| Teoria de jocs | Codi: 21.355 : 6 |
Per cursar aquesta assignatura no calen coneixements previs, encara que sí que és recomanable cursar-la en els darrers semestres quan s'han treballat assignatures de Teoria Econòmica, especialment de l'àmbit de la microeconomia.
- Analitzar, organitzar i planificar l'activitat professional de manera òptima.
- Aprendre de manera autònoma a investigar i innovar.
- Aplicar les principals tècniques instrumentals pròpies de l'anàlisi econòmica.
- Analitzar la interacció dels grans problemes econòmics amb els factors no econòmics i les seves conseqüències.
- Enjudiciar críticament el marc social, polític, institucional i legal en què es desenvolupa l'activitat econòmica.
- Reconèixer una situació estratègica com un joc no cooperatiu i modelitzar-la com a tal.
- Analitzar les dominacions entre estratègies i determinar els equilibris de Nash d'un joc.
- Interpretar i analitzar models econòmics coneguts (jocs de mercat, de localització) com a jocs no cooperatius.
- Copsar la complexitat d'una estratègia en un joc dinàmic i distingir els equilibris que només es justifiquen a partir d'amenaces no creïbles d'aquells que parteixen de la racionalitat dels agents en cada etapa del joc (o perfecte en subjocs).
- Utilitzar la lògica de la inducció cap enrere per donar una solució a un joc seqüencial.
- Analitzar models simples d'informació incompleta, en particular les subhastes simplificades.
- Reconèixer situacions de cooperació i saber valorar possibles repartiments del guany en relació al poder de les coalicions d'agents.
- Calcular el valor de Shapley i interpretar-lo en diferents models de cooperació.
Unitat didàctica 1: Jocs simultanis (I)
En aquesta unitat analitzarem situacions en què els agents trien simultàniament una estratègia d'entre un nombre finit. No és l'elecció "al mateix temps" allò que fa que el joc sigui simultani, sinó que cada agent desconegui l'estratègia que han triat els altres. Les característiques comunes d'aquest tema seran la simultaneïtat en la presa de decisions i un nombre finit d'estratègies. La situació amb un nombre infinit d'estratègies s'analitzarà al mòdul següent.
- Jocs bipersonals: la bimatriu del joc
- Noció d'equilibri de Nash
- Dominància estricta i dèbil d'estratègies
- Extensió mixta d'un joc bimatricial
- Jocs amb n agents
- Jocs de suma nul·la o constant
- Aplicacions
Unitat didàctica 2: Jocs simultanis (II)
En aquesta unitat analitzarem, per una banda, el cas d'un gran nombre d'agents, en què cada agent només disposa de poques estratègies i, per altra banda, el cas de dos o tres agents amb moltes estratègies (potser infinites). En qualsevol dels dos casos, mantindrem la hipòtesi de simultaneïtat en la presa de decisions per part dels agents.
- Quan hi ha molts agents
- Jocs amb moltes o un continu d'estratègies
- Alguns models econòmics
Unitat didàctica 3: Jocs seqüencials
En aquesta unitat estudiarem les situacions en què els jugadors segueixen una sèrie de regles que els indiquen l'ordre en què juguen i quina és la informació de què disposen quan els toca decidir.
- Representació d'un joc en forma extensiva
- Representació estratègica
- Inducció cap enrere i equilibri perfecte en subjocs
- Jocs de mercat seqüencials
- Algunes aplicacions
- Introducció als jocs repetits
Unitat didàctica 4: Jocs amb informació incompleta
En les unitats anteriors, en estudiar el comportament estratègic dels jugadors, hem suposat que cadascun coneix amb certesa no només els pagaments en cada combinació estratègica, sinó també els pagaments dels altres agents. De vegades, però, aquesta hipòtesi no és realista. Els jocs d'informació incompleta poden ser estàtics (jocs simultanis) o dinàmics (jocs seqüencials). En aquest mòdul ens ocuparem únicament dels primers.
- Representació d'un joc d'informació incompleta
- L'equilibri bayesià de Nash
- Aplicacions
Unitat didàctica 5: Jocs cooperatius
En aquesta darrera unitat s'estudien les situacions en què els agents o jugadors poden cooperar.
- La funció característica
- El core d'un joc cooperatiu
- El valor de Shapley
| Teoria de jocs |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|