• Descripció

Aquesta assignatura està dissenyada per facilitar a l'alumnat  una aproximació teòrica/pràctica al fenomen de la violència des d'una perspectiva fonamentalment sociològica. Conceptualitzarem la violència com l'expressió destructiva de l'agressivitat i considerarem que la violència té com a darrera finalitat  la destrucció o el domini de l'altre mitjançant un acte de força, ja sigui perquè voluntàriament es busqui  infligir aquest dolor, ja perquè no existeix la més mínima preocupació envers l'altre.  D'aquí que els seus components afectius siguin l'odi i el menyspreu.

Quan ens confrontem amb la violència observem intenses i variades reaccions que van des de considerar-la com a obscura i reservada exclusivament a éssers aberrants  fins a negar-la, tendir a apartar-la o ignorar-la. Però  la psicoanàlisi mostra que tot allò que  no s'admet i es nega, s'expressa en l'acció. És el que deia Ernest Lluch al poble basc: "Gritad, gritad, porque si gritáis no mataréis".

Actualment trobem una major sensibilitat cap al tema de la violència. En el nostre context s'està realitzant un trànsit des de les actituds que neguen la violència a unes  altres que intenten aproximar-se, conèixer-la i valorar les seves conseqüències. Així es van fent visibles les diferents formes de violència amb les que convivim i les actituds mentals que les originen. La filòsofa H. Arendt, a propòsit del judici a un alt càrrec nazi que va presenciar a Jerusalem (1961)  explicava en el seu llibre Eichmann a Jerusalem (la banalitat del mal) el següent: "No, Eichmann no era estúpid. Únicament la mera i simple irreflexió  el va predisposar a ser el criminal més gran del seu  temps(...) Una de les lliçons que ens va donar el judici de Jerusalem va ser que l'allunyament de la realitat i la irreflexió poden causar més mal que tots els instints dolents inherents potser a la naturalesa humana(...) L'aclaparadora facilitat amb la qual Eichmann admetia els seus crims no es devia tant a la capacitat criminal d'enganyar-se a ell mateix com a l'atmosfera d'engany sistemàtic que constituïa l'ambient  en general acceptat del tercer Reich (...) Com més se l'escoltava, més evident resultava que la seva incapacitat per parlar anava unida a la seva incapacitat per pensar, especialment per pensar des del punt de vista d'una altra persona.

Per això, abordarem la violència exercida  sobre diferents col·lectius (infants, dones, persones amb diversitat funcional, persones grans, persones immigrants...) des de diferents claus explicatives. Partirem de la conceptualització de Bourdieu i de Bourgois  de les diferents categories de la violència (simbòlica, estructural, política i quotidiana) que a la pràctica s'entrellacen i s'influencien. Veurem per tant la violència física, exercida per la força bruta, la simbòlica, exercida més subtilment per la dominació cultural, la quotidiana i l'estructural, "tan difícil de veure perquè és com l'aire que ens envolta". Per això, proposarem alguns instruments de detecció i protocols, i exposarem diferents abordatges i experiències realitzades. A la realització de les PACs, que requeriran la participació activa tant individual com en grup, s'intentarà aprofundir en tot plegat des d'una actitud crítica i de debat.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Violències, prevencions i acció socioeducativa és una assignatura obligatòria del Grau d'Educació Social. Està estructurada per oferir elements conceptuals i pràctics que serveixin per gestionar educativament situacions de violència. Per tant, es tracta d'una assignatura que inclou elements teòrics però amb clara vocació pràctica. Forma part del conjunt d'assignatures d'un mòdul més ampli que fa referència a l'Acció socioeducativa i específicament s'ubica dins la matèria d'itineraris d'inclusió social. 
L'assignatura de violència dins el grau d'educació social, té una importància clau ja que aquesta és una professió centrada en la relació, que té l'objectiu de facilitar canvis personals i socials per millorar la qualitat de vida de les persones que atén.

L'educació social es veurà sovint confrontada amb actes, relacions i estructures que generen violència. En ocasions treballarà en institucions que, paradoxalment, la mobilitzaran. D'altres vegades, en la relació amb l'altre, deixarà de percebre els fets  violents, perdrà de vista les forces que els produeixen o  la seva participació en ells. Per això és especialment important que es coneguin bé els diferents registres de la violència, quins mecanismes són els que augmenten més la violència i l'odi, què és el que humanitza i serveix per créixer, i quins son els efectes del límit, de la llei i de la paraula veritable a  les intervencions que realitza.

El que es pretén, al capdavall, és conèixer millor el medi  i els recursos amb els quals s'exercirà la professió per intervenir constructivament. Els instruments que proporcionem permetran tenir una visió més ajustada de les relacions, de les estructures sociopolítiques, de les institucions i la seva incidència en el desenvolupament personal. Es tracta tant d'oferir informació de referència com d'obrir portes a noves reflexions i qüestions.

• Camps professionals en què es projecta

El perfil de formació d'aquesta assignatura capacita, als i les titulades del Grau d'Educació Social, per exercir professionalment en nombrosos àmbits d'activitat dins del camp de l'educació social. Això permet a l'educador/a treballar d'una manera eficaç, crítica i responsable en els àmbits de:

• Família, entorn i comunitat
• Itineraris d'inclusió social
• Cultura i acció socioeducativa
• Dependència i acompanyament a l'autonomia
• Salut i educació social
• Infància, adolescència i acció socioeducativa
• Acció socioeducativa i diversitat cultural
• Violència de Gènere

• Coneixements previs

És recomanable haver cursat les següents assignatures bàsiques: Antropologia pedagògica, Pedagogia social, Teoria de l'educació, Serveis socials, així com l'assignatura obligatòria de Models d'acció socioeducativa.

• Objectius i competències

Objectius:

• Estudiar els models i les teories que han explicat els diferents fenòmens de la violència.
• Estudiar els efectes que el sistema capitalista provoca en els individus i els dispositius educatius i socials.
• Situar els marcs, límits i dinàmiques institucionals enfront el fenomen de la violència.
• Reflexionar sobre la posició dels professionals en les sinèrgies institucionals.
• Estudiar el maltractament infantil i els sistemes de protecció a la infància.
• Pensar críticament la relació entre joves i violència.
• Conèixer les bases principals de la violència de gènere i comprendre el seu abordatge socioeducatiu.
• Reflexionar sobre la relació entre diversitat funcional i violència.

Competències:

 1.Resolució de problemes i presa de decisions.

2. Reflexivitat i autocrítica envers el propi treball i les seves implicacions.

3. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l'aprenentatge permanent.

4. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.

5. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica Professional.

6. Diagnosi de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives.

7. Mediació en situacions de risc i conflicte.

• Continguts

L'assignatura s'estructura a partir de 8 Mòduls didàctics. Aquests són:

Mòdul 1. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL (1).

1. La violència en  l'ésser humà.
2. Ordre social i violència.
   

El mòdul didàctic 1 és introductori, fa un recorregut per les diferents concepcions sobre violència que han fet l'antropologia i la sociologia. Les teories de diferents sociòlegs ens permetran aproximar-nos a la forta càrrega ideològica que hi ha darrere el terme "violència" i al paper de l'Estat modern  en l'exercici de la força. Es considera la violència com a fenomen quotidià, inherent a tot i totes nosaltres, i que ve  molt determinat per la concepció cultural i el tractament mediàtic. S'exposen les teories d'Elías, Delgado, Bourgois i Bourdieu entre d'altres. 

Mòdul 2. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL (2)

1. Violència i capitalisme.
2. Violència i psicoanàlisi.
3. Violència i educació social.
   

El mòdul didàctic 2 exposa els efectes de la violència sistèmica inherent al model econòmic i polític actual. Recull els plantejaments de Zizek i Bauman sobre el paper del capitalisme i la globalització, així com els seus efectes en l'emergència de la por i la inseguretat. Una de les conseqüències és la pèrdua de la funció social protectora de l'estat i la vivència amenaçadora de l'altre, pel sol fet d' ésser diferent. En aquest marc s'inscriu a l'exclòs com a perillós.

Recull també les teories freudianes sobre el malestar en la cultura. S'explica el mecanisme pel qual aquesta instaura una tensió permanent entre els desigs i la impossibilitat de realitzar-los. D'una banda, la renúncia a la satisfacció provoca malestar, però, d'altra banda, sense aquesta renúncia, la societat no funciona. És des d'aquest punt de vista, que es considera el malestar com estructural, ja que mai no  es pot satisfer plenament el que es desitja. Les pràctiques educatives i socialitzadores que van contra el desig de manera violenta, prohibint, castigant o negant, no només no el  redueixen sinó que en esborrar la dimensió subjectiva reactiven el problema. Efectivament, el malestar retorna aleshores cap al subjecte i cap a l'altre, en general de forma violenta. En aquest marc , doncs, l'acció social i educativa partiria de la base de les eleccions de les persones. Es tractaria d'exercir una certa autoritat que orienti i que no sigui dirigida des de l'autoritarisme i el càstig.

Mòdul 3. VIOLÈNCIA INSTITUCIONAL

1. Les institucions.
2. Cultura, institucions i violència.
3. Els maltractaments a les institucions.
4. La posició dels i de les professionals.
   

El mòdul didàctic 3 explica com les institucions sorgeixen per donar seguretat als habitants d'una comunitat i per organitzar el seu món. Goffman va estudiar les institucions tancades, les que va anomenar "institucions totals" i els seus efectes alienants per als individus que viuen en elles. Encara que avui en dia conviuen les institucions totals amb les obertes, en moltes d'aquestes poden donar-se característiques de les primeres. Desinstitucionalitzar és plantejar una crítica activa a aquests recursos aparentment terapèutics que no deixen d'aplicar el totalitarisme i el pensament únic. En efecte, moltes de les institucions que avui existeixen provoquen pèrdua d'experiències vitals, d'autonomia, d'intimitat, de capacitat de decisió, de repressió i de negació de la sexualitat. La posició dels i de les professionals és aquí vital: "poder pensar en com treballar en llocs pensats des del control social per escapar-se en la mesura del possible d'aquest encàrrec i interrogar les categories donades, realitzant una crítica del que ve imposat pel discurs dominant per allunyar-nos de pràctiques segregadores".

Mòdul 4. ELS MALTRACTAMENTS INFANTILS.

1. Què són els maltractaments infantils.
2. El maltractament  en la família.
3. Pares i mares que maltracten.
4. La identificació amb l'agressor
5. Efectes psíquics del maltractament
6. Algunes indicacions per a l'aproximació professional.
   

El mòdul 4  recorda alguns conceptes bàsics a l'hora de parlar del maltractament  en la família: que és, tipus, transmissió, vincles...  mitjançant les investigacions  de camp i el treball clínic de metges i psicoanalistes. Així recull els treballs de Kempe, Bolwby, Winnicott o Fonagy entre d'altres. Se situa en una òptica relacional del maltractament  en la idea de superar concepcions dissociadores i obrir pas a intervencions més comprensives i reparadores. Exposa alguns dels desenvolupaments teòrics de Ferenczi, entre ells, la identificació amb l'agressor, mecanisme intrapsíquic i interpersonal que explica el procés pel qual la víctima es sotmet al seu agressor. Això permet entendre tant alguns dels comportaments presents  en la víctima com els danys futurs a la seva personalitat.  D'altra banda,  intenta ser una eina pràctica de treball per als educadors i educadores facilitant tant elements i protocols per a la detecció del maltractament com proporcionant indicacions concretes per a l'aproximació professional al nen o nena maltractat.

Mòdul 5. ELS NENS, L'ENTORN PROTECTOR I L'EQUIP ESPECIALITZAT EN INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA.

1. Infància.
2. Marc legal.
3. Necessitats de les nenes, nens i adolescents.
4. El nen, nena i el seu entorn protector.
5. El sistema de protecció.
6. Els EAIA.
   

El mòdul didàctic 5 fa una aproximació a la infància i al recorregut realitzat fins el moment actual, en el qual es considera el nen com a membre de ple dret de la societat. En una segona part, planteja que és el que el nen necessita per créixer d'una manera sana i els diferents àmbits que tenen la responsabilitat de proveir aquestes necessitats, així com què succeeix quan aquesta provisió no es dóna. Descriu el Sistema Públic de Protecció i la feina de l'Equip d'Atenció a la infància i Adolescència (EAIA), especialista en famílies i  infants i adolescents en situació de risc greu i desemparament.

Mòdul 6. JOVES, CULTURA I VIOLÈNCIA: ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

1. Joves, violència i cultura.
2. Cultures de violència juvenil: el cas de les bandes llatines. 
   

El mòdul 6 reflexiona sobre les causes, formes i efectes de la violència juvenil, incloent tant a qui l'exerceix com a  les seves víctimes. Considera les diferents dimensions cultural, social, política... En una segona part presenta un estudi sobre les denominades bandes  llatines. Recull com, malgrat el que correntment es creu, la seva reorganització a Europa està vinculada a processos de reagrupació familiar i que, encara que poden vincular-se ocasionalment a activitats violentes, no es tracta d'organitzacions criminals, sinó d'agrupacions al carrer amb un important component simbòlic. Situa com la reacció per part de les institucions socials poden afavorir que es converteixin en grups criminals o en organitzacions culturals. En aquest sentit relata una experiència reeixida realitzada a Barcelona fa dos anys, "Units pel Flow", en la que dues bandes fins aleshores antagòniques col·laboren en l'enregistrament d'un Cd de música, entre d'altres coses,  i es constitueixen com a organització cultural.

Mòdul 7. VIOLÈNCIA DE GÈNERE I ACCIÓ SOCIOEDUCATIVA

1. Contextualització de la violència sobre les dones. Gènere i patriarcat.
2. Violència masclista.
3. Prevenció de la violència masclista.
4. Conseqüències de la situació de violència.
5. Acompanyament professional en casos de violència masclista.
   

El mòdul 7 explica com la violència masclista és un fenomen molt present a la nostra societat, amb multitud de factors causals. Això implica que la seva eradicació precisa tenir en compte  variables diverses, tant d'ordre individual com social i cultural. Aborda la visibilització actual de la violència de gènere, la necessitat d'educació preventiva i l'abordatge professional atent i crític amb formes violentes de relació que han estat socialment acceptades al llarg dels anys.

Mòdul 8. VIOLÈNCIA I DIVERSITAT FUNCIONAL.

1. Genealogia de la violència en matèria de diversitat funcional.
2. La mort: una epistemologia de la discapacitat.
3. Quantificant una violència secular.
4. Dona, discapacitat i violència.
5. Accions preventives i recomanacions.
   

El mòdul 8 explica la violència estructural, diària i simbòlica de Bourgois  en persones amb diversitat funcional. Aborda els diferents tractaments de la diversitat funcional al llarg de la història que condicionen les pràctiques presents. Exposa com la confluència dels factors dona i diversitat dispara el risc de   patir violència. Finalment remet a la reflexió personal i professional centrada, no tant en la violència que els altres executen, sinó en les pròpies actituds  envers les persones amb diversitat funcional i la por que majoritàriament  desvetllen en la resta.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Preciado, B. (9 de Marzo de 2013). ¿La muerte de la clínica? Recuperado el 21 de Octubre de 2015, de Youtube.com: https://www.youtube.com/watch?v=4aRrZZbFmBs

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació