• Descripció

L'assignatura planteja l'abordatge dels reptes i models innovadors que permeten desenvolupar accions d'acompanyament en els processos en els quals hi ha persones en situació de dependència. És per això que al llarg de l'assignatura trobarem diverses oportunitats per reflexionar sobre la complementarietat necessària entre intervenció i acompanyament, entre la cura i el suport. De fet, l'acompanyament i el suport són dos conceptes que donen més espai a la persona perquè pugui triar i potenciar la seva autonomia i autodeterminació personals, mentre que la intervenció suposa una forma de treballar més directiva per part dels professionals de la educació i l'acció social. Ens trobem davant l'oportunitat de conèixer a fons els nous paradigmes teòrics que fonamenten els processos d'acompanyament des d'una perspectiva de la innovació social i que ens ha de permetre desenvolupar la nostra tasca diària amb uns criteris, centrats cada vegada més en la persona, en les seves eleccions i en la seva capacitat d'autodeterminació personal.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura vol introduir l'estudiant en la perspectiva de l'acompanyament social i de la cura. Té dues vessants diferents que es projecten des d'una perspectiva de caire metodològic i una altra més centrada en la temàtica de la gent gran.

• Camps professionals en què es projecta

• Coneixements previs

• Objectius i competències

OBJECTIUS

-Introduir als estudiants en tota la perspectiva de l'acompanyament i la cura

-Oferir eines per treballar amb gent gran

-Oferir eines per treballar socioeducativament

COMPETÈNCIES

- Disseny i desenvolupament de processos de participació social i desenvolupament comunitari

- Aplicació de metodologies específiques de l'acció socioeducativa

- Posada en marxa de plans, programes i projectes socioeducatius

- Comunicació efectiva a partir de diferents mitjans i en contextos diversos

• Continguts

1.- De la Intervenció a l'acompanyament
 1.1. Què és l'autonomia?
 1.2. Intervenció social o acompanyament
 1.3. Cura o suport
 1.4. Dependència, autodeterminació i interdependència
    
2. Les Àrees de capacitat personals
  2.1. La persona una maleta de problemes
  2.2.Ddescubriendo capacitats
  2.3. Capacitats preservades i capacitats afectades
  2.4. El concepte de capacitat i les seves tipologies
  2.5. El mapa de capacitats
  2.6. La brúixola de l'acompanyament
 
3.- De la valoració a la planificació: eines de treball
  3.1. Avaluar per conèixer - conèixer per acompanyar
  3.2. Correlació entre àrees de capacitat i instruments de valoració. Els moments de la planificació
     3.2.1 L'avaluació unidimensional validada
     3.2.2 Instruments d'observació a la vida quotidiana
     3.2.3 Instruments de planificació
 
4. Planificació centrada vs. Planificació centrada en el sistema
   4.1. Planificació centrada en la persona
   4.2. Planificació centrada en el sistema. Models de qualitat en la gestió
   4.3. Interrelació de la PCP amb la PCS
   4.4 Models Qualitat de vida
 
5.- Planificant processos des de la complexitat
    5.1 La multidimensionalitat dels processos de suport
        5.1.1 Els condicionants de les normatives i les polítiques socials
        5.1.2 Models desenvolupats des de la perspectiva teòrica
        5.1.3 la perspectiva des de la investigació-acció
        5.1.4. La pràctica de l'acompanyament.
 
6.- Animació estimulativa (tècniques)
    6.1. Estimulació i sentit .Tècniques de suport i acompanyament centrades en la persona
      6.1.1 Reminiscència (història de vida)
      6.1.2 Treball en Grups (d'Ajuda Mútua GAM, Terapèutics, de Conversa)
      6.1.3 Activem la ment (estimulació cognitiva) centrada en les capacitats personals
      6.1.4 Relació d'ajuda.
      6.1.5 Implicació de la família en el procés d'acompanyament
      6.1.6 Tècniques per a la Implicació i en la comunitat i intergeneracionals
      6.1.7 Acompanyar en el sentiment

7. Cos i Educació Social

7.1. Situant el cos

7.2. Tenir cura del cos en l'educació social

7.3. Pensar el cos malalt

7.4. Cos i vellesa

7.5. Tècniques i tàctiques corporals

7.6. Corpografies

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura es fonamenta en els materials didàctics elaborats per Quico Mañós.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació