Bases farmacològiques en psicopatologia Codi:  10.171    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

El sistema nerviós rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per a regular múltiples funcions en l'organisme, des de la posada en marxa de la mateixa conducta i la cognició fins a la regulació de diferents mecanismes de manteniment del mitjà intern i de control hormonal. En aquest context, podem dir que la relació entre el sistema nerviós i el sistema endocrí és molt estreta i les interaccions entre tots dos són múltiples. Així mateix, aquests dos sistemes, juntament amb el sistema immunitari, per les seves interaccions bidireccionals, conformen una unitat funcional integrada amb el propòsit últim de facilitar una adaptació òptima de l'organisme a un mitjà eminentment canviant, garantint la seva supervivència i la conservació de l'espècie.

 

La present assignatura estructura el seu contingut, centrant el seu interès en aquests tres sistemes, en tant que tots tres presenten una estreta relació funcional i utilitzen la comunicació química (neurotransmissors, hormones i citocines). Aquest és l'eix sobre el qual vertebra l'assignatura. Al llarg de la mateixa s'analitzarà com s'organitza cadascun dels components d'aquesta unitat funcional integrada i com empren la comunicació química per a, finalment, aprofundir sobre les vies de comunicació bidireccional que s'estableixen entre ells i com actuen els diferents fàrmacs usats en el tractament de la salut mental, així com la neurobiologia subjacent.

 

La psicofarmacología sempre s'ha beneficiat d'un cicle virtuós en el qual la neurobiologia informa la pràctica clínica i les qüestions clíniques impulsen la neurobiologia, un enfocament que ara es vincula estretament amb la denominada “medicina *traslacional”. Aquest és l'enfocament que s'ha fet ús en la present obra i que llança desafiaments per a aquells que desitgen aprendre o mantenir-se al dia amb una base de coneixements tan diversa, rica i en ràpida evolució.

Amunt

L'assignatura de Bases farmacològiques en psicopatologia forma part de l'àrea de Psicobiologia, juntament amb les matèries troncals de Psicobiologia I, Psicobiologia II i Psicologia Fisiològica. Es tracta d'una assignatura optativa, pertanyent a l'esment de Psicologia Clínica.


Amunt

Els continguts d'aquesta assignatura són de gran utilitat per al futur psicofarmacòleg o psicobiòleg, així com per als psicòlegs clínics i de l'educació.

Amunt

És MOLT recomanable tenir coneixements previs de biologia i fisiologia del sistema nerviós central (SNC), així com haver cursat les diferents assignatures de l'àrea de Psicobiologia (Psicobiologia I, Psicobiologia II i Psicologia Fisiològica). Es recomana haver cursat o estar cursant l'assignatura de Psicopatologia.


Aquesta assignatura es fonamenta en continguts bàsics que s'han treballat en altres assignatures de l'àmbit, i, per tant, es pressuposa que l'estudiant ha aconseguit els coneixements i les competències d'aquestes.


Amunt

És MOLT recomanable tenir coneixements previs de biologia i fisiologia del sistema nerviós central (SNC), així com haver cursat les assignatures obligatòries de l'àrea de Psicobiologia.

Amunt

Objectius:


1. Proporcionar els coneixements essencials sobre Psicofarmacologia.

2. Entendre els principals mecanismes que en l'àmbit molecular possibiliten l'acció farmacològica.

3. Conèixer i comprendre els mecanismes d'acció dels diferents psicofàrmacs amb utilitat terapèutica.

4. Conèixer i comprendre la relació entre els efectes d'aquests psicofàrmacs amb les bases biològiques dels diferents trastorns psicopatològics.



Competències:


Competències bàsiques i generals.


CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

 

CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

 

CG1- Escriure i parlar de manera correcta, clara i adequada als diversos contextos acadèmics i/o professionals.

 

CG2- Aprendre a aprendre: conduir el propi aprenentatge de manera autoregulada i conscient de les pròpies habilitats, capacitats i motivacions, amb un objectiu determinat i en funció del context específic-acadèmic, professional i personal.

 

CG3- Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.

 

CG4-Llegir de manera crítica la bibliografia científica, avaluant la seva procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.

 

CG7- Resoldre situacions complexes analitzant els comportaments, trobant alternatives de resolució i arribant al consens sobre la seva aplicació, i avaluar els resultats de la seva implementació.



Competències transversals


CT1- Utilitzar i aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.


Competències específiques

 

CE1-Usar els coneixements teòrics i els avanços de la psicologia com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.

 

CE2-Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el comportament de les persones, grups i organitzacions.

 

CE3-Reflexionar sobre l'impacte que té l'objecte d'estudi en les explicacions teòriques i les metodologies utilitzades.

 

CE4-Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.

 

CE5-Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, teories, instruments i tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.

 

CE6-Aplicar tècniques per a recollir informació sobre el funcionament biològic, psicològic i social d'individus, col·lectius i organitzacions.


Resultats d'aprenentatge:

  • Comprendre les bases neuroquímiques, neurofisiològiques i neurogenètiques dels principals trastorns psicopatològics i les principals hipòtesis i teories. 
  • Conèixer les substàncies més importants que s'fan servir en el tractament de diferents trastorns psicopatològics, els seus efectes secundaris i la seva manera d'acció. 
  • Aprendre com funciona el sistema neuroendocrí i saber identificar algunes alteracions del seu funcionament que afecten el comportament. 
  • Reconèixer l'estreta relació funcional entre els sistemes nerviós, endocrí i immunitari i la seva relació amb la comunicació química (neurotransmissors, hormones i citocines). 


Amunt

Tema 1. Comunicació neural i cèl·lules del sistema nerviós. 

Tema 2. Concepte i principis generals: farmacocinètica i farmacodinàmia. 

Tema 3. Psicosi i esquizofrènia: agents antipsicòtics. 

Tema 4. Trastorns de l'estat de l'ànim: antidepressius i estabilitzadors de l'humor. 

Tema 5. Tractament farmacològic dels trastorns d'ansietat i del son. 

Tema 6. Trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat i addiccions.


Amunt

Amunt



Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.

 

Amunt