| Trastorns del desenvolupament | Codi: 10.221 : 6 |
La càrrega docent de l'assignatura és de 6 crèdits ECTS i, d'acord amb la normativa de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), això té una equivalència a 150 hores de treball i estudi per part de l'estudiantat.
L’assignatura segueix un model d’avaluació continua a través d’activitats d’aprenentatge que es desenvolupen de forma individual.
- CB2: Que l'estudiantat sàpiga aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- CB3: Que l'estudiantat tingui la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants de caire social, científic o ètic.
- CG2: Aprendre a aprendre: conduir el propi aprenentatge de manera autorregulada i conscient de les pròpies habilitats capacitats i motivacions, amb un objectiu determinat i en funció del context específic-acadèmic, professional i personal.
- CG3: Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.
- CT2: Utilitzar i aplicar les tecnologies digitals a l'àmbit acadèmic i professional.
- CT3: Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
- CE1: Usar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups i organitzacions.
- CE2: Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el comportament de les persones, els grups i les organitzacions.
- CE5: Identificar, analitzar i comprendre els processos, les etapes principals i els contextos de desenvolupament psicològic al llarg del cicle vital. CE6: Identificar, analitzar i comprendre la incidència de les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà. CE10: Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, les teories, els instruments i les tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
Els continguts de l’assignatura s’estructuren entorn a 3 reptes d’aprenentatge i 2 activitats complementàries de reflexió i debat.
Activitat de presentació: Els trastorns del neurodesenvolupament i l'escola inclusiva.
- Concepte i situació actual dels trastorns del neurodesenvolupament.
- Concepte d’escola inclusiva.
- Falsos mites i creences sobre TEA, TDAH i la discapacitat intel·lectual.
- El valor de la diversitat i la diferència.
- La importància d’utilitzar un llenguatge inclusiu i respectuós.
Repte 1. Identificar i comprendre les necessitats diverses de l’alumnat.
- Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA): Conceptualització, criteris de diagnòstic i característiques principals a nivell evolutiu.
- Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH): Conceptualització, criteris de diagnòstic i característiques principals a nivell evolutiu.
- Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): Delimitació conceptual, criteris de diagnòstic i principals característiques.
- Discapacitat intel·lectual (DI): Delimitació conceptual, criteris de diagnòstic i principals característiques.
- Perfil cognitiu i funcionament executiu de l’alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament.
Repte 2: Estratègies d'intervenció per a la inclusió educativa
- L’escola inclusiva (IE): Conceptualització del disseny universal d’aprenentatge (DUA). Estratègies i activitats d’aprenentatge plantejades des del DUA.
- Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA): Necessitats i característiques d’aprenentatge a les diferents etapes educatives. Estratègies universals i específiques de suport educatiu.
- Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH): Orientacions generals d'intervenció educativa i propostes didàctiques concretes.
- Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): Intervenció en l'escola inclusiva. Suports universals i específics.
- Discapacitat intel·lectual (DI): Estratègies de suport educatiu per a l'alumnat basades en la planificació centrada en la persona.
- Estratègies d’intervenció educatives transversals basades en el perfil cognitiu i d'aprenentatge de l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament.
Repte 3. Estratègies per afavorir la inclusió social i el benestar emocional
- Benestar emocional i barreres per a la inclusió social al context escolar.
- Els reptes que plantegen les transicions entre etapes educatives.
- Inclusió en el grup classe i relació amb el fracàs escolar. Repercussions emocionals i acadèmiques.
- Trastorn de l'espectre de l'autisme (TEA): Estratègies de suport centrades en el context social i la competència social. Tutoria i suport entre iguals.
- Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH): Aprenentatge cooperatiu, tecnologies d'aprenentatge i comunicació, i mediació entre iguals.
- Trastorn del desenvolupament del llenguatge (TDL): Desenvolupament sòcio-emocional de l’alumnat. Estratègies d’avaluació i intervenció específiques.
- Estratègies d’intervenció sòcio-emocionals transversals:
- Planificació centrada en la persona (aplicat en el cas de la discapacitat intel·lectual).
- Accessibilitat cognitiva a l'escola.
- L'enfocament del suport conductual positiu.
- Espais de joc inclusius.
- Perspectives de futur en l’àmbit dels trastorns del neurodesenvolupament.
- Proposta d’implantació d’estructures assistencials per a la promoció de la salut en l'àmbit educatiu.
| Tècnica 6-12 anys cognitiu-conductual: Autoinstruccions | Audiovisual |
| Què és el Disseny Universal de l'Aprenentatge? | Audiovisual |
| Perfil cognitiu de l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament | Audiovisual |
| Estratègies de suport psicoeducatiu a l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament | Audiovisual |
| Inclusió social i benestar emocional de l'alumnat amb trastorns del neurodesenvolupament | Audiovisual |
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |