|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Informació prèvia a la matrícula Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
Dret Públic és una assignatura de 6 crèdits enfocada a estudis diferents al Grau en dret. L'objecte d'aquesta assignatura està format per quatre grans blocs: 1. Els conceptes d'Estat i de Constitució i la seva evolució, els tipus de normes que formen l'ordenament jurídic l'espanyol (les seves principals característiques i llurs relacions) i els principis constitucionals que estructuren la forma d' Estat (l'Estat social i democràtic de dret), la forma de govern (la monarquia parlamentària) i l'organització territorial del poder polític espanyol (l' Estat de les Autonomies). 2. Els drets fonamentals i les seves garanties, com a objectiu màxim de l'Estat constitucional. 3. L'organització de l'Estat, tant pel que fa als seus òrgans centrals (el que tradicionalment s'ha anomenat els òrgans constitucionals de l'Estat), com a la seva organització territorial. 4. L'Administració pública i el Dret administratiu, així com l'activitat que duen a terme les administracions públiques i els mecanismes per al seu control.
|
|||||
El contingut d'aquesta assignatura es nodreix d'alguns conceptes bàsics que s´estudien a Introducció al Dret, i en el Grau de Criminologia serveix de base a la resta d´assignatures de Dret del mòdul fonamental (Dret penal, tant la part general com l'especial, i Execució i dret penitenciari) i està directament relacionat amb l´optativa Dret Humans. En el Grau de Relacions Laborals i Ocupació també té aquesta mateixa funció de servir de base per a les assignatures amb contingut jurídic. |
|||||
Aquesta assignatura aporta una base que és útil per a totes les sortides professionals dels graduats en Criminologia i en Relacions Laborals. |
|||||
Per a estudiar profitosament Dret Públic no cal haver superat prèviament cap altra assignatura. No obstant això, pot ser avantatjós haver començat a aprendre a raonar en termes jurídics i haver-se familiaritzat amb determinats conceptes bàsics del Dret, ja que així es podran entendre millor algunes de les qüestions tractades, amb totes les seves implicacions i problemes. Així mateix, determinats coneixements previs ajuden a assimilar millor l'estudi d'aquesta assignatura; en aquest sentit és recomanable conèixer, almenys a nivell bàsic, les principals corrents de la filosofia política i la història moderna i contemporània, especialment la dels països centrals del moviment constitucionalista: Gran Bretanya, França, Estats Units, Alemanya. També són especialment importants els coneixements d'història espanyola contemporània, necessària per comprendre els antecedents de les institucions juridicopolítiques i administratives actuals. |
|||||
Per a matricular-se a Dret Públic no cal haver superat prèviament cap altra assignatura, però és recomanable haver superat Introducció al Dret i, en el cas de Criminolgia, és aconsellable haver superat Política i Societat. |
|||||
Competències: En el Grau de Criminolgia està previst que en aquesta assignatura l'estudiant podrà treballar les següents competències específiques: - Desenvolupar l'activitat de criminologia conforme als principis constitucionals, drets fonamentals i llibertats publiques. - Situar el fenomen criminal en el context personal, social i jurídic en el que es desenvolupa. En el Grau de Relacions Laborals i Ocupació, les competències que l'estudiant podrà treballar en el mòdul de fonaments jurídics de les relacions laborals en el que s'insereix aquesta assignatura són les següents: Competències específiques: · Capacitat per a analitzar la realitat social desde la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials. · Capacitat per a interpretar el sistema jurídic des d'una perspectiva interdisciplinària i d'acord amb els valors étics, per a aplicar-los a supòsits fàctics. · Capacitat de representació tècnica en l'àmbit administratiu i processal i defensa davant dels tribunals. Competències transversals: · Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilizar adequadament la informació. · Capacitat per a l'argumentació, negociació, mediació i resolució de conflictes.
Objectius d'Aprenentatge: Els objectius d'aquesta assignatura són els següents: 1. Conèixer el què caracteritza l'estat com a forma d'organització política i saber identificar l'origen i evolució del constitucionalisme. 2. Comprendre el valor jurídc de la Constitució i la seva posició en l'ordenament i conèixer els mecanismes de garantia de la seva jerarquia suprema i els criteris d'interpretació de l'ordenament jurídic conforme a la Constitució. 3. Saber quins són els tipus de normes que formen l'ordenament jurídic l'espanyol, les seves principals característiques i llurs relacions. 4. Comprendre les característiques i funcions dels principis constitucionals bàsics o estructurals de la Constitució espanyola (forma d'Estat, forma de govern i forma d'organització territorial). 5. Conèixer el fonament i l'evolució històrica dels drets humans i comprendre el concepte i el caràcter subjectiu i objectiu dels drets fonamentals i el seu règim jurídic (titularitat, exercici, límits, eficàcia, i interpretació). 6. Conèixer les garanties dels drets fonamentals (jurisdiccionals i no jurisdiccionals) i valorar la importància de les garanties jurisdiccionals en el funcionament ordinari de l'estat constitucional. 7. Conèixer les característiques més importants dels diferents drets fonamentals. 8. Saber identificar la composició, les funcions i les relacions dels principals òrgans o institucions de l'Estat central: la Corona, les Corts Generals, el Govern i l'Administració, el Poder Judicial i el Tribunal Constitucional. 9. Reconèixer els principals trets definidors de l'Estat autonòmic com a model d'organització territorial de l'Estat espanyol, i de la seva administració local. 10. Conèixer el concepte d'Administració pública i de Dret administratiu. 11. Analitzar les conseqüències de la Constitució en el Dret administratiu i les Administracions públiques. 12. Saber quines són les formes de l'activitat administrativa i quins instruments jurídics s'utilitzen per a la seva realització.
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so). |
|||||
|
|||||
|
|||||
Els materials bàsics per a la preparació de l'assignatura són els mòduls didàctics que, per aquesta assignatura, edita la Universitat Oberta de Catalunya. Aquests materials constitueixen la referència fonamental en el seguiment de la matèria, i tenen com a objectiu actuar com a base del procés d'ensenyament i aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació continuada (PACs), el treball amb les guies d'estudi (GES), el treball sobre els casos pràctics proposats als mòduls, els textos complementaris que es poden trobar a l'aula i que us anirà indicant el vostre consultor, i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant. a) Leyes Políticas del Estado, a càrrec de Alberti i M.González, Civitas, Madrid, darrera edició. b) Leyes Políticas, a càrrec de F. de Carreras i Juan Carlos Gavara, Aranzadi, darrera edició. c) Leyes Administrativas, a càrrec de L. Martín Rebollo, Aranzadi, darrera edició. També és convenient estar familiaritzat amb alguna col·lecció de sentències del Tribunal Constitucional per tal de poder accedir-hi, quan s'escaigui, amb facilitat. Finalment, per tal d'ampliar el contingut d'alguns dels apartats dels mòduls, teniu també al vostre abast, com a material complementari de l'assignatura, i en l'apartat de fonts d'informació de l'espai de recursos de l'aula, diversos articles, estudis o parts de monografies que, o bé es corresponen a lectures que s'indiquen en els mateixos mòduls, o bé són útils per aprofundir alguns dels temes tractats.
|
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
|||||
|