Desenvolupament econòmic Codi:  21.352    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
En l'entorn present la ciència econòmica ha de ser especialment activa per fer front al desafiament que suposa una nova fase de desenvolupament caracteritzada pels avenços tecnològics, la importància del coneixement en la competitivitat i la productivitat, la integració econòmica i financera global, els efectes econòmics del canvi climàtic i els nous processos polítics i socials que estan transformant radicalment les condicions de producció, distribució i consum. Amb aquesta finalitat són necessàries aproximacions més innovadores i transversals per millorar la comprensió dels fets econòmics i facilitar l'assumpció dels reptes que se'n deriven. Aquesta assignatura es centra precisament en analitzar i revisar com s'ha entès per part del pensament econòmic el concepte de desenvolupament, quines han estat les principals teories i propostes al respecte així com els seus condicionants, determinants i restriccions.

Amunt

Dintre de la optativitat l'assignatura en concret es vincula al perfil de sostenibilitat i desigualtat d'aquesta titulació, que comprèn altres matèries com ara Economía ecològica, Alternatives econòmiques, Geografia econòmica, Temes actuals de política econòmica, Desigualtat y justícia social, Fiscalitat internacional i Fiscalitat avançada. Encara que amb totes elles guarda estretes relacions, és potser amb l'assignatura de Desigualtat y justícia social amb la que més coincideix en quant a plantejaments i objectius. 

Amunt

L'assignatura és útil per qualsevol dels camps professionals en que es projecta el grau d'Economia, però especialment per aquells volen desenvolupar les seves taques als serveis d'estudis i de planificació, als professionals d'òrgans de l'Administració pública de desenvolupament empresarial, als agents en organismes internacionals o en el sector exterior així com també en aquells interessats en l'àmbit de la docència i la recerca.

Amunt

Al tractar-se d'una assignatura optativa, s'espera que l'estudiant tingui els coneixements adquirits amb la realització de les assignatures bàsiques del Grau, així com també hagi cursat part de les assignatures obligatories de l'àmbit de la política i estructura econòmica.

Amunt

Aquesta és una assignatura que forma part del bloc d'assignatures optatives del Grau d'Economia i que, per tant, es recomanable cursar desprès d'haver realitzat les assignatures bàsiques i gran part de les obligatòries de les titulació.

Amunt

Les competències que es treballen en aquesta assignatura són les següents:

Competències transversals

CT1. Analitzar de manera crítica i sintètica

CT2.  Treballar en equip i en xarxa en entorns multidisciplinaris

Competències específiques

CE7- Analizar y revisar los conceptos relativos a los objetivos y los instrumentos de política económica.

CE11- Elaborar informes económicos que contribuyan al proceso de toma de decisiones tanto en el ámbito público como privado.

CE14- Enjuiciar críticamente el marco social, político, institucional y legal en el que se desarrolla la actividad económica.

Aquestes competències es treballen mitjançant els següents resultats d'aprenentatge:

RA1. Comprendre quina ha estat la conceptualització del desenvolupament per part del pensament econòmic, quines propostes de mesura existeixen i quines són les principals institucions i agents encarregats d'aquests aspectes
RA2. Analitzar les diferents teories i paradigmes entorn al concepte de desenvolupament, per tal de poder adquirir i presentar una opinió pròpia i crítica al respecte
RA3. Conèixer els principals condicionants, determinants i restriccions lligats al concepte de desenvolupament, per tal de poder opinar i actuar al respecte
RA4. Fer propostes econòmiques a partir del coneixement adquirit en el conjunt de teories i paradigmes que s'han formulat sobre la problemàtica del desenvolupament

Amunt

1. Concepte, mesura i agenda de desenvolupament. En aquest primer mòdul o capítol de l'assignatura es presentarà el concepte de desenvolupament i quina ha estat la interpretació del pensament econòmic al respecte, mentre que també s'observarà com s'ha mesurat i quines són les possibilitats de mesura més enllà de les més tradicionals (PIB). De la mateixa manera s'analitzaran quins han estat els principals actors que han donat empenta a aquest paradigma a nivell mundial, des de les institucions internacionals a les ONGs i el seu paper la cooperació pel desenvolupament. En aquest mateix sentit es presentaran les principals estratègies de desenvolupament de les darreres dècades amb especial rellevància dels ODS i l'agenda pel desenvolupament pels propers anys. 

1.1. El concepte del desenvolupament
1.2. Mesura: variables, indicadors i comparabilitat internacional
1.3. Context històric i dinàmiques de desenvolupament / subdesenvolupament
1.4. Marc institucional i principals agents
1.5. Estratègia internacional per al desenvolupament: dels ODM als ODS

2. Teories i paradigmes del desenvolupament. En aquest segon mòdul o capítol es fa un repàs teòric de les principals aproximacions al desenvolupament, tant des del punt de vista més ortodox com també dels pensaments heterodoxes, es a dir des del pensament més lligat a les visions liberals i neoclàssiques a les estructuralistes, neo-marxistes i les més recents, especialment en relació a les propostes de decreixement. Es tracta doncs d'un apartat que permet disposar d'una visió àmplia del concepte i que busca que l'estudiant pugui construir la seva pròpia impressió i proposta al respecte d'aquest important aspecte. 

2.1. Les teories ortodoxes
2.1.1. La teoria de la Modernització i els Pioners del Desenvolupament
2.1.2. El paradigma neoclàssic
2.1.3. Teories del creixement
2.2. Els enfocaments vinculats a les Nacions Unides: de les necessitats bàsiques al desenvolupament humà sostenible
2.3. Les teories heterodoxes
2.3.1. Estructuralisme llatinoamericà
2.3.2. Enfocament neo-marxista i teoria de la dependència
2.3.3. Post-desenvolupament i nous enfocaments
2.3.3.1. La teoria del decreixement
2.3.3.2. La teoria del "Buen Vivir" o "Sumak Kawsay"

3. Condicionants, determinants i restriccions. Aquest tercer mòdul o capítol té una visió molt més pràctica, analitzant els elements que han propulsat o frenat (o que ho poden fer ara o en un futur) les estratègies de desenvolupament, ja siguin els elements institucionals, demogràfics, nutricionals o sanitaris. També es prestarà especial atenció a altres elements com la interdependència econòmica en un món cada vegada més globalitzat (amb tots els elements positius i negatius que se'n deriven) així com a la estreta relació del desenvolupament amb les condicions i restriccions mediambientals (cada vegada més rellevants i manifestant-se sobretot amb el canvi climàtic).

3.1. El paper de les institucions
3.2. Els aspectes demogràfics
3.3. Alimentació, nutrició i salut
3.4. Interdependència econòmica. Producció, comerç i finances globals
3.5. Condicionants mediambientals, territori y recursos naturals

Amunt

L'assignatura es treballarà a partir d'un conjunt de recursos externs que estaran disponibles a l'aula i entre els quals el professorat triarà els més convenients cada semestre. 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt