| Alimentació i societat | Codi: M3.512 : 4 |
Alimentació i societat, s'inclou continguts sobre el marc sociopolític, econòmic i legal de l'alimentació ja que les intervencions de promoció i prevenció han de tenir en compte el context local, regional i global en què s'emmarquen. S'analitza la funció que han desenvolupat històricament els aliments i les polítiques alimentàries en les cultures i el paper que tenen en les societats contemporànies. S'inclouen a més l'anàlisi del fenomen de les migracions, les seves identitats i diferències i la seva relació amb l'alimentació des del punt de vista del receptor i de l'immigrant, l'antropologia del consum i el desenvolupament de mètodes d'investigació qualitativa per a l'estudi de l'alimentació i la cultura en un món globalitzat.
- Administracions públiques locals, autonòmiques i estatals dedicades a la prevenció i promoció de la salut.
- Empreses i centres de restauració col·lectiva (geriàtrics, menjadors escolars, hospitals, hostaleria, etc.
- Fundacions, organitzacions no governamentals, associacions, etc., Relacionats amb la prevenció i promoció de la salut o la informació nutricional.
- Capacitat per transmetre coneixement expert sobre nutrició, alimentació i salut a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
- Capacitat per interpretar la diversitat social i cultural i el paper que exerceix l'alimentació.
Mòdul 1: L'alimentació de la història
1. Introducció: Història de l'alimentació i globalització
2. Compartir la taula
3. Aliments i identitat local
4. Tècniques i tecnologies
5. Mètodes, signes i idees
Mòdul 2: Antropologia de la globalització alimentària
1. Els aliments com a cultura: antropologia dels aliments en un món globalitzat
2. Vèncer a la natura: aproximacions bioculturales antropològiques als aliments ia la nutrició
3. Menjar: cos i salut
4. Alimentació i migració
5. Fronteres i ponts
6. Anar al mercat: antropologia del consum
7. La cuina de la mare: aprendre a cuinar?
| Alimentació i societat. Metamedia | Audiovisual |
| Alimentació i societat. Metamedia (Anglès) | Audiovisual |
Unitat 1: Història de l'alimentació
Mòdul didàctic Alimentació i societat
Unitat 2: Antropologia de la globalització alimentària
Introducció
Sanz J. (2008)Aportaciones de la sociología al estudio de la nutrición humana:una perspectiva científica emergente en España. Nutr Hosp.23(6):531-535
Medina, FX (2010) Introducció. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 11-21
- Els aliments com a cultura: antropologia dels aliments en un món globalitzat
Gracia. M. Alimentación y cultura en España http://www.scielo.br/pdf/physis/v20n2/a03v20n2.pdf
Millan A. (2000) Cultures alimentàries i globalització. Revista d'etnologia de Catalunya, Núm.: 17
Mauleón J.R. Sistema alimentari sostenible i agricultura familiar: el pasturatge al País Basc. Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 73-110
- Vèncer a la natura: aproximacions bioculturals antropològiques als aliments a la nutrició
De Garine Antropología de la alimentación entre Naturaleza y Cultura Conferencia inagural.
Càceres J. Els debats sobre les aplicacions alimentàries de la biotecnologia: una perspectiva estructural. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 23-46
- Menjar: cos i salut
Luque, E (2008). La obesidad, más allá del consumidor: raíces estructurales de los entornos alimentarios. En: Díaz C. (coor) Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 130-149
Gracia, M.(2006) Relaciones entre biología, cultura e historia en el tratamiento de los trastornos alimentarios. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 73-89
Montagne K. L'alimento biològic: entre conservadurisme i conversió. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag 145-158
- Alimentació i migració
Durán P., (2009)Representaciones sobre la alteridad Inmigración, contacto intercultural y alimentación En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 367-379
Cáceres J.,i Espeitx E. (2006) Cuines en migracions. Alimentació i salut d'equatorians, marroquins i senegalesos a Catalunya Fundació J. Bofill i Obra Social Caixa Sabadell. Ed Mediterrània S.L ISBN: 84-8334-083-6 www.migracat.cat/document/a2fba2deccc490b.pdf
- Fronteres i ponts
Contreras J.(2007) Alimentación y religión en Humanitas: Humanidades médicas. Tema en on line n 16 Junio 2007
González Turmo, I (2009). La frontera como horizonte culinario: Andalucía y Marruecos. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 319-333
Duhart, F., Medina, F.X. La paella en las culturas culinarias españolas y francesas (s XIX -XXI)En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 333-345
- Anar al mercat: antropologia del consum
Garine I.(2000) El Consumisme i l'antropòleg. Revista d'etnologia de Catalunya, Núm.: 17
Medina, F.X, Álvarez M. El lugar por donde pasa la vida...los mercados y las demandas urbanas contemporáneas: Barcelona y Buenos Aires. En Medina, FX., Ávila R.,de Garine, I. (coor) Food, Imaginaries and Cultural frotiers essays in honour of Helen MacBeth. Estudios del Hombre nº 24 Universidad de Guadalajara pag 163-183
Díaz, C. Conclusiones: problemáticas actuales entorno a la alimentación, el consumo y la salud. En: Díaz C. (coor)Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 247-267
Medina, FX. Alimentació i pors alimentàries. La crisi de les vaques boges (EEB) des d'una perspectiva local. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag: 47-72
Böstrom M., Klintman M. El consumidor polític d'aliments ecològics: una anàlisi crítica de la recerca i les polítiques. En Reflexions sobre les alimentacions contemporànies. Reflexions sobre les Alimentacions contemporànies. Col. Ars Alimenta Editorial UOC pag:111-144
- La cuina de la mare: aprendre a cuinar?
Herrera, P.(2008) Aprender a cocinar: entre el bricolage culinario, la sopa de letras y el guiso audiovisual. En: Díaz C. (coor)Alimentación, consumo y salud. Barcelona Fundación La Caixa: 191-215
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |