• Descripció

 "És essencial conèixer no tan sols com la teoria influeix sobre la pràctica i la pràctica sobre la teoria, sinó també com les teories de les persones es contradiuen en la pràctica i com les seves pràctiques es contradiuen amb les seves teories."

Stephen Kemmis

Aquesta assignatura  de sis crèdits ECTS obligatoris pretén ser una introducció a la investigació científica al voltant del fenomen de la comunicació. D'una banda, es presenten les diferents perspectives teòriques que s'han desenvolupat en aquest àmbit de coneixement. D'una altra banda, es proposa una aproximació pràctica al món de la producció de textos científics i de la gestió bibliogràfica.

Al final del semestre, l'estudiantat haurà de saber identificar els diversos corrents teòrics que s'han ocupat d'explicar la comunicació com a fenomen inherent a la configuració dels models de societat. Concretament, els continguts s'organitzen al voltant de les bases conceptuals del procés de comunicació, incidint especialment en la comunicació mediada (mitjans de comunicació analògics o digitals). D'una altra banda, l'estudiantat haurà adquirit coneixements bàsics sobre la cerca, emmagatzematge i gestió de fonts bibliogràfiques i, d'una altra, s'haurà familiaritzat amb els textos acadèmics.

Aquesta assignatura també forma part del pla d'Estudis del Grau en Ciències Socials. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Dins el pla d'estudis, aquesta assignatura manté una estreta relació amb altres assignatures de formació bàsica com la de Sociologia de la comunicació o Psicologia de la comunicació.

En el context del Grau de Ciències Socials aquesta assignatura preten dotar als estudiants dels coneixements necessaris per transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tan especialitzat com no especialitzat. 

• Camps professionals en què es projecta

Els conceptes que s'aprenen i es treballen en aquesta assignatura constitueixen una base important per entendre i, sobretot, reflexionar sobre moltes de les qüestions que afecten els processos comunicatius i, per tant, esdevenen centrals per a qualsevol professional implicat/da en l'àmbit de la comunicació.

• Coneixements previs

Pel seu caràcter introductori en el camp d'estudi de la comunicació, no requereix coneixements previs específics més enllà d'un cert bagatge en la metodologia pròpia d'estudi i de treball del nivell d'ensenyament superior.

• Informació prèvia a la matrícula

Pel seu caràcter introductori i l'enfocament metòdic dels continguts, s'aconsella la matrícula d'aquesta assignatura abans -o al mateix temps- de cursar l'assignatura de Sociologia de la comunicació, amb la qual es comparteixen alguns conceptes, idees, metodologies.

• Objectius i competències

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I GENERALS:

Competències bàsiques:

CB1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi;
CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi;
CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica;
CB4 - Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat;
CB5 - Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
CG1 - Capacitat de treball en equip
CG2 - Capacitat d'anàlisi crítica i interpretació de l'entorn
CG5 - Capacitat d'aprendre i actualitzar-se permanentment
CG6 - Capacitat de pensar estratègicament

Competències específiques:

CE1 - Recerca, gestió i ús de la informació
CE2 - Coneixement de l'mercat i de l'entorn professional
CE3 - Coneixement de el món empresarial i institucional (processos i funcions de les organitzacions)
CE4 - Capacitat d'anàlisi crítica de l'context social i de les estructures de les indústries culturals i comunicatives
CE9 - Coneixement de totes les fases de producció i d'explotació del producte audiovisual així com dels mitjans tècnics implicats
CE10 - Capacitat d'identificar possibilitats d'aplicació d'eines i tecnologies en productes, serveis i projectes de comunicació
CE12 - Capacitat d'idear, planificar, executar i avaluar projectes comunicatius a partir d'una tasca prèvia de recerca d'informació

RESULTATS D'APRENENTATGE PER ACTIVITATS/REPTES

REPTE 1: 

Resultats d'aprenentatge:

1. Identificar perspectives teòriques, autors i paraules clau.
2. Definir i aplicar criteris per a seleccionar la informació rellevant.
3. Organitzar la informació seleccionada.
4. Analitzar des d'una visió crítica les principals teories de la comunicació i prendre consciència de l'evolució de la recerca en comunicació i la seva aplicació a la vida real.
5. Domini de les eines de l'argumentació (en la resolució dels casos proposats a la segona part de l'activitat).
6. Aplicar la terminologia i els coneixements bàsics de les teories de la comunicació.

REPTE 2: 

Resultats d'aprenentatge:

1. Utilitzar correctament els conceptes teòrics sobre la perspectiva interpretativa.
2. Identificar documentació pertinent per analitzar un concepte teòric.
3. Recollir informació sobre els enfocaments emprats a les notícies i relacionar-los amb idees centrals de les teories interpretatives de la comunicació.
4. Analitzar els enquadraments que es fan servir a les notícies dels mitjans.
5. Sintetitzar un debat públic mitjançant la redacció d'un text dialògic.

 REPTE 3: 

Resultats d'aprenentatge:

1. Aplicar la teoria, conceptes i escoles rellevants, de les perspectives crítiques de la comunicació social.
2. Planificar i executar una entrevista, seleccionant-ne la informació rellevant.
3. Fer una exegesi analítica d'una entrevista i organizar un text argumentat en base al contingut.
4. Buscar alternatives a les estructures i realitats actuals comunicatives pel que fa als usos individuals i organitzacionals.

 REPTE 4:

Resultats d'aprenentatge:

1. Dissenyar i executar un procés de recollida de dades que s'ajusti a la proposta del repte.
2. Aplicar conceptes teòrics procedents de l'estudi de la societat de la informació a l'anàlisi de la relació quotidiana entre TIC i grups socials rellevants (gent gran, entre d'altres).
3. Ser capaç de presentar les idees principals del treball de camp realitzat, ajustant-les al format triat (textual o audiovisual).
4. Debatre de forma constructiva i posant de manifest capacitat per connectar els conceptes teòrics de referència amb les entrades realitzades a l'aula.

• Continguts

INTRODUCCIÓ 

Plantejament de l'assignatura.
Materials i recursos instrumentals de recolzament útils per al desenvolupament de l'assignatura.

Un cop feta la introducció a l'assignatura, aquesta s'estructura en 4 reptes que, tal i com s'indica al llarg del semestre, se sustenten en els següents mòduls:

MÒDUL 1. L'ESTUDI DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ I LA INFORMACIÓ

1. L'objecte d'estudi de les teories de la comunicació i la informació
2. Inicis i història de la investigació en comunicació
3. El camp d'estudi de les teories de la comunicació i la informació
4. Els fonaments metodològics de les teories de la comunicació i la informació          

MÒDUL 2. LA PERSPECTIVA INTERPRETATIVA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

1. L 'escola de Palo Alto
2. L'interaccionisme simbòlic
3. Erving Goffman: aportacions a les teories de la comunicació i la informació
4. El construccionisme
5. L'etnometodologia 

MÒDUL 3. LA PERSPECTIVA FUNCIONALISTA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

1. Orígens del funcionalisme
2. Els principis del funcionalisme
3. Les funcions de la comunicació de masses
4. Usos i efectes socials de la comunicació
5. Els avantatges i les limitacions del funcionalisme           

MÒDUL 4. LA PERSPECTIVA CRÍTICA DE LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 

1. L'Escola de Frankfurt
2. L'Economia Política
3. Els Estudis Culturals           

MÒDUL 5. LES TEORIES DE LA COMUNICACIÓ A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 

1. L'Escola de Toronto
2. Els canvis a la societat de la informació
3. La comunicació a la societat de la informació           

MÒDUL 6. LES TEORIES CRÍTIQUES DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ 

1. Els escenaris de les TIC
2. El poder a la societat de la informació
3. El paper de les teories de la comunicació

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Llistat dels materials didàctics utilitzats

Teories de la Comunicació. Material docent de la UOC. 

