• Descripció

Aquesta assignatura parteix de la necessitat d'introduir l'ètica en la cultura i la pràctica professional de l'educador social. Per a fer-ho possible es proposen unes activitats que permeten analitzar conflictes propis del nostre camp professional a l'hora que s'aborden qüestions o problemàtiques més àmplies. Parlar d'ètica aplicada suposa haver de fer-ho a partir d'una ètica que reflexiona i intenta orientar pràctiques concretes, així com d'un procediment que segueix una via intersubjectiva, és a dir, incorporant o tenint en compte les diferents opcions i punts de vista, entre els quals i sobretot es troba la veu dels afectats. En el moment d'analitzar les situacions concretes que es plantegin en les activitats se cercaran les respostes en la filosofia moral, el dret i la bona praxi professional. L'objectiu de l'assignatura és el d'oferir una metodologia que permeti no caure en la soledat, la improvisació o la resolució de les qüestions morals amb les quals es troben els professionals dels serveis socials únicament des de les pròpies conviccions, principis i regles generals.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Ètica aplicada a l'Educació Social és una assignatura obligatòria de 6 crèdits del Grau en Educació Social de la UOC.

Introduir la reflexió ètica en la formació bàsica de l'educador social esdevé un objectiu prioritari d'aquest Grau. Si en totes les professions es plantegen problemes ètics, els professionals del camp social exerceixen una professió que alguns han definit "d'altes possibilitats ètiques" i, per tant, també "d'alt risc ètic". Això és així per diverses raons: en primer lloc, s'exerceix un ofici que sovint consisteix a ajudar les persones a prendre bones decisions, fins i tot a intentar transformar les maneres de ser i de veure les coses, a intentar canviar els valors, els costums i estils de vida, quan aquests suposen un greu perjudici per a la persona o atempten contra els drets fonamentals dels altres. En segon lloc, treballar amb persones vol dir, sobretot, treballar "amb la vida" de les persones, fet que ens obliga a establir-hi vincles, a mantenir una relació directa en la qual sovint impliquem les nostres pròpies vides. En tercer lloc, els problemes que s'aborden en el camp social no sempre tenen una solució tècnica organitzativa o administrativa, sinó que sovint contenen qüestions morals que requereixen reflexions i respostes ètiques. En quart lloc, treballar amb persones vol dir també i sobretot respectar la seva autonomia, fet que obliga al diàleg, que no sempre és fàcil, especialment quan es treballa amb persones amb altres valors o que no tenen plena capacitat d'autogovern. Finalment, i com a conseqüència de tot l'anterior, els professionals del camp social estan sotmesos al conflicte constant que produeix la doble funció de control i ajuda, ja que en la mesura que s'exerceix un ofici destinat a intervenir directament sobre els efectes de la desigualtat i la injustícia existents en el nostre món, es treballa també i d'alguna manera per mantenir el mateix sistema que genera aquestes desigualtats.

Totes aquestes raons obliguen a plantejar mecanismes de resposta als problemes ètics que ha d'afrontar la professió. És doncs en aquest context on cal situar una assignatura com Ètica aplicada a l'Educació Social.

• Camps professionals en què es projecta

El plantejament dels materials docents de l'assignatura aporta reflexions ètiques que són vàlides per als professionals de la intervenció social, sociosanitària i psicoeducativa, és a dir, els camps en els quals l'educador/a social pot exercir la seva tasca i els professionals amb els quals molt fàcilment es relacionarà i treballarà.

• Informació prèvia a la matrícula

Per tal de matricular l'assignatura, cal haver superat, com a mínim, 120 crèdits del Grau.

• Objectius i competències

Objectius generals

- Entendre per què es plantegen problemes ètics en la pràctica professional de l'educació social; saber identificar-los, orientar-se adequadament i donar-hi respostes.

- Conèixer els principals aspectes, conceptes i propostes de la filosofia moral i del dret que són necessaris per escatir i donar bones respostes a les qüestions d'ètica aplicada.

- Conèixer i practicar procediments de deliberació per donar respostes adequades a problemes d'ètica aplicada en l'àmbit de l'educació social.

- Fer una exploració reflexiva als àmbits que solen generar més controvèrsies ètiques en la pràctica professional: la llibertat i l'autonomia personal i la intimitat, la confidencialitat i el secret professional.

Competències

Mòdul 1: Fonaments teòrics de l'Educació Social

Matèria 1: Educació

Competències Transversals:

CT1: Anàlisi i síntesi

CT4: Gestió de la informació

CT10: Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional

CT11: Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses

CT 14. Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.

Competències específiques:

CE2: Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional

CE4: Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives

• Continguts

L'assignatura compta amb un material docent elaborat pel Dr. Joan Canimas, membre del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya. Aquest material docent està conformat per cinc mòduls i una H2PAC, un recurs d'aprenentatge a través del qual es pretenen resoldre propostes clau de l'assignatura a partir d'activitats que suposin un repte. Així mateix, també es compta amb un curtmetratge produït per la UOC que planteja una problemàtica ètica vinculada al camp professional de la diversitat funcional i l'enregistrament d'una tertúlia de persones expertes entorn de cadascun dels temes que conformen l'assignatura i que detallem a continuació:

Tema 1. Per què és important l'ètica aplicada, avui?
1. La secularització
2. El desenvolupament econòmic i tecnocientífic
3. L'eclosió de l'alteritat, el reconeixement i la democràcia
4. El biopoder i les noves formes de resistència
5. Professions de moltes possibilitats i, per tant, responsabilitats ètiques

Tema 2. Qüestions de la filosofia moral que cal conèixer
1. Ètica i moral
2. Dogmatisme, naturalisme, relativisme, escepticisme i perspectivisme
3. Moral de mínims i de màxims
4. Principis prima facie i drets absoluts
5. Antinòmies jurídiques
6. Quatre principis de la bioètica: autonomia, no maleficència, beneficència i justícia
7. Les principals fal·làcies

Tema 3. Intimitat.
1. Una necessitat humana fonamental
2. Presencialitat
3. Informació, dades personals, confidencialitat i secret professional
4. La prudència de la comunicació.
5. El professional no està sempre al servei de la persona o persones de les quals obté, processa o guarda dades personals.
6. Tres condicions prima facie per al traspàs de dades personals quan hi ha el deure de confidencialitat professional cap a la persona atesa.
7. Protocol per a l'obtenció, tractament i guarda de dades personals.
8. Adaptacions i limitacions legals de drets i deures relacionats amb l'obtenció, tractament i guarda de dades personals.

Tema 4. Llibertat
1. Llibertat d'acció, llibertat reflexiva i llibertat social
2. Fonaments de la llibertat reflexiva
3. Desitjos de primer ordre
4. Voluntat i llibertat d'acció pròpia i externa
5. Conflicte entre la voluntat i les preferències de la persona enfront del seu interès superior
6. Consentiment
7. Adaptacions i limitacions legals de drets i deures relacionats amb el consentiment informat i lliure.

Tema 5. Limitació de la intimitat i la llibertat. Accions coercitives protectores i perfectores.
1. Introducció
2. Llindar de béns bàsics, dèficit i excel·lència
3. La distinció entre accions protectores i perfectores
4. Sobre el significat del concepte coerció
5. Accions coercitives: cinc possibles justificacions
6. Accions coercitives protectores (ACP-1) i perfectores (ACPERF-1) de primer nivell
7. Accions coercitives protectores de segon (ACP-2) i tercer (ACP-3) nivell 
8. Accions coercitives perfectores de segon (ACPERF-2) i tercer (ACPER-3) nivell

9. Accions coercitives únicament normatives (ACUN)

Tema 6. H2PAC. Com resoldre problemàtiques ètiques? L'ètica de la complexitat.

Informe sobre una problemàtica ètica: Compromís de confidencialitat amb infants i adolescents.

Curtmetratge: Decidir por otro

Joan Canimas i Sergio Domínguez (Guionistes)

Aquest curtmetratge planteja una problemàtica ètica entorn l'autonomia en la presa de decisions d'una persona en situació de dependència.

Tertúlia. L'ètica aplicada a l'àmbit psicosocioeducatiu i sociosanitari.
Amb la participació de:
Josep Ramos Montes. Psiquiatre. Membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya.
Begoña Román Maestre. Doctora en filosofia. Professora de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya.
Jesús Vilar Martín. Doctor en Pedagogia. Professor de la Facultat d'Educació i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya i Coordinador de la Comissió d'Ètica del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
Joan Canimas Brugué (moderador de la tertúlia).
Doctor en filosofia. Formador i assessor. Professor associat de la Universitat de Girona i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. Membre del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació