Psicologia fisiològica Codi:  10.209    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La relació entre cervell i conducta és una de les qüestions de gran importància filosòfica que s'ha plantejat al llarg de l'adquisició del coneixement humà, constituint-se com un dels reptes de major envergadura i transcendència. Com és possible que d'un conjunt ordenat de cèl·lules amb determinades propietats electrofisiològiques i immerses en complexos processos de comunicació química pugui emergir una conducta, un procés cognitiu o un estat mental?

La Psicobiologia és una ciència l'objecte d'estudi de la qual és l'explicació de la conducta i la cognició (és a dir, com es percep i es processa la informació i com es respon a la mateixa), però atenent a les bases biològiques subjacents. En aquest sentit, la Psicobiologia analitza la conducta, partint de la premissa que aquesta resulta un procés biològic que proporciona a l'ésser humà la capacitat d'interactuar de forma adaptativa amb un entorn particularment canviant. Per a això, la Psicobiologia s'enquadra en un marc en el qual s'integren els principis i coneixements de la Psicologia, de la Biologia i de la Neurociència, sense constituir-se com un mer nexe d'unió entre aquestes disciplines atès que va més enllà. D'aquesta forma, des de la Psicobiologia es pretén estudiar la conducta i els processos cognitius com un conjunt de les fases successives d'un fenomen biològic, però tenint en compte que es troben sota les lleis de la teoria de l'evolució per selecció natural. En definitiva, es tracta d'una disciplina que busca estudiar relacions que van més enllà de les explicacions exclusivament neurobiològiques, perquè no és reduccionista i, especialment, perquè utilitza la perspectiva evolucionista com un element central de la seva aproximació biològica a la comprensió del conductual i el psicològic.

Partint de l'ampli marc d'anàlisi de l'objecte d'estudi de la Psicobiologia, s'han desenvolupat diferents disciplines amb l'objectiu d'abordar l'estudi de les bases biològiques de la conducta, centrant-se en enfocaments més específics, perspectives d'anàlisis diferents, aproximacions metodològiques diferencials o diferents tipus d'explicacions. En definitiva, podem dir que la Psicobiologia és una ciència multidisciplinària que aglutina diferents disciplines que comparteixen conceptes, aproximacions metodològiques i tècniques, i que contribueixen des del seu enfocament particular amb un important cos de coneixements per a l'anàlisi de les bases biològiques de la conducta.

Algunes d'aquestes disciplines posen el seu focus d'interès a dur a terme explicacions fisiològiques de la conducta, és a dir, analitzar els mecanismes pels quals els estímuls del mitjà són percebuts, representats i integrats en el sistema nerviós per possibilitar el desenvolupament d'una conducta si fos necessari. Aquest tipus d'explicació vincula la conducta a l'activitat del sistema nerviós i fins i tot també amb un altre sistema: el sistema endocrí.

Una d'aquestes disciplines és la Psicologia Fisiològica. Aquest camp d'estudi es va desenvolupar en el context de la Psicologia. Una fita que va marcar el seu sorgiment va ser la publicació al segle XIX del llibre Principis de Psicologia Fisiològica de Wilhelm Wundt (1832-1929). En la seva obra Wundt defensa que perquè la Psicologia pugui abordar el seu objecte d'estudi necessita els mètodes de la Fisiologia. La Psicologia Fisiològica es basa, per tant, en la tradició tant de la Psicologia Experimental com de la Fisiologia Experimental i tracta d'explicar la conducta a través de l'anàlisi dels processos fisiològics subjacents. En aquest sentit, es produeix una relació recíproca entre Psicologia i Fisiologia mentre que per poder comprendre els mecanismes fisiològics subjacents a una conducta, s'ha d'entendre des d'un punt de vista psicològic el perquè té lloc aquesta conducta, i mentre que els mecanismes fisiològics també poden explicar els processos psicològics desencadenats per aquests. Tenint en compte que en Psicologia Fisiològica s'intervé sobre el sistema nerviós, bona part de les recerques són dutes a terme en models animals.

No s'ha de confondre Psicologia Fisiològica amb Psicofisiologia. Aquesta última és una disciplina molt lligada a la Psicologia experimental que analitza els canvis fisiològics que tenen lloc davant determinades situacions o davant la presentació d'estímuls discrets. En aquest sentit, no s'intervé sobre el sistema nerviós sinó que es registren un conjunt de senyals psicofisiològics a partir de diferents tècniques, per això les investigacions es realitzen en éssers humans.

Amunt

L'assignatura de Psicologia Fisiològica pertany al conjunt d'assignatures troncals de l'àrea de Psicobiologia, juntament amb les assignatures Psicobiologia I, Psicobiologia II, Bases farmacològiques en psicopatologia i Neuropsicologia. Els continguts de totes elles estan relacionats amb coneixements sobre el substrat biològic dels diferents processos conductuals, l'estudi de les bases genètiques de la conducta i l'estudi dels principals psicofàrmacs utilitzats en els tractaments farmacològics dels principals trastorns psicopatològics i de les bases neuroendocrines de la conducta.

Amunt

Els continguts d'aquesta assignatura són especialment importants per aquells alumnes que es vulguin especialitzar en Psicologia Clínica, ja que per realitzar bons diagnòstics i tractaments de les malalties i els trastorns mentals cal tenir uns bons coneixements de com funciona el sistema nerviós. D'altra banda, són coneixements essencials en qualsevol especialitat de la psicologia, atès que ens ajuden a desenvolupar la comprensió de la conducta humana des d'una perspectiva més global, integrant el substrat biològic d'aquesta. Finalment, són imprescindibles per a aquells estudiants que optin per especialitzar-se en la recerca, tant bàsica com aplicada en el camp de la psicologia, ja que proporciona les bases biològiques sobre les quals investigar la conducta.

Amunt

Els coneixements previs que l'alumne ha de tenir per cursar aquesta assignatura són aquells conceptes bàsics sobre el substrat neurobiològic de diferents processos tractats a les assignatures Psicobiologia I i Psicobiologia II

Amunt

Tenir present els coneixements previs abans de fer la matrícula. 

Amunt

Finalitat de l'assignatura.

Proporcionar els coneixements bàsics sobre els sistemes sensorials, motors, reguladors i emocionals, així com descriure els principals trets de les funcions cognitives.

Objectius específics.

1. Explicar com el nostre organisme capta la informació sensorial i com les cèl·lules receptores la transformen en senyals neurals per a ser processades pel cervell.

2. Explicar les característiques generals i centrals del control motor i descriure com els òrgans efectors transformen les ordres motores en moviment.

3. Descriure quins són els principals sistemes reguladors i motivacionals de l'organisme i explicar les seves característiques funcionals.

4. Descriure què són les emocions i explicar les principals teories que intenten explicar el processament nerviós d'aquestes funcions.

5. Explicar les bases neurals i funcionals del processament cognitiu de mecanismes com l'aprenentatge i la memòria, l'atenció, el llenguatge o les funcions executives.

Competències.

Competències bàsiques i generals

CB1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.
CB5 - Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
CG1- Escriure i parlar de manera correcta, clara i adequada als diversos contextos acadèmics o professionals.
CG2- Aprendre a aprendre: conduir l'aprenentatge de manera autoregulada i conscient de les mateixes habilitats, capacitats i motivacions, amb un objectiu determinat i en funció del context específic-acadèmic, professional i personal.
CG3- Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.
CG4-Llegir de manera crítica la bibliografia científica, avaluant la seva procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.

Competències transversals

CT2- Utilitzar i aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques
CE1-Usar els coneixements teòrics i els avanços de la psicologia com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.
CE2-Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el comportament de les persones, grups i organitzacions.
CE3-Reflexionar sobre l'impacte que té l'objecte d'estudi en les explicacions teòriques i les metodologies fetes servir.
CE4-Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.
CE11-Aplicar tècniques per a recollir informació sobre el funcionament biològic, psicològic i social d'individus, col·lectius i organitzacions.

Resultats d'aprenentatge

Identificar la convergència entre la Psicologia Cognitiva, que estudia les funcions mentals superiors, i la Neurociència, que estudia el sistema nerviós que les sustenta, en el context de la Neurociència Cognitiva i la Psicologia Fisiològica.
Entendre com el sistema neuroendocrí constitueix el substrat biològic dels processos psicològics bàsics i associar adequadament el seu funcionament amb el comportament i la cognició.
Conèixer com en un entorn predominantment canviant, el cervell processa la informació externa i interna per a planificar i posar en marxa un conjunt de respostes (motivacionals, emocionals i cognitives).
Comprendre com el cervell regula les funcions cognitives i conèixer les bases neurals de diferents processos psicològics.

