Ingressos Públics Codi:  M9.012    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura, integrada en l'Itinerari d'Administracions Públiques i Fiscalitat del Màster Universitari de Fiscalitat (MUF), és de caràcter obligatori i es dedica a l'estudi dels diferents ingressos de caràcter públic.

Els ingressos públics son tota quantitat de diner obtinguda pels ens públics amb la finalitat de finançar les despeses públiques. Dins d'aquest concepte d'ingressos públics tenen cabuda diferents recursos financers que integren el pressupost dels ens públics. Una classificació d' aquests recursos, atenent a la seva naturalesa jurídica, ens permet distingir entre ingressos tributaris, crediticis, patrimonials i monopolístics. Es tracta d'ingressos que tenen el seu origen en els instituts jurídics tradicionals de l'ordenament financer: tributs, deute públic, patrimoni i monopolis. Mitjançant ells, els ens públics obtenen ingressos amb la finalitat de procedir a l'ordenació de la despesa pública, encara que aquesta finalitat no sigui sempre l'única.

Entre tots els ingressos públics destaquen els tributs, tant per la importància quantitativa en termes de recaptació com pel seu desenvolupament normatiu, jurisprudencial i doctrinal. Els tributs són la principal font d'ingressos públics i, dins dels tributs, els impostos representen la major font d'ingressos. També constitueix una font considerable d'ingressos públics el recurs a les operacions de crèdit en les seves diferents modalitats. En efecte, la consideració del deute públic com recurs financer ha adquirit en els últims temps una importància inqüestionable i es configura, amb els tributs, com una part fonamental del pressupost dels ens públics.

No obstant, encara que la major part dels ingressos públics procedeixen de tributs i deute pública, és necessari fer referència també a altres fonts d'ingressos. En aquest sentit, s'analitzen els ingressos que deriven de l'explotació o l'alienació del patrimoni dels ens públics i els ingressos que encara subsisteixen en el cada vegada més reduït àmbit dels monopolis.

Per un altra banda, també és objecte d'examen la figura dels preus públics. Es tracta d'ingressos de Dret públic, obtinguts igualment amb la finalitat de finançar la despesa pública, però que han de diferenciar-se dels tributs, en particular de les taxes, per tal d'obtenir la correcta determinació del seu règim jurídic.

Per últim, cal que aquesta classificació d'ingressos públics sigui convenientment matisada amb d'altres ingressos on, en ocasions, el seu encaix en les categories anteriors pot resultar forçat. Aquest és el cas, per exemple, de la categoria de les prestacions patrimonials de caràcter públic que contempla l'article 31.3 dela CEo de les denominades exaccions parafiscals. La delimitació i anàlisi d'aquests ingressos públics també constitueixen un objecte d'estudi d'aquesta assignatura.

 

Amunt

La present assignatura, de caràcter obligatori, està integrada en l'Itinerari d'Administracions Públiques i Fiscalitat del Màster Universitari de Fiscalitat (MUF).

 

Amunt

Objectius

Els principals objectius acadèmics i disciplinaris de l'assignatura "Ingressos Públics" són els següents:

- Delimitar les diferents classes d'ingressos públics en funció de la seva naturalesa.

- Reconèixer les característiques dels ingressos tributaris.

- Identificar el problema que plantegen les prestacions patrimonials de caràcter públic.

- Delimitar quins tipus d'ingressos poden obtenir cada un dels ens territorials: l'Estat,

les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals.

- Diferenciar les diferents categories tributaries: impostos, taxes i contribucions especials.

- Entendre la categoria dels preus públics i les seves diferencies amb les taxes.

- Diferenciar les fases del procediment de creació de deute i les autoritats competents.

- Reconèixer les operacions relatives al deute del Estat.

- Comprendre les operacions de crèdit de les comunitats autònomes i entitats locals.

- Identificar les principals característiques dels ingressos patrimonials i monopolístics.

Competències

Per la seva banda, es pretén que l'estudiant, mitjançant el seu procés d'aprenentatge, desenvolupi les següents les competències professionals:

Específiques:

- Consulta i utilització correcta de les fonts tributaries (legals, jurisprudencials i doctrinals)

- Capacitat d'anàlisi, síntesi i de relació de les normes i figures tributaries.

- Capacitat d'interpretació i comparació de dades i fonts de naturalesa tributaria en un entorn complex, canviant i global.

- Disseny d'estratègies d'actuació en el camp tributari per un assessorament fiscal òptim, d'acord amb els principis de l'ordenament tributari i la finalitat de les normes fiscals.

- Anàlisi crític de l'ordenament tributari i de la seva aplicació.

Transversals:

- Capacitat per aplicar el coneixement tributari a la pràctica professional, detectant i resolent situacions problemàtiques i complexes.

- Presa de decisions en l' àmbit de l'assessoria empresarial i personal o de l'aplicació tributaria en les Administracions públiques, d'acord amb la deontologia i la ètica professional exigibles en aquesta matèria.

- Aprenentatge autònom i permanent per una correcta reacció i adaptació davant la canviant i complexa realitat fiscal en un entorno globalitzat i de pluralisme jurídic.

Metodologia d'avaluació


La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs o vídeoblogs. 

En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment d'aquestes metodologies d'avaluació (particularment de vídeo, àudio i/o so).

Amunt

Els Mòduls que integren el contingut de l'assignatura "Ingressos Públics" són els següents:

Mòdul 1. Els ingressos públics. Les prestacions patrimonials públiques. Els ingressos tributaris

1.1. Els ingressos públics

1.2. Les prestacions patrimonials públiques

1.3. Els ingressos tributaris

1.4. Els principis tributaris

Mòdul 2. Els tributs i els preus públics

2.1. Els tributs

2.2. Els impostos

2.3. Les taxes

2.4. Les contribucions especials

2.5. Els preus públics

2.6. Altres ingressos públics coactius

Mòdul 3. Els ingressos públics no coactius

3.1. Els ingressos públics no coactius

3.2. Els ingressos crediticis

3.3. Els ingressos patrimonials

3.4. Els ingressos monopolístics

 

Amunt

Amunt

 

El material docent de l'assignatura constitueix la referència bàsica en el seguiment de la matèria, i té com a objectiu actuar de base en el procés d'aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació contínua (PAC), el treball amb les guies d'estudi (GES), la realització dels exercicis proposats als mòduls, la consulta dels recursos complementaris que es poden trobar a l'aula i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant en l'aprofundiment en els continguts.

Així doncs, els principals recursos d'aquesta assignatura són:

1. Materials docents:

- El Pla Docent, on es presenta l'assignatura i el seu funcionament.

- Les Guies d'Estudi (GES), que acompanyen cada unitat d'aprenentatge explicant l'itinerari d'estudi més òptim a seguir i oferint una presentació general de la mateixa.

- Mòduls 1, 2 i 3 del material didàctic de l'assignatura, que es troben disponibles dins de l'apartat de "Recursos d'aprenentatge" de l'aula.

2. Recursos de l'aula:

- Mementos de fiscalitat (accés electrònic).

- Enllaços amb la principal normativa que es treballarà.

- Enllaços amb les principals institucions tributàries d'interès.

 

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.

La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt