• Descripció

L'assignatura incorpora la mirada crítica de la psicologia social en el qüestionament de la figura hegemònica del subjecte d'intervenció com a individu aïllat. En fer-lo, s'enfoca sobre la problemàtica inacabada de les relacions entre individu i context i proposa un diagnòstic preliminar per a les problemàtiques d'intervenció centrades en la diferenciació social com a procés que genera una vivència del món en termes d'alteritat.

Amb aquest propòsit, l'assignatura ofereix un recorregut de recerca que s'orienta a l'exploració de la vivència dels cossos/subjectes de la diferència, al traçat del context que el circumda i a l'anàlisi crítica d'aquest; i per a això se serveix del diàleg interdisciplinari, teòric i metodològic, amb la filosofia, les humanitats i les arts i amb la sociologia i l'antropologia.

Al final del recorregut, l'assignatura condueix a la comprensió de les subjectivitats i corporalitats vulnerabilitzades com una producció estratègica del context biopolític, que distingeix entre objectes d'intervenció i agents interventores; i, a partir d'aquí, suggereix incorporar una actitud investigadora en la pràctica professional com a requisit indispensable per a un exercici ètic i responsable amb els efectes sobre la vida i els cossos de les persones.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura s'imparteix en el segon semestre del grau de Psicologia i forma part de la matèria "Processos en psicologia social", com a assignatura obligatòria. Totalment recomanable cursar-la després d'haver cursat "Processos psicosocials elementals".

• Objectius i competències

Competències

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una manera professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

CB3. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment, dins de la seva àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CG5. Analitzar, sintetitzar i fer judicis fonamentats en criteris autocorrectius i sensibles al context.
CG8. Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat.
CT3. Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
CE2. Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el comportament de les persones, grups i organitzacions.
CE3. Reflexionar sobre l'impacte que té l'objecte d'estudi en les explicacions teòriques i les metodologies utilitzades.

Objectiu General

Incorporar la mirada crítica que ofereixen la psicologia social i el diàleg interdisciplinari, en l'aproximació a les problemàtiques objecte de la intervenció i en la reflexió dels efectes de la pròpia pràctica sobre els cossos i les vides de les persones; a través d'un recorregut de recerca basat en l'observació sensible de la realitat material i en l'escolta atenta de la vivència i de la pràctica de la lectura comprensiva, l'oralitat i l'escriptura reflexiva com a eines d'anàlisis.

Objectius Intermedis

Promoure una reflexió sobre el caràcter històric i deficitari del coneixement respecte a la complexitat de la realitat i fomentar la pràctica i l'actitud investigadora com a eina per a un exercici professional ètic i responsable.

Inscriure les problemàtiques d'intervenció en els termes de processos de diferenciació de l'experiència social que resulten de les interaccions significatives entre els individus en el context social i material que els comprèn.

Proporcionar eines d'observació i anàlisi que permetin visibilitzar processos i estructures "invisibilitzades" que intervenen en la producció de la diferència en el context d'emergència.

Fomentar la lectura comprensiva, en l'escriptura reflexiva i en l'ús de llenguatges audiovisuals, en tant mitjans per a la producció de coneixement

Objectius Específics

Promoure una reflexió sobre el paper del sentit comú i dels sabers allotjats entorn de l'individu i la intervenció en la construcció de la realitat i en l'ocultació de vincles entre l'individu i al context que poden ser explicatius; i fomentar la seva crítica a través d'exercicis que convidin a la reflexió sobre la dimensió, potencialitats i tecnologies de la corporalitat en les seves interaccions en el context.

Identificar, a través de l'observació sensible i l'escolta atenta de la vivència, processos i elements del context que promouen o donen compte de la categorització social en termes de *otredad, i descriure les corporalitats i subjectivitats implicades.

Analitzar el paper que exerceix l'estructura social i el poder en la producció i reproducció dels processos de diferenciació, categorització i discriminació de les corporalitats i subjectivitats observades en els seus contextos d'emergència, a partir de les eines teòriques que ofereix la psicologia social *construccionista, la fenomenologia social i la *biopolítica.

Promoure una reflexió sobre la relació entre context i terapèutica d'intervenció i interrogar a la pràctica respecte a la modalitat d'una intervenció ètica, reflexiva i responsable, una vegada es considera al subjecte vulnerable i a fi d'intervenció com a produccions concomitants i relatives al context.

• Continguts

SEMINARI 1:
"A martellades contra la intervenció"
Aquest seminari té com a objectiu realitzar una demolició dels mites heretats i establerts en relació amb la intervenció social, educativa i de salut. Tot el nostre edifici conceptual de teories i pràctiques filosòfiques, polítiques, socials, psicològiques..., se sosté en gran manera en un model d'intervenció dels "experts" sobre els "profans".
És més, la mateixa idea d'enderrocament forma part d'aquest conjunt. Aquesta aparent contradicció no vol ser un exercici de nihilisme banal ni una pirueta intel·lectual. Però vol ser un moment d'aprenentatge compartit que provoqui, primer el dubte de veritats axiomàtiques i la construcció d'un saber que assumeixi la complexitat del nostre exercici vital, social, acadèmic, polític; i segon la possibilitat d'un exercici científic i social rigorós, amb una mirada molt més àmplia, ambiciosa, col·lectiva...

SEMINARI 2:

L'observació sensible de l'individu en el context: la identitat com a diferència

Veiem el que mirem? Què i com captem el món? Som capaços de transmetre allò vist?
Diu l'antropòleg Manuel Delgado en una entrevista publicada en el seu blog https://manueldelgadoruiz.blogspot.com/2018/07/miradas-miradas.html que veure és exercitar el sentit de la vista i que, mirar, és una altra cosa: és dur a terme un acte social que uneix la mirada i el mirat en un vincle íntim. Paradoxalment, aquest vincle íntim necessita d'una mirada distant, d'un efecte d'estranyesa que, generant la pausa necessària, permeti la il·luminació profana, l'acte que il·lumina el coneixement. Dit a la manera de George Condominas és exotitzar el quotidià posant en suspensió el menys comú dels sentits; mentre que inversament, l'exòtic -llunyà i aliè- ha d'acostar-se buscant el que ens uneix en les nostres diferències: menjar, dormir, habitar el món. Si l'exòtic es converteix en postal de consum o en impossibilitat absoluta de comunicació no hi ha màgia, no hi ha traduïbilitat ni possibilitat de comprensió. Si el coneixement no consumeix/destrueix el seu objecte de coneixement i la diferència no és excloent, es poden, potser, generar espai de sentit i comunicació compartida: els contextos. Qui ens acompanya en les nostres vides? Quan i com dormim? Quines tecnologies usem quan mengem? A qui estimem?

La Sociologia i l'Antropologia Social, des d'aproximadament fins del XIX han estat aquí al costat del colonialisme per a brindar-nos una imatge de l'exòtic previsible: han classificat i ordenat l'humà i el diví, dotant de noms i taxonomies l'un altre, el bàrbar, el salvatge. Així, en un viatge d'anada i tornada, el repte d'aquest mòdul és forçar un estranyament que permeti la distància necessària -el xoc cultural- que dota de sentit el que succeeix en el món més enllà del nostre prejudici. Una distància que obliga a contemplar els objectes de coneixement al mateix temps des de lluny i de prop; també amb escepticisme; amb negativitat -és a dir, la renúncia a donar per bona una sola de les visions divergents que concerneixen els fets-; amb una certa tendència a l'abstencionisme, i amb l'ajuda del relativisme cultural. Però com funcionen les nostres teories i cosmovisions, el nostre etnocentrisme, enfrontat a altres maneres de fer i pensar?

En el mòdul que iniciem a través d'aquesta classe en viu volem evocar les diferents veus de teories antropològiques, sociològiques, i afins. Gràcies a transversalitats i interseccions, de forma a vegades fragmentària o residual, intentarem esbossar una metodologia basada en una escolta atenta, afectuosa i lenta. Amb quin conjunt de competències se les relaciona? De quines eines disposen? Quins són els debats epistemològics que les creuen? Aquestes i altres qüestions seran analitzades en la classe/tutoria i en el recorregut global de l'assignatura durant el semestre per a qüestionar i repensar la pràctica professional de la intervenció, l'assistència i la cura des del relacional, la diferència i la complexitat; amb la sensibilitat de cossos que senten, desitgen i (es) pensen en comú.

SEMINARI 3:
Processos i estructures socials: el problema del capacitisme i les seves interseccions amb l'androcentrisme, el classisme i el racisme

En aquest Seminari es pretén introduir conceptes claus per a promoure una mirada sociològica i crítica, a fi d'indagar amb més precisió, sobre els processos socials. S'espera que aquesta mirada pugui enriquir, per tant, la tasca de recerca que es proposa a l'aula com a treball de curs. En concret, el Seminari introduirà la perspectiva sociològica i esperit crític de les ciències socials.
Veurem, en un primer tram, la motivació principal d'una ciència social que neix en el segle XIX amb l'objectiu d'estudiar "la societat", i quins furs els seus assoliments més destacats, així com el llegat que va deixar per a la resta de ciències socials. En concret, pararem esment a conceptes com "anomia", "alienació" i "desencantament del món", els tres formen part del repertori d'una primera generació de sociòlegs que pretenien estudiar una nova societat que emergia en el que va venir a dir-se la modernitat.
Durant la modernitat, la vida quotidiana és travessada i definida a partir de termes com a indústria, divisió del treball, democràcia, societat burgesa, classe treballadora i capitalisme. Les accions ja no estan assignades per un ordre diví, perquè es reemplaça la idea de Déu per la ciència i tot tipus de creences es reserven per a l'espai privat.

La noció de modernitat resulta útil per a comprendre els canvis que ocorren des del segle XVIII tant en la vida quotidiana com en les ciències socials i d'aquesta manera comprendre que les categories amb les quals analitzem els processos socials són el resultat d'una manera de mirar el món.

En un segon tram, indagarem en alguns conceptes que la Sociologia ja del segle XX ha posat sobre la taula, a fi d'investigar adequadament els processos socials presents en les societats. Situarem la mirada en tres d'ells, considerats fonamentals per a l'anàlisi sociològica: estructura social, canvi social i tipus ideal.
Els conceptes provinents de la sociologia resulten aparells útils per a rellevar, d'una banda, la conformació de col·lectius humans i no humans que actuen, produeixen i generen situacions i, per un altre, l'emergència de causes estructurals, en cada cas, que apunten cap a la disputa sobre la construcció d'un fenomen social.

Aquesta relació dialèctica entre les estructures, les subjectivitats i els seus contextos produeixen formes d'existència, a vegades constretes i altres emancipades, però sempre com a resultat. Tal és el cas de les persones que considerem vulnerables o amb alguna discapacitat, el nom de la qual és només una construcció social hegemònica de la diferència.

Finalment, en el tercer i últim tram del seminari, tractarem de situar la mirada sociològica en les societats actuals, oferint conceptes i referències que ens ajudin a entendre processos socials vigents i que requereixen reflexions urgents: androcentrisme, classisme i racisme.

SEMINARI 4:

"La producció de la vulnerabilitat en el govern sobre la vida"

En aquest seminari volem partir d'una pregunta que creiem indispensable per a repensar el nostre treball com a futures psicòlogues. I és, com és possible que -malgrat viure en el que entenem que són societats cada vegada més obertes i respectuoses amb la diferència, malgrat els canvis legislatius, o del treball des dels feminismes per a evitar biaixos com el de gènere, per exemple-, les nostres pràctiques i maneres d'actuar continuen reproduint asimetries i opressions envers aquelles persones que no s'ajusten al que entenem per "normal"?

Ens trobem davant models cada vegada més biomèdics en relació a l'estudi i el tractament de les persones considerades "anormals". Aquesta mirada biomèdica sobre la bogeria, la salut mental o la discapacitat, per exemple, ha tingut una expansió gairebé il·limitada en el nostre dia a dia a través de l'avanç científic i tècnic en els diferents àmbits d'actuació sobre aquestes persones: el camp diagnòstic amb l'evolució del manual DSM, la farmacologia, els manuals d'intervenció, els models Centrats en la Persona, etc. Un desenvolupament que no és de cap manera aproblemàtic o neutre, especialment envers la vida dels subjectes sobre els quals es treballa. El fet de deixar de costat el subjectiu i centrar-se en el quantificable (puntuació en els test, desviacions normals...) ha construït una ciència protocol·litzada i centrada en el sofriment psíquic. Tot un engranatge de producció del que es pot considerar "veritat", com veurem, que treballa i pensa de manera preeminent sobre els cossos dels "pacients" i deixa de costat el desenvolupament d'aquells elements socials que componen les realitats complexes que s'articulen de manera ineludible en les nostres societats.

Per a discutir tot això, el seminari  parteix de tres espais diferents, com a exemples pràctics i connectats amb realitats concretes, per a treballar sobre tres conceptes o elements. Això ens permetrà problematitzar la dimensió política que sempre, de manera més o menys vetllada, tenen els nostres discursos i les nostres pràctiques des de la psicologia. Els tres espais que serviran de marc analític són: d'una banda, el de l'habitatge, o els espais de vida, en segon lloc exemplificarem mitjançant els espais de rehabilitació que disposem com a societat, i finalment pensarem des d'allò que ocorre en col·legis o escoles.

Mitjançant tres exemples concrets en aquests tres escenaris quotidians podrem aprehendre tres conceptes o dimensions rellevants amb relació a la pregunta inicial: la idea d'individu i l'objecte o subjecte de la pràctica de la psicologia, sobre com s'ha constituït la "vulnerabilitat'' en relació a determinats col·lectius i finalment presentarem el que podem dir formes de resistència encarnades, això són exemples concrets de col·lectius que es tornen recalcitrants davant les pràctiques i discursos, i que des d'aquí obren noves oportunitats per a poder pensar i actuar en els seus mons.

El seminari acaba perquè presentant una fractura. Un trencament amb aquest pensament hegemònic, amb l'individual i patològic com a maneres de pensar la realitat, i una obertura per a abordar el món des d'una perspectiva que vol posar en valor l'existència de dependències i interdependències, partir d'allò que sosté les nostres vides, immiscides en connexions i relacions de les quals no sols no podem escapar, sinó a les que hem d'atendre per a poder pensar i repensar la nostra pràctica professional.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació