| Psicologia de la salut | Codi: 10.200 : 6 |
Aquesta assignatura bàsica és essencial per introduir una branca molt important de la psicologia que ha anat guanyant rellevància (i reconeixement) al llarg dels anys. Per això, iniciarem el treball a partir de la definició de la disciplina (i la salut des del model biopsicosocial) i els principals models teòrics. Potser en aquests moments encara us sorprendrà (esperem que positivament) l'amplitud d'intervencions que pot realitzar el psicòleg en l'àmbit de la salut. Com veureu, el nostre rol professional serà important en tantes situacions que en aquesta assignatura no podrem fer més que una introducció a alguns temes rellevants.
A banda d'introduir els conceptes bàsics en l'àmbit, treballarem en relació amb:
- Els principals processos i variables psicològiques que influeixen en l'estat de salut.
- Els models de promoció i prevenció, així com la creació de programes específics.
- L'abordatge de diferents trastorns o situacions de salut
- Reptes amb relació a la disciplina
Per tal de seguir adequadament l'assignatura serà essencial treballar les lectures bàsiques que s'ofereixen, i cercar literatura de forma autònoma.
Psicologia de la Salut se situa al cinquè semestre, essent una assignatura bàsica de 6 crèdits.
L'assignatura, es projecta en el camp de la psicologia clínica i de la salut. Malgrat això, les competències que es treballaran poden resultar de molta utilitat per a qualsevol altre camp professional de la psicologia. En aquesta línia, per exemple, els aprenentatges derivats de l'assignatura us podran ajudar a dissenyar programes de promoció de la salut en entorns de salut laborals o educatius; o en el desenvolupament d'accions de sensibilització en l'àmbit social.
Aquesta assignatura es complementa amb altres assignatures del pla d'estudis del Grau. D'una banda, els coneixements vinculats a les assignatures en què es treballen els processos psicològics bàsics (motivació i emoció, personalitat, aprenentatge, etc.) seran rellevants per entendre la salut des del punt de vista biopsicosocial i dissenyar plans d'intervenció. Les assignatures relacionades amb la metodologia també us serviran per valorar els diferents estudis en l'àrea, possibles instruments d'avaluació i eines d'intervenció.
A continuació us assenyalem les competències transversals i específiques que es treballaran en aquesta assignatura:
Competències bàsiques:
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
Competències generals:
- Escriure i parlar de manera correcta, clara i adequada als diversos contextos acadèmics i professionals.
- Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.
- Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat.
Competències transversals:
- Fer servir i aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.
- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
Competències específiques:
- Fer servir els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, els grups i les organitzacions.
- Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el comportament de les persones, grups i organitzacions.
- Valorar, contrastar i prendre decisions a l'hora de triar els models, teories, instruments i tècniques més adients en cada context d'avaluació i intervenció.
El nostre principal objectiu amb l'assignatura és fer una introducció a la Psicologia de la Salut, des d'una perspectiva amplia, abordant la seva naturalesa i els diferents àmbits d'aplicació.
Per treballar l'assignatura us recomanem revisar les indicacions disponibles a l'aula virtual en relació a cada repte. Allà teniu molt ben definits els continguts i materials a treballar en cada moment.
En total, treballarem els continguts distribuïts en 5 reptes:
- Repte 1: Descobrint la psicologia de la salut.
- Repte 2: Com ens afecta la salut el què fem, sentim i pensem?
- Repte 3: Dissenyant un programa de promoció de la salut.
- Repte 4: Ajudant persones amb problemes de salut específics
- Repte 5: Falicitant l'accés i el treball amb els serveis sanitaris.
Serà essencial per realitzar un treball adequat, revisar els reptes, i tenir en molta consideració els continguts i materials indicats per cada repte. Veureu que a les proves d'avaluació continuada us donarem la possibilitat de ser molt imaginatius, però un punt fonamental de l'avaluació serà que les propostes que formuleu estiguin basades en els continguts i competències que treballarem.
| El rol del psicólogo de la salud | Audiovisual |
| Psicologia de la salut i fibromiàlgia | Audiovisual |
El material de l'assignatura consisteix en diversos capítols de llibres, manuals, articles, webs.... És important que reviseu detalladament els materials disponibles als recursos d'aprenentatge de cada repte. En qualsevol cas, us presentem a continuació una síntesi dels materials fonamentals que s'han de treballar:
Repte 1:
Ballester, R (2013). Psicología clínica de la salud: historia de la relación mente-cuerpo y nacimiento de una disciplina (pp:9-23). En R. Ballester i M.D. Gil (coord.). Manual de Psicología Clínica de la Salud. Ed. Pearson.
Editorial UOC (2016). El rol del psicólogo de la Salud [video].
León, JM., i Medina, S. Modelos explicativos de la psicología de la salud. Editorial UOC
Calpa-Pastas, A.M., Santacruz-Bolaños, G.A., Álvarez-Bravo, M., Zambrano-Guerrero, C.A., Hernández-Narváez, E.L., i Matabanchoy-Tulcan, S.M. (2019). Promoción de estilos de vida saludables: estrategias y escenarios. Hacia la Promoción de la Salud, 24(2), 139-155.
León, JM., i Medina, S. Peculiaridades metodológicas de la psicología de la salud. Editorial UOC
Morrison, V. i Bennett, P. (2006). Psicología de la salud. Prentice Hall (Capitol 2- "Desigualdades Sanitarias").
Organización Panamericana de la Salud (2010). Género y Salud: una Guía Práctica para la Incorporación de la Perspectiva de Género en Salud. https://iris.paho.org/handle/10665.2/5701
Repte 2:
Morrison, V. i Bennett, P. (2006). Psicología de la salud. Prentice Hall (Capitol 3- pp.72-77)
Latorre, J. (2008). El enfoque de la personalidad resistente en el ámbito de la psicología de la salud: una revisión de publicaciones en español. Psicología y Salud, 18(2), 267-274.
Rodríguez, A.M., Lemos, S., i Canga, A. (2001). Relación entre variables de personalidad. Actitudes hacia la salud y estilo de vida. Revista General de Psicología General y Aplicada, 54(4), 659-670.
Morrison, V. i Bennett, P. (2006). Psicología de la salud. Prentice Hall (Capitol 11- pp359-396)
Morrison, V. i Bennett, P. (2006). Psicología de la salud. Prentice Hall (Capitol 12- pp397-430)
Repte 3:
Salmerón, P., Giménez, C., i Nieto, R. (2016). La promoción de la salud. Claves para su práctica. Editorial UOC. (Secció 2.3; pp.34-38)
Ministerio de Sanidad. Promoción de la Salud. https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/promocion/formacion/introduccion.htm
Ministerio de Sanidad. Estilos de vida Saludable. https://estilosdevidasaludable.sanidad.gob.es/
Salmerón, P., Giménez, C., i Nieto, R. (2016). La promoción de la salud. Claves para su práctica. Editorial UOC. (Capítol I;pp.23-69)
Morrison, V. i Bennett, P. (2006). Psicología de la salud. Prentice Hall (Capitol 6 i 7)
Salmerón, P., Giménez, C., i Nieto, R. (2016). La promoción de la salud. Claves para su práctica. Editorial UOC. (Capítol II;pp.73-185)
Repte 4:
Nieto, R., Giménez, C., Gil, B., i Salmerón, P. La evaluación en Psicología de la Salud. Editorial UOC.
Rivas, M. (2017). Guía de manejo del dolor. Herramientas de autoayuda. Sociedad Española del Dolor.
Gil, B., i Gómez, S. (2013). Afrontamiento del cáncer de mama: evaluación e intervención. A R. Ballester i MD Gil (coords.) Manual de Psicología Clínica de la Salud. Ed. Pearson.
Salmerón, P. i Giménez, C. (2013). Problemas relacionados con la orientación sexual y trastornos sexuales. A R. Ballester i MD Gil (coords.) Manual de Psicología Clínica de la Salud. Ed. Pearson.
Gómez, S. i Gil, B. (2013). Cuidados paliativos: una propuesta de intervención psicológica . A R. Ballester i MD Gil (coords.) Manual de Psicología Clínica de la Salud. Ed. Pearson.
Repte 5:
Salmerón, P., Giménez, C., i Nieto, R. (2016). La promoción de la salud. Claves para su práctica. Editorial UOC. (Secció 3)
Nieto, R., i Farré, JM. (2022).Tecnologías de la información y la comunicación para salud mental: ¿Evolución o revolución? Psicosomática y psiquiatría, 20, 7-11.
European Patients Forum. Video Campaña "Patient Empowerment Campaing". https://www.youtube.com/watch?v=RZaHrqn2RP4&t=105s
World Health Organization (2012). Health 2020 policy framework and strategy document. Geneva: WHO. http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0020/170093/RC62wd08-Eng.pdf (pp-53-55)
Garcimartín, P., Juvé-Udina, M.E., i Delgado-Hito, P. (2016) Del concepto de empoderamiento del paciente a los instrumentos de medida: una revisión integrativa. Revista da Escola de Enfermagem da USP, 50, 4
Pascual López, J. A., Gil Pérez, T., Sánchez Sánchez, J. A.,i Menárguez Puche, J. F. (2022). ¿Cómo valorar la atención centrada en la persona según los profesionales? Un estudio Delphi . Atención primaria, 54(1), 102232.
Morrison, V. i Bennett, P. (2006). Psicología de la salud. Prentice Hall (Capítol 10).
Hernández, J.L., Acosta, F.J. i Pereira, j. (2009). Adherencia terapéutica. Generalidades. Cuadernos de Psiquiatría Comunitaria, 9(1), 13-28
Fernández, J.L., Acosta, F.J. i Pereira, j. (2009). Métodos de evaluación de la adherencia terapéutica. Cuadernos de Psiquiatría Comunitaria, 9(1), 79-94.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|