|
|||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||||||||||||
L'assignatura de "Dret públic" es una assignatura obligatòria de 6 crèdits. Amb aquesta assignatura, es pretén donar el coneixement global de cóm s'organitza la convivència política a l'Estat espanyol, es a dir, el sistema constitucional. Aquesta assignatura està pensada com una introducció a alguns dels conceptes bàsics del dret constitucional i que per tant, pretenen ser útils no tan sols per a l'estudi del sistema constitucional espanyol, sinó per a qui es vulgui iniciar a l'anàlisi de qualsevol sistema constitucional contemporani. De la mateixa manera que ha succeït en altres àmbits, els atributs de les constitucions també s'han globalitzat. Podem dir que la major part de països del mon tenen una constitució i que, com veurem, hi ha molts elements comuns a totes elles, així com també veurem aquells elements que son definitoris de nomes algunes constitucions. Així doncs, dediquem tot el primer mòdul a aquest patrimoni conceptual comú (Estat, constitució, constitucionalisme, justícia constitucional), procurant no descuidar la seva evolució històrica per a comprendre millor el seu abast actual. En canvi, al segon mòdul s'aborda més específicament l'ordenament jurídic d'un sistema constitucional concret, l'espanyol. A més, seguint amb altres conceptes bàsics i comuns del dret constitucional, a la primera part del tercer mòdul s'estudien les quatre grans decisions que ha de prendre qualsevol constituent, les opcions fonamentals d'una constitució (sobre la forma d'estat, forma de govern, forma d'organització territorial i el model de justícia constitucional); i a la segona part d'aquest tercer mòdul, s'analitza quines han estat les opcions escollides pel constituent espanyol del 1978: l'estat social i democràtic de dret, el sistema parlamentari en la seva variant monàrquica, l'estat autonòmic i un tipus de justícia constitucional concentrada que te el Tribunal constitucional com a garantia de la supremacia normativa de la Constitució. Finalment, podrem profunditzar en els aspectes relatius al sistema de drets i llibertats a través de l'estudi del mòdul 4. |
|||||||||||||||
Per les seves funcions i el seu caràcter suprem, la Constitució és el fonament de la resta de l'ordenament jurídic. Per això, les altres normes i polítiques públiques han de ser conformes amb ella i no la poden contradir. Per aquest motiu, el coneixement de la Constitució i dels mecanismes de la seva aplicació resulta d'una cabdal importància per a l'adequada comprensió de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i del sistema polític i institucional espanyol. |
|||||||||||||||
L'estudi d'aquest assignatura constitueix una base essencial per al coneixement de la dinàmica i el modus operandi de les Institucions i Organismes públics que conformen el complex aparell estatal i la relació d'aquells entre si. |
|||||||||||||||
Per a estudiar profitosament aquesta assignatura no cal haver superat prèviament cap altra assignatura. No obstant això, pot ser avantatjós haver començat a aprendre a raonar en termes jurídics i haver-se familiaritzat amb determinats conceptes bàsics del Dret, ja que així es podran entendre millor algunes de les qüestions tractades, amb totes les seves implicacions i problemes. Així mateix, determinats coneixements previs ajuden a assimilar millor l'estudi d'aquesta assignatura; en aquest sentit és recomanable conèixer, almenys a nivell bàsic, les principals corrents de la filosofia política i la història moderna i contemporània, especialment la dels països centrals del moviment constitucionalista: Gran Bretanya, França, Estats Units, Alemanya. També són especialment importants els coneixements d'història espanyola contemporània, necessària per comprendre els antecedents de les institucions juridicopolítiques actuals. |
|||||||||||||||
Objectius
Competències
|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
|
|||||||||||||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
|||||||||||||||
|