| Justícia, conflicte i educació social | Codi: 02.524 : 6 |
L'assignatura de Justícia, conflicte i educació social persegueix recollir els aspectes conceptual clau que donen compte del treball educatiu exercit en la pràctica professional de l'àmbit de justícia i ho fa, específicament, de manera dialògica amb la seva pròpia estructura. Sabem, encara a dia d'avui, que els contextos de justícia pateixen una espècie de saturació criminològica. És a dir: que hi ha un buit pel que fa a epistemes educatives, una mena de tasca impossible ja que tot esdevé com per fer infructuosa la funció de l'educació.
Per tant, una preocupació que orienta l'assignatura és, justament, l'imperatiu d'haver de pensar i, en conseqüència, accionar una educació social ètica pel que fa a drets fonamentals dins d'una lògica criminològica , penal i sancionadora que, molt sovint, es mou en un registre diametralment oposat al que a educació es refereix.
Detallar o descriure els contextos de justícia i conflicte social on actua l'educador / a social ens semblava ineludible. Però fer-ho des d'un lloc crític i reflexiu també ens semblava, valgui la redundància, de justícia -no penal sinó social en aquest cas -. Encara més, també pensem com imperatiu poder oferir eines socioeducatives a tots aquells -educadores i educadors socials- que encara treballant en règim de tancament, de premi i càstig, lògiques, en fi, preocupades més pel símptoma o el que molesta que per l'ésser que pateix, intenten produir obertures en el si de les institucions on es troben. És a dir, educadores i educadors que insisteixen i persisteixen en oferir i construir un lloc, que ha de venir, un de-venir possible per a tots els subjectes amb els que treballa.
Per tant, la nostra preocupació al llarg de l'assignatura serà pensar l'àmbit de justícia, en clau educativa, oferint elements conceptuals i pràctics de sosteniment que orientin la professió més enllà del control i la punició. Que permetin un poder estar i un articular quelcom de l'ordre educatiu en contextos que, sovint, ho fan impossible, gesta inaudita la nostra. En definitiva, pretenem passar d'una pedagogia de les causes i conseqüències a una altra de les condicions, on aquest altre -que és nosaltres -pugui traçar noves rutes que l'orientin en el seu caminar. Puntals, per tant, que possibilitin una posició ferma de negació a fabricar a l'altre, modelar, esculpir segons els nostres gustos de normalitat, per passar a acceptar que l'educació no és altra cosa, per nosaltres i els altres, que aquest trajecte d'adquisició d'eines culturals que permeten sostenir-se en un món compartit.
Justícia, conflicte i educació social és una assignatura obligatòria del Grau d'Educació Social. Està estructurada per oferir elements conceptuals i pràctics que serveixin per conèixer l'àmbit de justícia en la seva versió teòrica i pràctica. Forma part del conjunt d'assignatures d'un mòdul més ampli que fa referència a l'Acció socioeducativa i específicament s'ubica dins la matèria d'itineraris d'inclusió social.
El perfil de formació que proporciona als titulats del grau d'Educació Social de la UOC els capacita per exercir professionalment en l'àmbit de justicia, la qual cosa permet a l'educadora o educador treballar de manera eficaç, crítica i responsable en els següents sectors:
- Centres penitenciàris
- Medi obert de justícia d'adults
- Justícia juvenil (justícia de menors), medi obert i mesures d'internament
És recomanable haver cursat les següents assignatures bàsiques: Antropologia pedagògica, Pedagogia social, Teoria de l'educació, Serveis socials, així com les assignatura obligatòries de Models d'acció socioeducativa i Pedagogia de les relacions interpersonals.
Competències:
1) Resolució de problemes y presa de decisions.
2) Reflexivitat i autocrítica sobre el propi treball i les seves implicacions.
3) Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
4) Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
5) Aplicació de metodologies específiques de l'acció socioeducativa.
6) Mediació en situacions de risc i conflicte.
Objectius:
1) Reflexionar sobre les diverses trames de relació entre les transgressions a les normes penals i l'educació social.
2) Adquirir conceptes pedagògics que permetin organitzar i analitzar pràctiques educatives dins justícia juvenil.
3) Reflexionar sobre el sistema penal.
4) Conèixer experiències educatives en el marc de la justícia penal.
5) Conèixer l'estructura i funcionament del sistema penitenciari.
6) Adquirir criteris d'actuació educativa aplicables a la institució penitenciaria.
Mòdul 1: Control social, ordre i transgressió de les normes penals.
Mòdul 2: Aproximació a les pràctiques socioeducatives en el camp penal juvenil.
Mòdul 3: Justícia juvenil.
Mòdul 4: Cartografies d'una experiència d'Educació Social: Justícia juvenil en medi obert, contextos d'aprenentatge.
Mòdul 5: El sistema penitenciari.
Mòdul 6: Formació i producció artística a presons.
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
| Relats |
- Fonts d'informació digital:
- Associació Europea d'Educació en Presons, EPEA (http://www.epea.org/)
- Blog de Marc de Maeyer, investigador en educació en presons per a la UNESCO durant 20 anys (http://www.educationenprison.blogspot.com.es/)
- Associació francesa Lieux, Publics et territoires (http://www.resonance-culture.fr/)
- Plataforma Arte, Cultura y Centros Penitenciarios, Catalunya, Tais Vidal (http://www.taisvidal.es/)
- Grupo de Teatro Yeses, Madrid (http://www.teatroyeses.com)
- Projecte teatroDENTRO, Barcelona (http://teatrodentro.es/)
- Entitat transFORMAS, arts escèniques y transformació social, Barcelona (http://transformas.es/)
- Associació Cultural Finmatun, Barcelona (http://www.finmatun.com/)
- Estudis de cine a la presó, França - productora Lieux Fictifs (http://www.lieuxfictifs.org/)
- Cooperativa artística ESTIA en la presó de Milan, Italià (http://www.cooperativaestia.org/), http://docplayer.es/10190341-La-justicia-de-menores-en-el-siglo-xx-una-gran-incognita-esther-gimenez-salinas-colomer-introduccion.html
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |