrents i ideologies com el marxisme, el liberalisme o els feixismes del segle XX. Malgrat el pas dels anys, continuen tenint vigència en l'actualitat i són objecte de reflexió per molts corrents actuals de pensament. Així, és necessari documentar-se sobre els orígens d'aquests conceptes i com s'han usat històricament segons els diferents interessos dels grups socials, perquè no sempre han tingut el mateix significat depenent de qui els usara.
Els materials i recursos de l'assignatura són en català, castellà i anglès. Per tant, cal llegir en aquestes tres llengües per tal de poder elaborar les diverses PAC.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC + PS
AC = 70%
PS = 30%
Notes mínimes:
· PS = 3,5
Quan la nota obtinguda a la PS sigui inferior als mínims establerts per a cada fórmula, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a la PS.
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65%
AC = 35%
Notes mínimes:
· EX = 4
Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX. Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.
En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.
Superació avaluació continuada
Per a superar l'avaluació continuada cal que l'estudint hagi lliurat totes les PACs i que la mitjana d'aquestes PACs lliurades sigui 5 o més de 5, la qual cosa permet poder fer la Prova de Síntesi, que és la darrera prova de l'avaluació continuada. En cas que la mitjana de les PACs no arribi a 5 o que no s'hagin lliurat totes les PACs, l'estudiant haurà de presentar-se a l'examen final de tot el contingut de l'assignatura.
Expressió oral i escrita
En la qualificació de les PACs d'aquesta assignatura es tindrà en compte la correcció en l'expressió oral i/o escrita. Si algun dels vostres treballs té més de cinc faltes d'ortografia i/o altres errades (lèxiques, sintàctiques) us donarem l'oportunitat de corregir-lo i tornar-lo a entregar en el termini de 48 hores a partir del moment en que us hem comunicat les incorreccions. Els accents no es tindran en compte en el cas d'estudiants amb teclats internacionals. Si no corregiu els errors en el termini establert, la qualificació de la vostra prova es veurà afectada en la forma que el /la docent consideri adient i proporcional a les mancances detectades.
Plagi i còpia
El plagi acadèmic es dóna de dues maneres bàsiques:
- de fonts en paper (llibres, articles, mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-les passar per pròpies;
- de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el qui el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, treballem per prevenir aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
- D'una banda, informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. L'enllaç següent conté un document que recull alguns exemples útils per evitar de caure en el plagi:https://campus.uoc.edu/~grc0_003632_web/COM_EVITAR_EL_PLAGI_4.pdf
- D'altra banda, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també en el seu expedient, atès que el fet queda registrat i la reincidència es considera un agreujant. LaNormativa acadèmica de la Universitat Oberta de Catalunya aplicable als estudis universitaris EEES (art. 101) regeix les sancions acadèmiques aplicables en aquests casos. Al seu torn, la Normativa de drets i deures de la UOC (art. 9) estableix que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu i en regula els procediments disciplinaris aplicables.
- Pel que fa a la normativa pròpia de la UdL, el text de referència pot trobar-se a: https://www.udl.cat/export/ sites/UdL/udl/norma/Ordenacio_ academica/Normativa_ dxavaluacix_pel_Consell_de_ Govern_de_26_febrer_de_2014_- text_definitiu-.pdf