Característiques específiques del material didàctic

A cada Repte s'indica el material didàctic rellevant. Els mòduls són centrals i es complementen amb altres continguts necessaris per fer el seguiment adequat de l'assignatura. 

Al llarg de cada mòdul els autors i autores del material didàctic suggereixen bibliografia complementària. Aquesta bibliografia pot ser una bona guia per aquells alumnes interessats a aprofundir en els continguts tractats en cadascun dels apartats, però no és de lectura obligatòria, si no és que, per a l'avaluació continuada, el/la professor/a consultor/a així ho especifiqui. 

S'ofereixen propostes de reflexió que, de manera progressiva, fan possible que l'estudiantat s'interrogui sobre qüestions de fons dels continguts. Així, també, els exemples -alguns de caràcter audiovisual, d'acord amb l'idiosincràsia dels estudis- i els exercicis que hi ha al material han d'ajudar l'estudiantat no només a assolir el contingut de la matèria sinó també a examinar-ne els diferents aspectes que s'hi desenvolupen.

• Informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació

Bàsica:

Estrada Alsina, A. i Rodrigo Alsina, M. (2009) Teories de la comunicació. Barcelona: Editorial UOC.

Rodrigo Alsina, M. (2001). Teorías de la comunicación: ámbitos, métodos y perspectivas. Bellaterra, Castelló de la Plana, Barcelona i València: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de València.

Complementària:

Abril, G. (1997). Teoría General de la Información. Datos, relatos y ritos. Madrid: Cátedra.

Benito, A. (dir.). (1991). Diccionario de Ciencias y Técnicas de la Comunicación. Madrid: Paulinas.

Berrio, J. (dir.). (1997). Un segle de recerca sobre comunicació a Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Boni, F.(2008). Teorías de los medios de comunicación. Barcelona et al.: UAB, UJI, UPF, UV.

Busquet, J. (coord.) La recerca en comunicació. Què hem de saber? Quins passos hem de seguir? Barcelona: Editorial UOC.

Castells, M. (2009) Comunicación y poder. Madrid: Alianza editorial.

Castells, M. (2011) Redes de indiganción y esperanza. Madrid: Alianza Editorial.

Couldry, N. (2021) Els mitjans. Per què són importants. Barcelona: Saldonar.

De Moragas, M. (2011) Interpretar la comunicación. Estudios sobre medios en América y Europa. Barcelona: Gedisa.

Farré, J. (2005). Invitació a la teoria de la comunicació. Valls: Cossetània Edicions.

Ferguson, R. (2007) Los medios bajo sospecha. Ideología y poder en los medios de comunicación. Barcelona: Gedisa.

Fernández Collado, C. i Galguera García, L. (2008) La comunicación humana en el mundo contemporáneo. Mèxic: McGrawHill.

Igartua, J.J. i Humanes, M.L. (2004). Teoria e investigación en comunicación social. Madrid: Sintesis.

Mattelart, A.; Mattelart, M. (1997). Historia de las teorías de la comunicación. Barcelona: Paidós.

Martínez Nicolàs, M. (coord.) (2008) Para investigar la comunicación. Propuestas teórico-metológicas. Madrid: Tecnos.

McCombs, M. (2006) Estableciendo la agenda. El impacto de los medios en la opinión pública y el conocimiento. Barcelona: Paidós.

McQuail, D. (2000). Introducción a la teoría de la comunicación de masas. Barcelona: Paidós.

Ollivier, B. (2010). Les ciències de la comunicació. Teories i aportacions. Barcelona et al.: UAB, UJI, UPF, UV.

Porta, D. della i Keating, M. (2013) Enfoques y metodologías de las ciencias sociales. Una perspectiva pluralista. Madrid: Akal.

Rodrigo Alsina, M. (1995). Los modelos de la comunicación. Madrid: Tecnos.

Rodrigo Alsina, M. (2012). La comunicación intercultural. Barcelona: Anthopos.

Salvat Martinrey, G. i Serrano Marín, V. (2011) La revolución digital y la sociedad de la información. Zamora: Comunicación Social ediciones y publicaciones.

Sánchez Ruiz, E.E. (2011) Qué pasa con el estudio de los medios. Sevilla, Salamanca, Zamora: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.

Saperas, E. (2012) Comunicación mediática y sociedad. Manual de teorías de la comunicación. Madrid: Ediciones OMM Campus.

Scolari, C. (2008) Elementos para una Teoría de la Comunicación Digital Interactiva. Barcelona: Gedisa.

Tubella, I. i Alberich, I. (2012) Comprender los media en la sociedad de la información. Barcelona: Editorial UOC.

Valbuena, F. (1997). Teoría General de la Información. Madrid: Noesis.

Viladot Presas, M. (2012) Comunicación y grupos sociales. Barcelona: Editorial UOC.

• Metodologia

Proposta metodològica

La proposta metodològica i docent de l'assignatura planteja un treball a dos nivells: un primer nivell d'adquisició de destreses investigadores que passa per la cerca d'informació, gestió de continguts i la familiarització amb els textos acadèmics. En un segon nivell, es proposa l'adquisició de coneixements específics a partir dels textos del material didàctic proporcionat, que l'estudiantat haurà de llegir o visionar i comprendre. Al llarg de tot el període docent l'alumnat podrà aclarir qualsevol dubte o fer qualsevol comentari al seu professor/a consultor/a.

A fi d'assolir els objectius proposats, aquesta assignatura requereix, a més de l'estudi personal, la participació activa i dinàmica a l'aula. Així, la utilització del Debat serà important per a l'assoliment dels objectius de l'assignatura. En aquest espai es podran treballar tant les propostes de reflexió contingudes al material didàctic i a les guies d'estudi com aquells aspectes o elements relacionats que puguin ser d'interès per a una millor comprensió de les implicacions dels continguts en l'anàlisi de situacions, casos o esdeveniments concrets.

Es recomana seguir l'avaluació continuada, perquè pot facilitar molt l'aprenentatge i l'assimilació dels continguts de l'assignatura i ajudar a dominar les eines de treball que s'hi presenten. Al mateix temps, entenem que és bàsic el procés de construcció conjunta del coneixement, tant en l'espai del debat com en el desenvolupament de les activitats que es proposen. L'avaluació continuada, doncs, no és només una eina d'avaluació, sinó que ha de ser, sobretot, una eina d'aprenentatge amb la qual l'alumnat pugui enriquir els seus coneixements i alhora desenvolupar les seves destreses en el treball intel·lectual i en les pràctiques pròpies de la seva projecció professional.

Proves d'Avaluació Contínua

Tots els lliurables i el debat en què s'articulen les proves d'avaluació continuada es realitzaran individualment*. Tots els elements de l'avaluació contínua s'hauran de lliurar la data indicada (vegeu l'apartat de Dates Clau) a l'apartat corresponent de Lliurament. Les proves s'enviaran en format Word (o compatible) o en el format que s'indiqui convenientment.

*AVIS: Tot i considerar-se perfectament normal i útil l'estudi en grup i el treball cooperatiu com a estratègia efectiva d'estudi, això no implica que es permeti la presentació de treballs no originals (és a dir, còpies/plagis de treballs amb autoria diferent a la de l'estudiant que presenta l'exercici) atès que el sistema d'avaluació és totalment "ad personam" i, per tant, té caràcter individual. En conseqüència, l'entrega d'una activitat copiada totalment o parcialment d'un altre treball, així com l'ús d'intel·ligències artificals per elaborar-los, comportarà la consideració de l'activitat com a suspesa (D) per a tot l'estudiantat implicat sense que sigui en absolut rellevant el vincle existent entre les persones implicades. Detectada la duplicitat/plagi d'una activitat, total o parcialment, automàticament l'estudiant haurà de presentar-se a l'examen per tal de superar l'assignatura. En aquest sentit, detectada una incidència d'aquest tipus, el/la professor/a docent col·laborado/a ho seguirà els protocols establerts en aquesta situació, que poden comportr sancions a l'estudiantat.

• Informació sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació

• Avaluació continuada

L'avaluació continuada (AC) es durà a terme mitjançant el lliurament OBLIGATORI de quatre Reptes proposats pel professorat de l'assignatura.
Els tres primer reptes (R1, R2 i R3) consten d'un lliurable, mentre que el quart repte (R4) està composat d'un lliurable i un debat. Cadascuna de les proves obtindrà la qualificació corresponent (A, B, C+, C- o D). 

Els reptes tenen el següent pes en la nota final d'AC:

• R1 (repte 1): 20%
• R2 (repte 2): 25%
• R3 (repte 3): 25%
• R4 (repte 4): 30%
  

La nota dels reptes fa mitjana en la nota d'AC en tots els casos, el que siguinifica que els reptes amb qualificació C-/D no es poden recuperar.

Així, si s'obté una C-/D en un dels reptes, no es pot -ni s'ha de- lliurar la prova suspesa novament, sinó que cal aplicar-se més al proper repte per obtenir-ne un resultat més òptim, que repercutirà en la nota final d'AC de l'assignatura.

Què passa si no entrego un lliurable d'algun repte?

Per aprovar l'AC cal lluirar els quatre reptes. Per tant, és imprescindible lliurar tots els reptes per aprovar l'avaluació continuada (AC).
En el cas que l'estudiantat hagi deixat de lliurar un repte podrà realitzar el Repte de Recuperació al final del semestre.
La prova de recuperació pot abordar continguts de tota l'assignatura i se centrarà en el repte no lliurat. La qualificació màxima del Repte de Recuperació serà una C+ 

Qualificació final

La qualificació final d'AC té una conversió numèrica d'acord amb la taula següent: 

La nota final d'AC es podrà arrodonir a l'alça si l'estudiant té una participació activa i de qualitat a les activitats no puntuables proposades a l'aula.

L'estudiantat que supera l'AC (obtenint una qualificació d'A, B o C+) s'haurà de presentar a una prova final de síntesi. El resultat d'aquesta prova es qualificarà numèricament (del 0 al 10) i, sempre que se superi el 3'5, representarà el 30% de la qualificació final de l'assignatura. La nota final d'AC suposarà el 70% restant.

Els Reptes consistiran en la realització de treballs escrits o en suport audiovisual d'extensió limitada en què es valorarà que l'estudiantat proporcioni argumentacions, exemples, comparacions, etc. previstos però enriquits amb aspectes del seu propi raonament, creativitat i esperit crític. Així, es mesuraran els aprenentatges que impliquen sintetitzar, argumentar, opinar, il·lustrar, interrelacionar, reflexionar o avaluar temàtiques i idees.

Atesa la importància de la correcció lingüística en l'àmbit de la comunicació, l'ORTOGRAFIA serà un element important a considerar. Així, un excés de faltes d'ortografia (més de 15) pot suposar el suspens d'un lliurament, i la sola presència d'alguna falta pot comportar que un treball no es pugui qualificar amb la màxima nota (excel·lent). Si l'estudiant detecta mancances personals en aquest sentit pot consultar les guies següents:

• https://www.uoc.edu/portal/ca/servei-linguistic/criteris/index.html
• https://www.uoc.edu/portal/es/servei-linguistic/criteris/index.html

D'altra banda, el RIGOR CIENTÍFIC DE LA REDACCIÓ (coherència, cohesió, citació correcta de les fonts utilitzades...) serà un altre element important a considerar. 

En aquesta assignatura, els Reptes es poden lliurar, indistintament, en català o en castellà.

La professora o professor penjarà les qualificacions i un comentari general sobre la marxa de les activitats en un termini màxim de 20 dies després de la data màxima de lliurament de cadascuna d'aquestes.

