| Sistemes de comunicació òptics | Codi: M1.605 : 5 |
La fibra òptica ha esdevingut un dels medis de comunicació de referència en la societat de la informació, atès que permet transmetre grans volums d'informació i/o comunicar punts molt llunyans.
L'assignatura Sistemes de comunicació òptics té com a principal objectiu el presentar els fonaments de disseny de xarxes de comunicacions òptiques. Per a això s'ha estructurat en diferents mòduls, enfocats a assolir els objectius del curs, tot cobrint les diverses parts de què es compon un sistema de comunicacions òptiques.
Sistemes de Comunicació Òptics és el següent pas a l'assignatura de Xarxes de Fibra òptica treballada en el Grau de Tecnologies de Telecomunicació.
Aquesta assignatura resulta útil per al desenvolupament de totes aquelles activitats relacionades amb el disseny i verificació de les xarxes de fibra òptiques. La tipologia d'empreses a les quals es projecten els coneixements adquirits en aquesta assignatura serien les Enginyeries de xarxa i les operadores de telecomunicacions.
|
Coneixements previs |
Assignatures on s'adquireixen |
|
Fonaments de comunicacions òptiques |
Xarxes de Fibra òptica |
Sistemes de Comunicació òptics és una assignatura que té els següents prerrequisits:
- Fonaments de comunicacions òptiques
Aquesta assignatura té, a més, el requisit d'haver cursat les següents assignatures:
- Xarxes de Fibra òptica.
|
Competències bàsiques i generals |
|
1. Capacitat per projectar, calcular i dissenyar productes, processos i instal·lacions en tots els àmbits de la enginyeria de telecomunicacions. 8. Capacitat per a l'aplicació dels coneixements adquirits i resoldre problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis i mulitidisciplinaris, sent capaços d'integrar coneixements
|
| Competències transversals |
|
[CT2] Posseir habilitats per a l'aprenentatge continuat, autodirigit i autònom
|
|
Competències específiques del Màster que apliquen a l'assignatura de Sistemes de comunicació òptics |
|
[27] Capacitat per aplicar coneixements avançats de fotònica i optoelectrònica, així com electrònica d'alta freqüència. [26] Capacitat per dissenyar components de comunicacions com per exemple encaminadors, commutadors, concentradors, emissors i receptors en diferents bandes. |
Els objectius de l'assignatura de Sistemes de comunicació òptics són els següents:
- Analitzar com es propaga la llum per la fibra òptica i conèixer els principals tipus de fibra òptica.
- Presentar les causes, els efectes i les conseqüències de l'atenuació, de la dispersió i dels efectes no lineals i dissenyar sistemes òptics tenint en compte aquests efectes.
- Conèixer els diferents sistemes de mesura i verificació de xarxes òptiques. Saber interpretar una mesura reflectomètrica.
- Conèixer els diferents mecanismes de monitoratge de prestacions dels senyals òptics.
- Saber caracteritzar i disenyar un enllaç amb els sistemes de modulació d'intensitat i detecció directa.
- Saber caracteritzar i disenyar un enllaç amb els sistemes coherents.
- Dissenyar xarxes amb topologies en bus i en estel.
- Ser capaç de realitzar un disseny d'una xarxa de comunicacions òptiques en anell i amb capacitat per l'enrutamient de longitud d'ona.
- Conèixer els diferents mecanismes de recuperació de l'enllaç en cas de fallada.
- Presentar els diferents tipus de matrius de commutació i conèixer les principals característiques d'ells. Realitzar el disseny de nodes òptics amb i sense capacitat de conversió de longitud d'ona.
- Conèixer els principals estàndards de fibra fins a la llar.
- Poder aplicar a la pràctica els coneixements adquirits.
|
Mòduls |
Breu descripció |
|
Mòdul 1: La fibra òptica i els efectes limitadors dels sistemes òptics.
|
S'estudia la fibra òptica com a mitjà de transmissió de la llum. Es detallen els diferents tipus de fibres òptiques. S'estudien els principals efectes limitadors aprenent a dissenyar sistemes tenint en compte els efectes clàssics (com l'atenuació i la dispersió), i considerant també les limitacions provocades pels efectes no lineals. |
|
Mòdul 2: Verificació i monitoratge de xarxes de fibra òptica.
|
Presenta els diferents sistemes per a la verificació de les xarxes de fibra òptica. S'emfatitza el funcionament i l'anàlisi de les dades que ens proporciona el reflectòmetre òptic en domini temporal (OTDR). També inclou les diferents tècniques de monitoratge dels tres principals elements que caracteritzen un enllaç òptic: la OSNR, la dispersió i el PMD. |
|
Mòdul 3: Sistemes òptics de transmissió.
|
Aquest mòdul, després d'un breu repàs als diversos components òptics, estudia els sistemes òptics basats en modulació d'intensitat i detecció directa i els sistemes coherents. |
|
Mòdul 4: Topologies de xarxes de fibra òptica i gestió de fallades.
|
En aquest mòdul s'estudien les diferents topologies de xarxes de comunicacions òptiques. S'emfatitza el disseny de les xarxes amb capacitat per l'enrutament en longitud d'ona. A més s'estudien les diferents estratègies de recuperació dels enllaços en el cas de fallada. |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
Aquesta assignatura es pot superar únicament mitjançant la realització d'un examen final (EX), la nota del qual es combina amb la nota final de pràctiques obligatòries (Pr). Si nota final de la pràctica és diferent a N (no presentat), la nota de l'assignatura serà diferent a N (no presentat). La nota d'avaluació contínua (AC) complementa la nota combinada de l'examen final (EX) i la part pràctica (Pr). La fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: (EX + Pr) + AC. |