El problema del social Codi:  M4.451    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura busca comprendre com el vincle social ha estat tematitzat, assumit o problematitzat en la filosofia social moderna i contemporània. Des que els éssers humans van començar a reflexionar sobre la seva naturalesa la qüestió de la socialitzat ha ocupat un espai preponderant. El cèlebre zoon politikon (animal polític/animal social) d'Aristòtil és el punt d'arrencada d'una perspectiva sobre la humanitat que situa l'aspecte social en el centre de la seva naturalesa. Aquesta centralitat, no obstant això, no significa unanimitat o acord en el significat, abast i rellevància de la perspectiva social. Per això podem dir que el social ha esdevingut, històricament i per al pensament de totes les èpoques, un problema. L'objectiu d'aquesta assignatura és detectar nuclis de significació que expliquin i posin de manifest aquest problema fins a arribar als plantejaments que informen els debats contemporanis. En el món actual "el problema social" depassa l'àmbit de la mera disputa entre filòsofs. Per la seva pròpia naturalesa, el problema social emergeix en el dia a dia dels debats més urgents sobre la vida en comú. En tant que roman problemàtic en la teoria, exigeix d'una capacitat de reflexió permanent ancorada en les pràctiques socials. Per aquest motiu, el trajecte de l'assignatura comença amb Aristòtil i s'estén fins al pensament social contemporani. La quantitat de material que caldria prendre en consideració és immensa i requeriria tota una vida de dedicació acadèmica. Però el disseny de l'assignatura és tal que permet adquirir una visió comprehensiva i holística del debat diacrònic sobre el social i, al seu torn, concentrar-se en alguns/es autors/es que ajudin a guiar la reflexió individual de l'estudiant. 

El treball sobre tals autors/es es durà a terme de manera individual, però complementat amb un debat col·lectiu més ampli a l'aula. L'objectiu final és doble: tenir un coneixement material dels problemes fonamentals que cal abordar per a reflexionar sobre el social i, al mateix temps, disposar de les eines, la bibliografia i els hàbits reflexius necessaris per a poder encarar els problemes contemporanis des d'aquesta perspectiva. Es tracta de transitar a través dels textos i qüestions de cadascun dels dos blocs que componen l'assignatura amb la mirada oberta, amb nocions noves i preguntes concretes. Quins autors problematitzen aquest vincle i la naturalesa social de l'ésser humà? Quines problemàtiques sorgeixen d'aquí? Com, per exemple, succeeix amb Aristòtil, respecte al qual algunes lectures subratllen la inexistència d'un plantejament pròpiament social; encara que també podem entendre que la seva definició de l'ésser humà com zoon politikon o la seva visió jeràrquica de la polis sí que pressuposen una concepció determinada del vincle social. En altres paraules: una intenció més de l'assignatura és veure què es dona per descomptat i què no quan es comença a pensar en el social. Heus aquí una pregunta central que connecta amb els reptes contemporanis: moltes vegades parlem del que necessita la societat i, no obstant això, no fem un pas enrere per a pensar què és el que converteix en social un objecte d'estudi o d'intervenció, què ens fa socials a nosaltres i, finalment, cap a què s'orienta el social. Aquesta assignatura té l'objecte de fer aquest pas enrere i aprehendre el problema social

Amunt

Els mateixos que s'especifiquen per al conjunt del programa de màster.

Amunt

Els objectius d'aquesta assignatura consisteixen a donar una resposta coherent i articulada a les següents qüestions:

Què és el social? Per què vivim en societat i quina relació té aquest viure-en-societat amb la naturalesa humana? Quines conseqüències té pensar el vincle social d'una forma o una altra? Com pensem les relacions humanes, amb els altres éssers vius i amb l'entorn? Consideren els autors/es que treballarem una diferència entre els vincles socials i polítics? Pensar el vincle social d'una manera o d'una altra té conseqüències polítiques? I si les té, quines?

Les competències del màster que es treballaran en aquesta assignatura són les següents: 

CB8: Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis. 
CE2 - Qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia. 
CE3 - Analitzar críticament textos filosòfics extraient i discutint els seus arguments fonamentals i aportacions originals i aplicant-les en l'anàlisi de fenòmens socials, polítics, culturals, científics i mediambientals de l'actualitat.

Amunt

Bloc 1: EL VINCLE SOCIAL. Contribucions fonamentals del pensament occidental 

Unitat temàtica 1: Aristòtil i el zoon politikoon 
Unitat temàtica 2: Estat de naturalesa i contracte social: T. Hobbes i J. Locke 
Unitat temàtica 3: Teoria del bon salvatge i voluntat general (J. J. Rousseau) / Metafísica dels costums i imperatiu categòric (I. Kant) 
Unitat temàtica 4: Comunitat i societat (F. Tönnies) / Solidaritat mecànica i solidaritat orgànica (E. Durkheim) 
Unitat temàtica 5: El materialisme històric (K. Marx) 
Unitat temàtica 6: Formes i tipologies de la interacció social (G. Simmel) 

Bloc 2: EL VINCLE SOCIAL EN LA MODERNITAT TARDANA 

Unitat temàtica 7: Sobre el concepte d'història de Walter Benjamin 
Unitat temàtica 8: Hannah Arendt i la condició humana 
Unitat temàtica 9: Els inicis del postcolonialisme i la teoria postcolonial (E. Said i A. Mbembe) 
Unitat temàtica 10: Simone de Beauvoir i la idea de l'Altre 
Unitat temàtica 11: El patriarcat del salari i productor de mercaderies: Silvia Federici i Roswitha Scholz

Amunt

Material Suport
Introducció a la Filosofia Social XML

Amunt

Aristòtil., La Política, RBA La Magrana, Barcelona, 2014.

Rousseau, J.J., Discourse sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes, Folio, Paris, 1989. 

Hobbes, Thomas., Leviathan, Hackett Publishing, CA, Massachussets, 1994.

Kant, Immanuel., Fonamentació de la metafísica de les costums, La Butxaca, Barcelona, 2009.

Locke, John., Assaig sobre el govern civil,  precedit de la Carta sobre la tolerància, (trad. Jaume Medina i Joan Sellent) Laia, Barcelona, 1983.

Arendt, Hannah., La Condició Humana, (trad. Oriol Farrés), La Butxaca, Ed 62, Barcelona 1995.

Arendt, Hannah., Participar en el món: escrits 1941-1945, Ed. Lleonard Muntaner, Barcelona, 2020.

De Beauvior, Simone., Le deuxième sexe, Folio, Paris, 1986.

Durkheim, Emile., De la division du travail social, University of California Libraries, Berkeley, CA, 1911 (reprinted for public domain).


Silvia Federici, El patriarcado del salario. Críticas feministas al marxismo. Madrid: Traficantes de sueños, 2018

Roswitha Scholz, "El patriarcado productor de mercancías. Tesis sobre capitalismo y relaciones de género", Constelaciones. Revista de Teoría Crítica, núm 5, 2013, pp. 44-60.

Amunt

L'assignatura inclou activitats d'anàlisis i reflexió crítica sobre el contingut de lectures i audiovisuals de referència en la matèria, redacció d'assajos, participació en debats, entre altres.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt