| Cultura i poder | Codi: M5.209 : 5 |
Aquesta assignatura es proposa realitzar un recorregut per les reflexions i debats existents sobre les diferents formes i estratègies amb les quals el poder intervé en el desenvolupament, l'expressió i l'evolució de la cultura: des de l'estudi de les formes institucionalitzades de legitimació del poder existents en el món contemporani o els conflictes que planteja la diversitat cultural i les respostes que s'han apuntat, a l'anàlisi de les polítiques de construcció del coneixement i la cultura, els mecanismes de representació de l'alteritat o les crítiques i aportacions realitzades pels teòrics subalterns. La matèria té un enfocament multidiscipinar que aplicarà metodologies i realitzarà estudis de cas propis de l'antropologia, la història o els estudis literaris.
Aquesta assignatura no té examen final i cal seguir i superar l'Avaluació continuada (AC). L'AC es basa en la lectura i discussió de textos, que es llegeixen de manera detallada i pels quals s'ofereix l'espai de Debat com a taller d'anàlisi col·laboratiu. D'altra banda, cal realitzar 4 proves d'avaluació continuada (PAC).
OBJECTIUS
- Desenvolupar la capacitat de llegir i comprendre des d'una perspectiva crítica textos fonamentals que reflexionin sobre els conceptes bàsics de la matèria.
- Assolir la capacitat d'identificar les principals escoles i corrents intel·lectuals que reflexionen i han reflexionat al voltant de les qüestions de cultura i poder i valorar críticament aquests diferents enfocaments.
- Elaborar opinions i perspectives pròpies i fonamentades sobre els principals debats existents i argumentar-les per escrit en la forma d'un assaig acadèmic.
COMPETÈNCIES
Competències bàsiques:
- Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
Competències transversals:
- Capacitat per analitzar i interpretar materials de naturalesa complexa i sovint ambigua, i sintetitzar idees i argumentacions relatives als objectes d'estudi i als debats i problemàtiques rellevants, i comunicar de manera clara, rigorosa i precisa.
Competències específiques:
- Identificar i reconèixer les perspectives filosòfiques, els marcs teòrics i conceptuals, i les anàlisis històriques que intenten explicar l'evolució de la cultura contemporània.
- Valorar críticament els objectes d'estudi de les disciplines humanístiques i les idees i els judicis, propis i aliens, sobre aquests objectes, a partir del coneixement dels debats i problemàtiques en el si d'aquestes disciplines.
L'assignatura reflexiona de manera àmplia sobre les següents temàtiques:
- La legitimació, la institucionalització i la reproducció del poder, especialment vinculat als estats hegemònics moderns, i les formes de resistència.
- Les relacions i desequilibris de poder en relació a l'alteritat i la diversitat cultural.
- L'imperialisme, el colonialisme, el postcolonialisme i els processos d'hegemonia i subalternitat.
- Les construccions polítiques de la cultura.
| Rotger, Neus (coord). L'ABC dels Estudis Literaris. Termes crítics per a l'estudi de la literatura. Barcelona: Oberta Publishing, 2016. | Audiovisual |
| Els estudis subalterns | Audiovisual |
| La llarga ombra del colonialisme. Del postcolonisme al queer | Àudio |
| Context intel·lectual de la postguerra. La influència de lorientalisme | Àudio |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |