| Dret del treball col·lectiu | Codi: 13.516 : 6 |
L'assignatura Dret Col·lectiu del Treball, també anomenat Dret Sindical, es centra en l'estudi de les normes jurídiques que regulen les relacions entre els sindicats o altres organitzacions de representació dels treballadors i els empresaris o altres organitzacions que els representen.
El contingut de les Unitats d'Aprenentatge que conformen aquesta assignatura es centra en les diverses manifestacions de la llibertat sindical i l'associacionisme empresarial, els mecanismes de representació dels treballadors a l'empresa (unitaris i sindicals), la negociació col·lectiva i, finalment, en el dret de conflictes col·lectius, en general, i la vaga, en particular, i el tancament patronal.
Aquesta assignatura es centra en l'estudi de la legislació nacional i internacional, tenint molt present la interpretació que està duent a terme els Tribunals, oferint un contingut que integra coneixements teòrics i pràctics.
L'assignatura "Dret del Treball Col·lectiu" guarda estreta relació amb altres assignatures. Amb el Dret Públic, ja que hi ha drets fonamentals i principis rectors de política social i econòmica que tenen contingut específicament laboral, a més de considerar els sindicats com a institució fonamental d'una societat democràtica. Amb el Dret Administratiu ja que l'Administració Laboral té un paper rellevant en les relacions col·lectives; i amb el Dret del Treball Individual ja que el contracte de treball també juga un paper important. Això fa necessari manejar conceptes adquirits en les esmentades assignatures per poder estudiar temes de la present.
Les relacions laborals i l'oposició d'interessos que les caracteritzen fan del conflicte un fenòmen habitual quan es parla del Dret Col·lectiu del Treball.
Això suposa una important necessitat d'assessorament per a les parts implicades, i, en cas de conflicte, d'assistència legal davant de la jurisdicció social. Conseqüentment, els departaments de recursos humans de les empreses, i fins i tot ens públics, tenen assessors laborals. Donat l'elevat nombre de conflictes que es plantegen en l'ordre jurisdiccional social hi ha un important col·lectiu d'operadors jurídics especialitzats en matèria laboral.
No és menyspreable el nombre de funcionaris estatals i de comunitat autònoma que es relacionen amb matèries laborals i de Seguretat Social: Inspectors de Treball i Seguretat Social, Controladors Laborals, Lletrats de les entitats gestores dela Seguretat Social, etc.
Pel seguiment d'aquesta assignatura és imprescindible tenir interioritzats els coneixements relatius al Dret Constitucional i Administratiu, així com Dret Civil i Dret Mercantil.
És recomanable haver superat les assignatures "Introducció al Dret", "Dret Públic" i "Dret de l'Empresa".
Les competències transversals es treballen en aquesta assignatura són:
- Capacitat per l'anàlisi crític i la síntesi.
I les competències específiques que es treballen en aquesta assignatura són:
- Capacitat per identificar els principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques de l'àmbit laboral.
- Capacitat per interpretar el sistema jurídic des de la perspectiva interdisciplinar i d'acord amb els valors ètics, per aplicar-los a a supòsits fàctics.
- Capacitat per assessorar i gestionar en matèria de contractació laboral, ocupació, seguretat social i protecció social complementària.
Totes aquestes competències es concreten en l'objectiu de que es conegui i es comprengui:
- La importància històrica de l'associació obrera com a remei a la qüestió social i la desigualtat intrínseca a la relació de treball per compte d'altri.
- El sentit constitucional del dret a la llibertat sindical i la rellevància que per a la seva comprensió té la llibertat sindical individual en la seva manifestació positiva i negativa, així com la llibertat sindical col·lectiva.
- El concepte legal de sindicat, la funció que té assignada i els efectes jurídics que es deriven de la seva representativitat.
- La configuració legal de les associacions empresarials.
- Els diversos canals de representació dels interessos del personal i dels sindicats en l'empresa.
- El concepte de conveni col·lectiu estatutari i altres manifestacions derivades de la negociació col·lectiva.
- La diferenciació conceptual entre el conflicte col·lectiu d'interessos i el jurídic, així com els diversos canals habilitats per a la seva solució pacífica.
- El sentit constitucional de la vaga i el tancament patronal com a instruments no pacífics de confrontació entre treballadors i empresaris.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".
NÚMERO DE PAC D'AQUESTA ASSIGNATURA:
L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consisteix en la realització de 4 PAC.
Els continguts de l'assignatura s'organitzen en les següents Unitats d'Aprenentatge següents:
Unitat 1. Llibertat Sindical i Associacions Empresarials
- La llibertat sindical: evolució històrica i reconeixement constitucional.
- La llibertat sindical: definició i contingut.
- Fonts de la llibertat sindical
- Manifestacions de la llibertat sindical
- La llibertat sindical individual
- La llibertat sindical col·lectiva o autonomia sindical.
- La llibertat sindical dels funcionaris públics.
- Les associacions empresarials.
Unitat 2. La Representació dels Treballadors a l'Empresa
- El doble canal de representació dels treballadors a l'empresa.
- La representació unitària.
- La representació sindical a l'empresa.
- El dret de reunió dels treballadors.
- El comitè d'empresa europeu.
- Altres canals de representació dels treballadors.
- La representació dels funcionaris públics.
Unitat 3. La Negociació Col·lectiva
- Evolució històrica i funció de la negociació col·lectiva
- Concepte i marc normatiu
- La determinació de la unitat negociadora y del conveni aplicable.
- La legitimació per negociar
- El procediment de negociació del conveni col·lectiu.
- El contingut del conveni col·lectiu
- La dinàmica aplicativa del conveni.
- Els acords i pactes d'empresa
- La negociació col·lectiva extraestatutària
- La negociació col·lectiva en l'àmbit de la funció pública.
- La negociació col·lectiva a la Unió Europea
Unitat 4. Els conflictes col·lectius, la vaga i el tancament patronal.
- El conflicte col·lectiu.
- La vaga: definició i evolució.
- Fonts i règim jurídic del dret de vaga.
- Caracterització del dret de vaga.
- Tramitació del dret de vaga: elements formals.
- Il·licitud de la vaga.
- Fi de la vaga.
- Efectes de la vaga sobre la relació laboral del vaguista.
- El tancament patronal.
El material bàsic per preparar l'assignatura el constitueixen els mòduls didàctics que facilitala Universitat.
Així mateix, és recomanable que aquest material es complementi amb un manual de consulta. Els més adequats ens semblen els següents:
- " Dret Sindical" d'Ojeda Avilés, A., Madrid, Editorial Tecnos.
- " Dret Sindical " de Sala Franco, T. i Albiol Montesinos, I. Tirant Lo Blanch, València.
- " Dret del Treball " d'Alonso Olea, M.; Cases Baamonde, M.E., Madrid, Civitas.
Existeixen altres bons manuals que s'esmenten en la bibliografia continguda en els mòduls.
És imprescindible que l'estudiant manegi, tant per a les qüestions teòriques com pràctiques, els texts legals corresponents.
La normativa bàsica (no única) que ha de manejar, a més de la Constitució Espanyola, és la següent:
- Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre).
- Llei Orgànica de Llibertat Sindical (Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost).
- Reial Decret-Llei sobre relacions de treball (Reial Decret-Llei 17/1977, de 4 de març).
- Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (Llei 36/2011, de 10 d'octubre).
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|