Amunt

Sensació, percepció i control de l'acció.
Com percebem el món?
Control motor i cognició motora.
Atenció, processament de la informació sensorial i sistemes atencionals.

Aprenentatge i memòria, emocions i conductes motivades.
Neurobiologia dels sistemes d'aprenentatge i memòria.
Substrat neural del processament emocional.
Sistemes de reforç en el cervell i conductes motivades.
Son i arousal.

Representació simbòlica i control cognitiu.
Llenguatge.
Representació numèrica.
Control cognitiu

Amunt

Tècniques avançades de neuroimatge Audiovisual
Com s'organitza el cervell? Audiovisual
Com es comuniquen les neurones? Audiovisual
La casa de la memòria Audiovisual
La casa del llenguatge Audiovisual
Què és una neurona? Audiovisual
Com percebem el món i com ens movem? Audiovisual
Atenció i memòria Audiovisual
Control cognitiu: com dirigir la nostra conducta, mantenir correctament la informació i prendre bones decisions Audiovisual
El cervell emocional Audiovisual

Amunt

L'eix vertebral dels recursos per a aquesta assignatura estarà constituït per un manual en format digital que recollirà d'una forma interactiva tot el contingut que treballarem.

Redolar, Diego. (2023). Neurociencia Cognitiva (2ª edició). Madrid: Médica Panamericana.

Per a accedir al llibre digital des de l'aula es farà servir fonamentalment un entorn virtual d'aprenentatge (EVA). L'EVA és una versió que compta amb tots els recursos multimèdia inclosos i que permet desenvolupar un estudi interactiu del llibre i accedir a tots els recursos d'aprenentatge de manera fluida i enriquida. És necessari instal·lar primer aquesta plataforma. Així mateix, existeix la possibilitat d'instal·lar un visor que permet accedir al llibre fora de línia. No té els mateixos avantatges que la plataforma EVA, però permet la descàrrega completa del document i guarda la lectura personalitzada (subratllats, notes al marge...) que s'ha creat en la versió en línia. Aquest visor pot instal·lar-se en tauletes, telèfons intel·ligents i ordinadors (PC i MAC).

Així mateix, el manual s'ha editat en paper. Per a més informació: Redolar, Diego. (2023). Neurociencia Cognitiva (2ª edició). Madrid: Médica Panamericana.

Els capítols que treballarem d'aquest manual són els següents:

Capítol 11. Com percebem el món?

Capítol 12. Control motor i cognició motora.

Capítol 13. Atenció, processament de la informació sensorial i sistemes atencionals.

Capítol 14. Neurobiologia dels sistemes d'aprenentatge i memòria.

Capítol 16. Llenguatge.

Capítol 17. Representació numèrica.

Capítol 18. Sistemes de reforç en el cervell i conductes motivades.

Capítol 19. Son i arousal.

Capítol 21. Substrat neural del processament emocional.

Capítol 23. Control cognitiu


Existeix la possibilitat d'instal·lar un visor que permet accedir al llibre fora de línia. Aquest visor permet la descàrrega completa del document i guarda la lectura personalitzada (subratllats, notes al marge...) que s'ha creat en la versió en línia. Aquest visor pot instal·lar-se en tauletes, telèfons intel·ligents i ordinadors (PC i MAC).

De forma afegida al llibre, l'assignatura disposa dels següents recursos d'aprenentatge: 

1) Material audiovisual:

Tècniques de neuroimatge.
Com percebem el món i com ens movem?
El cervell emocional.
Atenció i memòria.
Control cognitiu.
La casa del llenguatge.
La casa de la memòria.
Neuroeducació: entrevista a David Bueno.

2) Lectures:

Control cognitiu.

3) Com a eina de suport, comptem amb un programari d'Anatomia i Fisiologia (Primal Pictures) que ajudarà l'estudiant a entendre alguns dels continguts que s'expliquen en l'assignatura.
Primal Pictures > Anatomy & Physiology > Nervous system

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt