Ciutat, inseguretat i conflicte Codi:  M0.961    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2022-2023. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Les societats democràtiques han de tenir com a objectiu primordial la garantia i protecció dels drets de la seva ciutadania. En aquest context, la relació dialèctica que s'estableix entre la inseguretat i la llibertat determina en gran mesura el nivell de conflicte social d'un territori, ja que el conflicte determina els estàndards de pobresa, desigualtat i/o injustícia, i les respostes que els ciutadans que les suporten, donen a les mateixes.

Si aquesta relació afecta per igual a la ciutadania del conjunt d'un territori, en el medi urbà adquireix característiques específiques que s'han d'analitzar d'una manera diferenciada.

El fenomen de la urbanització de les societats postindustrials modernes en un context globalitzat, va més enllà d'una morfologia específica, o un tipus d'hàbitat característic, que es refereix a un sistema que determina el model productiu i que defineix les pròpies relacions socials dels seus habitants, més enllà dels límits del que la modernitat va entendre com a ciutat.

En aquest mig urbanitzat, el nivell del conflicte social és, de llarg, la unitat de mesura de la convivència ciutadana. El conflicte social representa, per tant, la agulla de la balança d'aquella dicotomia que s'estableix entre la inseguretat i la llibertat.

En aquest context, el procés de creació de regles i instruments que permetin als ciutadans el seu desenvolupament personal, social i polític, en un marc pacífic i democràtic, requereix un consens ampli i la disponibilitat d'actors conscients i compromesos amb la necessitat d'elaborar polítiques públiques socialment sostenibles.

L'objectiu de generar propostes que promoguin l'empoderament de la ciutadania, resulta crític per a la consolidació d'aquestes polítiques. Per a això, el coneixement i l'anàlisi de la realitat social resulten imprescindibles. Per a això, hem de ser capaços d'analitzar les variables que, en un context de crisi global, ens han de permetre prendre decisions sobre quin model d'urbanisme i que model de ciutat proposem.

S'inverteixen quantitats ingents de diners públics en elements de prevenció de la inseguretat aplicada al planejament urbà. En la majoria de les ocasions sense un estudi previ d'impacte que permeti analitzar els riscos, mitjançant la selecció d'indicadors, que suposa un model o un altre de disseny urbanístic, més enllà de l'ús interessat de la mal anomenada estadística policial.

Aquesta realitat és la que tractarem d'explicar en aquest curs.

Amunt

 

L'assignatura Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS), forma part de la matèria Polítiques públiques i dret a la ciutat (16 ECTS), que podrà cursar individualment com una especialització de l'oferta pròpia de postgrau, o de caràcter optatiu en el marc del màster universitari de Ciutat i urbanisme.


Polítiques públiques i dret a la ciutat es compon de quatre assignatures que es despleguen de forma paral·lela i tenen un període de docència de 16 setmanes:

 

Polítiques urbanes i innovació social (4 crèdits ECTS)

Drets culturals i mundialització (4 crèdits ECTS)

Habitatge i inclusió social (4 crèdits ECTS)

Ciutat, inseguretat i conflicte (4 crèdits ECTS)

Amunt

Llocs de treball en equips multidisciplinaris en els següents sectors:

  • Administració pública en l'àmbit de la ciutat i l’urbanisme, tant del quadre tècnic com polític
  • Consultories privades, entitats o tercer sector que gestionen, atenen o dissenyen solucions a problemes inherents a les ciutats
  • Recerca o docència que tenen com a focus les realitats urbanes

Amunt

Els coneixements bàsics que es requereixen per a cursar l'assignatura són els que corresponen a la formació acadèmica i a la pràctica professional descrites en el perfil d'ingrés preferent.

Amunt

Competències

CB8: Que els/les estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis;
CB9: Que els/les estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats;
CB10: Que els/les estudiants posseeixin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant d'una manera que haurà de ser en gran manera autodirigido o autònom.
CG1: Pensar i raonar de manera analítica i crítica
CG2: Generar i proposar noves idees que responguin satisfactòriament a les necessitats i demandes de realitats concretes.
CG3: Treballar de manera col·laborativa en un entorn pluridisciplinari, aprenent dels/ de les altres i amb els/les altres, per al desenvolupament de nou coneixement.
CT2: Expressió escrita per a la vida acadèmica i professional
CT3: Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional, i dissenyar solucions per a la millora d'aquestes pràctiques.
CE1: Analitzar, avaluar i interrelacionar els diferents elements i variables que componen les realitats urbanes, amb criteris ètic-polítics que orientin proposades d'intervenció, el disseny de polítiques i la presa de decisió.
CE2: Exposar i argumentar en un entorn pluridisciplinari i de participació idees pròpies relacionades amb la gestió de la ciutat, els processos urbans i l'urbanisme, de manera lògica i estructurada i des d'una perspectiva integral i transdisciplinar.
CE4: Elaborar i gestionar amb èxit proposades o informes dirigits a la resolució de problemes, projectes, programes d'actuació, estratègies o polítiques urbanes, que responguin de manera integral a les necessitats emergents derivades dels canvis econòmics, socials i culturals del context urbà actual.

Resultats d'aprenentatge
  • Exposar de manera clara i precisa idees pròpies i sostenir una posició recolzada per un raonament analític i crític.
  • Reflexionar de manera crítica sobre les condicions econòmiques, socials i culturals que regeixen el desenvolupament contemporani del conflicte social la dicotomia entre aquest i la inseguretat.
  • Col·laborar activament amb companys/es d'altres disciplines, acceptant i incorporant les idees que aportin.
  • Argumentar sobre el fenomen del conflicte social i la inseguretat ciutadana en l'espai públic des d'una perspectiva transdisciplinar i integral i, en particular, les seves dimensions objectiva i subjectiva
  • Analitzar i avaluar de manera crítica els fonaments teòrics de la prevenció del delicte a les ciutats contemporànies.
  • Expressar-se per escrit de manera sintètica, amb correcció i eficàcia fent un ús ètic de la informació i respectant l'aspecte normatiu del sistema de referències triat.
  • Distingir els diefrentes models de prevenció del delicte i avaluar amb criteris ètic polítics les seves conseqüències socials a la ciutat contemporània.
  • Seleccionar les fonts i indicadors per al mesurament de la inseguretat ciutadana i del conflicte social
  • Incorporar a la pràctica professional i acadèmica l'anàlisi de la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere
  • Distingir entre els diferents indicadors utilitzats per al mesurament de la inseguretat ciutadana i del conflicte social aquells que són d'utilitat per a retratar la inseguretat i el conflicte d'una realitat concreta
  • Elaborar un diagóstico sobre la inseguretat i el conflcito social d'una realitat en particular que serveixi de base per al disseny d'estratègies de prevenció.
  • Reflexionar de manera analítica i crítica sobre estratègies de prevenció del delicte a la ciutat contemporània.
  • Proposar de manera creativa i original una estratègia de prevenció del delicte per a un territori urbà en particular.
    Incorporar l'anàlisi de les causes i efectes de les desigualtats per raó de sexe i gènere en la formulació de propostes per a contrarestar-les
  • Desenvolupar una estratègia de prevenció del delicte que respongui de manera integral a situacions d'inseguretat i conflicte social diagnosticats en un territori urbà en particular, a partir dels fonaments teòrics de la prevenció del delicte tractats en la disciplina.

Amunt

Mòdul 1: L'espai i la inseguretat: la ciutat vigilada 
1. Mites sobre la inseguretat 
2. La ciutat moderna: evolució de l'urbanisme i de la inseguretat 
3. La inseguretat com a instrument de control social 
4. Inseguretat i conflicte social

Mòdul 2: Ciutat i conflicte social 
1. La ciutat i la utopia 
2. La ciutat rebel i el nou urbanisme de la Revolució Francesa 
3. La ciutat en la crisi global: alguns conflictes

Mòdul 3: Polítiques públiques de seguretat 
1. La transversalitat de la seguretat: discurs i pràctica, el delicte i la llei 
2. Indicadors de la seguretat 
3. L'avaluació de les polítiques de seguretat 

Mòdul 4: Cap a un nou model de prevenció 
1. La prevenció policial 
2. Prevenció i alternatives socials 
3. De la governança a la participació comunitària

Amunt

H2PAC. ¿Cómo pueden ser más inclusivas las ciudades? PDF
SPSSSC Programari en línia

Amunt

Tots els recursos complementaris s'encuetran disponibles en la pestanya "Recursos" de l'aula. 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l'avaluació contínua (AC). La nota final d'avaluació contínua esdevé la nota final de l'assignatura. La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC.

 

Amunt