|
|||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||||
L'assignatura té com a finalitat ajudar a l'estudiant a entendre les teories econòmiques que ell emprarà com a instruments en el futur en el seu context històric. En aquest sentit, la història del pensament econòmic ha de permetre relativitzar els coneixements a fi de fer-los més instrumentals per aplicar-los a situacions diferents. El coneixement de la història del pensament econòmic és essencial per veure com les diferents teories econòmiques que han anat apareixent al llarg de la història van sorgir i es van transformar per a explicar millor la realitat econòmica en que vivien els homes i per dissenyar els millors instruments de política econòmica que permetessin transformar aquesta realitat. |
|||||||
Història del Pensament Econòmic és una assignatura obliogatòria del pla d'estudis del Grau en Economia. | |||||||
La història de la ciència econòmica és una part important del bagatge cultural d'un graduat en economia i, fins i tot, d'un universitari en general. Pel que fa als seus continguts cal veure la matèria en relació a d'altres incloses en el pla d'estudis, especialment la teoria econòmica i la història econòmica, ja que, de fet, és el nexe entre les dues. | |||||||
Encara que no és una obligació, es recomana als estudiants haver cursat l'assignatura d'Idioma Modern 1: Angles, donat que facilitarà a l'estudiant la comprensió de determinats recursos de l'aula que es presenten en aquest idioma (articles de qualitat, recursos a la xarxa, etcètera) | |||||||
Aquesta assignatura té en compte l'adquisició per part de l'estudiant d'un conjunt de competències i objectius bàsics relacionats amb la titulació en la qual s'insereix. Referent a les competències transversals que l'estudiant adquirirà una vegada superada la mateixa es materialitzarien en
Quant a les competències específiques, aquestes es corresponen a:
Finalment, aquestes competències específiques es tradueixen en un conjunt de resultats d'aprenentatge: RA1. Presentar de manera sintètica i visual les principals idees i conceptes associats a les principals teories econòmiques RA2. Argumentar, per escrit o oralment, la rellevància i/o aplicabilitat de determinades propostes fetes pel pensament econòmic RA3. Examinar les teories que conformen els fonaments de la ciència econòmica per a identificar els elements relacionats amb el context socio-econòmic i històric en el qual es van formular RA4. Aplicar les teories que conformen els fonaments de la ciència econòmica per fer propostes que puguin resoldre problemàtiques econòmiques contemporànies RA5. Comparar dues teories econòmiques alternatives i triar de manera argumentada quina seria més aplicable per resoldre determinada problemàtica econòmica RA6. Analitzar la incidència i interacció de determinats aspectes socials no estrictament econòmics amb una problemàtica econòmica determinada RA7. Explicar les relacions de causalitat entre el pensament econòmic contemporani i l'evolució més recent dels fets econòmics més recents |
|||||||
El primer bloc (la formació) es dedica a les passes pre-científiques que es donaren per arribar a la constitució de la ciència de l'economia política. En primer lloc, aquestes foren l'escolàstica, fins al 1500 i el mercantilisme entre aquesta data i la revolució anglesa (mòdul 1). Coexistint amb les darreres versions del mercantilisme, apareixeren els primers intents seriosos de relacionar diferents fenomens econòmics, intents que han rebut el nom de quasi-sistemes econòmics o economistes pre-clàssics (mòdul 2). Bloc 2: La plenitud El segon bloc (la plenitud) desenvolupa la primera situació clàssica, així com les seves crítiques. L'escola clàssica anglesa i continental, formada bàsicament pels deixebles de Smith es analitzada en el mòdul 3. Els crítics d'aquestes teories, socialistes pre-marxistes, marxistes i historicistes formen el contingut del mòdul 4. Bloc 3: La maduresa El tercer bloc (la maduresa) analitza el pensament econòmic entre 1870 i 1945, precedent immediat de la teoria econòmica actual, tant de la microeconomia com de la macroeconomia. Pel que fa a la microeconomia el seu origen es troba en els desenvolupaments marginalistes i neoclàssics que sorgiren al voltant de 1870 (mòdul 5). La macroeconomia, equilibri, creixement i cicles, es va desenvolupar en el període d'entreguerres, amb les crisis econòmiques i els desgavells propis de l'època. Keynes i Schumpeter en serien les figures senyeres i són analitzades al mòdul 6. Bloc 4: El present com a història A tall de conclusió el darrer bloc analitza la teoria econòmica actual, o sigui, el present com a història. Els dos mòduls que conformen aquest bloc s'estructuren entorn de la divisió teoria econòmica ortodoxa, aquella que segueix la visió dominant dels economistes (mòdul 7), i la teoria econòmica heterodoxa, la dels crítics d'aquesta visió dominant (mòdul 8). |
|||||||
|
|||||||
Per l'estudi de l'assignatura disposeu del material docent de la assignatura. També farem servir altres recursos que es poden trobar a la xarxa com articles en .pdf, webs específiques, bases de dades, vídeos, àudios, etcètera. També us pot ser d'utilitat consultar el Wikirepertori-EiE o relació de conceptes, termes i sigles de les assignatures dels Estudis d'Economia i Empresa |
|||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular. De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui. La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament. La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació. |
|||||||
|