Polítiques sociolaborals Codi:  13.522    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La present assignatura introdueix, descriu i analitza el paper de les Polítiques Sociolaborals, com a part de les Polítiques Publiques des d'una perspectiva interdisciplinar, abarcant de forma integrada els camps de la Politologia, de la Sociologia, de l'Economia i del Dret i la seva implementació en les polítiques públiques que tenen una base legal (lleis, reials decrets, etc.). Aquestes polítiques poden ser voluntat dels Governs, dels acords entre els agents socials (sindicats i organitzacions empresarials) o d'acords tripartits amb la participació del Govern. Les relacions laborals, la negociació col·lectiva i el desenvolupament de l'Estat del Benestar són decisions de caire polític que tenen repercussió directa dins del món del treball.

Aquest coneixement, té com a objectiu que l'alumne tingui una base sòlida per a poder tenir un criteri propi a l'hora de valorar la importància, eficiència i efectivitat que tenen pel mercat de treball les polítiques sociolaborals, tant des dels punts de vista econòmic, polític i jurídic-legal com social. Cal no perdre de vista que aquestes polítiques són una part més de les polítiques que conformen l'Estat del Benestar i tenen repercussions en els àmbits de la salut,l'educació, la dependència i l'habitatge. L'orientació de les polítiques sociolaborals és clau per entendre el joc d'equilibris entre les diferents institucions que conformen el sistema democràtic.

El primer mòdul consta d'una introducció a l'estudi de les polítiques sociolaborals en el context de les polítiques públiques; d'una visió dels fonaments de la intervenció estatal i la formació dels estats de benestar als països occidentals; d'una anàlisi de les especificitats de les polítiques sociolaborals com a part del disseny de la política pública i dela seva vinculació amb els sistemes de protecció social; i d'una descripció de les polítiques d'ocupació i les seves transformacions en el mercat laboral del nostre país.

En el segon mòdul, s'aprofundeix en els processos de precarització de l'ocupació en el mercat laboral espanyol al llarg de les últimes dècades. També es reflexiona sobre les polítiques sociolaborals com a orientacions normatives que contenen i impulsen diferents concepcions i models de societat, així com un funcionament eficient davant les noves condicions dels mercats de treball globalitzats.

El tercer mòdul se centra en la política d'ocupació europea i en com aquesta modula les polítiques d'ocupació nacionals. S'analitza el tipus de discurs ideològic que guia les directrius que elaboren les institucions europees en matèria d'ocupació amb especial incidència en l'Estratègia Europa 2020, i nocions com l'empleabilitat i la flexiseguretat.

El quart mòdul introdueix les polítiques sociolaborals per a la no-discriminació i la promoció de la igualtat d'oportunitats de diferents sectors o col·lectius socials en l'àmbit sociolaboral. Es parteix de l'estudi de les formes d'estratificació social en termes de classe, gènere, raça/etnicitat, migració, sexualitats, discapacitat, edat, etc. com a espais articuladors de desigualtats jerarquitzades. Es centra sobretot en la manera com aquestes es concreten en les relacions laborals.

Amunt

L'assignatura Polítiques Sociolaborals forma part del Grau de Relacions Laborals i Ocupació del qual n'és Assignatura Obligatòria.

Aquesta assignatura està relacionada directament amb altres assignatures del Pla d'Estudis en diferents nivells. De forma directa, hi ha una relació amb les assignatures de Problemàtiques Psicosocials del món contemporani, Sociopsicologia del Treball i Teoria de les Relacions Laborals. De tota manera, de forma transversal, està relacionada pràcticament amb totes les assignatures del Pla d'Estudis.

Amunt

Aquesta assignatura es caracteritza per la seva multidisciplinarietat i és útil en els camps professionals de la sociologia, psicologia del treball, ciències jurídiques, relacions laborals, gestió dels recursos humans i formació. El caràcter d'assignatura obligatòria permet adquirir els coneixements i competències necessaris per realitzar tasques en el camps assenyalats, ja que els continguts dels mòduls no es centren, solament, en les polítiques sociolaborals enteses com un concepte autònom, sinó també, com a part de la conformació que de l'estat del benestar s'ha fet a l'Europa occidental, fonamentalment, després de la Segona Guerra Mundial. A més, intenten establir la relació de decisions polítiques que afecten a les persones més enllà de la seva condició de treballadors, la de ciutadà.

Arrel dels continguts tractats, observareu que aquests tenen relació amb camps d'interès diversos, sobretot: el dret (normativa laboral i condicions de salut i d'educació de caràcter universal, prestacions per jubilació,etc.); i la sociologia com eina per entendre l'evolució de les polítiques públiques com un aprofundiment de concepcions diferents del model de societat, l'aplicació de la normativa a les relacions laborals i els equilibris de poder que es donen a les empreses o la formació com una base d'adaptació continua als canvis tècnics i professionals en un món en permanent transformació.

Amunt

Si bé, no calen coneixements previs per a cursar aquesta assignatura, totes aquelles experiències prèvies, ja siguin acadèmiques, professionals o fins i tot personals, us ajudaran a una millor comprensió dels temes que es tracten.

A més a més, els temes que es tracten són de transcendència social i de gran repercussió en el nostre entorn quotidià. Tots teniu informació bàsica de molts dels assumptes que analitzarem durant el curs. Els materials us ajudaran a conformar una visió argumentada de les conseqüències de determinades polítiques públiques i la seva incidència en el model social del nostre país.

Amunt

No és necessària cap informació prèvia, en cas de voler prèviament familiaritzar-se amb els continguts de l'assignatura, es recomana llegir:

Amunt

La realització de l'assignatura ha de permetre a l'alumnat assolir els següents objectius

  • Contextualitzar l'evolució de les polítiques sociolaborals en el marc dels estats de benestar i en el desenvolupament de la política d'ocupació i de la política social.
  • Identificar les polítiques sociolaborals locals, regionals, nacionals i internacionals, per entendre millor les pràctiques de gestió de l'ocupació i de protecció social.
  • Reflexionar sobre les polítiques sociolaborals no solament com a polítiques aplicades, sinó com a orientacions normatives que contenen i impulsen diferents concepcions i models de societat.
  • Relacionar els canvis produïts en les polítiques sociolaborals a Espanya concretades en reformes successives del mercat de treball, amb determinades transformacions econòmiques i polítiques concomitants.
  • Identificar el paper que té l'estratègia d'intervenció per a l'ocupació definida per les institucions europees i, analitzar-ne l'impacte en les polítiques d'ocupació nacionals.
  • Reconèixer les formes d'estratificació social en termes de classe, gènere, raça/etnicitat, migració, sexualitats, discapacitat, edat, etc. com a espais articuladors de desigualtats jerarquitzades i la manera com es concreten en les relacions sociolaborals.
  • Avaluar els mètodes d'intervenció social i les polítiques públiques que s'han desenvolupat per a l'abordatge i l'erradicació de les diverses formes de discriminació, cada vegada més complexes i múltiples.

 

Les competències transversals del grau de Relacions laborals que es treballaran en aquesta asignatura són les següents:

  • Capacitat per adoptar actituds i comportaments d'acord amb una pràctica professional ètica i responsable.
  • Capacitat per analitzar, organitzar i planificar la pròpia activitat de manera òptima.
  • Capacitat per buscar, identificar, analitzar i utilitzar adequadament la informació.
  • Capacitat d'analitzar l'entorn i els canvis que s'hi succeeixen.
  • Capacitat per l'anàlisi crític i la síntesi.

 

Les competències específiques del Grau de Relacions laborals que s'aborden en aquesta asignatura són:

  • Capacitat per analitzar i explicar el comportament del mercat de treball i dels agents implicats en les relacions laborals
  • Capacitat per elaborar, implementar i avaluar polítiques d'ocupació i estratègies de promoció socioeconòmiques i d'inserció laboral

Les competències pròpies de l'assignatura són:

  • Entendre el paper de les Polítiques Sociolaborals en l'actual entorn socioeconòmic.
  • Identificar el paper de les Polítiques Sociolaborals en el context de les Polítiques Públiques.
  • Conèixer i entendre els fonaments de la intervenció pública en la formació de l'Estat del Benestar en els països occidentals.
  • Comprendre la vinculació dels sistemes de protecció social i les polítiques d'ocupació així com la seva evolució fins l'actualitat.
  • Analitzar les directrius en matèria tant d'ocupació com de desocupació de les Institucions Europees i les seves implicacions socials i econòmiques.
  • Identificar i analitzar la igualtat/desigualtat d'oportunitats de diferents sectors o col·lectius tant des d'un punt de vista teòric com de les concrecions que s'han efectuat en aquest camp al nostre país.

 

Amunt

Mòdul didàctic 1: Una aproximació a l'estudi de les polítiques sociolaborals com a polítiques públiques.

  • Les polítiques sociolaborals com a polítiques públiques.
  • Les polítiques sociolaborals i les transformacions recents del mercat laboral.

Mòdul didàctic 2: Les polítiques sociolaborals en el context de la precarització de l'ocupació.

  • La crisi política de les polítiques sociolaborals.
  • De l'especialització flexible a la flexibilitat precaritzadora.
  • La desregulació política del mercat de treball.

Mòdul didàctic3 : Polítiques d'ocupació europees.

  • El govern europeu social. Governança a múltiples nivells i el govern de les voluntats.
  • El mètode obert de coordinació i la regulació de desocupació: el cas de l'Estratègia Europea per a l'Ocupació (EEO)
  • La noció de flexiseguretat com a emblemàtica de l'MSE.

Mòdul didàctic 4: Polítiques sociolaborals per a la no-discriminació.

  • Gènere i discriminació laboral. La desigualtat en les dones i la crítica feminista.
  • Discriminacions racials i ètniques. Migració, ciutadania i ocupació.
  • Discriminació i sexualitats. El col·lectiu LGTB en el treball i l'ocupació.
  • Discapacitat i discriminació: de l'exclusió a la diversitat funcional.
  • Altres motius de discriminació laboral.
  • Perspectives teòriques emergents per a abordar discriminacions múltiple.

Amunt

Amunt

El material de l'assignatura és la referència bàsica en el seguiment de la mateixa i té com a objectiu estimular el procés d'aprenentatge.
Aquests quatre mòduls marquen el contingut fonamental que s'haurà d'estudiar i assimilar.


A més, per ampliar aspectes de contingut, es pot recórrer a diversos materials de lectura recomanada de cadascun dels mòduls i durant el curs es facilitaran a l'aula els documents i/o referències que es considerin necessaris.

Amunt

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.

    A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

Amunt

Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer un examen (EX).

La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:

  • Si superes l'AC i a l'examen obtens la nota mínima necessària, la nota final es ponderarà d'acord amb els valors establerts en el pla docent.
  • Si superes l'AC però a l'examen no obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
  • Si superes l'AC i no et presentes a l'examen, la nota final serà un No presentat.
  • Si no superes l'AC, la nota final serà la nota de l'AC.
  • Si no et presentes a l'AC, la nota final serà un No presentat.

 

Amunt