Lògica Codi:  05.570    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La Lògica impregna tot el món científic i li aporta directa o indirectament tot el rigor que requereix i que el caracteritza. És, sens dubte, un coneixement bàsic per a totes les disciplines científiques. I això també és així, i molt, per a la Informàtica, tant pel que fa a la seva vessant més teòrica com pel que fa a la més pràctica i aplicada. No és exagerat dir que la Lògica és a la Informàtica el que el Càlcul és a l'Arquitectura i a altres Enginyeries.

Els fonaments lògics que aquesta assignatura pretén proporcionar es projecten vers altres assignatures de les titulacions en Informàtica i vers l'activitat professional pròpia de la informàtica. Atès aquest caràcter fonamental, la trobem situada en els nivells inicials d'aquestes titulacions, tant a prop d'altres assignatures fonamentals com l'àlgebra i el càlcul, com a prop de les assignatures de les àrees de programació o d'arquitectura de computadors.

Amunt

L'assignatura Lògica està relacionada amb les altres assignatures de caràcter matemàtic i proporciona a l'estudiantat els fonaments lògico-matemàtics que facilitaran l'estudi de posteriors assignatures de diferents àrees de coneixement.

És fonamental per tota l'àrea de llenguatges de programació per la seva importància per dotar als algorismes d'una bona estructura lògica, i per la seva rellevància en la verificació i derivació formal d'algorismes. Dins de l'àrea, els coneixements que aporta, seran de gran utilitat en les assignatures de Grafs i Complexitat i d'Intel·ligència Artificial, i en general en totes les de l'àrea de Teoria de la Computació.

És també fonamental per a l'estudi de les assignatures de bases de dades que segueixen com a model de dades el model relacional, atès que el llenguatge estàndard per la seva manipulació, SQL, està basat en la lògica de predicats.

Finalment, aporta coneixements necessaris per l'estudi d'assignatures de l'àrea de Tecnologia de Computadors, atès que el correcte funcionament de hardware requereix un bon disseny lògic.

Amunt

L'assignatura Lògica potencia aptituds que són útils i importants a l'hora d'interpretar i analitzar problemes, com a pas previ a la seva resolució mecanitzada. Un dels objectius és el d'aprendre a formalitzar usant el llenguatge lògic. En l'activitat professional pròpia de la informàtica és habitual la tasca de plantejar solucions mecanitzades a problemes que, sovint, estan mal o pobrament especificats i a vegades, fins i tot, de manera contradictòria. Les destreses i aptituds necessàries per formalitzar i per validar o refutar raonaments són, fonamentalment, les mateixes que permeten detectar els problemes d'una especificació poc o gens correcta.

Dia a dia la intel·ligència artificial i els seus mètodes prenen més importància en molts camps professionals relacionats amb l'enginyeria informàtica. En aquest cas, la lògica en seria un excel·lent vehicle d'apropament.

Amunt

Aquesta assignatura no requereix haver cursat prèviament cap altra assignatura de les titulacions en Informàtica.

Tampoc no requereix cap coneixement previ especific tret d'aquells que són indispensables per a l'accés a les titulacions de caire tècnic de la universitat.

Amunt

Aquesta assignatura no requereix haver cursat prèviament cap altra assignatura de les titulacions en Informàtica.

Amunt

OBJECTIU GENERAL:

Conèixer els fonaments de la lògica d'enunciats i de predicats i saber aplicar les seves metodologies bàsiques.

COMPETÈNCIES:

Les competències específiques del grau d'Informàtica que es treballen en l'assignatura són:

  1. Capacitat d'utilitzar els fonaments matemàtics, estadístics i físics per comprendre els sistemes TIC
  2. Capacitat d'analitzar un problema en el nivell d'abstracció adequat a cada situació i aplicar les habilitats i coneixements adquirits per abordar-lo i resoldre'l.

Les competències pròpies de l'assignatura són:

  1. Aprendre a formalitzar expressions del llenguatge natural usant lògica de predicats.
  2. Adquirir habilitats de validació de raonaments en lògica d'enunciats i de predicats usant el mètode de deducció natural.
  3. Adquirir habilitats de validació de raonaments en lògica d'enunciats i de predicats usant el mètode de resolució.
  4. Comprendre la semàntica de la lògica d'enunciats i de predicats i saber aplicar-la en la validació de raonaments.
  5. Conèixer el llenguatge de la teoria de conjunts bàsica i saber relacionar-la amb la lògica.

Amunt


El contingut avaluable de l'assignatura es divideix en dos mòduls didàctics que presenten una notable interrelació entre ells. És en el segon mòdul on s'assoleix el nivell escaient per a una titulació universitària i on s'aplica l'altre mòdul. Concretament, els continguts d'aquests mòduls són els següents:

Mòdul 1:  Lògica d'Enunciats
  • La lògica d'enunciats i el seu llenguatge
  • La deducció natural
  • Veritat i falsedat: alternativa i complement de la deducció natural
  • L'àlgebra d'enunciats
  • Resolució
Mòdul 2: Lògica de Predicats
  • La lògica de predicats i el seu llenguatge
  • La deducció natural
  • Veritat i falsedat a la lògica de predicats
  • Formes normals
  • Resolució

Tal i com es pot apreciar en aquesta taula de continguts, els temes del primer mòdul tornen a repetir-se en el segon. La variació rau en el formalisme utilitzat (més complex en la segona part que en la primera) i en els afegits que cal fer a les eines del segon mòdul per adaptar-les a la més gran complexitat del formalisme. En ambdós mòduls són d'especial importància els temes inicials en els que s'estudien els formalismes propis de la lògica amb una aproximació notablement pràctica: l'èxit s'assolirà quan la utilització d'aquests formalismes es faci de manera correcta i desimbolta.

 

A més, hi ha dos mòduls més que no són avaluables, i que resten com a material annex i d'ampliació.

Mòdul 3:  Lògica i Àlgebra de Boole

  • Lògica de Boole
  • Aplicacions a la informàtica
  • Àlgebra de Boole

Mòdul 4: Teoria de Conjunts

  • Conjunts, operacions amb conjunts
  • Relacions
  • Funcions

Amunt

Lògica de predicats PDF
Lògica d'enunciats PDF
Lògica i àlgebra de Boole PDF
Teoria de conjunts bàsica PDF
Deducció natural en lògica d'enunciats. Plantejament estratègic de les demostracions per deducció natural Audiovisual
Formalització en lògica de predicats. Claus de la formalització amb quantificadors en la lògica de predicats Audiovisual
Deducció natural en lògica de predicats. Com avançar en una deducció natural en lògica de predicats? Audiovisual
Formalització en lògica d'enunciats(1). Parentetització i jerarquia de símbols en lògica d'enunciats Audiovisual
Formalització en lògica d'enunciats(2). Condicions suficients i necessàries en la lògica d'enunciats Audiovisual

Amunt

MATERIAL D'ESTUDI

El material didàctic d'aquesta assignatura es compon de quatre mòduls editats per la UOC.

Mòduls avaluables:

  • Mòdul 1: Lògica d'enunciats (pdf)
  • Mòdul 2: Lògica de predicats (pdf)

Mòduls no avaluables:

  • Mòdul 3: Lògica i àlgebra de Boole (pdf)
  • Mòdul4: Teoria de conjunts (pdf)


Tots els conceptes que s'exposen als mòduls s'il·lustren amb exemples. Aquests exemples han de servir, en un primer moment, per clarificar allò que s'explica però la seva finalitat no s'acaba aquí: és important que siguin utilitzats com a activitats, tornant-los a resoldre per determinar si s'ha assolit un nivell de comprensió mínim. A més, cada mòdul conté exercicis d'autoavaluació, tots ells resolts.


PROGRAMARI EDUCATIU

Amb l'objectiu d'oferir eines que facilitin l'assimilació d'alguns dels continguts de l'assignatura, la UOC ha desenvolupat un programari educatiu que facilita i dóna suport a l'aprenentatge dels temes importants de l'assignatura: la Formalització, la Deducció Natural, la Resolució i les Taules de Veritat.

Aquest programari, que s'anomena ALURA (Assistent de Lògica Universal i Recurs d'Autoaprenentatge) ha estat especialment dissenyat per a aquesta assignatura i per professionals vinculats a la seva docència.

L'ALURA permet de resoldre diferents exercicis, guiant  i informant de la correctesa o no de les seves solucions. Els exercicis a resoldre poden ser proposats pel professorat de l'assignatura però també pel propi estudiantat. Serà, per tant, una eina que incidirà tant en l'aprenentatge com en l'autoavaluació com en l'avaluació contínua.

L'accés a l'eina ALURA es troba a l'aula.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt