|
L'assignatura d'integració de mercats té com objectiu estudiar les diferents dimensions i actors que participen en la integració de mercats tan de productes com territorialment. De fet, la integració de mercats és un dels trets més visibles dels processos de globalització i de reestructuració econòmica i política que tenen lloc en les darreres dècades és, tant si ho mirem des de l'òptica dels mercats de productes com de mercats territorials.
Molts dels productes que consumim ja no es produeixen o es promocionen per a un mercat local o nacional, sinó que es fan pensant en un mercat internacional o global. Això no hauria de ser cap sorpresa si tenim en compte que el sistema econòmic i social hegemònic al món és el capitalisme. El capitalisme gira al voltant d'organitzar la producció, la distribució i el consum al voltant del mercat. Aquesta organització mitjançant el mercat té com a objectiu la maximització del benefici, necessària per a la continua expansió i sostenibilitat del sistema - no exempta de tendències cap a situacions de crisis. En aquesta dinàmica, la seva base és el mercat mundial. A mesura que el capitalisme avança, ho fa engrandint i obrint nous mercats. En altres paraules, integrant mercats.
Però sense un entorn macroeconòmic convergent, és difícil que dos mercats en dos llocs diferents es puguin integrar (per exemple, si no existeixen acords de lliure comerç). De la mateixa manera, les empreses i els treballadors s'han d'ajustar a aquest nou entorn en un ambient de més competència, és a dir, els factors microeconòmics també s'han de tenir en compte. Però la creació de mercats més grans o de nous no és un procés estrictament econòmic. Sense la tecnologia, i en especial de transport i comunicació, és impossible integrar sistemes de producció, distribució i venda. A més a més, la diversitat cultural i social entre grups de consumidors i territoris fa que per molt que tinguem els condicionants econòmics i tecnològics per a la integració, aquesta no es dugui a terme de forma òptima. I és clar, els mercats no estan només determinats per dimensions o estructures, al final, en el procés d'intercanviar mercaderies, hi participen persones i institucions, així, els mercats són una construcció social. No tothom té el mateix pes en definir la integració de mercats però si que hi ha agents individuals i col·lectius que juguen un paper clau com són les corporacions transnacionals, el moviment de treballadors, l'estat i, no ens els podem deixar en un curs de màrqueting, els consumidors.
És per això que per tal de construir el puzle de la integració de mercats hem d'analitzar aquests factors al llarg del curs. Però la resposta que torbarem no serà tancada sinó oberta. I aquest és el darrer objectiu del curs, dotar-vos amb les eines que, conjuntament amb les altres assignatures relacionades en economia i màrqueting internacional, us permetin construir una visió personal crítica però basada en el raonament científic de com s'integren els mercats
|
|
Competències i Objectius
Les competències específiques i transversals a assolir en el Grau en Administració i Direcció d'Empreses són les següents:
Competències específiques:
· Capacitat per entendre el funcionament de l'economia i els seus agents i institucions, amb especial èmfasis al comportament empresarial.
· Capacitat de generar coneixement econòmic rellevant a partir de dades, aplicant instruments tècnics pertinents.
Competències transversals:
· Capacitat per a l'anàlisi crític i la síntesi.
Objectius
El principal objectiu pedagògic d'aquesta assignatura, que s'inscriu en el marc acadèmic de l'economia aplicada, és obrir a l'estudiant la capacitat d'aprofundir en el coneixement de la construcció de mercats dins els processos actuals de globalització i integració econòmica a partir d'una anàlisi continuada de les seves principals dimensions i actors. Per aquest motiu, es presenta el material en format web, perquè permet aprofitar tot un conjunt de noves possibilitats i recursos que les TIC ens donen per a l'aprenentatge. Altres objectius de l'assignatura són:
· Conèixer els elements fonamentals que constitueixen els processos d'integració de mercats.
· Comprendre els processos d'integració de mercats des de les dimensions macroeconòmiques, microeconòmiques, tecnològiques i culturals.
· Entendre el paper de diferents actors i les seves racionalitats davant de processos d'integració de mercats.
· Diferenciar enfocaments i aproximacions per tal de formar pensament crític propi al voltant de la integració de mercats.
|
|
Mòdul 1: Globalització i integració de mercats.
Un cop d'ull a tres conceptes bàsics que malgrat que semblen molt simples, són una mica més complicats: què és un mercat, què és una economia de mercat i què és la globalització.
Mòdul 2: La dimensió econòmica de la integració de mercats.
Aprofundirà en les dimensions macroeconòmiques de la integració econòmica i els efectes de la globalització econòmica.
Mòdul 3: La dimensió tecnològica,
Analitzarà l'efecte de les tecnologies en la integració de mercats des de la revolució industrial a la revolució de les TIC
Mòdul 4: Efectes microeconòmics de la integració de mercats
S'estudiarà des de punt de vista microeconòmic la integració de mercats.
Mòdul 5: Aspectes culturals de la integració de mercats.
Es presentarà les diferents dimensions culturals de la integració de mercats.
Mòdul 6: Actors integradors
Vistes les quatre dimensions esmentades en els mòduls dos a cinc, en el sisè i últim mòdul completarem l'anàlisi per mirar a la integració de mercats no des de les seves dimensions sinó des dels seus principals actors: empreses transnacionals, treballadors/immigrants, estats i consumidors.
|
|
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|