| Estètica i teoria de l'art | Codi: 04.514 Crèdits: 6 |
En aquesta assignatura s'estudien les idees estètiques a través del temps. L'assignatura està plantejada com un pont entre la filosofia i l'art, en un clar intent de subratllar-ne el seu caràcter interdisciplinari.
L'objectiu primordial és obtenir una visió general de la història de les idees estètiques, capacitant per a la reflexió i l'estudi crític del concepte de bellesa (en la naturalesa i en l'art), de l'evolució de l'experiència estètica, dels factors que incideixen en el fet que una obra d'art sigui considerada obra d'art, o sobre la funció i sentit de l'art, sobre com pot esdevenir un complet sistema de coneixement i, així mateix, sobre la pròpia construcció i evolució de les teories estètiques.
L'assignatura Estètica i teoria de l'art presenta un doble caire alhora interdisciplinari i diacrònic. La present assignatura cerca interrelacionar les diverses teories estètiques amb les obres d'art que hi dialoguen, i veure com sovint és la praxi artística la que ha obligat a modificar els plantejaments estètics o a l'inrevés.
Les activitats del curs són fonamentalment de tipus teòric, de reflexió, discussió i lectura, i tenen el seu suport visual i pràctic en les assignatures d'història de l'art. Davant d'aquest plantejament, és lògic aconsellar als estudiants que primer facin les assignatures d'art i les de filosofia. Alhora, atès que una part important del curs es dedica a les aportacions i problemàtica contemporània, també és aconsellable haver fet les assignatures relacionades, per tal de facilitar la interdisciplinarietat amb què es planteja.
- Argumentar la noció de bellesa i art segons els diferents plantejaments estètics sorgits al llarg de la història.
- Resumir les tesis i les aportacions dels pensadors més importants per la configuració de l'estètica com a disciplina.
- Relacionar l'evolució de l'art amb l'evolució dels plantejaments estètics.
- Aplicar els conceptes i la metodologia de les diverses teories estètiques a l'anàlisi d'obres d'art.
- Dominar els principis, les concepcions i les argumentacions de les principals teories contemporànies sobre l'estètica.
- Posar en relació l'estètica actual amb el pensament contemporani així com en relació amb les diferents aproximacions vigents en l'estudi de l'art.
- Comentar i analitzar, a partir de les explicacions teòriques, els textos associats.
- Saber comentar i analitzar una obra d'art aplicant els conceptes i la metodologia dels diversos corrents o escoles estètiques.
Aquests objectius estan relacionats amb les següents competències:
- Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.
- Capacitat per identificar i comprendre els diferents corrents i moviments artístics en el marc de les tradicions culturals.
- Capacitat per a comparar i relacionar models i posicions teòriques diferents.
- Capacitat per comprendre les particularitats disciplinars i llegir la realitat des d'una mirada interdisciplinar.
1. Experiència estètica.
2. Art i política.
3. Art i diferència: tot pot ser art?
| Material | Suport |
| Lectures complementàries d'Història de les idees estètiques | Web |
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
Lectures de preparació
Aquestes lectures poden ser interessants, si bé no obligatòries, per a preparar-se l'assignatura abans de començar el semestre:
Jiménez, M. (1999) ¿Qué es la Estética?. Barcelona: Idea Books.
Beardsley, M. & Hospers, J. (1997). Estética. Historia y fundamentos. Madrid: Editorial Cátedra.
Bibliografia
La bibliografia de consulta, a més de l'específica que recull cada mòdul, és bàsicament la següent:
Aumont, J. (2001), La estética hoy. Madrid: Cátedra (col.Signo e imagen).
Adorno, T.W. (1992), Teoría estética. Madrid: Taurus, 4ª ed. (col. Ensayistas, 150).
Barash, M. (2001). Teorías del arte. De Platón a Winckelmann. Madrid: Alianza Editorial (col. Ensayo, 85).
Bayer, R. (2002), Historia de la estética. Madrid-México: Fondo de Cultura Económica.
Bourdieu, Pierre (1997), Las reglas del arte : génesis y estructura del campo literario. Barcelona. Anagrama. 520 p.
Bozal, V. (ed) (1996), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas (2 vol.). Madrid: Visor.
DD.AA. (1998), Diccionario de estética . Barcelona: Grijalbo Mondadori, Crítica (col. Crítica/filosofía, 32)
Jiménez, M. (2010), La querella del arte contemporáneo. Buenos Aires: Amorrortu.
Panofsky, E. (1998), El significado en las artes visuales. Madrid: Alianza ed. (col. Ensayo, 75)
Pareyson, L. (1997), Els problemes actuals de l'estètica. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.
Marchán Fiz, Simón (1987), La estética en la cultura moderna. Madrid. Alianza ed. Col. Alianza Forma 64
Tatarkiewick; W. (1987-1991), Historia de la Estética. Madrid: Akal.3 vols.
Tatarkiewick; W. (1976), Historia de seis ideas. Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética. Madrid: Tecnos.
Warning, R. (1989), Estética de la recepción. Madrid: Visor (col. La balsa de la Medusa, 31).
El mètode de treball al llarg del semestre està directament vinculat a la tipologia d'avaluació continuada. Creiem important optar per l'avaluació continuada perquè pot facilitar molt l'aprenentatge i l'assimilació dels continguts, ja que anireu construint, de manera modular, el coneixement de l'assignatura.
Igualment, recomanem que trieu l´opció d´avaluació continuada per assegurar-vos un millor rendiment a l'assignatura. Alhora, el seguiment puntual del calendari d'entregues us facilitarà de retruc la prova de síntesi.
Lliuraments de les proves d'avaluació continuada
Les activitats d'avaluació continuada s'hauran de lliurar en la data indicada (veure l'apartat Calendari). S'enviaran preferentment en format Word, en un document adjunt anomenat de la forma següent:
cognoms, nom_REPTEnº_sigles assignatura
Per exemple, en el cas de l'estudiant Judith Moreno Ramis, per a l'activitat 1, el nom de l'arxiu hauria de ser:
moreno ramis, judith_REPTE1_EiTA.pdf
Plagi i còpia
Un fenomen que ha proliferat i necessita un tractament més ordenat i clar és el plagi. Es dóna de dues maneres bàsiques:
(a) de fonts en paper (llibres, articles, inclou els mòduls UOC) o de documentació present a la xarxa (avui dia tan fàcil de copiar i enganxar), sense citar-ne la procedència i fent-los passar per propis;
(b) de treballs d'altres estudiants i/o d'altres semestres (en aquest cas hi ha dos responsables, el qui presta el seu treball i el que el manlleva i l'aprofita).
Des de la nostra titulació, volem treballar per aturar aquesta pràctica fraudulenta de dues maneres:
(a) d'una banda informant i formant més bé els nostres estudiants sobre la correcta citació de les fonts i sobre el que s'ha de considerar plagi i el que no. Aquesta és una competència inclosa en diverses matèries i que es treballarà i s'avaluarà específicament.
Per evitar de caure en el plagi, llegeix atentament els exemples que trobes en aquest enllaç:
https://campus.uoc.edu/~04_999_01_u27/COM_EVITAR_EL_PLAGI_2.doc
(b) De l'altra, deixant clar que aquesta conducta, si és detectada, comporta conseqüències en l'avaluació de l'estudiant i també que el fet queda registrat, ja que la reincidència es considera un agreujant. La Normativa de drets i deures dels estudiants de la UOC ja preveu que "[l]a còpia, el plagi o l'intent d'obtenir un millor resultat acadèmic fent servir qualsevol mitjà il·lícit" és una de les conductes tipificades com a falta greu o molt greu.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|
Nota final d'assignatura: AC
Nota final d'assignatura: EX + AC
EX = 65 %
AC = 35 %
Notes mínimes:
· EX = 4
L'avaluació contínua d'aquesta assignatura es basa en tres activitats avaluatives. Cadascuna d'elles té un valor del 33,3%. La tercera prova d'avaluació contínua [REPTE3] té la particularitat d'incloure un exercici d'autoavaluació general sobre l'assignatura, per la qual cosa es tracta d'una activitat que és d'obligatori lliurament per a poder aspirar a superar l'AC. Es pot superar l'avaluació contínua lliurant, junt amb al REPTE3 (que és obligatori presentar), una o els dos REPTES restants, sempre que la mitjana de totes elles sigui suficient per a superar l'avaluació contínua.
Cadascuna de les activitats 'pràctiques d'avaluació continuada' (REPTE's) consistirà en la realització d'exercicis guiats d'acord amb una sèrie de pautes i requisits específics que es comunicaran en el moment de la publicació dels respectius enunciats.
Cadascun dels REPTE's tindrà un valor del 33,33% de la nota final. En aquesta assignatura l'avaluació contínua no implicarà el desenvolupament d'una prova de síntesi.
Si es lliura només un REPTE, la nota final serà "suspens".
Si no es lliura cap, la nota final serà "no presentat/da".
Les proves finals (Examen) seran virtuals.
El grup d´estudiants rebrà una valoració global dels resultats de les proves d´avaluació continuada en el Tauler de l´aula, un cop corregides les proves i posades les notes. Els consultors resten a la vostra disposició per a resoldre qualsevol dubte que es presenti durant el curs. És un bon consell el de plantejar els problemes que us puguin sorgir en el Fòrum de l'assignatura per a que entre tots puguem compartir-ne les respostes.