| Educació per a l'acció crítica | Codi: 02.533 : 6 |
El propòsit d'aquesta assignatura va més enllà dels estrictes límits professionalitzadors d'un Grau destinat a formar futurs educadors socials. Hi ha en ella una voluntat de promoure el pensament crític amb la intenció de proporcionar eines teòriques i pràctiques per tal de comprendre i interpretar els canvis que es produeixen en el món, en la societat i en la nostra pròpia consciència. En aquest sentit, el primer objectiu d'un pensament crític és el de reflexionar sobre l'existència real i quotidiana en la qual estem immersos. Aquest objectiu compromet el pensament crític en una lluita dialèctica que permet definir els àmbits possibles d'emancipació individual i col·lectiva. Per fer-ho, cal començar amb l'educació per a l'acció crítica d'un mateix, un fet que implica haver d'interrogar-se permanentment sobre el nostre compromís amb un món compartit. És la recerca persistent d'aquest propòsit el que compromet l'educació amb l'acció crítica i, a un mateix, amb tota una tradició històrica que aposta per una educació que ens ensenya a desconfiar dels mecanismes a partir dels quals s'exerceix el poder i les diverses formes d’opressió individual i col·lectiva, incloent la servitud voluntària a l’ordre de coses existent. Us trobeu, per tant, davant d'una assignatura que pretén oferir una “caixa d’eines” provinents de la filosofia política i la teoria crítica de la societat per tal de construir una posició política connectada amb les lluites per l'autonomia i l'emancipació del nostre temps, els efectes subjectius de la qual impregnaran, forçosament, la raó ètica, política i pedagògica que acabarà orientant la pròpia pràctica professional.
Aquesta assignatura pretén que l'estudiant assoleixi un seguit de competències que permetin interpretar críticament la realitat amb l'objectiu de promoure un pensament autònom i un compromís ètic i polític capaç de projectar-se en l'exercici de la pràctica professional.
Aquesta assignatura remet a referències històriques, filosòfiques i culturals força diverses. Els textos que composen el manual docent, principal font (però no única) d'informació, s'han escrit amb el propòsit d'aportar referències i elements d'anàlisi crítica de la societat i les formes actuals de dominació.
Objectius generals
Aquesta assignatura es proposa assolir els objectius següents:
1. Donar a conèixer alguns referents històrics i epistemològics del pensament i la teoria social crítica.
2. Reflexionar sobre la vigència de diferents autors i obres de pensament crític per establir la seva vinculació amb una educació per a l'acció crítica.
3. Pensar la nostra època des del que ha suposat la despotenciació de la crítica i la recerca de vies per a la seva superació.
4. Analitzar críticament alguns esdeveniments recents per prendre consciència de les lògiques despolititzadores i de dominació a les quals cal fer front en l'actualitat.
5. Promoure el pensament crític i autònom i noves formes de compromís amb l'acció política.
Competències
Competències transversals:
CT6. Reflexivitat i autocrítica entorn del propi treball i les seves implicacions.
CT9. Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l'aprenentatge permanent.
CT10. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
CT 14. Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
Competències específiques:
CE2. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
CE4. Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives.
Els materials que s'han recollit en el manual docent d'aquesta assignatura intenten donar resposta a dues preguntes: com podem pensar la realitat i com podem transformar-la. De fet, aquesta ha estat la interrogació de l'Occident modern a l'hora de fer front a la realitat; la qüestió de la representació i de la intervenció. Si la posició dels agents socials (en aquest cas, la nostra, com a educadors i educadores socials, però també com a membres d'una comunitat) construeix la realitat i els problemes que cal tractar, la importància de la nostra ubicació discursiva, dels conceptes que utilitzem, de la capacitat de lectura dels imperatius del discurs dominant i el sentit que atorguem al que fem, etc., han de formar part del treball que cal fer al llarg de la nostra formació. És així com cal entendre aquesta assignatura. L'objectiu és que Educació per a l'acció crítica ajudi a construir una posició (política) per dotar-nos d'eines que activin el pensament i ens permetin qüestionar com ens situem davant la realitat. Tenint en compte tot això, aquesta assignatura compta amb diferents materials i fonts d'informació.
A continuació enumerem tan sols els mòduls didàctics a partir dels quals es desenvolupen els continguts principals de l'assignatura, però cal comptar que, en cada activitat, es faran servir altres recursos d'aprenentatge complementaris (capítols de llibre, articles, blogs, entrevistes, documentals, pel·lícules, etc.). Es tracta de recursos en obert que es referenciaran en els enunciats de les PAC. Els materials bàsics de referència els trobareu sempre en l'apartat de recursos de l'aula.
Mòdul didàctic 1. El problema de la transformació social
Marina Garcés Mascareñas
1. Dialèctica i emancipació: la teoria crítica
2. Ètica i política: entre la comunicació i la comprensió
3. Marxisme i filosofia: la perspectiva del segle XX
4. Subjectes biopolítics
Mòdul didàctic 2. El problema de la igualtat
Ekhi L. de la Granja
1. L'inici grec
2. La qüestió plebea
3. Rehabilitar la qüestió nòmada
4. L'aventura comunal
Mòdul didàctic 3. Pensament crític i acció política. De Marx a la crítica postmoderna
Jordi Solé Blanch
1. Els antecedents del pensament crític
2. Més enllà de Marx: la teoria crítica de la societat
3. La contracultura nord-americana i el Maig del 68
4. La crítica postmoderna
Mòdul didàctic 4. El feminisme. Un moviment social generador de saber crític.
Margot Pujal i Llombart
1. El feminisme com a moviment social
2. El feminisme com a generador de teoria social crítica.
Mòdul didàctic 5. Feminismes contemporanis.
Ester Jordana Lluch i Laura Benítez Valero
1. "Qui és" el feminisme? Una perspectiva interseccional
2. La teoria "queer"
3. Globalització neoliberal i violència contra les dones.
4. Tecnociència, tecnologia i feminismes contemporanis
Mòdul didàctic 6. El problema de la diferència
Marina Garcés Mascareñas
1. Signe, poder, subjectivitat
2. Diferència i immanència. Gilles Deleuze
3. Diferència i desconstrucció. Jacques Derrida
4. Diferència i gènere: Judith Butler
5. Diferència i postmodernitat
6. Pragmatisme i postfilosofia
Mòdul didàctic 7. Crítica a la raó neoliberal. Prendre una posició
Jordi Solé Blanch
1. Crítica a l'economia política neoliberal
2. Un nou poder governamental
3. Produir el subjecte neoliberal
4. Vides precàries i malestar social
5. Polititzar la vida, transformar la societat
6. Prendre una posició des de l'educació social
Mòdul didàctic 8. La despotenciació de la crítica i la seva superació
Santiago López Petit
1. La crítica entra en crisi
2. Pensament i ordre
3. La necessitat d'un canvi de paradigma
4. La crítica com a politització
5. La força de l'anonimat
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
| Estudi de cas: el feminisme. Un moviment social generador de saber crític |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |