| Models d'acció socioeducativa | Codi: 02.516 : 6 |
El propòsit general de l'assignatura Models d'acció socioeducativa és el de contribuir a formular preguntes que, sent aparentment simples, serveixen de guia en l'acció social educativa: què és un model d'acció socioeducativa?; per què és important reflexionar sobre els models d'acció socioeducativa?; quins elements requereix el professional de l'educació social per a desplegar la seva acció professional?; és possible treballar en contra de l'educació social sense advertir-lo?
També s'ha volgut aproximar algunes respostes que tenen a veure amb les experiències professionals i pràctiques. Respostes que no busquen tapar noves preguntes sinó, per contra, promoure-les, ja que no pretenen erigir-se com a veritat ni absoluta ni atemporal, sí com una aportació per a la construcció d'aquest camp de sabers, coneixements i pràctiques que hem anomenat educació social.
Formular qüestions d'abast tan ampli, requereix certs trajectes que permetin situar-les i aportar una orientació. Així, en els recorreguts de l'assignatura, situarem la teoria i pràctica de l'educador social, els elements que configuren els models des dels quals es pensa i actua l'educació social, els canvis radicals que s'estan produint en les ciències i que afecten a la formació dels nous professionals i els canvis de fons que modulen les transformacions actuals d'allò social i cultural, així com en el camp de les polítiques socials i el control social. Per a això, es desenvolupen aportacions de diferents discursos (de la sociologia, de la pedagogia social, de l'antropologia, de la psicoanàlisi, entre els principals), per a la clarificació de certes qüestions que impacten directament en el camp de l'educació social i en l'elaboració dels seus models.
.
L'assignatura Models d'acció socioeducativa pertany a la Matèria "Bases per a l'acció en Educació Social", inclosa aquesta en el Mòdul "Fonaments metodològics de l'Educació Social". La seva ubicació en el Pla d'Estudis del Grau d'Educació Social configura una assignatura obligatòria de 6 ECTS destinada a dotar l'estudiant d'una formació fonamental envers les seves pràctiques professionals posteriors.
Aquesta és una assignatura considerada fundamental i, per tant, ajuda a ubicar-se de manera transversal en qualsevol camp d'acció de l'educació social
No calen coneixements previs per a realitzar aquesta assignatura
No cal haver realitzat altres assignatures prèviament
OBJECTIUS
· Conèixer les aportacions teòrico-metodològiques dels models d'educació social.
· Realitzar un treball crític sobre el saber i els models de l'acció socioeducativa actual
· Obrir una interrogació ètica sobre els efectes que els models d'educació social promouen.
· Entendre en què consisteix i des d'on és possible l'acció social i educativa: el model d'acció socioeducativa
· Entendre l'educació com a un model diferent per a propiciar la convivència entre ciutadans portadors de drets deures
· Pensar noves modalitats d'acció social educativa.
· Significar alguns dels conceptes que conformen l'actualitat de les pràctiques educatives en educació social
· Conèixer alguns espais de suport possibles per a l'anàlisi de la pràctica educativa
· Conceptualitzar els diferents elements dels models educatius.
COMPETÈNCIES
Mòdul 3: Fonaments metodològics i instrumentals de l'educació social
Matèria 7: Bases per a l'acció en educació social
Competències Transversals
CT 1 Anàlisi i síntesi
CT 2 Organització i planificació
CT 5 Resolució de problemes i de presa de decisions
Competències Específiques
CE 2 Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional
CE 4 Diagnòstic de situacions complexes que fonamenten el desenvolupament d'accions socioeducatives
Mòdul 1:
Es presenten aportacions de la Pedagogia, la Pedagogia Social i la Psicoanàlisi per a desvetllar les relacions entre model i pràctica socioeducativa respecte a dos eixos: interès i vincle.
1. Tornar a pensar des de la Pedagogia: nusos de l'acció educativa
2. Teories (socials, pedagògiques, psicològiques) i models d'acció socioeducativa
3. El repte estructural de l'educació i les lògiques en joc
4. Aportacions de la psicoanàlisi al camp de l'educació: algunes qüestions a tenir en compte en l'elaboració de les propostes educatives
5. Els models i les pràctiques d'educació social
6. Allò que esdevé a continuació
Mòdul 2:
Es plantegen qüestions específiques d'aquest moment històric en torn als models d'educació social: quan són educatius o de pur control social? El neohigienisme ens dóna claus d'interpretació. És una aportació de recursos històrics i sociològics a l'hora de pensar i repensar els models.
1. L'higienisme: del segle XIX a l'actualitat
2. La gestió poblacional a Catalunya
3. ¿Educació versus control?
Mòdul 3:
Es despleguen els elements que aporten una nova visió del nostre món (la fi d'allò social) i que obren perspectives innovadores i de gran abast per a l' elaboració dels models i l'acció socioeducativa.
1. La noció d'època
2. Sobre la nostra època: algunes pinzellades
3. Les hipòtesis de Touraine
4. Quatre nusos a la crisi de l'actualitat
5. Impactes en el campo educatiu
6. Fer front als reptes de l'actualitat
7. Les produccions culturals i la subjectivitat
8. Navegar a la fluïdesa no és romandre a la deriva: les orientacions de María Zambrano
9. Exercici que es proposa: pensar què i cóm fer amb¿
Mòdul 4:
S'analitzen críticament alguns elements de la pràctica educativa i es donen alguns punts de suport per a l'anàlisi i la reflexió sobre la pràctica educativa en educació social. Això permet una anticipació de la necessitat de definició dels elements d'un model d'educació social
1. Obstacles en la relació entre teoria i pràctica en educació social
2. La pràctica educativa en educació social
3. Punts de suport a la pràctica educativa
Mòdul 5:
Es proposen els elements que conformen un model d'educació social, situant les coordenades en torn a l'agent i el subjecte de l'educació social, els continguts de l'acció educativa, les metodologies i els marcs institucionals.
1. Treballar des de models educatius
2. Elements dels models educatius
3. El subjecte de l'educació a l'actualitat
4. Els continguts de l'educació
5. L'agent de l'educació
6. Les metodologies educatives
7. Els marcs institucionals
Mòdul 6:
S'assenyalen aquelles qüestions que ha de tenir en compte un model per a ser considerat d'educació social, la seva relació amb las polítiques públiques i el vincle amb la cultura. A més, s'ofereix un extens glossari que recorre tots els mòduls.
1. Dos grans models d'educació social
2. La paradoxa: els models d'educació social i les polítiques públiques
3. L'educació social versus el buidament cultural del neohigienisme
4. Un tancament provisional
5. La Clau d'Argent de H.P. Lovecraft
6. Glossari
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|