El problema del real Codi:  M4.453    Crèdits:  5
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació   Metodologia   Informació sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació   Avaluació continuada   Avaluació final  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Al segle XXI les societats contemporànies s'enfronten a un conjunt reptes que exigeixen una reflexió profunda. No n’hi ha prou amb respostes tecnocràtiques i administratives. Cal una revisió crítica dels fonaments dels imaginaris socials, de les pràctiques, i de l’ordre institucional.

Un lloc privilegiat per aquesta reflexió és l’epistemologia. Tindrem presents autors com Heidegger i Wittgenstein, que al segle XX van sistematitzar els arguments contra els models representacionalista i fundacionalista, heretats de la filosofia cartesiana. Le seves crítiques han estat el punt de partida de la crítica postmoderna, amb conseqüències profundes per la nostra autocomprensió a partir de la dècada de 1970.

El gir epistemològic que va suposar l'assumpció de la posició epistèmica postmoderna, que ens va portar d'una filosofia substancialista a una filosofia relacional i processual, no hauria de ser un obstacle per a repensar els guanys epistèmiques d'aquest procés a la llum d'un nou paradigma capaç d'integrar totes aquestes dimensions en un «nou realisme».

El propòsit d'aquest curs és introduir aquesta nova tendència, emfatitzant la continuïtat entre els seus primers representants  i la novetat d'aquest nou gir cap al realisme.

Amunt

El Màster Universitari en Filosofia per als reptes contemporanis té per objectiu, com el seu nom indica, proporcionar les eines conceptuals i tècniques, pròpies de el pensament filosòfic crític, per poder aprofundir en l'anàlisi i la comprensió dels reptes socials, ambientals i polítics del nostre món.

Es tracta d'adquirir les competències necessàries per utilitzar el pensament filosòfic com a eina privilegiada per abordar alguns dels reptes socials contemporanis, qüestionant els plantejaments convencionals, els supòsits habituals o les formulacions estàndard d'aquests problemes. Aquestes competències seran un complement - en termes crítics i d'interdisciplinarietat -als coneixements, sabers i competències que els estudiants hagin adquirit en la seva formació anterior - no necessàriament filosòfica.

Des d'aquesta perspectiva, l'assignatura El problema de la realitat (que és una de les quatre assignatures bàsiques obligatòries de l'màster que comparteixen aquests objectius) es proposa proporciona un sòlid fonament acadèmic i unes línies d'investigació en les quals els estudiants aprenguin a qüestionar i a qüestionar-se el canviant món de la ciència i la tecnologia, de la vida política i social, i dels desafiaments que ens planteja la vida (bios) al planeta. "Qüestionar" (en el sentit crític del terme) vol dir adquirir les competències que permetin elaborar eines / criteris teòriques de comprensió del món en què es viu i de reelaboració dels marcs teòrics que envolten l'acció

Amunt

No hi ha cap requisit de matrícula diferent als que consten per cursar el màster.

Amunt

Objectius:
 
1. Conèixer els temes –i els termes- bàsics de la reflexió filosòfica contemporània sobre el coneixement (què és el coneixement, com podem conèixer, què és el món real, etc.)
2. Reconèixer –i conèixer- els discursos i debats contemporanis sobre algun d’aquests temes
3. Conèixer diferents perspectives realistes per abordar els reptes plantejats
4. Valorar el potencial i els límits del nou realisme per fer front al problema del real.
 
Competències:
 
1. CB9 - Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions -i els coneixements i raons últimes que les sustenten- a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
2. CE1 - Identificar i reconèixer les perspectives filosòfiques, els marcs teòrics i conceptuals, que ens poden ajudar a comprendre els reptes globals de l'actualitat.
3. CE2 - Ser capaç de qüestionar i valorar críticament la formulació dels problemes i interrogants que se'ns plantegen, construint noves preguntes o definint punts de vista alternatius amb les eines i aproximacions que ens ofereix la filosofia.

Amunt

0 .   La tradició epistemològica moderna i la crítica al representacionisme.
 
1.      La maternitat
1.1.   Dimensió epistemològica
1.2.   Dimensió política
1.3.   Dimensió ecològica
 
2.      Els robots de cura
2.1.   Dimensió epistemològica
2.2.   Dimensió política
2.3.   Dimensió ecològica
 
3.      L’aigua
3.1.   Dimensió epistemològica
3.2.   Dimensió política
3.3.   Dimensió ecològica

Amunt

Material Suport

Amunt

Principalment, llibres (capítols de llibre), articles, guies de lectura i recursos audiovisuals (pel·lícules, entrevistes, exposicions, documentals), seran els materials d’aquesta assignatura.

Amunt

Bibliografia i recursos per començar a peparar l'assignatura:

  • TAYLOR, Charles i DREYFUS Hubert. «Capítulo I. Una imagen nos tuvo cautivos» i «Realismo plural» a Recuperar el realismo, Madrid, Rialp, 2016.
  • Lectura Blog: "La ment com una interface".

https://vonneumannmachine.wordpress.com/2018/09/21/la-mente-como-una-interfaz/

  • Vídeo: Pensar amb Judith Butler

https://www.youtube.com/watch?v=jKn9nFYLm4g

  • FRASER, Nancy. «Notas para un manifiesto feminista». New Left Review Enero-febrero, 2018.
  • Videos: S. Turkle "Alone Together"

https://www.ted.com/talks/sherry_turkle_alone_together?language=es

  • Pel·lícula: «Un amigo para Frank» (2012).
  • Lectura: "Normas de derecho civil sobre robótica". Parlament europeu: 

http://www.europarl.europa.eu/doceo/document/TA-8-2017-0051_ES.pdf?redirecte

  • Robert SPARROW. "Can machines be people? Reflections on the Turing Triage Testk"

https://researchmgt.monash.edu/ws/portalfiles/portal/252781337/2643143_oa.pdf

  • Conferència: WALLACE, David Foster. "Esto es agua"

https://circulodepoesia.com/2015/03/esto-es-agua-texto-de-david-foster-wallace/ 

  • Vandana Shiva: Water is Peace

https://www.youtube.com/watch?v=C2K56rd1JuI

Lectures complementàries  (no  directament relacionades amb l'avaluació continuada)

  • Meillassoux, Quentin. (2015) Después de la finitud. Ensayo sobre la necesidad de la contingencia, Buenos Aires: Caja Negra.
  • Gabriel, Markus (2015) Por qué el mundo no existe. Barcelona: Pasado y presente.

 

 

 

Amunt

En un curs que vol donar/proporcionar eines filosòfiques per els reptes contemporanis, serà fonamental la lectura, la reflexió crítica i el diàleg. Fer això ens permetrà desenvolupar i adquirir les tres competències implicades en aquesta assignatura.
Llegir implica, com a mínim,  atenció, selecció, discerniment, reconeixement, classificació i retenció. També visualitzar una pel·lícula o escoltar conferències, per exemple, implica posar en joc aquestes capacitats.
La reflexió crítica ens obliga ser capaços d’analitzar les idees que se’ns ofereixen, adonar-nos de les seves relacions (i dels seus orígens) i posar-les en disputa amb els nostres coneixements previ.
El diàleg ens obliga a escoltar i saber comunicar allò amb el qual estem o no d’acord. Cal reconèixer la diferència i allò que pot haver-hi de comú.
A partir de lectures (o altres fonts d’informació i coneixement) ens situarem davant de diferents “reptes” (problemes, debats, tensions) del món contemporani per a través de la reflexió crítica (pública i sistematitzada en un text, un debat o un vídeo, per exemple) i el diàleg –en els sentits abans esmentats- treballar les competències d’aquesta assignatura, adquirir eines de comprensió i, així, augmentar les nostres possibilitats d’actuar en el món.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.


Ponderació de les qualificacions

Opció per superar l'assignatura: AC

Nota final d'assignatura: AC

Amunt

En el marc del nostre model pedagògic, el model d'avaluació de la UOC persegueix adaptar-se als ritmes individuals dels estudiants facilitant la constant comprovació dels avenços que mostra l'estudiant en el seu procés d'aprenentatge. És per això que l'avaluació a la UOC s'estructura al voltant de l'avaluació contínua. L'avaluació contínua es porta a terme a través de les proves d'avaluació contínua (PAC).


A l'aula hi trobareu les activitats d'avaluació programades i el calendari de lliurament per seguir i superar l'AC. En tot cas, per a considerar que s'ha seguit l'AC s'ha d'haver fet i lliurat com a mínim el 50% de les PAC. El no seguiment de l'AC es qualifica amb una N (equivalent al no presentat).

Amunt

Aquesta assignatura (com totes les de l'màster) no té avaluació final. L'avaluació es porta a terme a través de l'avaluació continuada (AC).

Amunt