El seguiment de l'assignatura en la modalitat d'avaluació continuada es completarà amb la participació de les i els estudiants en aquelles activitats no puntuables proposades pel professorat. Aquesta participació (que es concretarà en espais com ara el fòrum de l'aula) no obtindrà puntuació, però sí serà avaluada a fi de possibilitar un arrodoniment a l'alça de la nota final d'AC. En aquest sentit, no només es valorarà el nombre d'intervencions a l'aula sinó -sobretot- la qualitat de les mateixes (rigorositat dels plantejaments, ajustament a la temàtica discutida, recursos d'argumentació utilitzats, etc.).

• Avaluació final

L'avaluació final de l'assignatura se sotmet a una prova final.

Les proves finals d'aquesta assignatura són: la prova de síntesi i l'examen final.

Prova de síntesi

La prova de síntesi és una prova escrita orientada a comprovar l'assoliment de les competències de l'assignatura per part dels estudiants que
n'hagin superat positivament l'avaluació continuada. Aquesta prova està dissenyada per a ser resolta en un termini d'una hora i pot contenir
qüestions relacionades amb els continguts dels materials de l'assignatura treballats al llarg del curs.

Per preparar la prova de síntesi l'estudiantat ha de revisar:

•  els Reptes
  
•  el feedback, solucions i comentaris proporcionats pel professorat sobre els Reptes
  
•  els continguts del material didàctic de la Introducció i de tots els Reptes (en particular, però no únicament, els 6 mòduls de l'assignatura).
  

Examen final

L'examen final és una prova escrita, orientada a comprovar l'assoliment de les competències de l'assignatura per part dels estudiants que no hagin seguit, hagin abandonat o no hagin superat l'avaluació continuada. Aquesta prova està dissenyada per a ser resolta en un termini de dues hores i conté qüestions relacionades amb els continguts de les materials de l'assignatura.

Per preparar l'examen final, l'estudiant ha d'estudiar i revisar

•  els continguts del material didàctic de la Introducció i de tots els Reptes (en particular, però no únicament, els 6 mòduls de l'assignatura).
•  també pot resultar útil la informació i documentació publicada a l'aula pel professorat al llarg del curs (anuncis, missatges als fòrums de dubtes, etc.).

La Matrícula d'Honor (MH) es podrà atorgar l'estudiantat que hagi obtingut una qualificació final igual o superior a 9.0.
El nombre de MH assignades no podrà excedir el 5% de l'estudiantat matriculat a l'assignatura en el semestre corresponent.

El professorat decidirà l'assignació de MH prenent en consideració diferents criteris d'excel·lència, com els mencionats anteriorment en relació a la participació a l'aula, la correcció ortogràfica, així com el rigor científic de la redacció. A aquests criteris se'n podran sumar d'altres, com ara la puntualitat en els lliuraments.

• Feedback

El professor/a de l'assignatura, a través dels Anuncis, anirà informant del desenvolupament del curs, afegint recordatoris de les dates clau, orientant sobre l'elaboració dels Reptes i avisant de la disponibilitat de les qualificacions un cop completat el procés d'avaluació. A més, afegirà un comentari personalitzat, relatiu a cada lliurable a la secció Notes.

Al llarg de tot el període docent l'alumnat podrà aclarir qualsevol dubte o fer qualsevol comentari al seu professor/a, a través d'un missatge a la seva bústia personal. No obstant això, si es tracta d'un dubte sobre els continguts de l'assignatura o sobre les proves d'avaluació continuada plantejades, recomanem l'alumnat que plantegi la qüestió als espais Fòrum de dubtes de cada repte, per tal de fomentar la participació, la interacció i, al cap i a la fi, la construcció conjunta del coneixement. En tot cas, el professorat docent farà arribar puntualment la seva resposta, ja sigui a la bústia personal de l'estudiant o bé a l'espai Fòrum de dubtes del repte corresponent.