Economia internacional: comerç Codi:  21.339    Crèdits:  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final   Feedback  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La internacionalització de l'activitat econòmica és un dels trets més distintius dels nostres temps. Les dècades finals del segle XX varen accentuar aquesta dimensió fent que es passés de parlar no només d'internacionalització sinó a convertir el terme globalització en un dels més utilitzats per descriure les noves realitats. Tots els àmbits s'han vist profundament afectats pels canvis associats a un grau molt elevat d'importància de les transaccions de tota mena, des de les comercials a les financeres, passant per noves formes d'organitzar la producció a escala supranacional i difusió global de les idees i les innovacions tecnològiques.

La rapidesa i profunditat dels canvis no s'ha quedat merament en els terrenys econòmics i empresarials, sinó que també estan rebent gran atenció les seves implicacions socials i polítiques, en aspectes tan significatius i debatuts com la reconfiguració del mapa de llocs de treball a escala mundial, els canvis en la distribució de la renda o els marges de maniobra de les polítiques dels governs enfront d'empreses i realitats transnacionals. En aquesta assignatura es tracta d'analitzar en profunditat els principals temes comercials internacionals. N'hi ha prou amb constatar quin percentatge dels béns i serveis que diàriament consumim o descobrim han estat produïts a l'estranger i per tant són el resultat de comerç internacional, per a comprendre la profunda transformació esdevinguda en els anys recents. Només amb preguntar-nos quantes empreses ubicades a una multiplicitat de països han participat a la producció del darrer automòbil, ordinador o avió que hem fet servir és suficient per adonar-nos de la profunditat amb que el mapa de la producció a escala global s'ha transformat els darrers temps. Lles operacions internacionals han de superar una frontera, no només en sentit jurídic-polític sinó també econòmic: a una frontera es poden aplicar mesures, com veurem a aquesta assignatura, que discriminin entre productes nacionals i productes estrangers. Típicament, els productes importats poden estar subjectes a uns impostos addicionals --el aranzels-- que no han de pagar els productes nacionals. O, com veurem més endavant, poden ser objecte de moltes altres mesures que estableixin unes asimetries entre productes estrangers importats i productes de fabricació nacional o domèstica. Això dona lloc a les especificitats del comerç internacional.

En particular, l'assignatura està articulada en quatre apartats:

1. El primer analitza les raons del comerç internacional. Per quins motius pot sortir a compte als països importar productes fabricats a l'estranger en lloc de intentar ser autosuficient o, per fer servir el terme més tècnic, autàrquic? Quins són els guanys o beneficis pels països de participar en el comerç internacional, especialitzant-se en uns productes que exporta i important d'altres?. S'explica com la realitat comercial internacional s'ha anat fent complexa i que cal combinar diverses fonts d'anàlisi per tenir una visió prou completa, que vagi des dels arguments dels avantatges comparatius formulats fa dos segles per David Ricardo fins els desenvolupaments recent en matèria de xarxes globals de producció o cadenes globals de valor.

2. El segon apartat és aparentment contraposat: parteix de la constatació de que malgrat els arguments existents en favor del comerç internacional, la major part dels països no permeten el total lliure comerç sinó que fan servir, en una mesura més gran o més petita, mesures de política comercial que estableixen asimetries en contra dels productes estrangers per tal de protegir a les nacionals. Estem parlant doncs de les polítiques proteccionistes. Es podria argumentar que un dels trets de la globalització és precisament un entorn de facilitats més grans al comerç internacional, degut a una reducció significativa de les traves al comerç internacional, que han anat minvant el grau de proteccionisme a l'economia internacional. I certament és així. Però també es cert que la reducció de les barreres comercials no han arribat a ser total. El debat entre liberalització comercial i mesures proteccionistes ve de lluny i s'ha anat ajustant a les canviants circumstàncies de l'economia internacional.

3. El tercer apartat es dedica a les regles i institucions del sistema comercial mundial. Després de la segona guerra mundial es va intentar posar en marxa una institució internacional amb competències sobre temes comercials de manera anàloga al que va ser en matèria financera el Fons Monetari Internacional. Però no va ser políticament possible i es va posar en marxa un succedani, l'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT en les sigles angleses), amb un rang jurídic i polític molt inferior: un simple acord amb un secretariat a Ginebra, no un veritable organisme internacional. Seria només mig segle després, el 1995, quan es posaria en marxa la Organització Mundial de Comerç. Les regles del sistema comercial internacional es basaven en els principis de multilateralitat i no-discriminació: regles iguals per a tots. Les negociacions per anar liberalitzant un comerç mundial que s'havia fet molt proteccionista abans de la segona guerra mundial varen avançar amb una efectivitat només comparable a les excepcions que varen anar sorgint per acomodar diverses situacions. Des de la dels països en desenvolupament fins als processos d'integració regional com el que va donar lloc a la Unió Europea. La proliferació d'acords regionals, i recentment les propostes de gran acords mega-regionals han complicat el funcionament del sistema comercial mundial.

4. Al quart apartat es revisa un conjunt de problemes del comerç internacional de caràcter més transversal. El paper de la competitivitat a les economies modernes, les raons dels canvis que han portat a un alentiment del comerç mundial a la segona dècada del segle XXI, altres impactes de les cadenes globals de valor, les controvèrsies entorn a la competitivitat, els debats sobre la contribució del comerç al creixement econòmic, les implicacions sobre les desigualtats, les nocions de comerç inclusiu o les connexions entre temes comercials i els mediambientals, entre d'altres, son aspectes tan rellevants a com debatuts. Finalment, es proporcionaran també eines als estudiants per a que puguin fer un seguiment actualitzar de l'evolució del comerç internacional i les diferents polítiques comercials.

Amunt

Es tracta d'una assignatura obligatòria dins del Grau en Economia.

Amunt

El creixent grau d'interrelació de les economies nacionals és un dels trets més destacats de l'economia mundial en els últims anys. Aquesta internacionalització de l'economia condiciona la política econòmica nacional i l'activitat empresarial, sent imprescindible per a qualsevol professional de l'àmbit de la direcció i administració d'empreses un bon coneixement dels fonaments de l'economia internacional. D'aquesta manera, l'Economia Internacional: comerç es projecta pràcticament a tots els camps professionals de l'administració i direcció d'empreses, tant des del vessant de la producció, com des de la localització empresarial, la comercialització, el finançament, així com les altres àrees funcionals de l'empresa.

Amunt

Competències transversals

-Buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.

-Argumentar, negociar i mitjançar.

Competències específiques

- Identificar i seleccionar la informació quantitativa i qualitativa de caràcter rellevant per a l'anàlisi i la pràctica econòmica.

 - Interpretar i utilitzar la informació econòmica quantitativa i qualitativa de caràcter rellevant per a la presa de decisions.

 - Analitzar quin ha estat l'origen i l'evolució dels grans problemes econòmics. 

- Analitzar i revisar els conceptes relatius als objectius i els instruments de política econòmica 

- Formular polítiques que millorin l'eficiència i l'equitat de l'economia

- Analitzar el funcionament dels mercats en diferents escenaris d'interrelació i en diferents horitzons temporals.

Resultats d'aprenentatge

- Analitzar el paper del comerç internacional a l'activitat econòmica i les seves implicacions.

- Conèixer les principals justificacions del comerç internacional, els beneficis que s'esperen d'ell i les seves implicacions sobre els països que hi participen.

- Comprendre les principals motivacions i eines de les polítiques proteccionistes que limiten el comerç internacional, com també les seves implicacions i conseqüències econòmiques.

- Entendre el marc institucional del sistema comercial internacional, el paper de la Organització Mundial de Comerç, els aspectes més destacats de la seva evolució i agenda i els reptes de la proliferació dels acords comercials regionals per un sistema teòricament multilateral.

- Aplicar els coneixements adquirits als problemes actuals del sistema econòmic i comercial internacional, des de les preocupacions per l'alentiment del comerç fins les controvèrsies sobre la competitivitat, com també els debats sobre els efectes del comerç internacional en el creixement, la distribució de la renda i d'altres dimensions socials i mediambientals.

Amunt

 

 

Mòdul 1 Per què comerç internacional?

1. Trets bàsics del comerç internacional

2. Els guanys de l'intercanvi: de l'avantatge absolut a l'avantatge comparatiu

3. Distribució dels guanys del comerç internacional

4. Diferències en les dotacions de factors

5. Comerç intraindustrial: el paper de les economies d'escala

6. Heterogeneïtat entre empreses i comerç internacional

7. Especialització vertical

8. Trading in Tasks

9. Cadenes globals de valor i comerç en valor afegit

10. Multinacionalització de l'activitat productiva: global sourcing

 

Mòdul 2 Polítiques comercials

1. Restriccions al comerç: tendències

2. Proteccionisme i lliure comerç: algunes lliçons de la Història

3. Eines proteccionistes: aranzels

4. Restriccions quantitatives al comerç

5. Altres arguments proteccionistes

6. Altres costos del comerç internacional

7. Polítiques comercials estratègiques

8. Proteccionisme cadenes globals de valor

9. De la protecció a la precaució

10. Proteccionisme i crisi

 

Mòdul 3 Sistema comercial mundial i Integració Comercial Regional

1. El sistema comercial: del GATT a la OMC

2. Negociacions comercials internacionals

3. Una agenda ampliada i oberta

4. Tipologies d'integració

5. Integració comercial: criteris d'avaluació

6. Costos i beneficis de la integració comercial

7. Mercats integrats

8. Regionalisme i multilateralisme a l'economia global

9. Nous instruments de negociacions comercials: els acords mega-regionals

10. El futur del sistema comercial internacional

 

Mòdul 4 Temes actuals de comerç internacional

1. Evolució del comerç internacional: globalització i crisi

2. El debat sobre la ralentització del comerç mundial

3. El paper de les cadenes globals de valor

4. Posicionament dels països a les cadenes globals de valor

5. La competitivitat: un concepte amb moltes dimensions

6. Anàlisi de la competitivitat

7. Comerç i creixement

8. Comerç i distribució de la renda

9. Comerç i medi ambient

10. Comerç i geopolítica

Amunt

Material Suport

Amunt

Como libros de referencia para el conjunto de la asignatura, hay que mencionar dos manuales de referencia: - Krugman, Paul; Obstfeld, Maurice y Melitz, Marc (2016), Economía internacional: teoría y política, 10ª ed., Editorial Pearson, 2016 - Feenstra, Robert y Taylor, Alan (2015), Comercio Internacional, Ed. Reverté, 2015. La web la de la Organización Mundial de Comercio, www.wto.org ofrece informaciones, datos y análisis sobre el comercio internacional, las políticas comerciales y el funcionamiento del sistema comercial mundial.

Amunt

L'aula de l'assignatura se situa al centre l'activitat d'ensenyament i aprenentatge i facilita l'organització de la informació i dels recursos necessaris per a portar-la a terme. L'estudiant haurà de dur a terme un treball regular i progressiu, coordinat i acompanyat per l'equip docent que és responsable de la seva aula.

Aquest treball representa estudiar els principals conceptes de l'assinatura i comprendre les relacions existents entre els mateixos, d'acord amb el calendari pautat a l'aula, i consultar al docent col·laborador els dubtes que vagin emergint durant le procés d'aprenentatge.

És altament recomanable, acompanyar el procés d'ensenyament i aprenentatge de la participació en l'avaluació continuada. No només perquè millra sensiblement les opcions dels estudiants per a superar satisfactòriament l'assignatura. Sobretot, perquè és un instrument molt valuós per a refermar i contrastar els progressos assolits durant l'aprenentatge.

En general, a les activitats proposades, es tracta de donar resposta a preguntes concretes, que estan estretament relacionades amb els principals conceptes que determinen les característiques de l'economia internacional actual. Es tracta d'un treball que l'estudiant necessàriament ha de desenvolupar individualment.

El seu format i contingut pot ser divers. En alguns casos es pot preguntar sobre el caràcter cert o fals de determinades afirmacions, sempre havent d'argumentar adequadament la resposta. en altres casos, resoldre un exercici concret. O bé es tracta de comentar algun article o notícia de l'actualitat o redactar algun assaig breu sobre un tema candent de l'economia internacional. 

S'espera que l'estudiant sàpiga plantejar ciorrectament el tema que se li presenta i arribar a conclusions adequades, de forma raonada i utilitzant els conceptes apresos.

De manera complementària, es pot realitzar algun debat durant el curs, que versaria sobre aspectes actuals de la realitat internacional. En aquest cas, s'oferirien indicacions de com han de ser les intervencions i els debats es duerien a terme en l'espai Debat de l'aula virtual.

En tot moment, l'estudiant disposa del suport del docent col·laborador per al bon desenvolupament de l'activitat. A l'aula pot trobar una explicació clara i detallada del contingut de cada activitat, en què consisteix, cóm es pot resoldre els calendaris de lliurament corresponents i, en el seu cas, quins són els criteris d'avaluació. També hi trobarà les indicacions sobre els principals recursos d'aprenentatge necessaris per a poder-la dur a terme amb encert.

 Alguna vegada, la resolució de les activitats pot  requerir l'elaboració d'un vídeo, que es fa a partir d'un PPT, un Prezi o un programa similar, al qual caldria incorporar la gravació de veu. si aquest fós el cas, a l'aula s'explicarien i oferirien els  recursos necessaris.

De la mateixa manera, el docent col·laborador també podrà fer servir durant el curs, si així es considera necessari, utilitzar mitjans audiovisuals per a reforçar el procés d'aprnentatge dels estudiants.

Finalment, recordar la importància de la planificació en el procés d'aprenentatge. La planificació establerta proposa una temporalització per a l'estudi de l'assignatura tenint en compte el temps que és aconsellable dedicar de forma general a cada un dels mòduls. Si bé és el propi estudiant qui acabarà marcant el seu ritme d'estudi, el que es proposa està pensat perquè pugui seguir adequadament l'avaluació continuada de l'assignatura.

En particular, es recomana la pauta de treball següent:

- Seguir el curs de manera estructurada i sistemàtica. Els diferents recursos de la matèria estan encadenats seqüencialment, perquè els coneixements específics s'incorporin de forma gradual i acumulativa.

- Desenvolupar l'estudi de forma regular i constant. És aconsellable dedicar temps cada setmana i, si és possible, cada dia. L'assimilació de conceptes és laboriosa si no es completa amb la regularitat d'un estudi constant i la reflexió que cal.

En conseqüència, les dates més rellevants són les relatives a l'avaluació continuada, mentre que les corresponents a l'estudi del material didàctic tenen un valor orientatiu.

En síntesi, podriem definir les metodologies docents aplicades a l'assignatura com a combinació variable del següent conjunt d'activitats:

- Instrucció programada mitjançant materials docents i recursos d'aprenentatge

- Aprenentatge de continguts basats en lectures, anàlisi i reflexió de textos i articles tècnics o científics sobre la matèria

- Cerca i gestió d'informació, amb exercicis de comprensió i integració de la mateixa

- Anàlisi i comentari dels recursos d'aprenentatge utilitzats

- Debats, amb reflexió, discussió i exposició fonamentada als espais virtuals de l'aula 

- Aprenentatge basat en la resolució de problemes

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC), nota que es combina amb una nota de pràctiques (Pr) per a obtenir la nota final de l'assignatura.La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC + Pr. Les qualificacions finals de l'assignatura es calcularan de la manera següent:
- Si l'AC i la Pr superen el mínim, la qualificació final serà el resultat de la fórmula de càlcul.
- Si no se supera el mínim de l'AC, la qualificació final serà la de l'AC.
- Si no es presenta l'AC, la qualificació final serà No presentat.
- Si l'AC supera el mínim i la Pr no, la qualificació final serà la nota de la Pr.
- Si l'AC supera el mínim i la Pr no es presenta, la qualificació final serà Suspès (2,5).


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC + Pr

Nota final d'assignatura = Final Continuada (FC)= AC+Pr

AC = 70%

Pr = 30%

Notes mínimes:

· Pr = 4

· AC = 5

En cas de no assolir la nota mínima a la Pr, la nota obtinguda en la fórmula correspon a l'obtinguda a la Pr, o el que indiqui el model d'avaluació.

Amunt

El conjunt de materials i recursos que es proporcionen en aquesta assignatura us ha de permetre interioritzar els continguts per a la seva posterior avaluació. Aquesta avaluació es podrà realitzar mitjançant un sistema d'avaluació continuada, que es desenvolupa al llarg del semestre acadèmic, o en una única prova final presencial: l'examen final.

L'avaluació continuada és l'opció recomanada a la nostra universitat. Convé concebre-la no tan sols com un instrument per a l'avaluació durant el semestre sinó també com una eina útil per a l'aprenentatge progressiu dels continguts de l'assignatura.

La metodologia de treball pròpia de l'avaluació continuada ofereix molts avantatges en un entorn no presencial d'aprenentatge:

- Us permet establir un ritme de seguiment i treball constant necessari per a l'aprenentatge. El fet d'avançar progressivament en l'estudi, treball i assimilació del contingut contribueix a arribar, d'una forma amena, a la consecució final d'uns bons coneixements.

- Us permet ponderar el grau d'assimilació dels continguts que aneu treballant mitjançant l'activitat; alhora pot posar de relleu dubtes que, en l'estudi individual, podrien haver passat inadvertits. El fet d'incidir sobre determinats conceptes des de diferents òptiques i aproximacions, fa que l'avaluació continuada es configuri com una valuosa eina d'aprenentatge.

- Permet al/a la consultor/a valorar adequadament si heu aconseguit els coneixements que es tracten en els mòduls didàctics de l'assignatura.

El seguiment de l'avaluació continuada requereix un esforç i una dedicació considerables per la vostra part, però és totalment recomanable i constitueix un factor clau per la consecució, amb èxit, dels objectius de l'assignatura.

Activitats d'avaluació continuada

Al llarg del període docent se us proposaran 5 activitats d'avaluació continuada. Serà necessari que realitzeu i lliureu adequadament un mínim de 4 d'aquests exercicis per a superar l'avaluació continuada.

La relació entre les activitats d'avaluació continuada (PAC), els continguts dels mòduls didàctics i la contribució de cada activitat en la nota final d'avaluació continuada, és la següent:

Activitat

Mòduls als quals es fa   referència

Valoració dins l'AC

PAC1

1

25%

PAC2

 2

25%

PAC3

 3

25%

PAC4

 4

25%

PAC5

 1 a 4

25%

Cal tenir en compte que:

- Si no lliureu cap o només una de les PAC proposades a l'avaluació continuada, la qualificació és de N (no qualificat).

- Per contra, el lliurament de dues PAC us dóna dret a obtenir una nota final d'avaluació continuada, que en aquest cas seria una D. Si en lliureu només 3 serà de C- o D. La qualificació final d'avaluació continuada s'obtindrà aplicant la ponderació de cada activitat, segons els percentatges mostrats a la taula superior, així com la progressió dels resultats.

- Per a poder optar a la qualificació de Matrícula d'Honor és imprescindible haver lliurat totes les PAC de l'avaluació continuada.

- Cal tenir presents els terminis de lliurament de les activitats quue coneixeu des de la primera setmana del semestre a través d'aquest pla docent. Així, els exercicis que no es lliurin en els terminis establerts se'ls assignarà la qualificació N, és a dir, s'optarà per "no emetre qualificació".

Amunt

  • La prova d'avaluació final consisteix en una pràctica (PR) o activitat assimilable.
  • És obligatòria per a superar l'assignatura.
  • Complementa la nota de l'AC per obtenir la nota final de l'assignatura (veure el model d'avaluació).
  • Es tract d'una activitat de síntesi, que avalua tot el contingut de l'assignatura.
  • Es realitzarà al final del semestre, després de finalitzar l'AC i la publicació de la seva nota final.
  • Es lliura i/o realitzarà dins de l'aula.
  • L'equip docent, amb la suficient antelació, facilitarà les seves característiques (format, contingut, data de realització, durada, criteris de valoració, etc.) al tauler de l'aula.
  • Pot ser total o parcialment síncrona (en qualsevol format).

-  Per a fer mitjana ponderada amb l'AC, la nota mínima de la PR ha de ser un 4 sobre 10.

  • Si l'AC està aprovada (nota >= 5), depenen de la nota de la PR, la nota final de l'assignatura serà:

Pr >= 4 --> Nota final = Pr 30% + AC 70%

Pr < 4 --> Nota final = nota Pr

Si Pr és NP --> Nota final = Suspès 2,5

Observació final: Es recorda que no existeix l'opció de superar l'assignatura a partir d'una prova única, com l'examen final virtual o presencial. Per tant, és imprescindible seguir l'avaluació continuada (AC+PR) per superar l'assignatura. 

 

Amunt

En les dates previstes en la planificació docent de l'assignatura, tindreu disponibles els enunciats de les proves d'avaluació continuada. Una vegada finalitzat el termini de lliurament, podreu accedir a les solucions a través de l'activitat corresponent, apartat "solució". La solució a les activitats en forma de respostes orientatives és una eina important d'aprenentatge. Cal que contrasteu les respostes orientatives amb les vostres pròpies respostes i que detecteu els encerts i els errors, realitzant així una tasca d'autoavaluació i d'aprenentatge fonamental per a garantir l'adequat seguiment de l'assignatura.

Mitjançant el registre d'avaluació continuada, accedireu a la nota de cada prova d'avaluació. Les qualificacions estaran introduïdes habitualment en el termini d'una setmana des del tancament del termini de lliurament de l'activitat corresponent. El consultor informarà al tauler de la seva publicació i donarà feedback-si s'escau- dels errors més freqüents que s'hagin detectat en la tasca de correcció de les activitats lliurades en el conjunt de l'aula. D'altra banda i en el mateix registre d'avaluació continuada (globus al costat de la nota) també proporcionarà feedback personalitzat a tots aquells estudiants que consideri oportú per al seu procés d'aprenentatge i seguiment de l'assignatura.

Amunt